Passos dels Ermitans i de ses Maromes

Pas dels Ermitans

Interessant i emocionant itinerari pels voltants de l'ermita de la Trinitat de Valldemossa.

No fa gaire pujàrem a sa Talaia Vella pel pas de sa Paella, avui tornem a ascendir aquest puig però per un altre pas força emocionant el dels Ermitans i descendim per un pas de caçadors anomenat de ses Maromes.

Realitzem el següent recorregut: Can Costa (carretera Valldemossa - Deià) - ermita de La Trinitat - pas dels Ermitans – Refugi de s’Arxiduc - Talaia Vella (Vèrtex geodèsic) – mirador de Can Costa o de ses Puntes - pla des Pouet - pas de Ses Maromes – font de sa Noguera - Can Costa.

Sortim del punt quilomètric 69,9 de la carretera de Valldemosa a Deià, a l’alçada de Can Costa, abans hem deixat el cotxe a la mateixa carretera uns 370 metres de les cases (WP-01).

Davant el restaurant, a la dreta, parteix l’estreta carretera asfaltada que ens mena amb forta pujada a l’ermita de la Trinitat , també coneguda com ermita de Valldemosa (WP-02) (15 minuts).

Reprenem la marxa pel camí que surt de l’esplanada en direcció Nord Est, creuem una barrera i deixem a l’esquerra un camí que baixa. Tot d’una localitzem un berenador amb una taula de pedra on hi ha el "bufador".

El nostre camí continua deixant el bufador a l’esquerra planeja per dins el bosc i, després d’uns sis minuts aproximadament, l’abandonem i prenem un bonic camí de ferradura que surt a la nostra dreta (WP-03).

Dotze minuts més amunt trobem un esperó i una fita damunt una roca, des on podem observar a baix l’ermita. En aquest punt girem a l'esquerra, ascendim entre roques amb pronunciat rost cap al Sud Est, passem per tres sitges i, en creuar la darrera, voltem a l'esquerra.

A partir d’aquí el nostre itinerari segueix sense camí tot seguint les fites per dins l’humit alzinar. La catifa de fulles i el terreny banyat per la pluja provoca més d’una llenegada. Passats uns vint minuts de forta pujada topem amb una gran roca on hi ha dues exagerades pintades: Paella i Ermitans.

Avancem seguint les fites cap a l’Est, creuem una rosseguera i, després de caminar uns setze minuts, arribem als peus dels penya-segats punt on s’inicia el primer pas de la jornada, el pas dels Ermitans (WP-05). Aquest pas és una cornisa de roca que puja cap Sud Oest, a dia d’avui es troba ben equipat amb una cadena i una corda que ajuden a superar-lo. Encara trobem la roca banyada per les fortes pluges de la nit anterior que fa que hàgim d’extremar les precaucions en la pujada.

Superat el pas sense cap contratemps (WP-06) enfilem muntanya amunt per les restes d’un antic camí de carboners que més amunt es fa més evident, marca diverses ziga-zagues i ens mena a la carena de la muntanya. Girem a l’esquerra i, amb un tres i no res, arribem al punt més alt de l’itinerari d’avui el recent restaurat refugi de s’Arxiduc situat a 868 m (WP-07).

Mirador de ses Puntes

Després del merescut descans, emprenem el descens pel mateix camí que hem vingut, en direcció Sud Oest, pel camí de sa Talaia Vella que en el seu dia va fer construir s’Arxiduc. Passem al costat del vèrtex geodèsic (WP-08) i comencem a perdre alçada per arribar, en uns quinze minuts, el mirador de ses Puntes o de Can Costa (WP-09).

Traçant suaus corbes baixem per l’alzinar i arribem en pocs minuts al pla des Pouet (WP-10).

A partir d’aquí no coneixem l’itinerari que ens ha de dur fins a Can Costa passant pel pas de ses Maromes, ni tampoc disposem de cap track que ens pugui orientar, tant sols les orientacions que en el seu dia em va donar l’amic i muntanyenc Emilio Alonso.

Des del Pouet seguim el camí de la dreta (SW), és el sender que condueix al mirador de na Torta, el qual ens fa passar per les runes d’una caseta. Uns minuts més endavant, ens desviem pel camí de la dreta. Després de caminar uns vuit o deu minuts des del Pouet, topem amb un coll de caça al bell mig del camí (WP-11). Seguim les fites cap a la dreta (NW) i aviat superem un desnivell realitzant una petita i fàcil desgrimpada per les roques. Continuem baixant seguint les fites i deixem a la nostra esquerra tres colls de caça.

Per trobar el pas, envoltem el darrer coll per sota cap a l’esquerra, seguim una mena de tirany i, tot d’una trobem a ma dreta una canal de terra per on descendim, cal fixar-s’hi ja que és fàcil passar de llis, no hi ha cap senya ni fita que ho indiqui. Al final de la canal girem a l’esquerra per damunt una estreta cornisa i ja ens topem amb la primera corda fermada a una alzina (WP-12). Estem a l’inici del pas de ses Maromes, una estreta canal rocosa molt dreta formada per tres trams equipats amb gruixudes cordes i dues escales de fusta ancorades a la roca. És un pas de caçadors per facilitar ràpidament l’accés als colls de caça de la contrada.

Pas de ses Maromes

La pluja de la nit anterior ens complica força el descens, regalima aigua per tot arreu, sembla un xaragall. Descendim amb calma extremant les precaucions i ajudant-nos mútuament aconseguim superar-lo sense cap contratemps.

Continuem descendint amb fort pendent per un senderó fitat. Uns minuts més avall localitzem un enorme coll de tords a l’esquerra. El camí segueix baixant amb algunes voltes pel costat d’una paret de pedra i ens condueix al fons del torrent que ve del Pla des Pouet (WP-13).

A partir d’aquí no tenim clar per on hem de prendre per arribar novament a Can Costa.

Nosaltres seguim a l’esquerra per un camí força malmès, creuem una barrera de troncs i, al cap de poc, localitzem un forn de calç a la dreta del camí (WP-14). Continuem per un camí de carro fins arribar a una zona de grans margades molt ben cuidades i arreglades que fan goig mirar-les. Després de caminar uns deu minuts, travessem una barrera de fusta situada al costat de la font de na Noguera. Passada la font ens decantem cap a la dreta pujant per les margades direcció (NW) fins arribar a un ample camí que ens condueix en pocs minuta a la carretera de l’ermita de Valldemosa. Girem a l’esquerra i arribem de nou a Can Costa tancant el cercle d’aquest curiós i entretingut itinerari.

Ruta circular amb 607 metres de pujada acumulada i 8 km de recorregut. Itinerari per excursionistes acostumats a grimpar i sense vertigen. Pot presentar alguns problemes d'orientació en alguns trams.
Excursió realitzada el dia 02 de març de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Miquel, Tomeu i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Mapes de la Vall de Sóller i Tramuntana Central

L'editorial Alpina ha publicat recentment (febrer 2013)  un mapa a escala 1:15.000 de la Vall de Sóller que inclou també Deià, Cala Tuent i l'Embassament de Cúber, molt interessant i imprescindible pels amants del senderisme i dels esports de muntanya.

Teniu més informació, descripció dels principals itineraris i la possibilitat de baixar-vos els traks al lloc web de Jaume Tort: www.valldesoller.info.

També ha sortit la quarta edició, ampliada i corregida, del mapa Mallorca Tramuntana Central  a escala 1:25.000. Compatible GPS, itineraris marcats, guia amb excursions i dades d'interès.

El Galatzó pel Pas de s'Encletxa

Puig del Galatzó

Avui ens proposem ascendir al puig de Galatzó per una ruta curta, diferent a l’habitual, molt més exigent i emocionant que discorre per empinades xemeneies i llargues carenes.

Seguim les passes de l'amic Emilio Alonso publicades en el seu blog: "Mis días de montaña".

El punt de partida és la font des Pi, situada a un vial asfaltat de la parcel·lació de son Net de Puigpunyent. Deixem el cotxe a les rodalies de la font en un desviament de pistes just al costat d'un pi amb una pintada blanca (WP-01).

Pugem (N) per la carretera asfaltada i en cinc minuts arribem a la mencionada font (WP-02) a l’esquerra de la qual, parteix un ample camí de terra cap a Tramuntana (N) que puja per dins un frondós alzinar.

Després d'una volta a l'esquerra, girem a la dreta i, tres minuts més amunt on acaba l’ample sender, continuem a l’esquerra per un fressat viarany que ascendeix amb fort pendent per dins el bosc d’alzines i que ens mena, passats vint-i-cinc minuts, al coll des Carniceret on hi ha una fita i una estaca (WP-03).

Aquí deixem el camí d’ascens al puig per la via normal i voltem a l’esquerra (SW). Tot d’una divisem damunt una roca una petita i discreta fletxa vermella que ens indica que hem agafat la direcció encertada, no serà la darrera que trobarem. Seguim aquest desdibuixat tirany amb l’ajuda d’esporàdiques fites, passem pel costat d’uns pins i, més amunt per una petita rosseguera on hi ha una gran roca amb una fita al damunt, fins assolir els peus dels espadats.

En aquest punt girem a la dreta (NW) i ascendim amb fort pendent per un terreny pedregós amb càrritx i aritges com a vegetació predominant. No tardem gaire en localitzar a la nostra esquerra (petita fletxa vermella) una ampla canal per la qual ascendim on ja comencen les primeres grimpades del dia. Continuem progressant un poc a la dreta per salvar una aresta i tot d’una ja divisem una nova xemeneia plena de vegetació que la intentem evitar ascendint per l’esquerra aferrats a la paret de la penya.

Uns minuts més a munt, localitzem una gran roca encaixada a la xemeneia, ens trobem en l'anomenat Pas de s’Encletxa (WP-04) el qual superem per sota del bloc de roca amb una exposada i delicada grimpada.

Pas de s'Encletxa

Superat el pas, progressem amb forta pendent cap a Ponent entre abundant càrritx i roques, fins assolir una petita explanada punt on enllacem amb la via normal d’ascensió al cim.

Amb un darrer esforç assolim el puig de Galatzó de 1.026 metres d’altitud (WP-05) coronat per un vèrtex geodèsic i des d'on es divisen bones panoràmiques si es disposa d’un dia clar.

Iniciem el descens per la llarga i espectacular carena Sud amb direcció (S-SW) tot seguint les fites que ens marquen el recorregut més adequat. Uns quinze minuts més avall l’aresta marca un fort desnivell el qual superem realitzant algunes desgrimpades que ens menen a un ampli coll. Mantenint l'alçada i uns metres més endavant, ascendim de nou a la carena que ens queda a la nostra esquerra, sempre amb l’ajuda de les fites de pedra. Seguim crestejant i progressivament anem abandonat l’aresta de la muntanya cap a l’esquerra (S) descendint per una ampla vessant de terreny pedregós on predomina el càrritx i el boig. Aquest tram davalla amb fort pendent, està molt fitat i ens condueix, després de girar a l’esquerra (E) i realitzar una petita desgrimpada, a una paret de partió punt anomenat Pas des Ratxo (WP-06).

A l’extrem esquerra de la paret, arranca un senderó mig tapat per la vegetació que baixa cap a Gregal (NE), travessa una petita rosseguera, passa per dins el bosc marcant algunes voltes i desemboca en un ample pista de terra (WP-07).

Continuem a l’esquerra, creuem una barrera metàl·lica pel costat dret i en pocs minuts arribem a la pista asfaltada on, uns metres més avall tenim el cotxe.

Acabem el matí fent unes "birres" a un bar de Puigpunyent i comentant l’itinerari d’avui. Tots coincidim que ha estat un recorregut dur i aspre però al mateix temps molt emocionant i gratificant. Ha valgut molt la pena l'esforç realitzat, ens sentim satisfets, en definitiva un itinerari inoblidable.

Ruta circular amb 552 metres de pujada acumulada i 5 km de recorregut. Ruta força exigent i dura, la major part sense camí, cal estar acostumat a grimpar i a desgrimpar. 

Excursió realitzada el dia 16 de febrer de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Fernando i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Orient - Es Freu - Comellar dels Bous

Vall d'Orient

Itinerari: Orient – Camí del Freu – Can Morro – Salt del Freu –  Avenc de Son Pou - Comellar dels Bous – Pas de s’Estaló – Orient.

Iniciem la passa en el bonic poblet d’Orient per la carretera cap a Bunyola. L’ambient és fresquet de bon matí i tothom va ben abrigat.

Després de caminar un quilòmetre i mig per la carretera i, a l’alçada del punt quilomètric 8,450, ens desviem a l’esquerra pel camí del Freu (WP-02).

Aviat salvem una barrera per un botador i continuem per l’ample camí que discorre entre parets de pedra i, més endavant, per dins l’alzinar. No tardem gaire en localitzar a la dreta la font de la Canaleta i tot seguit la font del Freu.

Passada aquesta deixem el camí per pujar uns metres a la dreta i accedir a les cases de Can Morro lloc escollit per berenar i agafar forces (WP-03).

Retornem al camí i, després de deixar les runes de les cases del Freu, botem una nova barrera i creuem el jaç del torrent. Tot d’una arribem a una cruïlla de camins (WP-05) amb un pal indicador situat al costat d’un rotlle de sitja. Ens desviem momentàniament a la dreta seguint la llera del torrent per donar un cop d’ull a les restes d’un antic molí fariner i al salt del Freu (WP-04), que no davalla massa ufanós.

Retornem a l’entreforc de camins (WP-05) i seguim el nostre recorregut pujant amb fort pendent per un bonic camí de carro amb escopidors que marca diversos revolts i que ens mena a una plana amb una paret seca. Passada aquesta el camí planeja i arriba a un nou trencall de camins per on continuem a la dreta (estaca indicadora) (WP-06).

Aviat deixem un forn de calç i seguim el fressat camí que baixa marcant diverses giragonses sempre paral·lel al profund torrent de Coanegra a la nostra dreta.

Transcorreguts uns quaranta minuts aproximadament el camí dibuixa un revolt a la dreta. En aquest punt, senyalitzat amb dos rètols de fusta, abandonem el camí desviant-nos pel tirany de l’esquerra el qual ascendeix pel Comellar dels Bous direcció a Gregal (NE) (WP-07). El camí, aquest primer tram amb marges de sosteniment, puja suau envaït per la vegetació, no tardem gaire en localitzar a ma dreta un rotlle de sitja molt amagat pel càrritx. Aquí a la dreta molt tapat, parteix un desdibuixat tirany que ens conduiria a l'emblemàtic avenc de Son Pou. 

Aquesta és la part més atractiva i salvatge d’aquesta ruta. Sense pràcticament camí seguim les fites que indiquen el traçat més adient.

Quaranta minuts de pujada i després de superar dos bots del torrent i una balma (WP-09), tot per la dreta, arribem al camí des Rafal a l’alçada d’un rotlle de sitja i dues fites ben marcades (WP-10).

Pas de s'Estaló

Ara girem a l’esquerra, més amunt travessem una paret seca per un esbaldrec (WP-11), deixem un camí que davalla per l’esquerra i, amb un tres i no res, ens plantem al pas de s’Estaló (WP-12) des d’on es gaudeix una bonica vista sobre el poble d’Orient i la vall de Comassema.

Després de dinar baixem (NE) per un bonic camí de carro que transcorre per dins un frondós alzinar, ignorem dos trencalls a la dreta i arribem a una barrera metàl·lica. A l’altre cantó el camí continua pel costat de conreus de pomeres i, amb cinc minuts, creuem un portell que dóna accés a la carretera devora un gran safareig, l’aigua del qual prové de la font de Cals Reis. Orient ens queda a pocs metres a l’esquerra, en arribar-hi donem per finalitzada aquesta agradable passejada.

Ruta circular amb 532 metres de pujada acumulada i  9,5 km de recorregut. La pujada pel Comellar dels Bous pot presentar problemes de seguiment no hi ha camí i cal estar atents a les fites. La resta discorre per camins ben marcats.

Excursió realitzada el dia 10 de febrer de 2013 amb l’AAVV de Pòrtol.

Track de la ruta a Wikiloc.
Clica la següent imatge per veure l'àlbum de fotografies:

El mateix itinerari visitant l'avenc de Son Pou des del comellar dels Bous.
Excursió realitzada el dia 8 de gener de 2017 amb l’AAVV de Pòrtol.

Track de la ruta a Wikiloc.
Clica la següent imatge per veure l'àlbum de fotografies:

Pas de s'Estaca i pas de s'Escaleta (Alaró)

Pas de s'Estaca

Excursió matinal i passada per aigua que discorre per camins de ferradura entre frondosos alzinars i dos interessants passos, el de s’Estaca i el de s’Escaleta.

Seguim les indicacions de l'amic i mestre Emilio Alonso publicades a la premsa local.

Iniciem doncs l’excursió d’avui en la plaça de Cabrit i Bassa de Los d’Amunt d’Alaró (WP-01).

Des de la plaça seguim pel carrer de Son Duran que ens condueix al tram asfaltat del camí vell d’Alaró a Orient. Aviat deixem a l’esquerra el portell de Can Corona. Continuem amb sua pujada i amb el torrent de l’Estret a la dreta que ens acompanya una bona estona. Transcorreguts deu minuts arribem a les cases de ses Artigues on està situada, a l’esquerra del camí, la mina de la font de la Vila o de les Artigues.

Seguim pel cimentat camí i, a uns deu o dotze minuts més amunt a l’alçada d’un pal d’electricitat, el deixem per voltar a la dreta (WP-02). A partir d’aquí iniciem un nou tram que ens ha de permetre pujar fins a les cases des Verger passant abans pel interessant i desconegut pas de s’Estaca.

Avancem per un camí de terra, deixem a l’esquerra un porxo d’olivar i pugem per un corriol que discorre per boniques marjades amb oliveres (E). Una mica més amunt localitzem una cisterna en una paret de pedra (WP-03). Envoltem la cisterna ara cap a Gregal (NE) i tot d’una botem un reixat per un primer botador metàl·lic. Més amunt trobem el segon botador que torna a salvar un reixat (WP-04). A partir d’aquí el camí es desdibuixa un poc, continua ascendint entre marjades amb l’ajuda de fites i petites fletxes vermelles seguint la direcció (NE) i, cinc minuts més amunt, arribem a un coll tancat per una paret que superem per un tercer i darrer botador metàl·lic (WP-05).

El fitat camí gira a l’esquerra per dins un frondós bosc de pins i ens condueix, transcorreguts uns deu minuts, al principi del Pas de s’Estaca (WP-06).

Aquest pas és un antic tram de camí de bístia que supera, amb diverses voltes, un important desnivell on encara s’entreveu un deteriorat empedrat.

Marge de sosteniment

Continuem el nostre camí que ara gira a l’esquerra en direcció (NW), sempre amb l’ajuda de petites fletxes vermelles, més endavant creuem una zona de pedres llises i, deu minuts més amunt, localitzem el marge de sosteniment d’un camí (WP-07). L’amic Emilio Alonso creu que havia de ser en aquest mur, on hi va haver l'estaca que dóna nom al pas.

Un cop superat avancem cap a la dreta per un evident camí que ens condueix a un rotlle de sitja amb un gerro de ferro oxidat damunt (WP-08).

El nostre recorregut continua darrera un pi caigut transversalment al bell mig del camí. Uns minuts més endavant, el sender travessa una paret de pedra per un portell sense barrera, i en deu minuts més, assoleix un nou portell que desemboca a un camí ample (WP-09). Continuem a la dreta per aquesta pista que a pocs metres enllaça amb el camí que ve de les cases des Verger i que ascendeix al Castell d’Alaró (WP-10).

En aquest punt girem a l’esquerra i pugem fins al Pla des Pouet per les costerudes dreceres del camí vell tardant més o menys uns vint minuts.

Des d’aquí ignorem a la dreta l’empedrat camí que puja al Castell d’Alaró, i iniciem el descens pel camí de ferradura que baixa cap a Tramuntana per dins un humit alzinar fins travessar un portell que dóna accés a les marjades d'olivar.

A partir d’aquest moment i fins arribar de nou a Alaró, ens acompanya, primer una calabruixada i després una fina pluja que ens deixa ben banyats.

El camí continua cap a Ponent (W) en suau baixada i, després de passar pel costat de la font d’en Tries, ens deixa al punt quilomètric 11,800 de la carretera Ma-2100 d’Orient a Alaró (WP-11).

Girem a l’esquerra direcció a Orient i, passats uns 800 metres, localitzem un pal indicador “Alaró Pas de s’Escaleta” punt on deixem la carretera i voltem a l’esquerra per travessar una barrera de fusta i emprendre la forta pujada pel antic camí empedrat i esglaonat que unia Orient amb Alaró. Tardem uns tretze minuts en arribar al punt més alt, un ampla collet on es localitza el creuament a la dreta que ens duria al Pas de s’Estaló. Nosaltres continuem pel marcat senderó (SE) que ens mena, per dins un bonic alzinar, al Pas de s’Escaleta (WP-12), una petita pressa amb graons que té la funció de retenir l’aigua de la pluja.

Seguim el descens per un antic camí de ferradura el qual desemboca a una pista cimentada per on prosseguim a la dreta. Passem per s’Estret i més avall, a l’esquerra, deixem el camí que hem agafat de bon matí per pujar al pas de s’Estaca.

Ara sols resta retornar al poble pel mateix camí i donar per finalitzada aquesta bonica excursió.

Ruta circular amb  606 metres de pujada acumulada i  10,5 km de recorregut. Ruta que pot presentar alguns problemes d'orientació entre els WP-02 al WP-10. La resta discorre per camins fàcils i ben senyalitzats.
Excursió realitzada el dia 02 de febrer de 2013. El grup ha estat format per: Fernando i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Sa Talaia Vella pel pas de sa Paella

Capella del Puig des Verger

Iniciem aquest curt però intens recorregut a ca Madò Pilla al punt quilomètric 68,7 de la carretera Ma-10 de Valldemossa a Deià (WP-01). Agafem l’ample camí de sa Muntanya que tot d’una gira cap a Gregal (NE) puja per entre l’alzinar i, en deu minuts, ens deixa al mirador des Tudons (WP-02), des d’on es gaudeix una bonica vista sobre Na Foradada i les cases de Miramar. Tot seguit prenem un desdibuixat tirany que surt de davant el mirador (SW) puja entre alzines i ens mena a la capella del Puig des Verger, oratori d’estil neomudèjar fet construir per l’Arxiduc (WP-03).

Cinc minuts més de camí i arribem a les runes de ses Ermites Velles (WP-04). Sortim del recinte per un tall practicat a l'alta paret i continuem a la dreta pel fressat camí en direcció (SW) a l'ermita de la Trinitat, però no hi arribem, transcorreguts uns vuit minuts de les ermites Velles trobem a ma esquerra un camí de ferradura (WP-05). Prenem doncs aquest tirany, que s'enfila amb fort pendent per dins l' alzinar (SW), presenta algun tram força aeri, i què ens permetrà ascendir al puig de sa Talaia Vella pel pas de sa Paella, el nostre objectiu d'avui.

Pas de la Paella

Dotze minuts més amunt trobem un esperó i una fita damunt una roca que ens indica que hem de girar a l'esquerra. Pugem entre roques amb fort pendent cap al (SE), passem per tres sitges i, en creuar la darrera, voltem a l'esquerra. Uns minuts més amunt topem amb una gran roca on hi ha dues exagerades pintades: Paella i Ermitans (WP-06) (Hem tardat uns vint minuts de l'esperó). En aquest punt, deixem a l'esquerra el camí que va al pas dels Ermitans i, després de vuit minuts de forta pujada entre roques i alzines direcció (E), localitzem una paella penjada a una alzina (WP-07). Seguint les fites girem a la dreta (SW) i, amb l'ajuda de les mans, ens enfilem dalt una cornisa què més endavant s'eixampla i des d'on es gaudeixen unes bones vistes de la Torre de son Galzeran i ca Madò Pilla. Cinc minuts més amunt una fita ens condueix a l'esquerra per accedir a la base dels penya-segats on s'inicia el tram més delicat de l'itinerari: el pas de sa Paella (WP-08).

L'amic Emilio Alonso en fa una perfecta i detallada descripció del pas: "Al racó, unes branques d'alzina ens ajuden a pujar a la cornisa que, cap a la dreta, constitueix el Pas. A l'inici, el pis de la cornisa està compost de terra solta, i el tram és una mica vertical, però fàcil (...). Uns metres més amunt, la cosa es complica. El terreny es fa més vertical, i la roca és molt llisa, sense bones preses. És millor pujar per la dreta, encara més a prop del buit i, per tant, difícil per als que pateixin de vertigen. Però de seguida ja trobarem el cable (i la paella) que va instal·lar Manel Osuna, i que ens ajudarà a seguir progressant cap amunt. L'últim tram del Pas és certament aeri, però comptem amb el cable com a passamà. Abans de desembocar a la carena encara haurem d'enfrontar-nos a una bona grimpada. És millor abordar-la un poc a la nostra dreta, en lloc d'aferrats a les roques de l'esquerra."

Sa Talaia Vella

Arribats a la carena girem a l'esquerra (NE) pel camí de l'Arxiduc fins assolir el puig de sa Talaia Vella de 856 m i coronat pel típic vèrtex geodèsic (WP-09).

Continuem pel camí i transcorreguts uns cinc minuts, arribem al restaurat refugi de l'Arxiduc situat a 868 m (WP-10). La boira no ens permet gaudir de la panoràmica que es divisa des d’aquí dalt.

Des d'aquest punt, seguim el fressat camí que en deu minuts ens baixa al coll de son Gallard (WP-11) on hi ha uns pedrissos que va fer construir l'Arxiduc.

Decidim arribar-nos fins a la cova de l'Ermità Guillem, per això seguim el camí amb forta pujada i passat uns cinc minuts agafem un tirany a la dreta que ens hi condueix (WP-12).

Una vegada visitada la cova i el seu tranquil entorn, retornem de nou al coll de Son Gallard. Baixem (NE) seguint el camí que més avall traça diversos revolts i passa per l'Estret de Son Gallard. Aquí localitzem una cruïlla de camins. El que baixa per la dreta ens duria a les cases de son Gallard i hauríem de caminar força estona per la carretera fins arribar a ca Madò Pilla. Nosaltres ens convé seguir pel camí de l'esquerra que es manté planer i ens condueix al bonic mirador de Son Gallard.

Transcorreguts uns deu minuts de forta baixada, el camí volta a l’esquerra (W) i baixa suaument. A l’alçada d’un coll de caça surt una desviació del camí, cap a la dreta, que ens mena, després de botar un antic portell, a la cova del beat Ramon Llull (WP-13).

Retornem pel mateix camí d’anada i girem a la dreta (W), un metres més endavant deixem a l’esquerra el camí que condueix a les Ermites Velles i aviat arribem de nou al mirador dels Tudons i a ca Madò Pilla a la carretera, tancant el cercle d’aquest fantàstic itinerari.

Ruta circular amb 606 metres de pujada acumulada i 7,7 km de recorregut. Itinerari per excursionistes acostumats a grimpar i sense vertigen.
Excursió realitzada el dia 19 de gener de 2013. El grup ha estat format per: Fernando, Enric i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

La Comuna de Fornalutx

Camí de s'Alzina Fumadora

Itinerari fàcil que discorre per bonics camins de ferradura empedrats. Ens ofereix panoràmiques espectaculars sobre la vall de Sóller i Fornalutx en un entorn dominat pels marges d'oliveres i de tarongers.

Parteix del poble de Fornalutx, ascendeix pel bonic camí de s'Alzina Fumadora als terrenys comunals de sa Bassa, continua per l'interior de sa Comuna per descendir novament al poble per un antic camí anomenat de s'Alzinaret.
Seguim les passes de l'amic i gran muntanyenc Emilio Alonso publicades en el seu blog: "Mis días de montaña"

Després de deixar el cotxe en un aparcament del poble (WP-01), ens dirigim a la popular plaça d'Espanya, punt on iniciem aquest bonic recorregut.

Pugem per les escales del carrer de l'església i després pel carrer de Tramuntana. Ben aviat el carrer dóna pas a un bell camí de ferradura empedrat que ens mena, després de deixar un primer rètol indicador, a la carretera de Fornalutx (MA-2120) (WP-02). Avancem uns metres a la dreta i, seguint les indicacions d'un segon rètol, ens enfilem per l'esquerra (WP-03). Després d'un curt tram asfaltat, girem a l'esquerra (pal indicador) per enllaçar de nou amb el camí de s'Alzina Fumadora.

Aquest camí empedrat i esglaonat salva un fort desnivell i marca nombrosos revolts entre mig de marjades d'oliverar on es poden observar alguns porxos de pedra en sec. Darrera nostre gaudim de les vistes de Fornalutx, Sóller i Biniaraix i els cims emblemàtics que envolten la vall. No tardem gaire en creuar una pista veïnal. Bastant més amunt travessem un vell portell sense barrera (WP-05) i, un darrer esforç ens mena a la carretera del Puig Major prop del Km 43. Girem a la dreta, fent cas del pal indicador, i a pocs metres localitzem a l'esquerra un pujador de fusta per on prosseguim (WP-06). Tot d'una passem per un rotlle de sitja, a partir de la qual, avancem en suau pujada per un camí de carro que discorre per dins el bosc.

Més amunt deixem un dipòsit d'aigua i arribem a una cruïlla de camins (WP-07). Descartem el de la dreta que ens duria al pla de sa Bassa, i continuem pel de l'esquerra vorejant un petit i restaurat aljub tapat. De seguida trobem una espècie de coll d'on es gaudeixen bones vistes sobre la vall.

Porxo (WP-09)

A partir d'aquí, baixem per un ample i bonic camí, recentment arreglat, que discorre per dins un frondós alzinar. El camí ens condueix fins a la carretera de Sóller a Lluc (MA-10), després de travessar una barrera metàl·lica. Voltem a la dreta i, a uns cent metres més avall, localitzem una barrera verda a l'esquerra, que flanquegem pel seu costat dret (WP-08).

Baixem per aquest cimentat camí, ja que no hem vist una drecera que surt a la dreta, i passem per dos porxos d'olivar. En el segon cobert girem a l'esquerra. Més avall travessem una barrera on acaba l'ample camí. En aquest punt hi ha un cotxe abandonat. Travessem el torrentó cap a la dreta i baixem amb el torrent a la nostre esquerra (SE). Passem per darrera d’un petit porxo (WP-09) i seguim baixant a través de marjades amb l'ajuda d'esporàdiques fites. Metres més avall, tornem a creuar el torrent cap a l’esquerra (fletxa vermella pintada a una roca) (WP-10), tornem a travessar un altre portell i reapareix de nou el camí. Més avall arribem a un camí de carro cimentat vora les cases de ses Fonts. Passades aquestes, trobem un pal indicador cap a l’esquerra que ens mena, baixant unes escales, vora el torrent. Seguint el camí, tornem a creuar un nou portell, deixem a l’esquerra un vella sínia, passem pel costat d’unes cases (Ses Begudes), enllacem amb un camí de ciment, el qual travessem per seguir pel vell camí empedrat, i finalment, per un tram d’escales, sortim a la carretera de Fornalutx.

Ara sols resta retornar al poble pel mateix camí que hem pujat de bon matí i donar per finalitzada aquesta bonica excursió matinal.

Ruta circular amb 452 metres de pujada acumulada i 5,3 km de recorregut.
Excursió realitzada el dia 17 de gener de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Tomeu C. i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Possessió de Galatzó

Cases de Galatzó

Agradable passejada per la finca pública de Galatzó comprada i oberta al públic per l'ajuntament de Calvià el 2006. Realitzem part de tres recorreguts senyalitzats que es troben a l'interior de l'esmentada possessió.

Per accedir a la finca ens hem d’arribar fins a la població d’es Capdellà i agafar el desviament cap a la carretera de Galilea (Ma-1032) fins a prop del punt quilomètric 2,300. Aquí parteix un camí de terra situat a l’esquerra de la carretera i que ens condueix a la portalada de la possessió, un gran arc de pedra amb una barrera de fusta. El camí de carro continua fins arribar a Ca l’Amo en Biel, senzilles cases de pagès d’una sola planta, on es pot estacionar el cotxe al pàrquing habilitat al costat de la casa (WP-01).

Sortim de la casa cap al NW pel mateix camí de carro que hem arribat amb cotxe. Tot d’una travessem una barrera de fusta per la seva dreta. El camí planeja entre sementers d’ametllers i garrovers i, passats uns deu minuts aproximadament, ens trobem amb el torrent de Galatzó. A la dreta, senyalitzat amb un cartell indicador, s’inicia el camí que puja a Ses Planes (NE) el nostre primer objectiu d’avui. És un ample i deteriorat camí que ens fa guanyar altura ràpidament. Deu minuts més amunt ens trobem a la dreta la sèquia des Ratxo que du l’aigua de la font del mateix nom, situada a uns dos km, a un gran safareig situat a l’esquerra del camí. Des d’aquí s’observa una bonica vista de les cases, edificis auxiliars i els dos molins fariners.

La Mola de s'Esclop

Uns vint minuts més amunt i a uns metres separat a l’esquerra del camí hi ha una era que val la pena fer una aturada per contemplar la bona vista (WP-02). Continuem el nostre camí i amb deu minuts més arribem a Ses Planes antiga zona de rotes i carboners (WP-03) on encara s’entreveuen restes de margades i una ruïnosa barraca de roter. Des d’aquí es gaudeix una esplèndida vista: la vall de Galatzó, destacant els cims de la Mola de s'Esclop i del Puig de Galatzó.

Davallem pel mateix camí fins retornar novament a la cruïlla de camins, girem a la dreta i tot d'una deixem a l’esquerra el camí que es dirigeix a es Capdellà. Un metres més amunt tornem a deixar un camí a l’esquerra. Seguim en direcció a les cases i trobem a mà esquerra el graner del Delme de Galatzó, petita construcció que servia per guardar el gra que havia de fer la possessió als senyors feudals a l'edat mitjana i l'Estat fins al segle XIX.

Continuem i a la dreta observem els molins d’aigua. Passats aquests, arribem a les cases de Galatzó les qual trobem tancades i sols podem observar la imponent façana de tres plantes d’alçat, amb portal forà d’arc rodó, i la capella a la dreta, amb portal de llinda coronat per l’escut del Comte Mal, de 1688 (WP-04).

Retornem pel mateix camí i, després de passar el graner del Delme, a pocs metres hi ha una cruïlla a la dreta amb senyalització que indica el desviament a la zona de Sa Vinya. Prenem aquest camí, i transcorreguts uns vint-i-cinc minuts, arribem a la zona de s’Argolla on es destaca un jaciment de l’època talaiòtica situat sobre un turó i la pedra de s’Argolla (WP-05) que s’utilitzava per realitzar els ajusticiaments que el comte Mal impartia als seus enemics.

Davallem pel mateix camí fins arribar-nos a la caseta des Tramuntanal situada a un petit turó (WP-06).

Després de dinar, retornem pel mateix camí fins arribar de nou a ca l’Amo en Biel donant per finalitzada aquesta ruta d’avui.

Ruta semi circular amb 489 metres de pujada acumulada i 11 km de recorregut. Itinerari senzill, transcorre tot ell per camins amples i ben senyalitzats.
Excursió realitzada el dia 13 de gener de 2013 amb l’AAVV de Pòrtol.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Na Ferrana pel pas de s’Ullastre

Pas de s'Ullastre

Aproximació: Arribem al poble d’Esporles venint des de Palma i trenquem a l’esquerra pel carrer Costa de Can Tries. Seguim els indicadors en direcció a la “Posada del Marques” situada a la urbanització des Verger. En una cruïlla, abans d’arribar a l’esmentat hostal, girem a la dreta pel carrer Alzinar, seguim fins un nou creuament amb el carrer dels Pins i girem a la dreta. Ara el carrer es bifurca de nou i prenem pel vial de l’esquerra. En una corba a la dreta deixem el cotxe, just davant hi ha el tirany per on més tard tornarem de fer aquesta interessant volta (WP-01).

A través del pas de s’Ullastre (també conegut com pas des Ferros) ens permet accedir als puigs de na Ferrana i de la Fita del Ram. Nosaltres decidim ascendir a na Ferrana, no hi hem estat i tenim entès que té millors vistes que els seu veïnat sa Fita del Ram que fa poc vàrem coronar.

Aquest curiós i imaginatiu pas no presenta cap dificultat tècnica, prenent com sempre les oportunes precaucions, està ben equipat amb cables d’acer i dos trams d’escales ancorades a la roca. És un pas vertical que ens permet superar el penya-segat que sembla pràcticament inaccessible.

Seguim les indicacions de l’amic Emilio Alonso publicades a la premsa local: “Camí de s’Engegada i pas de s’Ullastre” i també les publicades pels amics Toni Sureda (Socay): “Na Ferrana y sa Fita del Ram por el Pas de s’Ullastre y Pas de s’Engegada” i Joan Riera (Aires de la serra Mallorquina): “Na Ferrana pels passos de s'Ullastre i de s'Engegada”.

Iniciem doncs la passa a la corba on hem deixat el cotxe (WP-01) i pugem uns 500 metres pel carrer asfaltat fins arribar al final d'aquest on hi ha una esplanada.

Aquí prenem un camí en direcció (NW), passem pels peus del penyal des Terretes i, transcorreguts uns quinze minuts, deixem a l’esquerra un tirany que puja al Pas des Cego, un sender que unia es Verger amb la casa de neu de sa Fita del Ram.

Petita plataforma de ferro

Continuem pujant cap al Nord, amb l'ajuda de fites i petites fletxes de pintura vermella, i uns cinc minuts més amunt deixem unes balmes situades als penya-segats de l’esquerra. Torcem cap l’Est planejant per una cornisa que discorre per damunt el comellar de sa Font Llarga que ens queda a sota a la nostra dreta. Passats uns deu minuts assolim l’inici del pas de s’Ullastre (WP-03). Realitzem un curt franqueig ajudats per un primer cable que serveix de passamà. Girem a l’esquerra muntanya amunt on també hi ha instal·lat un segon tram de cable. A continuació una primera escala permet superar un tram molt vertical. Segueix un curt tram d’escala de ferro i finalment un franqueig en diagonal a l’esquerra ajudats amb un darrer cable que serveix de passamà i una petita plataforma de ferro ancorada a la roca que ens permet donar una passa un poc compromesa.

Quan estem al mig del pas, ens trobem amb els amics Oscar i Carlos que també estan realitzant el mateix itinerari. Després de saludar-nos i intercanviar uns mots, ells continuem endavant, no serà la darrera vegada que ens creuarem durant aquest matí.

Superat el pas caminem cap a Gregal (NE) seguint les fites i més amunt (cinc minuts) passem per una bonica sitja de carboner (WP-04).

Després de la sitja, la nostra ruta continua en direcció Nord sense camí seguint les fites i per un terreny rocós poblat d’alzines. Poc a poc anem canviant de direcció ara cap a Mestral (NW) paral·lels als penya-segats que ens queden a la nostra dreta, més amunt passem per un mirador natural (WP-05) des d’on podem gaudir d’una excel·lent panoràmica: el poble d’Esporles, la moleta de Son Cabaspre, la mola de Son Pacs, el puig de la Beata, ...i cinc minuts més de caminar en la mateixa direcció, travessem una paret mitgera (fita i fletxa vermella) (WP-06). Ara planegem un poc cap al Sud Oest per dins l’alzinar, les fites escassegen. Avancem paral·lels a una paret que ens queda a la dreta, un poc apartats però sense perdre-la de vista fins arribar a unes roques (WP-07). Ara baixem al centre d’un tàlveg per dins un bonic alzinar i pugem a la dreta (NW), passem per dues sitges (WP-08) i cinc minuts més amunt en la mateixa direcció, assolim el pou de neu de sa Fita del Ram (WP-09).

Casa de neu de sa Fita del Ram

Des de la casa de neu, per ascendir al puig de na Ferrana, torcem a la dreta en direcció Nord Est, travessem una curta gorja i deixem a l’esquerra el camí que davalla a l’ermita de Maristella, voltem a la dreta i amb l’ajuda de fites assolim el puig de na Ferrana per la seva carena (WP-10) transcorreguts uns quinze minuts des de la casa de neu.

Després de gaudir de la vista, desfem les passes fins arribar novament al pou de neu. Molt a prop d’aquest, comença un camí en direcció Sud. Està senyalitzat per dues fites i una marca de pintura en un tronc d’alzina (WP-11). En principi puja una mica i després baixa en diagonal esquerra. Uns nou minuts més avall passa pel costat d’una bassa i les runes d’una barraca situada en el penyal des Terretes (WP-12).

A partir d’aquí el camí discorre sobre roques i es desdibuixa bastant dificultant un poc el seu seguiment. Seguim amb atenció les fites i marques de pintura i transcorreguts uns set minuts més avall, deixem a l’esquerra el tirany que es dirigeix al pas des Cego i voltem a la dreta iniciant el camí de s’Engegada, camí de bístia que davalla (S) amb fort pendent marcant diverses voltes i que travessa un portell sense barrera (WP-13). Continuem el fressat camí uns vint minuts més fins arribar de nou al vial asfaltat on tenim el cotxe i donar per finalitzat aquest bonic itinerari.

Ruta circular amb 380 metres de pujada acumulada i 4,5 km  de recorregut.

Excursió realitzada el dia 12 de gener de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Puig de ses Fel·les

Cim de ses Fe·les

Avui ens proposem acabar l’itinerari que iniciàrem el dissabte passat la volta al puig d’en Farineta ja que no ens va donar temps de completar-lo i ascendir al puig de ses Fel·les.

Partim novament de l’aparcament del cementiri de s’Arracó situat en el Km 5 de la carretera Ma-1030 d’Andratx a Sant Elm (WP-01). Agafem el camí asfaltat de son Verí que parteix de l’esquerra de la capella però a pocs metres voltem pel camí de la dreta (NE). Seguim el sender que passa pel costat d’un xalet, puja a un collet on hi ha una barraca (WP-02) i travessa el llit del torrent per assolir un primer trencant de camins (WP-03) (Hem tardat uns deu minuts des del punt de partida).

Deixem el camí de la dreta, pel qual tornarem més tard, i voltem a l’esquerra direcció (NO). Uns metres més endavant, arribem a un nou creuer de camins (WP-04), deixem el de l’esquerra que puja al puig d’en Farineta, i avancem amb la mateixa direcció que portàvem (NO), pel senderó de la dreta.

El nostre camí continua paral·lel al torrentó, cada cop es fa més espès i confós, travessa una petita gorja amb diversos pins caiguts en mig del camí que dificulten la passa i més amunt transita pel mateix jaç del torrent. Transcorreguts uns vint minuts des de la cruïlla, trobem a l’esquerra una solitària fita damunt un petit marge (WP-05).

En aquest punt girem a l’esquerra i pugem per un fort coster en direcció al coll dels Coloms (SO), al qual hi arribem passats uns vint-i-cinc minuts aproximadament. Aquest tram puja sense camí per una antiga zona de rotes on encara s'entreveuen restes de marjades i una ruïnosa barraca de roter (WP-06), les fites escassegen i l’espessa vegetació d’argelagues, càrritx, bruc i pins dificulten l'ascensió.

En aquest coll, situat a 250 m d’altitud, hi ha una curiosa fita en el mig del camí (WP-07).

Després d’un petit descans, continuem altre cop sense camí pujant en direcció a unes penyes (N) que les rodegem per la dreta. Un poc més amunt arribem a un turó on hi ha un caramull de pedres (WP-08) (deu minuts des del coll). Ara voltem a l’esquerra en direcció (NO), travessem un pinar on hi ha un porxo ensorrat (WP-09) i enfilem el dur ascens per l’esquena que puja al puig de ses Fel·les, al qual hi arribem transcorreguts una mitja hora llarga des que hem deixat el turó. Aquest tram discorre sense camí ni fites (nosaltres en posem algunes) per un terreny pedregós amb una vegetació baixa formada principalment per estepes, càrritx garballons i mata. El cim de ses Fel·les (WP-10) té una alçada de 411 m i té una bonica vista que s’agraeix després de l’esforç realitzat.

Davallem del cim sense camí pel llom SE de la muntanya fins al jaç del torrent dels Sabaters. El terreny és semblant al què hem pujat, pedreny i vegetació baixa. Més avall arribem a una zona amb restes de marges envaïts de pins i tot d’una salvem unes penyes per la dreta fins assolir el fons del comellar on trobem les runes d’un porxo, al costat una sitja i una fita de pedres al mig del torrent (WP-11) (Hem tardat cinquanta minuts des del cim).

En aquest punt, molt brut de vegetació, cerquem un tirany que puja cap a Xaloc (SE) per les Rotes de s’Hereu, però no el trobem i tirem pel dret travessant restes de marjades. La progressió és lenta i incòmode degut a la densa vegetació, sembla que fa força estona que no passa ningú per aquest redol, o no hem sabut trobar l'indefinit tirany que indica en Tomàs Vibot a les seves indicacions. Després d’una mitja horeta de forta pujada, arribem a un ample camí de carro per on voltem a la dreta (WP-12). La pista, sense cap dificultat de trànsit, rodeja el puig d’en Guida. Més a baix trobem un creuer (WP-13) per on voltem a la dreta i, en el següent creuer, de nou a la dreta. Passats uns quatre o cinc minuts, en un revolt (WP-14), deixem el camí ample i continuem a al dreta per un tirany fitat que ens du a enllaçar amb un camí de carro (WP-15). Voltem a la dreta i passem pel costat de les cases de Can Farineta (WP-16). Avancem pel camí i a pocs metres de la casa girem de nou a la dreta i amb quatre minuts assolim la cruïlla de camins que hem passat de bon matí situada en el jaç del torrent (WP-03). Prenem a l’esquerra i retornem pel mateix camí, fins arribar novament al cementiri de s’Arracó on donem per finalitzada aquesta interessant volta.

Ruta circular amb 457 metres de pujada acumulada i 6,6 km  de recorregut. Hi ha trams sense camí ni fites i no és de fàcil orientació.
Excursió realitzada el dia 5 de gener de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Fernando i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.