Pas aferrat a la roca |
Excursió matinal en família que transita per la finca pública de la Victòria, a la península d'Alcúdia, que separa les badies de Pollença i d'Alcúdia.
"La Penya Roja (anomenada també Penya des Migdia) (355 m), és una fortalesa que a l'inici de segle XVII va ser bastida com un petit castell, armat amb un canó per a la defensa d’aquella zona contra la pirateria."
El punt de partida es situa a l'aparcament de l'ermita de la Victòria (WP-01), al qual arribem per la carretera que comunica Alcúdia i el Mal Pas.
Són les 10 h passades d'un matí amb cel mig cobert, molt humit i calitjós.
Prenem la pista de terra que surt de darrera l'ermita. Després de franquejar una barrera, el camí s'accentua en fort pendent enmig d'un frondós pinar amb presència de garballons (Chamaerops humilli), la única palmera autòctona d'Europa. Transcorreguts devers quinze minuts i, després d'una corba a la dreta, ens desviem per un tirany de ferradura que surt a l'esquerra (WP-02).
El sender, estret i molt relliscós per la pluja de la nit passada, avança enmig de carritxeres pel vessant del puig de sa Falguera primer i del puig del Romaní després, sempre direcció gregal (nord-est). Mentrestant, ja divisem el penyalar de la Penya Roja, el nostre objectiu d'avui.
Així, a les 10,50 h arribem a un collet amb una cruïlla de camins, el de la dreta ens duria al puig des Romaní, nosaltres seguim tot dret per sota dels espadats de la Penya Roja fins arribar a un pas construït artificialment sobre la roca en forma de petit túnel volat. Superat l'estret pas, a l'altre costat de la muntanya, avancem per una estreta cornisa abocada a la timbera de la Clotassa, amb l'ajuda d'una gruixuda cadena com a passamà.
Tot d'una arribem a les construccions militars formades per un aljub, un forn (de bala roja) i una caseta utilitzada com a habitacle dels talaiers (WP-03). L'indret és un esplèndid mirador sobre el Cap Pinar i la península de Formentor. Són les 11,10 h i decidim fer una parada tècnica per berenar.
Minuts més tard, reprenem la marxa pel tirany que surt de darrera la cabana (sud). Es tracta d'un sender fitat i poc definit que s’enfila per un fort rost cap al cim. La pujada és feixuga i ens fa suar de valent, el dia humit no ajuda gaire. Els darrers metres ens hem d'ajudar amb les mans per una curta canal de roques. Finalment, a les 11,50 h coronem el cim de la Penya Roja, també coneguda com Penya del Migdia, o el Canó des Moro (355 m) (WP-04). Llàstima de la calitja i els núvols baixos que dificulten les vistes. En dies clars, s'albiren les muntanyes d'Artà, la península de Formentor i la badia d'Alcúdia.
"La Penya Roja (anomenada també Penya des Migdia) (355 m), és una fortalesa que a l'inici de segle XVII va ser bastida com un petit castell, armat amb un canó per a la defensa d’aquella zona contra la pirateria."
El punt de partida es situa a l'aparcament de l'ermita de la Victòria (WP-01), al qual arribem per la carretera que comunica Alcúdia i el Mal Pas.
Són les 10 h passades d'un matí amb cel mig cobert, molt humit i calitjós.
Prenem la pista de terra que surt de darrera l'ermita. Després de franquejar una barrera, el camí s'accentua en fort pendent enmig d'un frondós pinar amb presència de garballons (Chamaerops humilli), la única palmera autòctona d'Europa. Transcorreguts devers quinze minuts i, després d'una corba a la dreta, ens desviem per un tirany de ferradura que surt a l'esquerra (WP-02).
El sender, estret i molt relliscós per la pluja de la nit passada, avança enmig de carritxeres pel vessant del puig de sa Falguera primer i del puig del Romaní després, sempre direcció gregal (nord-est). Mentrestant, ja divisem el penyalar de la Penya Roja, el nostre objectiu d'avui.
Així, a les 10,50 h arribem a un collet amb una cruïlla de camins, el de la dreta ens duria al puig des Romaní, nosaltres seguim tot dret per sota dels espadats de la Penya Roja fins arribar a un pas construït artificialment sobre la roca en forma de petit túnel volat. Superat l'estret pas, a l'altre costat de la muntanya, avancem per una estreta cornisa abocada a la timbera de la Clotassa, amb l'ajuda d'una gruixuda cadena com a passamà.
