 |
| Sortida del sol en el Morro d'en Moll |
(Crònica de Fernando De Angulo Dols)
Un altre any, i ja van.... els més grans i veterans potser duguin el compta, ens toca fixar-nos a l'horitzó dels nostres camins a la recerca de una fita clau dins l’any, és la festivitat del nostre patró, Sant Bernat de Menthon, una ocasió inigualable de compartir camí, converses i anècdotes a la llum de l’alba.
Enguany ha estat el 12 de juny i el Puig de Randa, la data i lloc triats per a aquesta celebració.
Tres i mitja de la matinada, avui el despertador es torna més cruel que mai, aquestes no són hores, però l'ocasió paga la pena. A les quatre i mitja hem de ser a l’aparcament de Randa i encara he de passar a cerca a Josep i a un bon amic que férem l’any passat al mateix encontre, en Joan Manera o Pouet685 pels "wikiloqueros".
El trajecte en cotxe des de Pòrtol a Randa és especial, cap cotxe a les carreteres dels dominis de l'antiga Canarosa per a on passam i fosca negre al cel.
Ja som al punt de trobada i poc a poc la llum ataronjada dels fanals del poble es combina amb la llum blanca i ben poc nostàlgica dels moderns frontals que tots els participants portem al cap.
Joan Carles Palos, excel·lent mestre de cerimònies dóna el sus i el vell camí de pujada a Cura sembla des de baix una inquietant processó d'éssers fantàstics sortits de qualque rondalla.
El camí, tot i la fosca, i el pendent es fa curt i les converses, amb un i un altre, molts d’ells desconeguts per a mi, però tots amants de la nostra terra i d’aquesta fantàstica bogeria de pujar i davallar muntanyes, són la melodia encisadora d’aquesta matinada muntanyenca d'un xafogós vespre de quasi estiu.
Arribam a dalt, just al moment de la sortida del sol, que avui no es queixarà, perquè la seva dansa reial la fa al ritme de les xeremies que com cada any posen la nota perfectament afinada a aquest màgic moment.
Després toca la cerimònia religiosa, enguany, però, Mn. Pere Orpí ha triat unes lectures ben distintes a les habituals, són textos del Beat Ramon Llull, doncs no de bades aquest any 2016 celebram el 700è aniversari de la mort del qui per molts de mallorquins ja és canonitzat abans de que Roma es pronunciï, com bé va recordar a la seva homilia el successor de Mn. Pep Estelrich, gran excursionista i precursor d’aquesta trobada de Sant Bernat, molt estimat pels que es troben aquí dalt avui, i que enguany recordam amb especial melangia, doncs fa uns mesos que emprengué la seva darrera “ruta amagada” cap a la casa del Pare.
Després dels parlaments de rigor, toca berenar, un magnífic pa amb oli ofert per la delegació de l’Obra Cultural Balear d'Algaida, per agafar forces i emprendre el camí de tornada pel camí del Bon Pastor cap als cotxes que a hores d’ara ja deuen bullir escalfats pels ferotges raigs del sol que ja fa una bona estona que il·lumina el puig lul·lià de Randa.
Descripció i track de la ruta a Wikiloc.
Clica la següent imatge per veure l'àlbum de fotografies:Enguany ha estat el 12 de juny i el Puig de Randa, la data i lloc triats per a aquesta celebració.
Tres i mitja de la matinada, avui el despertador es torna més cruel que mai, aquestes no són hores, però l'ocasió paga la pena. A les quatre i mitja hem de ser a l’aparcament de Randa i encara he de passar a cerca a Josep i a un bon amic que férem l’any passat al mateix encontre, en Joan Manera o Pouet685 pels "wikiloqueros".
El trajecte en cotxe des de Pòrtol a Randa és especial, cap cotxe a les carreteres dels dominis de l'antiga Canarosa per a on passam i fosca negre al cel.
Ja som al punt de trobada i poc a poc la llum ataronjada dels fanals del poble es combina amb la llum blanca i ben poc nostàlgica dels moderns frontals que tots els participants portem al cap.
Joan Carles Palos, excel·lent mestre de cerimònies dóna el sus i el vell camí de pujada a Cura sembla des de baix una inquietant processó d'éssers fantàstics sortits de qualque rondalla.
El camí, tot i la fosca, i el pendent es fa curt i les converses, amb un i un altre, molts d’ells desconeguts per a mi, però tots amants de la nostra terra i d’aquesta fantàstica bogeria de pujar i davallar muntanyes, són la melodia encisadora d’aquesta matinada muntanyenca d'un xafogós vespre de quasi estiu.
Arribam a dalt, just al moment de la sortida del sol, que avui no es queixarà, perquè la seva dansa reial la fa al ritme de les xeremies que com cada any posen la nota perfectament afinada a aquest màgic moment.
Després dels parlaments de rigor, toca berenar, un magnífic pa amb oli ofert per la delegació de l’Obra Cultural Balear d'Algaida, per agafar forces i emprendre el camí de tornada pel camí del Bon Pastor cap als cotxes que a hores d’ara ja deuen bullir escalfats pels ferotges raigs del sol que ja fa una bona estona que il·lumina el puig lul·lià de Randa.
Descripció i track de la ruta a Wikiloc.
 |
| Clica la imatge per veure l'àlbum de fotografies. |
3 comentaris :
Perfecte crònica amic Fernando, m'ha encantat.
Moltes gràcies per la teva col·laboració.
Molt bona publicació amics Josep i Fernando, d'una eixida entranyable. Salut amics!
Gràcies amic Llorenç pels comentaris.
Una volta curta però molt estimable. Tal com diu l'amic Fernando: "una ocasió inigualable de compartir camí, converses i anècdotes a la llum de l’alba."
Una abraçada i arreveure!
Publica un comentari a l'entrada