Volta per na Costitxa

Pas de na Costitxa

Aquesta excursió discorre per remots i oblidats tiranys que envolten la Mola na Costitxa (Puigpunyent). Ens permetrà descobrir una sorprenent escletxa de considerables dimensions, una font enclavada en un bucòlic paratge i una original construcció que aprofita una gran balma.

Seguim la ressenya del bon amic Emilio Alonso publicada en el seu blog: "Mis días de Montana".

Itinerari: Pedrera - pas de na Costitxa - esquerda de na Costitxa - portell - coll des Senyors - font de sa Coma - corral de ses Cabres - pedrera.

El punt de sortida és una abandonada pedrera situada en la parcel·lació de Son Net. Per arribar-hi, sortint de Puigpunyent direcció a Galilea, agafarem el primer trencall a mà dreta i seguirem els rètols "Reserva des Galatzó". En arribar a un coll amb una cruïlla de tres carrers, seguirem el vial de la dreta que ens conduirà a l'antiga cantera, lloc on podem aparcar els vehicles (WP-01).

A les 8,20 h. d'aquest dissabte gris i molt ventós, iniciem la caminada reculant per on hem vingut. Al primer carrer, voltem a l'esquerra, baixem per asfalt, ignorem dos desviaments a la dreta i, tot d'una, desemboquem a un camí de terra (WP-02). Aquest sender carreter s'endinsa dins el bosc. Ben aviat l'hem d'abandonar per baixar cap a la dreta. Es tracta d'un sender que més avall s'esvaeix, però algunes fites ens condueixen cap a xaloc (sud-est) paral·lels a una paret que tenim a l'esquerra fins arribar al fons de la torrentera. Descendim sud-sud-oest per la seva llera, desgrimpem dos petits i fàcils bots i, ben prest l'abandonem pel seu marge esquerra (està indicat amb una fita). Just davant nostre localitzem una enderrocada paret, és el pas de na Costitxa (WP-03). Són les 8,52 h. Referent al nom d'aquest pas, l'amic Emilio diu: "batejat així, a falta d'un altre topònim conegut, per Pep Torrens el seu redescobridor".

Superat el pas, el qual no presenta cap tipus d'entrebanc, seguim nord-est durant uns quinze minuts aproximadament, i després sud-est durant quinze minuts més. Aquest tram és sense camí, per dins un bonic bosc. Les fites ens duen per la vorera dels penya-segats que tenim a la dreta. Si hi guaitem, es pot contemplar la clotada del comellar ses Someres amb unes impressionants parets envoltades de bosc.

A les 9,25 h arribem a una gran fita (WP-04). Ara hem de seguir les fites cap al nord-nord-est fins arribar, set minuts més tard, a l'esquerda de na Costitxa (WP-05). Es tracta d'una llarga, estreta i alta clivella molt espectacular que bé es mereix una aturada per baixar al seu interior.

Esquerda de na Costitxa

Deu minuts més tard, reprenem la marxa anant a cercar un tirany que passa al nord de la esquerda. És un sender fàcil, pla i senyalat amb fites, que ens condueix a una paret mitgera, volta a la dreta (est) i arriba a un rotlle de sitja. S'han fet prop de les 10 h i decidim aturar-nos per berenar.

A les 10,23 h, continuem pel tirany que planeja direcció sud per un territori més clar i molt pedregós. Tan sols quatre minuts del rotlle, hem d'ignorar les fites que segueixen tot dret i voltar a l'esquerra (nord-est) (WP-06) i seguir unes altres i curioses fites (d'una sola pedra en posició vertical), deixant un coll de caça a la dreta. Ara, progressivament, l'itinerari torna a canviar de direcció quasi cent vuitanta graus. Dirigim la passa cap al sud per un tirany més traçat que baixa marcant algunes voltes. No tardem gaire en passar per una curiosa i gran fita, a l'esquerra de la qual, albirem una paret amb un portell sense barrera (WP-07). Són les 10,43 quan el franquegem.

A l'altre cantó del portell, no hem de fer cas del sender que davalla per l'esquerra, i voltar a la dreta avançant paral·lels a la paret. Baixem per la carena, en direcció sud, franquegem un parell de colls de caça i, a les 11 h arribem al coll des Senyors on hi ha una caseta (WP-08).

Després d'una breu aturada, seguim el corriol, planer i fressat, que tomba a la dreta (nord-nord-oest). No tardem gaire en travessar un portell sense barrera, després d'obviar un trencall a l'esquerra, a les 11,15 h arribem a una cruïlla de camins (WP-09). El que baixa a l'esquerra ens menarà fins a la font de sa Coma (WP-10). Per arribar-hi, el camí ens deixarà a un barranc, per on continuarem a l'esquerra desgrimpant un parell de fàcils bots.

Després de visitar aquest joliu indret, retornem al camí (WP-09) que seguim nord-oest per dins la coma de ses Someres. Al cap d'un parell de minuts, creuem el torrent, passem per una balma i, després de travessar el torrent un parell de vegades més, arribem a l'alçada del pas de na Costitxa (WP-03), tancant el primer cercle d'aquest itinerari.

Retornem un bocí pel camí que hem fet de bon matí, fins a la paret que tanca el barranc (WP-11), la qual hem de travessar. Progressem, primer pel jaç i més tard per la vorera del torrent, finalment el deixem per la dreta. Ara el tirany s'enfila amb forta pujada per dins el bosc i mor a una esplanada, sa Rota des Soldat. A les 12,17 h arribem a un camí ample que prenem per la dreta (nord) (WP-12). Deu minuts més tard, assolim un encreuament de camins per on hem de voltar de nou per la dreta (WP-13). Aquest ample camí es dirigeix a les cases de sa Muntanya, però nosaltres, en arribar a un portell, voltem a l'esquerra per un altre caminoi que en pocs minuts ens mena al Corral de ses Cabres, situat a la dreta del camí on fem una breu aturada (WP-14).

Ara retornem fins la cruïlla (WP-13) i agafem el camí de la dreta que ens condueix a un bonic pou (WP-16). Des d'aquí baixem sud-est fins desembocar al camí ample que fa poc hem passat. Voltem a la dreta fins a la Rota des Soldat (WP-12). Aquí seguim recte (sud-oest), el senderó es perd una mica, marca algunes voltes en pujada i arriba a una paret que creuem per un ensorrament.

Anem a parar al camí per on hem baixat al torrent de bon matí. Ara sols resta seguir el mateix camí fins arribar de bell nou a la cantera, donant per finalitzada la nostra ruta d'avui. Hi arribem a les 13,15 h.

Finalment ha estat una volta força agradable per uns indrets solitaris que ens ha permès conèixer i gaudir belles raconades.

Ruta circular amb 558 metres de pujada acumulada i 9 km de recorregut. Alçada màxima: 507 m.

Temps en moviment: 3,25 h. Temps parat: 1,30 h. Temps total: 4,55 h (segons el GPS).

Observacions: itinerari en general bo de fer però d'orientació complicada. Per baixar fins a la font de sa Coma, cal desgrimpar dos petits bots del torrent i creuar una cornisa un poc aèria.

Excursió realitzada el dia 29 de març de 2014. El grup ha estat format per: Fernando, Tomeu C. i Josep.

Un altre itinerari molt semblant a la Mola de na Costitxa.
Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Pas d'en Príam o de sa Regata

Fa estona que l'amic i company de cordada Biel m'havia parlat de pujar al puig de Sant Pere (851 m), situat a l'est del coll de Pastoritx dins el terme municipal de Bunyola. Ell ja fa un grapat d'anys hi va estar i té ganes de tornar-hi. A més a més volem fer l'aproximació pel pas d'en Príam, tant en Biel com n'Agustí no el coneixen. Avui era el dia, les previsions meteorològiques eren de pluges febles a partir de l'horabaixa, per tant volem intentar fer cim durant aquest matí de dissabte. No ha estat possible, la boira baixa i la brusca ens han obligat a deixar-ho anar.

A les 7,40 h iniciem la caminada en el poble de Valldemossa (urbanització de s'Arxiduc) pel famós camí dels Cairats, ruta tradicional d'ascensió al Teix (WP-01). En uns dotze minuts travessem una segona barrera, i deixem el trencall que surt per la dreta. Més amunt trobem a la dreta la ruïnosa caseta de la font de na Rupit i a uns cinquanta metres, deixem aquest camí i ens desviem a la dreta per una pista de terra (WP-02). Un quart d'hora més tard, trobem una nova cruïlla de camins (WP-03), agafem el de l’esquerra (est), superem un marge per uns escalons i a les 8,20 h arribem al Pla des Xots (WP-04) on hi ha una paret seca a la dreta que separa l’alzinar. Des d’aquí progressem recte (est-nord-est) paral·lel a la paret. Transcorreguts cinc minuts, hem d'ignorar un tirany que surt a la dreta (WP-05) i seguir amb la mateixa direcció per un de més confós que ens mena a una paret transversal amb graons (WP-06). Després de creuar una sitja, enfilem coster amunt seguint un tirany fitat per dins l’alzinar que ens condueix als peus dels penya-segats. Per superar aquests, pugem per la segona canal que trobem, és el pas d’en Príam (WP-07). Una canal plena de fullaraca d'alzina molt rosta que supera un important desnivell. A la part final s'estreny i cal ajudar-se amb les mans per pujar. Hi arribem a les 8,42 h.

Pas d'en Príam

Un cop superat el pas ens endinsem dins una espessa boira i notem algunes gotetes. Les fites ens condueixen amb forta pujada per dins l'alzinar. A les 9,15 h, desemboquem a un camí carreter per on voltem a l'esquerra (nord-nord-est) (WP-08). Després de set minuts arribem el camí des Caragol que ve de la font dels Polls (WP-09). Aquí comença a plovisquejar, decidim fer una aturada per berenar i veure com evoluciona el temps. S'atura de ploure i decidim continuar voltant cap a la dreta.

Aquest camí ascendeix fent revolts i mor a una sitja. A partir d’aquí pugem en tendència a la dreta per un comellar fins arribar a una paret seca (WP-10).

Arribats en aquest punt, arranca novament a ploure (ara sembla que va de veres), i la boira baixa cada vegada és més densa. Amb aquest panorama, decidim desistir i tirar cap avall pel camí des Caragol.

Arribem a les 11 h a la pista dels Cairats, a l'alçada de la font dels Polls. Ara baixem, tranquil·lament sota una fina brusca, per aquest ample sender que ens condueix novament a Valldemossa. Hi arribem a les 11,49 h.

Al final ha estat una bona manera d'estirar les cames un dissabte al matí sota la pluja.

 

Ruta circular amb  metres de pujada acumulada i 9 km de recorregut. Alçada màxima: 916 m.

Temps en moviment: 2,46 h. Temps parat: 1,23 h. Temps total: 4,9 h (segons el GPS).

Observacions: Ruta que pot presentar algun problema d'orientació. El pas d'en Príam és fàcil.

Excursió realitzada el dia 22 de març de 2014. El grup ha estat format per: Biel Pomar, Agustí i Josep.

 

Veure l'àlbum de fotografies.

Pas de sa Cova - Pla des Cairats - Cova de ses dues Boques - Pas des robust marge

Cova de ses Dues Boques. Panoràmica realitzada per Biel Pomar.

Agradable passejada pels voltants de Valldemossa. A través del pas de sa Cova, ens situarem dalt el Pla des Cairats. Recorrerem un bonic tram del camí que travessa aquest Pla. Visitarem una curiosa i amagada cova enclavada en mig d'un penya-segat, i a través del "pas des robust marge" accedirem al camí de na Torta.

Itinerari: Valldemossa - pista de Son Moragues - pas de sa Cova - altiplà des Cairats (o des Coconar) - camí de ses Basses - Portell al camí des Pla des Pouet - Font de s'Abeurada - cova de ses Dues Boques - pas des robust marge - camí de na Torta - Pla des Pouet - Valldemossa.

Deixem el cotxe a Valldemossa al final del carrer de les Oliveres, on arranca el famós camí des Pla des Pouet, pel qual fem comptes finalitzar aquest itinerari.

A les 8 h iniciem la passa per asfalt. Del carrer de les Oliveres voltem a l'esquerra pel carrer Ametlers, després Hongria i finalment Xesc Forteza, al final del qual surt la pista de Son Moragues i per on continuem.

En uns dotze minuts travessem una segona barrera, i deixem el trencall que surt per la dreta. Més amunt trobem a la dreta la ruïnosa caseta de la font de na Rupit i, a uns metres més endavant, deixem a la dreta una pista de terra.

A les 8,28 h arribem a una corba a la dreta, on hem deixar el camí principal per agafar un altre que segueix recta cap a nord-est (WP-01). Tot d'una arribem a una paret de terme (WP-02), la travessem i comencem la pujada girant a l'esquerra en sentit oest i paral•lels a la paret.

Pugem sense camí per un pronunciat coster entre roques i matolls i, transcorreguts uns quinze minuts des de la paret, assolim la base dels espadats on hi ha una petita enfonsada, és la petita balma què dóna nom al pas.

Uns metres abans d'arribar a la cavitat, voltem a l'esquerra (sud-oest) i salvem una curta xemeneia. Després tot d'una virem a la dreta (nord-oest) fins assolir els peus de les penyes per on hem de voltar novament a la dreta.

Pas de sa Cova

Són les 8,54 h i ens trobem davant el pas de sa Cova (WP-03) el qual ens permet, amb una petita grimpada, assolir un esperó que ens deixa damunt la cavitat.

Un cop superat el pas, continuem la pujada en diagonal a l'esquerra (oest) per un terreny amb força vegetació i bastant incòmode. Seguim amb la mateixa direcció, paral·lels a les roques de la dreta, passem per un rotlle de sitja i, a uns quinze minuts del pas, hem de voltar cap a l'oest-nord-oest. Així, a les 9,15 h arribem al que n'Emilio Alonso anomena el Pla des Cairats (WP-04), un altiplà en aquesta accidentada vessant.

Aquí hem de voltar a l'esquerra (sud-oest) i mantenint l'alçada trobem restes d'un remot camí, petits marges de sosteniment i algun bocí empedrat ens ho confirmen.

Les fites ens ajuden a seguir aquest camí, que a estones es troba desaparegut del tot. Més endavant deriva cap a l'oest, s'endinsa dins un alzinar i travessa un primer xaragall. Ara el camí baixa, franqueja un petit tàlveg, una segona rosseguera i finalitza en el camí de ses Basses (WP-05). Ja ens acostem a les 10 h i decidim fer una aturada per berenar i descansar.

Uns vint minuts més tard, continuem cap a l'esquerra i dirigim la passa per aquest bonic camí que davalla suaument per dins un bell alzinar. A les 10,29 h, franquegem el portell sense barrera de ses Basses. Més endavant, el sender baixa aferrat a les penyes i marca diverses giragonses fins a desembocar al clàssic i transitat camí de pujada al Pla des Pouet (WP-06).

Voltem a la dreta i franquegem una barrera de metall per un botador de fusta. Transcorreguts uns metres, el camí marca un revolt a la dreta, punt on hem d'abandonar l'ample sender i voltar a l'esquerra passant tot d'una pel costat de la font de S'Abeurada.

Passada la font, continuem sud-oest per un ampla camí que discorre planer per dins el bosc i, després de creuar dues barreres de fusta, ens situa a una zona de feixes d'oliverar molt ben endreçades de la finca de Son Moragues. Des d'aquí es divisa una bona panoràmica del poble de Valldemossa.

Pas des robust marge.

Continuem direcció a les cases en descens. El camí marca dues corbes tancades i segueix cap a nord-oest tot deixant les cases a ma esquerra bastant en fora de nosaltres. Ara hem de pujar nord en tendència a la dreta per anar a cercar un camí carreter que discorre al costat d'un forn de calç amb una figuera en el seu interior. Un poc més amunt franquegem un portell sense barrera, ens enfilem a una marjada superior de la dreta fins a una reixeta que separa el bosc de la zona de conreu. Progressem en sentit nord-oest vorera de la reixeta fins trobar un punt on ens permet obrir-la i creuar a l'altre cantó (WP-07). Seguim amunt nord-nord-oest sempre vorera del reixat amb forta pujada.

A les 11,14 h localitzem les restes d'una baixa paret (WP-08) que no l'hem de creuar. Voltem a la dreta (est) direcció als penya-segats, superant unes graonades rocalloses. Més amunt ens decantem cap a al dreta (sud-est) en forta pujada per dins una ampla xemeneia i damunt una cornisa dels penya-segats descobrim l'entrada de la cova de ses Dues Boques (WP-09).

Aquesta petita cavitat presenta dues entrades, una en la cornisa per la qual s'accedeix a dins, i l'altre s'obre el penya-segat, des d'on es gaudeixen bones vistes de tot el Pla del Rei.

Tornem enrere fins l'ampla comellar pel qual hem arribat a la cova, i continuem cap a l'esquerra travessant-lo. Si seguíssim recte ens conduiria al pas des Petit Pi. Aviat trobarem una cornisa on hi ha una balma que ens obliga a acotar-nos. Per aquest nou tirany, arribem a una costeruda pendent dins l'alzinar, que pugem cap a la dreta en direcció als penya-segats. En arribar als seus peus, voltem a l'esquerra fins a localitzar una feixa, es tracta del Pas del Robust Marge (WP-10). Superem amb facilitat el marge i, continuem nord serpentejant, grimpem per unes roques llises que ens menen a un collet. Des d'aquí voltem direcció nord-nord-est i, a les 11,57 h arribem al camí de na Torta (WP-11). Aquest bonic camí carreter, direcció est-nord-est, ens mena fins al Pla des Pouet (WP-12). Ara pel famós i transitat camí que puja al Pla, davallem sud. Arribem a les 12,28 h a Valldemossa, al carrer de les Oliveres, on hem deixat el vehicle de bon matí.

Ha estat una volta força agradable i interessant que ens ha permès conèixer i gaudir nous llocs desconeguts fins ara.

Ruta circular amb 605 metres de pujada acumulada i 10 km de recorregut. Alçada màxima: 703 m.

Temps en moviment: 3,06 h. Temps parat: 1,26 h. Temps total: 4,32 h (segons el GPS).

Observacions: Itinerari amb algun tram fora camí. Cal estar acostumats a caminar per terrenys complicats i fer servir les mans per ajudar-se a pujar, especialment en el pas de sa Cova.
La volta al puig de na Torta i el Pla del Pouet, és un itinerari restringit, és convenient demanar reserva de plaça a l'Associació Muntanya del Voltor, al telèfon 619.59.19.85 o per correu electrònic:info@muntanyadelvoltor.com

Excursió realitzada el dia 15 de març de 2014. El grup ha estat format per: Biel Pomar, Fernando, Tomeu C. i Josep.
Referències: seguim les passes de l'amic Emilio Alonso. 

 

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

 

Puig de n'Escuder

Sortida del pas des Caçadors

Aquest dissabte ens proposem una travessa curta i elegant però molt exigent. El nostre objectiu és ascendir al cim de n'Escuder de 574 m d'alçada. Aquest cim de parets verticals, vist des de qualsevol banda, sembla inexpugnable.

Sabem que no és una muntanya fàcil i que sols hi ha un recorregut, tant de pujada com de baixada apte pels caminants, per aquest motiu ens guiem amb les ressenyes dels amics: Llorenç Soler, Emilio Alonso i Manuel Barranco. Tota informació és bona per no errar la passa.

Itinerari: Camí Vell de Caimari a Lluc (Carretera Ma-2130) - camí del comellar dels Horts - pas des Caçadors - puig de n'Escuder - coll - camí vell de Lluc - Carretera Ma-2130.

Així doncs, a les 7,40 h iniciem la caminada en la corba de la carretera on arranca el camí Vell de Lluc, on prèviament hem estacionat el vehicle (WP-01).

El dia s'ofereix assolellat, cel clar i boirines matinals, ideal per fer aquesta esportiva matinal.

Retrocedim per la carretera direcció a Caimari i ens desviem a la dreta pel camí del comellar dels Horts.

Mentre avancem per aquest ample pista, localitzem el pas dels Caçadors, un marge inclinat a la paret del puig, que ens ha de permetre enfilar-nos pel vessant sud-est d'aquesta muntanya.

En pocs minuts arribem a un pont i, al costa dret, una caseta. Aquí hem de deixar la pista i desviar-nos a la dreta. Per no molestar les tasques de recollida del bestiar, el propietari ens cedeix el pas per una barrera situada a l'esquerra del camí que ens permet passar per sota el pont i arribar a l'altra banda.

Ara es tracta de pujar cap al nord, creuant les marjades d'oliverar, fins assolir la més alta situada als peus de la paret.

A les 8 h arribem a l'inici del pas dels Caçadors (WP-02). Es tracte d'un inestable marge inclinat aferrat a la paret. La part final, més estreta i aèria, és més exposada degut a la considerable timba que hi ha sota als peus, per tant exigeix una certa concentració. La cornisa acaba en una paret d'uns tres metres que es guanya amb una fàcil grimpada.

Un cop superat el pas, dirigim la passa cap a l'esquerra, fins gairebé arribar a un gran pi. Aquí les plaques llises de la paret calcària semblen que ens tanquin el pas sobre nostre.

No tenim clar per on segueix l'itinerari, no veiem cap fita. Uns volten cap la dreta (nord-est) i, més endavant, troben algunes fites que els situa sobre la vertical d'un altre pi (han encertat l'itinerari).

La resta, sense pensar-s'ho massa, ja hem partit pel dret (nord) per la paret rocosa. Ara ja no podem retrocedir, no ens queda més remei que seguir ascendint per aquesta vertical paret, amb una aèria i esportiva grimpada per la roca rugosa i punxent.

Les mans serveixen tant com els peus per aferrar-nos a la pedra.

Més amunt i, ja fora del buit, ens retrobem tota la cordada per seguir tot recte cap amunt. Un enfilall de fites ens condueixen cap al nord-oest amb forta pujada. En més d'una ocasió les mans serveixen tant com els peus per aferrar-nos a la pedra buscant el millor lloc entre roca i matoll. D'aquesta manera, superem diverses plaques rocoses bastant inclinades.

Ja hem guanyat força alçada i si mirem enrere, gaudim d'una sensacional vista de Caimari, Selva, el Pla de l'illa i el massís de Randa al fons.

Després d'una dura pujada, a les 9,34 h assolim una zona de grans pins on fem una breu aturada per recuperar l'alè.

Més amunt hem de vorejar uns ressalts rocosos per la dreta descendint una mica per un terreny amb molta vegetació. Seguint les fites ara una mica per l'esquerra del tall arribem a un collet i tot d'una al vèrtex del puig de n'Escuder (WP-03). Són les 9,50 h. Aquí aprofitem per fer un mos i descansar.

A les 10,23 h iniciem el descens baixant fins al petit coll que hem passat abans i voltem a la dreta cent vuitanta graus. Sabem que el descens no és bo de trobar, sols hi ha un itinerari possible pels senderistes.

Creuem un estret entre roques, al final del qual, una fita damunt una alzina ens indica per on hem de baixar. Salvem una baixa paret amb una petita desgrimpada que ens mena a una vertical canal. Hem de baixar uns pocs metres i, gairebé al límit de la timba, sortir per la dreta cap a un petit collet per l'altre costat amb una petita grimpada . En el collet, un altre desgrimpada, nova canal que cal creuar i cal sortir-ne grimpant novament per les roques de l'altre costat una mica més alt que el pas anterior. Per aquesta mena de laberint, anem trobant fites que ens confirmen que seguim el recorregut correcte.

Sortim així a un pendent de pins. Les fites ens menen baixant més o menys paral·lels a la carena rocosa que ara ens queda a l'esquerra.

Seguim nord-est per sota de les parets de l'Escuder, voltem cap a la dreta entrant a l'alzinar on el sender es perd. Derivant cap a l'esquerra, a les 11 h tocades arribem al coll entre n'Escuder i la serra de s'Esquerdar (WP-04).

Aquí voltem a la dreta i baixem per una pista entre marjades d'olivar, passem pel costat d'un bonic porxo. Un poc més avall creuem una barrera. Ara l'ampla pista marca diverses voltes i desemboca, obrint una altra barrera, al camí Vell de Lluc (WP-05).

Sols resta seguir aquest sender que ens mena en baixada al punt de la carretera on tenim el vehicle. Hi arribem a les 11,45 h.

Ha estat un itinerari molt curt, però molt emocionant i gratificant. Hem arribat sense cap contratemps, què és el més important.

Ruta circular amb 373 metres de pujada acumulada i 4,5 km de recorregut. Alçada màxima: 574 m.

Temps en moviment: 1,30 h. Temps parat: 2,35 h. Temps total: 4,05 h (segons el GPS).

Observacions: Itinerari majoritàriament fora camí per un territori abrupte i escarpat. Cal estar acostumats a caminar per terrenys complicats i fer servir les mans per ajudar-se a pujar, especialment en el pas dels Caçadors. Aquest pas és aeri i un xic exposat que exigeix concentració.

Excursió realitzada el dia 8 de març de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Agustí, Fernando i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Els Clots Carbons, pels passos de n'Argentó i de s'Estaca

Pas de n'Argentó

Dura travessa que es desenvolupa per un territori molt càrstic i ple de esponeroses carritxeres, el que unit a l'absència de camí, bona part del recorregut, fan un itinerari complicat que ens posarà a prova el sentit d'orientació i la resistència de les nostres cames.

Com a gratificació, el recorregut discorre per uns paratges solitaris, amb panoràmiques espectaculars de la zona de sa Calobra, cala Tuent i el puig Major. Hi ha l'atractiu d’un sensacional camí de ferradura (a trams empedrat i a estones desaparegut) entre el pas d’en Termes i els Clots Carbons.

Itinerari: Plataforma Funicular - Coll des Porxo Esbucat - Font Subauma - Pas de n'Argentó - Torrent des Gorg des Diners - Pas de s’Estaca - Coll de ses Mamelles - Clots Carbons - Camí des Binis - Coll des Porxo Esbucat -  Plataforma Funicular.

A les 8,30 h tocades, iniciem la caminada a la plataforma del Funicular al punt quilomètric 2,1 de la carretera MA-2141 direcció a Sa Calobra (WP-01).

El dia s’ha aixecat molt ennuvolat i la visibilitat no és gaire bona, a més a més ens acompanya un molest vent que augmenta la sensació de fred, que ja de per sí és bastant acusat. Ens espera un dur matí que no tenim gens clar com acabarà (meteorològicament parlant).

Al costat de la plataforma surt un camí de ferradura que puja marcant diverses giragonses fins assolir el coll des Porxo Esbucat (WP-02).

Iniciem ara el camí dels Cingles. A uns deu minuts del porxo arribem a un portell amb barrera que ens anuncia la finca de Bini Gran, a la nostra dreta ens queden les runes de les Cases Velles des Colls. Passat el portell el camí continua en sentit descendent. Un poc més endavant, a l'esquerra, apareix la coma del Ribell o coma Fosca que ascendeix entre la serra de na Rius i el morro d'en Pelut, avui completament tapat per la boira.

Seguim el camí sense dificultats. Passem primer per l’alzina Fumadora, després pel jaç del torrent del Gorg dels Diners i finalment per la font Subauma (WP-03).

Poc abans d’arribar a la cruïlla del camí de les cases de Bini i la continuació del camí dels Cingles (esquerra), abandonem aquest camí per la dreta (WP-04).

Seguim un tirany poc marcat amb l’ajuda d’algunes fites. Aviat les fites ens guien pel costat d’un reixat que delimita el pla d’en Gumbau. Passat aquest pla, l’itinerari fa un gir cap a la dreta (nord-est).

Després de vint-i-cinc minuts d’avançar sense camí, entre mig d’afilades roques i exuberant vegetació, a les 10,10 h arribem a una barrera que ens indica l’inici del pas de n’Argentó (WP-05). No presenta cap dificultat tècnica és un tirany que baixa en diagonal pel mig del penya-segat.

Continua una baixada, incòmode amb acusat pendent i en direcció nord-nord-oest, que ens condueix fins a un pla de pins, prop del torrent del Gorg dels Diners. Són les 10,30 h, hora de berenar i recuperar forces.

A les 10,52 h reprenem la passa cap a Tramuntana. Tot d'una entrem al torrent dels Gorg des Diners (WP-06), pel jaç del qual, descendim botant de roca en roca. Al cap de pocs minuts, arribem a un salt que barra el pas als caminants. Just a mà dreta hi ha una estreta cornisa plena de carritxeres, és el Pas de s'Estaca (WP-07). Per ella hem deixar el barranc i ascendir amb una petita grimpada sense complicacions.

A partir d'aquí ens enfrontem a un territori sense corriol evident, aspre, desbaratat, ple de roques i carritxeres. Dirigim la passa en sentit nord, seguint amb atenció l'enfilall de fites que en un principi, ens allunyen del torrent, i ens menen al coll de ses Mamelles, al qual hi arribem a les 12 h tocades.

Des d'aquest coll, seguim avançant a Tramuntana durant uns quinze minuts aproximadament, fins que a l'esquerra advertim una paret mitgera amb un portell (Pas d'en Termes), i en la vessant de la dreta un gran pi, al costat del qual, les fites ens indiquen la direcció a seguir. Aviat trobem restes d'un remot i espectacular sender de bístia, el Camí des Clots Carbons.

Els Clots Carbons

Aquest camí, al principi molt perdut, avança cap al sud amb forta pujada per l'esquerra de la serralada amb vistes espectaculars de la serpentejant carretera de sa Calobra.

Algunes ullades de sol ens fan suar i llevar la roba d'abric.

Seguim aquest camí, que a estones es troba desaparegut i envaït per la vegetació, sempre en direcció sud-est. Més endavant, creuem pel seu centre, una plana de carritxeres, a la dreta de la qual, a la part alta d'una roca, hi ha una creu.

A les 13,15 h , assolim la zona dels Clots Carbons (Dolines).

Un cop envoltades aquestes dolines, ascendim per un preciós tram del camí de sa Barra (que enllaçava els Binis amb les cases del Bosc i el camí de sa Calobra passant pels Clots Carbons). Deixem a l'esquerra un camí que davalla a la carretera i, amb forta pujada creuem una paret per un portell sense barrera. Tornem a trobar trams empedrats i marges de sosteniment d'aquest bonic camí de ferradura. A les 14,18 h enllacem de nou amb el Camí des Cingles. Des d'aquí ja només ens queda desfer el sender que hem fet de bon matí i tornar a passar pel coll des Porxo Esbocat (WP-02) i davallar fins la plataforma del funicular. Satisfets i amb les cames destrossades, a les 14,43 h donem per finalitzada aquesta travessia d'avui.

 

Ruta circular amb 578 metres de pujada acumulada i 9 km de recorregut. Alçada màxima: 808 m.

Temps en moviment: 4,15 h. Temps parat: 1:56 h. Temps total: 6,11 h (segons el GPS).

Observacions: Itinerari majoritàriament fora camí per un territori abrupte, escarpat i inhòspit. Cal estar acostumats a caminar per terrenys complicats i fer servir les mans per ajudar-se a pujar, especialment en el pas de s’Estaca i el tram entre aquest i el coll de ses Mamelles, un glever molt dificultós ple de vegetació i roques. Per tant hi calen molta experiència, sentit de l'orientació i bones cames.
Excursió realitzada el dia 1 de març de 2014. El grup ha estat format per: Agustí, Fernando i Josep.

 

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de a ruta a Wikiloc.

Es Cingle de s’Obi pels passos d'en Capet i de sa Mula

Ruta desconeguda i meravellosa que discorre per remots tiranys del vessant nord de la Serra d’Alfàbia. Un paisatge generós, amb espectaculars panoràmiques i amagats racons què val la pena perdre's hi una bona estona.

Seguim el mateix recorregut realitzat pels nostres amics Llorenç Soler i Andreu Magraner. També ens guiem amb una part del track del bon amic Manuel Barranco i la acurada descripció del bon amic Emilio Alonso. 

Itinerari: Sóller – barrera metàl·lica (cul de sac) – pas d’en Capet – coll de s’Ullastre – forn de calç – Cingle de s’Obi – barranc de la coma Carnissera – na Mamalluda (desviament) – camí dels Alous – Sóller.

Panoràmica del Cingle de s'Obi, realitzada per Biel Pomar a partir de quatre fotografies.

Doncs bé, iniciem la passa a les 8,18 h en el cementiri de Sóller. Només tres minuts més amunt toca desviar-nos a l'esquerra pel camí de sa Coma. Quatre passes més, a una nova cruïlla, també cal prendre el camí de l'esquerra. Tot d'una ens topem amb el primer entrebanc de la jornada, una barrera tancada. Però uns metres abans, hi ha una petita barrera de reixeta (WP-01) que ens permet, creuant per davant d'un porxo i pujant per uns bancals, recuperar de nou el camí. Es tracta d'una pista, en principi cimentada i més amunt de terra, que puja marcant diverses llaçades i guanya alçada ràpidament. A les 9 h arribem al final d'aquest camí on localitzem una segona barrera també tancada (WP-02) ("Cul de sac"). Aquí ens topem, primer amb en Salvador i més tard amb en Toni, propietaris d'aquestes finques. A les 9,27 h el senyor Toni obre les barreres i molt amablement ens cedeix el pas. Continuem la passa amb la companyia d'en Toni que ens ensenya el vertader camí de pujada al pas d'en Capet. Un cop franquejada la barrera, el camí segueix la mateixa orientació que portàvem, és a dir est, deixa unes escaletes a la dreta i, abans d'arribar a un petit porxo, volta a la dreta. Segueix un primer tram escalonat i ben conservat entre marjades d'oliverar. El sender marca diverses llaçades i arriba a una cruïlla per on hem de voltar a la dreta (sud-oest) (WP-03). Això sí, abans acceptem el convit d'aquest amable senyor que ens mostra el seu porxo ubicat en un estret comellar darrera unes altes penyes. Retrocedim fins a la cruïlla de camins (WP-03), i a les 9,55 h seguim aquest antic camí en sentit sud-oest. Ara el sender es troba força deteriorat i tapat per altes carritxeres. Més amunt, puja amb fermesa per dins un bell alzinar i marca diverses ziga-zagues tot superant unes marjades. A trams es perd, però les fites i alguna petita fletxa vermella ens ajuden a seguir-lo. Així a les 10,20 h. arribem a la base dels penya-segats on una petita fletxa ens indica cap a la dreta per pujar per unes grans roques amb una fàcil grimpada. Ens trobem a l'inici del pas d'en Capet (WP-04). Un cop dalt, la panoràmica és espectacular. Després d'una breu aturada, seguim a la dreta baixant una paret que ens condueix al porxo d'en Mametes. Deixem aquest porxo a l'esquerra i pugem sud-oest per un camí que ens mena a una pista. A les 10,55 h, després de berenar, ascendim per la pista en sentit sud fins arribar al coll de s'Ullastre (WP-05). Deixem el camí que puja a S'Arrom i voltem a la dreta tot franquejant un portell amb la barrera oberta. Seguim per aquest ample camí que baixa realitzant diverses llaçades i, transcorreguts uns deu minuts del coll, localitzem a la dreta un forn de calç (WP-06). Aquí hem d'abandonar la pista per l'esquerra i pujar per un confós tirany fitat que discorre per un petit comellar. Aviat passem un rotlle de sitja i creuem una primera rosseguera. Ara la pujada s'accentua (oest-sud-oest), amb fort pendent i travessa una segona rosseguera. El tirany manté l'alçada per dins un bonic alzinar, franqueja una estreta cornisa per damunt un tàlveg (pas de sa Mula ?) (WP-07), i continua per una àmplia cornisa amb boniques vistes sobre la vall de Sóller. Prosseguim sud-sud-oest seguint les fites i sense perdre altitud, creuem un altre xaragall i, després d'ascendir una mica amb tendència a l'esquerra, a les 11,53 h arribem al Cingle de s'Obi (WP-08).

Aquí hi fem un descans per contemplar tots els elements que configuren aquest bonic racó. Un s'hi podria passar hores gaudint la natura d'aquests solituds paratges.

Na Mamalluda

A les 12,05 h, seguim en descens cap a Mestral (nord-oest) per un terreny difícil i sense camí. Perdem momentàniament les fites i, transcorreguts uns deu minuts, voltem cap a l'oest, retrobant de nou les fites i les fletxetes vermelles. Sense allunyar-nos massa de les parets dels penya-segats, a les 12,37 h franquegem una paret mitgera (WP-09). L'altra cantó, el camí davalla cap a la llera del torrent de sa Coma Carnissera (WP-10), el qual hi arribem després de passar per dues balmes i una sitja. Creuem el torrent, i dirigim la passa en pujada per un sender en una cornisa. Passant per una malmesa barrereta de fusta, baixem al racó de na Mamalluda, una immensa balma, tancada amb una alta paret.

Als peus d'aquest balma (WP-11) deixem, a la dreta, el camí de sa Coma, seguim recta (nord) i, després de creuar un collet, enllacem amb el camí dels Alous a l'alçada d'un portell sense barrera (WP-12). Ara tot serà baixada per un camí ben marcat, empedrat i bo de seguir.

En quaranta set minuts, després de múltiples llaçades, connectem amb la pista que puja a Sa Coma, punt on tanquem el cercle d'aquest recorregut. Finalment a les 14 h arribem a Sóller.

Ruta circular amb 635 metres de pujada acumulada i 7,8 km de recorregut. Alçada màxima: 524 m.

Temps en moviment: 3:24 h. Temps parat: 2:20 h. Temps total: 5:44 h (segons el GPS).

Observacions: La major part d'aquest recorregut és sense camí definit i hi ha trams on l'orientació és complicada i el desnivell és important. Cal estar acostumat a realitzar petites grimpades per superar el pas d'en Capet, no és difícil tècnicament.

Excursió realitzada el dia 22 de febrer de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Marta, Tomeu C. i Josep.

 

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Mapes "Els Caps del Nord"

L'editorial Alpina acaba de publicar aquest mes de febrer,  una carpeta de mapes "ELS CAPS DEL NORD". Inclou dos mapes a 1:25.000, un dels Cap de Formentor i des Pinar  -extrem oriental de la serra de Tramuntana-, i un altre del Cap de Ferrutx i el Parc de Llevant. Eines imprescindibles pels amants del senderisme i dels esports de muntanya.

Es tracta d’un sector d’una gran bellesa natural, amb espais protegits com el Parc Natural de la Serra de Llevant i el Paratge Natural de s’Albufereta.
El mapa incorpora el GR 221, tots els senders senyalitzats, rutes BTT i rutes cicloturístiques, així com la ubicació de tots els serveis turístics i del patrimoni cultural i natural.

Teniu més informació, descripció dels principals itineraris i la possibilitat de baixar-vos els traks al lloc web de Jaume Tort: http://www.mallorca-camins.info/

Sa Marina i el pas des Moro

Camí de Son Olesa

Una impressionant volta circular que parteix de les cases de Son Olesa davalla a la Marina de Valldemossa tornant de pujada pel pas del Moro. Aquest Pas, antigament anomenat del Rafal, passa ser conegut com del Moro arran dels fets esdevinguts en 1552 i el desembarcament de 400 turcs a la zona segons el Cronicó Mayoricensis d'Alvaro Campaner.

Seguim les passes de  l’amic Emilio Alonso.

Itinerari: Cases de Son Olesa - mirador des Pi - Marina de Valldemossa - torrent des Lli - pas des Moro – cases de Vistamar - mirador de Vistamar - Son Olesa.

Per localitzar el punt de partida de l’itinerari d’avui, tal com comenta l’amic Emilio, hem d’agafar la carretera de Valldemossa a Esporles, poc abans d'arribar al quilòmetre 73, girem a la dreta i anem cap a les Cases de Son Olesa i de Cas Garriguer. Just després de passades les cases, a la dreta, en un angle que fa la paret, veurem un antic botador de fusta (WP-01).

Doncs bé, a les 8,20 h franquegem la paret pel mencionat botador i prenem el corriol que discorre en sentit nord-nord-est per un olivar. En pocs minuts arribem a una esplanada (fita) per on voltem a la dreta (WP-02). El camí, seguint la mateixa direcció que portàvem, travessa un portell sense barrera i ens condueix, en un tres i no res, al bonic mirador des Pi (WP-03) on fem una breu aturada per gaudir de la impressionant vista.

Des del mirador retrocedim uns metres enrere per voltar tot d’una a la dreta i anar a parar al camí de Son Olesa que ens conduirà al port de Valldemossa. Es tracta d’un antic sender que baixa marcant llargues llaçades, primer per dins un alzinar i, més tard, entre vegetació baixa que oculta el camí. És un descens força entretingut i agradable per les bones vistes cap al port i dels impressionants salts del torrent des Lli.

A les 9,40 h arribem al port pel carrer de Tramuntana (WP-04). Aquí fem una aturada per berenar i recuperar forces.

A les 10,15 h emprenem de nou la marxa per la carretera que puja a Valldemossa.

Transcorreguts uns vint minuts, arribem a una corba tancada (WP-05), punt on hem de deixar la carretera per la dreta per baixar un fort coster que ens mena al fons del torrent des Lli, el qual l'hem de franquejar.

Paret al pas des Moro

Ara toca pujar sense camí, seguint amb molta atenció les fites i algunes petites fletxes vermelles col•locades estratègicament que ens van confirmant que seguim el traçat adequat. L'ascensió (sud-est), per un sota bosc cobert de càrritx, és feixuga i ens obliga a fer breus aturades per recuperar l'alè. Transcorreguts uns trenta minuts del barranc, arribem a un esperó que salvem per la dreta. Darrera d'aquest, l'itinerari volta a l'esquerra (est i nord-est) i segueix en lleuger descens vorera de les altes penyes que ens queden a la nostra dreta fins arribar a una canal per la qual ascendim (sud-sud-est) amb l'ajuda de les mans. Dalt de la canal voltem a la dreta (sud-oest) per enllaçar amb una altra escletxa on es situa el pas des Moro (WP-06). Un primer tram de roques que es guanyen amb una fàcil grimpada pel cantó esquerra. A la roca llisa hi ha uns petits graons picats que ajuden a posar les mans i els peus.