Tot d'una arribem a les construccions militars formades per un aljub, un forn (de bala roja) i una caseta utilitzada com a habitacle dels talaiers (WP-03). L'indret és un esplèndid mirador sobre el Cap Pinar i la península de Formentor. Són les 11,10 h i decidim fer una parada tècnica per berenar.
Minuts més tard, reprenem la marxa pel tirany que surt de darrera la cabana (sud). Es tracta d'un sender fitat i poc definit que s’enfila per un fort rost cap al cim. La pujada és feixuga i ens fa suar de valent, el dia humit no ajuda gaire. Els darrers metres ens hem d'ajudar amb les mans per una curta canal de roques. Finalment, a les 11,50 h coronem el cim de la Penya Roja, també coneguda com Penya del Migdia, o el Canó des Moro (355 m) (WP-04). Llàstima de la calitja i els núvols baixos que dificulten les vistes. En dies clars, s'albiren les muntanyes d'Artà, la península de Formentor i la badia d'Alcúdia.
Penya Roja |
"El cim de la Penya Roja compta amb una petita esplanada amb restes d'empedrat i és un reducte fortificat. Va ser el matemàtic Joan Baptista Binimelis (1593) qui el va projectar i es va construir en 1603 per ordre del virrei Ferran de Sanoguera. Un any després ja comptava amb una peça d'artilleria, encara que no va ser fins 1630 quan es va col·locar el canó que ha arribat fins als nostres dies."
Baixem del cim pel mateix camí i de tornada ens arribem fins al Pla de sa Talaia (WP-05) amb la intenció de fer el cim de sa talaia d'Alcúdia però en veure l'hora, decidim tornar enrere pel mateix camí. Arribem a l'ermita a les 13,30 h donant per finalitzada aquesta curta excursió matinal.
Ruta: Circular
Inici/Final: Ermita de la Victòria (Alcúdia)
Distància aproximada: 6 quilòmetres
Pujada acumulada: 425 metres
Alçada mínima - màxima: 131 - 355 metres
Temps efectiu sense parades: 2 hores i 13 minuts (Total: 3 hores i 30 minuts)
Excursió realitzada el dia: 12 de setembre de 2015
Components del grup: Toni, Montserrat, Ferran, M. Rosa, Lluís, M. Dolors, Cesca i Josep
Cartografia: Mallorca Nord. Editorial Alpina. (Escala: 1:25.000)
Observacions: itinerari que discorre tot ell per camins o tiranys marcats. Algun tram discorre encinglat per tant pot resultar problemàtic per a persones amb vertigen i per a infants.
Referències: La Penya Roja. Excursiones a pie por Mallorca 2006. Tomàs Vibot.
Track de la ruta a Wikiloc.
Clica la següent imatge per veure l'àlbum de fotografies:
Baixem del cim pel mateix camí i de tornada ens arribem fins al Pla de sa Talaia (WP-05) amb la intenció de fer el cim de sa talaia d'Alcúdia però en veure l'hora, decidim tornar enrere pel mateix camí. Arribem a l'ermita a les 13,30 h donant per finalitzada aquesta curta excursió matinal.
Ruta: Circular
Inici/Final: Ermita de la Victòria (Alcúdia)
Distància aproximada: 6 quilòmetres
Pujada acumulada: 425 metres
Alçada mínima - màxima: 131 - 355 metres
Temps efectiu sense parades: 2 hores i 13 minuts (Total: 3 hores i 30 minuts)
Excursió realitzada el dia: 12 de setembre de 2015
Components del grup: Toni, Montserrat, Ferran, M. Rosa, Lluís, M. Dolors, Cesca i Josep
Cartografia: Mallorca Nord. Editorial Alpina. (Escala: 1:25.000)
Observacions: itinerari que discorre tot ell per camins o tiranys marcats. Algun tram discorre encinglat per tant pot resultar problemàtic per a persones amb vertigen i per a infants.
Referències: La Penya Roja. Excursiones a pie por Mallorca 2006. Tomàs Vibot.
Track de la ruta a Wikiloc.
Clica la següent imatge per veure l'àlbum de fotografies:
2 comentaris :
Hola Josep
Una volta ben agradable, assequible, i plena de vistes realment precioses. Possiblement fos la meva primera excursió, ja que vaig estar uns dies, quan era nin, a les cel·les del Santuari, pujant a la Talaia i a la Penya. Mot bones les informacions històriques, las fotos i les informacions per fer la ruta. Enhorabona per la publicació Josep... i salut.
Hola Llorenç,
La segona volta amb la família que també va agradar molt. Aquí a Mallorca tenim recons molt bonics per ensenyar.
Si va ser la teva primera excursió, deus guardar un bon record.
Gràcies Llorenç pel teu amable comentari.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada