Camí de Cas Carreter |
(WP-01) Jardí Botànic (Ma-11 al Port de Sóller) - 0,0 km - 0 minuts - 48 m d'altitud.
Són les 8:25 h d'un matí de primavera força assolellat. No fa fred ni corre oratge. Ens reunim una bona colla, just davant el Jardí Botànic de Sóller. Hi ha cares desconegudes, amics del nostre guia, en Lluís Sanchis.
Caminem per la carretera direcció a Palma i, uns cent cinquanta metres més endavant, ens desviem a la dreta pel camí de Cas Carreter. Es tracte d'un camí estret que s'enfila cap a sud-oest en fort pendent. Ens mena entre marjades, fins a deixar-nos en el mirador des Pujol d'en Banya, a les vies del tren.
Mirador des Pujol d'en Banya |
(WP-02) Vies del tren (Mirador) - 0,6 km - 15 minuts - 158 m d'altitud.
El nostre guia mira l'hora, són les 8:40 h, tenim marge suficient per creuar el túnel abans que passi el trenc. Continuem sud-est per la via i travessem l'estret túnel amb la llum dels frontals. Seguim caminant per les vies uns quants metres més, fins arribar a una carretera asfaltada, que les creua.
Caminant per les vies de tren |
Seguim cap a la dreta (nord) per pista asfaltada i en pujada. Aviat arribem a les cases des Pujol d'en Banya, on anem cap l'esquerra, deixant el camí de Castelló que es dirigeix tot dret cap a Deià.
(WP-04) Desv. a l'esquerra - 2,1 km - 40 minuts - 249 m d'altitud.
Ara el bonic sender segueix ascendint, realitzant diverses voltes, entre olivars i a prop de diversos porxos ben arranjats. Ben davant nostre tenim els penya-segats que el pas des Pi ens ha de permetre superar i la Penya de Rocafort, el nostre objectiu d'avui. De seguida, travessem un portell amb barrera de fusta que es pot obrir, i entrem a la finca de "sa Sunyera". El sender continua ascendint en llaçades per l'olivar, fins arribar a una barrera de ferro tancada.
Barrera. Penya de Rocafort |
Uns pocs metres abans d'arribar a la mencionada barrera, sortim del camí pel costat d'un marge de pedra i avancem per dins el bosc direcció sud-oest, fins tornar a recuperar el camí que dúiem. Continuem ascendint paral·lels a una paret mitgera (dreta) i, enllacem amb un camí de ferradura, ja dins el bosc d'alzines.
(WP-06) Tirany - 3,4 km - 1 hora i 15 minuts - 405 m d'altitud.
Continuem pujant, voltem a l'oest, creuem un portell sense barrera i deixem, a la dreta, una petita cova o refrescador. Més endavant, deixem a un gran coll de tords a la dreta i immediatament, franquegem un nou portell.
El camí, sempre en ascens s'acosta a les penyes i passa entre grans roques. Ben aviat, traspassem una paret mitgera, amb un portell tapiat, per un petit esbaldrec.
El senderó, una mica esvaït, puja a l'esquerra en llaçades acompanyat d'algunes fites i, ben aviat, arribem a l'inici d'una ampla rosseguera, que franquegem sense perdre alçada, fins arribar a un rotlo de sitja. L'estret tirany, continua en ascens zigzaguejant cap al sud, creua un esperó i va molt penjat sobre el buit. Estem en el pas des Pi.
Camí en el pas des Pi |
Després de creuar el pas, el camí s'orienta cap a l'oest en suau ascens.
Aquí, fem una parada [25'] per fer un mos i recuperar les forces després d'una bona estona pujant.
Continuem el nostre itinerari seguint un camí carreter fins que finalitza. Ara es tracta d'enllaçar amb el camí del Metro situat a una alçada superior. Per això, continuem ascendint adreçats cap l'oest pel roquissar envoltat de carritxeres, fins desembocar al camí principal del Metro, provinent de la font de la Reina, en el coll de Sóller.
(WP-08) Camí del Metro - 4,6 km - 2 hores i 30 minuts - 622 m d'altitud.
Continuem nord i tot d'una ens desviem pel camí de la dreta, el qual avança planer cap a nord-est, davalla una mica i arriba a la punta dels penya-segats, damunt la Penya de Rocafort. Gaudim d'impressionants vistes sobre la vall de Sóller, les muntanyes que l'envolten i el port.
Penya de Rocafort |
Retornem pel mateix camí fins recuperar de nou el camí del Metro (WP-08) i el seguim, cap a la dreta.
El camí, després d'un rato planer, inicia un suau descens, marcant alguna ziga-zaga. Un poc més avall, observem a la dreta un forn de calç ben conservat. Immediatament, trobem unes roques a la dreta on tornem a gaudir d'unes espectacular panoràmica de la vall de Sóller i el seu port.
(WP-10) Mirador - 7,1 km - 3 hores i 28 minuts - 586 m d'altitud.
Seguim endavant, deixem un camí que surt a la dreta (est) i creuem un gran pi ajagut al mig del camí. Pocs metres més endavant, tornem a ignorar un sender que surt a l'esquerra (sud-oest). Després de baixar quatre corbes més, trobem una cruïlla, on la tendència és seguir recte, però el nostre itinerari volta cap a la dreta.
El sender segueix baixant marcant llaçades, fins arribar a un punt que finalitza. Si ens fixem a la dreta, hi ha unes fites que ens indiquen el tirany de baixada cap al pas d'en Barona.
Pas d'en Barona |
L'estret viarany supera un considerable desnivell marcant revolts sostinguts per marges laterals, fins deixar-nos dalt d'una paret tancada amb reixeta. Traspassem el filat pel cantó de les penyes i botem l'alta paret anant en compte.
Seguim un tirany, poc marcat, que discorre faldejant els encinglerats balmats, on veiem algunes velles construccions. Passem un portell sense barrera, i arribem a una pista de terra. Seguim la pista en sentit descendent i anem a parar a unes barreres metàl·liques que salvem per un pas lateral amb una escaleta de pedres. Just després, la pista, ara de formigó, baixa amb fort pendent fins arribar a una altra pista transversal, en el Racó d'en Barona, que prenem a la dreta.
Més avall assolim un altre encreuament al costat d'un safareig i anem a l'esquerra.
Els Cinc Ponts |
En dos minuts més, agafem la pista per la dreta, en suau davallada. Fem algunes dreceres per estalviar-nos algunes voltes, fins que passem pel costat d'un enorme safareig, avui ben eixut.
(WP-13) Safareig - 10,6 km - 4 hores i 43 minuts - 161 m d'altitud.
Baixem per unes escaletes que salven altes marjades, passem pel costat d'un porxo d'olivar i desemboquem de nou a la pista. La pista continua marcant grans llaçades i passa per davall dels "Cinc Ponts". Principal viaducte de la línia de tren que enllaça la vall amb la capital balear. Té més de 20 metres d'alçada.
La pista continua descendint fent grans giragonses fins que desemboca al camí del Rost.
En aquest punt, agafem la pista per la dreta i en pocs minuts, arribem a la carretera del Port, just davant la benzinera, on a pocs metres, direcció a Palma, tenim els vehicles, just davant el Jardí Botànic.
(WP-01) Jardí Botànic (Ma-11 al Port de Sóller) - 13 km - 5 hores i 20 minuts - 48 m d'altitud.
A les 13:00 h posem punt i final al nostre recorregut, per remots camins i passos de muntanya, amb unes panoràmiques espatarrants.
Fitxa:
Ruta: Circular
Inici/ Final: Sóller (Davant Jardí Botànic)
Inici/ Final: Sóller (Davant Jardí Botànic)
Distància aproximada: 13 quilòmetres
Pujada acumulada: 720 metres
Alçada mínima - màxima: 39 - 628 metres
Temps efectiu sense parades: 4 hores i 17 minuts (Total: 5 hores i 20 minuts)
Excursió realitzada el dia: 27 de març de 2019
Components del grup: Lluís Sanchis, Pere N, Eliseu, Tolo, Joan Amengual., Joan Puig, Magdalena, Jordi, Sebastià E., ... i Josep
Cartografia: Mapa Tramuntana Central. Editorial Alpina (Escala: 1:25.000)Observacions: Itinerari per camins de carro i tiranys de muntanya. Presenta un important desnivell positiu acumulat. El túnel és estret, cal creuar-lo ràpid i evitar topar-se amb el tren.
Track de la ruta a Wikiloc.
Clica la següent imatge per veure l'àlbum de fotografies:
2 comentaris :
Hola Josep
Ja tens raó, que és una volta amb vistes “espatarrants” de tota la Vall. Llàstima d’aquests tancament des Teix (que ler cert veig que està un poc malmenat). Enguany només m’he acostat per aquesta vessant, el dia del puig des Moro (que per cert no he arribat a publicar, a veure si aquest estiu ho faig). Molt bé el itinerari i la publicació, a més veig que vas avançant amb les endarrerides. Salut amic.
Hola amic Llorenç,
Coneixes bé aquest itinerari i efectivament, sempre és un plaer gaudir de les magnífiques vistes que s'assoleixen des d'aquí.
Amb la maco que és el caminet que davalla pel pas del Racó d'en Barona, que al final s'hagi de superar aquesta alta paret, que cada vegada es troba més deteriorada. Això és el què hi ha!
Agraït pel teu comentari.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada