dissabte, 21 de febrer del 2015

Penyals d'Honor i cova dels Moros

Penyals d'Honor
En aquesta excursió proposem un recorregut diferent per pujar als Penyals d'Honor, des del coll d'Honor pel camí de l'Arboçar. La baixada a Bunyola la realitzem pel camí des Grau, però abans ens desviem per visitar la zona de la cova dels Moros.
No és una ruta circular, per tant hem de preveure de deixar un vehicle a Bunyola, punt on finalitza la ruta.
Idò, a les 8,15 h comencem a caminar en el coll d'Honor (550 m) (WP-01), situat en el punt quilomètric 6 de la carretera Ma-2100 de Bunyola a Alaró.
Després de caminar pocs metres direcció a Orient (sud/sud-est), deixem la carretera per la dreta pel camí de s'Arboçar, senyalitzat amb una gran pedra i una fita al damunt. La pista presenta reguerots oberts per l'aigua, puja vers al sud amb fort pendent i, en vint minuts escassos, ens mena al coll del Picot o coll de s'Arboçar (671 m) (P-02).
Seguim el camí, sud-est en baixada i transcorreguts tan sols cinc minuts, l'abandonem per prendre un corriol que surt a la dreta (WP-03). Vuit minuts més amunt i, després de deixar una sitja a la nostra esquerra i una balma a la dreta, trobem una nova desviació en la qual optem pel tirany de la dreta (sud-oest) (WP-04). Aquest viarany puja en molt de pendent en tendència oest i més a munt passa pel costat d'un petit avenc situat a l'esquerra del camí. Atenció, pocs metres després de l'avenc, hem de deixar el sender i desviar-nos a la dreta per un nou i difuminat tirany (WP-05). Aquest nou viarany va a buscar els feréstecs penyals d'Honor recorrent per dalt l'espadat. D'aquesta manera sense camí ni fites, per dins un pinar cobert de boira, esquivant la vegetació i els arbres caiguts, a les 9,38 h assolim el cim principal, es Picó (en el nou mapa de l'Alpina figura com a Penyal d'Honor) de 822 m d'alçada (WP-06). L'espessa boira no es permet gaudir de les vistes. L'oratge que corre és força fresc.
Després de fer una aturada per descansar i berenar, a les 9,55 h, reprenem la marxa baixant sud-oest cap al següent penyal, passem per un collet (cota 763 m) i, amb una curta pujada, arribem als penyals d'Honor (en el nou mapa de l'Alpina figura com a Penyal de Son Creus) de 808 m d'alçada (WP-07). Continuem sense tenir vistes per mor de la persistent boira. Des d'aquí amb dies clars es pot albirar gairebé tota la Serra.
Iniciem la baixada d'aquesta muntanya pel corriol que surt en direcció sud-est i que ens mena a la pista forestal de la Comuna de Bunyola (WP-08). Girem a la dreta (sud) i baixem per l'ample camí. Transcorreguts uns divuit minuts, prenem una drecera que surt a la dreta, la qual deixa un abeurador a l'esquerra i arriba a una confluència de camins amb un pal indicador. Seguim tot dret cap a sud-oest. No tardem gaire en arribar a una nova cruïlla de camins, deixem el de l'esquerra que ens duria al comellar d'en Cupí i prenem el camí de la dreta. És el camí des Grau que baixa al poble de Bunyola.
Cova dels Moros
El sender, ben fressat i sense cap problema de seguiment, baixa marcant diverses voltes.
Abans d'arribar al poble i, després de passar per un forn de calç, deixem el camí per la dreta (WP-10). Atenció aquest punt no es troba indicat. Prenem direcció nord-oest per dins la garriga i aviat ja trobem fites, les quals ens condueixen amb una forta pujada, a una paret de pedra (WP-11). Franquejada aquesta, seguim en tendència nord-est per un bonic corriol fitat, a estones tapat per les altes carritxeres. Poc després travessem una paret mitgera i prosseguim pel tirany el qual ens mena a un replà on es localitza un antic pedrís a prop del estimball (WP-12). El redol és bonic i fa ganes fer una breu aturada per contemplar la panoràmica de Bunyola.
El sender, ara més evident i amb marge de sosteniment, continua darrere el mirador i puja en direcció a la penya, segueix paral·lel a aquesta, passa pel pas de Can Grau (WP-13) i arriba a la cova dels Moros. Són les 12,25 h.
En aquest bonic indret, es localitza una curiosa i destrossada taula rodona de pedra. Uns metres més avall hi ha una bassa i, un poc més a l'esquerra, el bufador des Bassol amb un pedrís per seure (WP-14).
Des del coval, desfem els nostres passos fins el banc mirador i una mica més avall prenem un caminet a la dreta que ens ha de menar fins al poble de Bunyola. Aquest tirany es troba molt tapat per una densa vegetació i és difícil de seguir ja que hi ha diversos trencalls de camins i a vegades el més evident no és el correcte. Nosaltres ens despistem i hem de tirar enrere un pic. Amb l'ajuda del mapa i el GPS trobem l'itinerari que ens permet arribar a la carretera d'Orient molt a prop de Bunyola, després de botar una barrera de ferro tancada. Aquí, girem a l'esquerra i en un tres i no res som al poble on tenim el vehicle que hem deixat de bon matí. A les 13,30 h donem per finalitzada aquest bonic itinerari.

Ruta: Lineal
Distància aproximada: 10 quilòmetres
Pujada acumulada: 506 metres
Alçada mínima - màxima: 201 - 822 metres
Temps efectiu sense parades: 3 hores i 33 minuts. (Total: 5 hores i 26 minuts)
Excursió realitzada el dia: 21 de febrer de 2015
Components del grup: Tomeu C., Fernando, Miquel i Josep.
Observacions: Itinerari que pot presentar dificultats de seguiment. Cal un bon sentit de l'orientació sobre tot el tram comprés entre el (WP-05) al (WP-07), i el tram comprés entre el (WP-10) fins al final, el camí no es troba suficientment marcat i a estones es perd.
Referències: Penyals d’Honor pel camí de l’Arboçar, d'en Joan Carles Palos i Sa Cova des Moros o Sa Balma des Nanets de n'Emilio Alonso.

Track de la ruta a Wikiloc.
Clica la següent imatge per veure l'àlbum de fotografies:
Clica la imatge per veure l'àlbum de fotografies

2 comentaris :

Llorenç Soler Sastre ha dit...

Hola Josep
M'ha agradat aquesta ruta "alternativa" per sa Comuna. A més em son desconeguts aquest camí de s!Arboçar, sa cova des Nanets i el pas de Can Grau... molts llocs pendents. Gràcies per mostrar-ho i enhorabona per aquesta nova perfecte publicació. Salu

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola amic Llorenç,
Això és bo, que ens quedin racons i camins per descobrir, és el què ens motiva per seguir trescant.
Molt agraït pel teu comentari.
Una aferrada

anar a dalt