Seguim pujant per l'estreta i dreta canal fins arribar a una paret seca que barra el pas. Busquem el punt més baix i aferrar-nos a les pedres la superem sense cap contra temps. 

Un cop superat el marge, acabem de pujar aquest tàlveg entre pins caiguts i secs fins a un collet, a l'esquerra del qual, hi ha les runes d'una barraca. El camí franqueja un portell sense barrera (WP-07) i entra dins una bonica zona de marjades d'oliverar. Més endavant travessa un segon portell i, volta a la dreta per saltar una primera paret amb reixeta (WP-08). L'itinerari segueix en sentit sud-oest sense camí ni fites. Després de botar una segona paret amb reixeta, arribem a les cases abandonades de Vistamar, quan són les 12,30 h (WP-09). 

Trobem l'encarregat de la finca que molt amablement ens dona permís per visitar el mirador de Vistamar, amb vistes espectaculars cap a la Marina (WP-10), el qual s'hi accedeix pels jardins situats a la part posterior de l'edificació. Tornem a la part davantera de les cases, voltem a la dreta franquejant unes barreres que es poden obrir. El camí segueix oest, franqueja un portell i un torrentó. Un cop creuat aquest, hem de desviar-nos per un confós corriol en diagonal a la dreta (nord-oest), que seguint les fites ens mena a l'esplanada on hem passat a primera hora del matí (WP-02). Ara sols resta voltar a l'esquerra i pel mateix camí arribem de nou al botador quan són les 13 h tocades.

Ruta circular amb 434 metres de pujada acumulada i 6.6 km de recorregut. Alçada màxima: 378 m
Temps en moviment: 2:45 h. Temps parat: 2:09 h. Temps total: 4:54 h (segons el GPS).
Observacions: des del wp-05 al wp-07, no hi ha camí i la pujada es realitza per una vessant escarpada i plena de vegetació. Per salvar el pas cal estar avesats a realitzar petites grimpades. La superació de la paret que tanca el tàlveg, no és fàcil. 

Excursió realitzada el dia 15 de febrer de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Agustí, Tomeu C. i Josep.

 

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Volta al Massís de Randa

Puig de Randa

Agradable ruta circular pel massís muntanyós de Randa. Es puja pel puig de Son Reus, i el puig de Randa, passant pels monestirs de Gràcia, Sant Honorat i Cura. La baixada es realitza per la cara nord pel camí de Bon Pastor que passa pels polvorins i ens retorna al llogaret de Randa. És una ruta entretinguda i bona de fer que ens permet gaudir d'espectaculars panoràmiques de gran part de l'illa.

El Massís de Randa és una extensió muntanyenca que destaca entre les terres del Pla de Mallorca. Està formada pels puigs de Randa (548 m), de son Reus (501 m), el de la Comuna (488 m), el de Galdent (420 m), en Claret (377 m), de ses Bruixes (358 m), s'Escolà (304 m) i es Socorrat (283 m). Pertany als termes d’Algaida, Llucmajor, Montuïri i Porreres.

Itinerari: Randa - puig de Son Reus - coll a l'entrada al Santuari de Gràcia - Sant Honorat - puig de Randa Santuari de Cura - camí de Bon Pastor - polvorins - Randa.

Deixem els vehicles en l'aparcament situat just a l'entrada del llogaret de Randa (WP-01). A les 9,20 h iniciem la marxa pels carrers de l'Església i de Sa Font. Passem pels ben restaurats rentadors, la font de Randa i la creu de terme. En sortir de nou a la carretera, tot d'una l'abandonem per la dreta pel carrer des Puig. Aviat l'asfalt dóna pas a unes velles escales empedrades que ens menen en pujada de nou a un carrer asfaltat. Seguim sud-oest per agafar una pista que s'endinsa en el bosc, avançarem un centenar de metres fins una barrera de ferro que es pot obrir (WP-02). L'altre cantó, l'ample camí continua en sua pujada i, a uns cinc minuts més de caminar, el deixem per l'esquerra (WP-03). Ara prenem un corriol que puja en fort pendent per dins un espès i humit alzinar direcció sud. Uns deu minuts del trencall, topem amb el primer graó rocós d'uns tres metres d'altura que hem de vèncer aferrar-nos amb les mans (WP-04). Un cop superat, dirigim les passes sud-est, fins a una altra filera de roques, molt semblant a les anteriors, que vencem sense cap dificultat (WP-05). Encara ens queda una rampa de roques més per pujar (WP-06) abans d'assolir el cim del Puig de Son Reus (WP-07), el qual hi arribem a les 10,17 h. Aquest cim és una extensa planura plena de vegetació baixa. A l'esquerra es situa el punt més alt, però no és necessari arribar-hi ja que des d'aquí es gaudeixen àmplies i espectaculars vistes.

Mirador situat dins el recinte de l'ermita de Sant Honorat

El fitat tirany continua direcció sud. Transcorreguts uns vuit minuts, volta cap a l'est, passa per les pedreres de Son Reus (WP-08) i baixa fins al coll que separa les dues muntanyes del massís i que dóna accés al santuari de Nostra Senyora de Gràcia, al qual hi arribem a les 11,25 h (WP-09).

Aquest monestir està situat a la cara sud de la muntanya i als peus d'alts penya-segats recoberts de forts enreixats que protegeixen la caiguda de pedres.

Retrocedim fins a la carretera i la seguim una cinquantena de metres fins a la primera corba on, a ma dreta, arranca un corriol que en deu minuts de pujada ens condueix al següent santuari, l'ermita de Sant Honorat (WP-10). Un altre lloc que impacte per la seva ubicació just damunt del de Gràcia, a 463 metres d'altitud i que és sens dubte un racó de pau i tranquil•litat. 

Després d'una llarga visita pels seus patis interiors, capelletes i miradors, a les 12,17 h reprenem la marxa per la carretera dels monestirs. Hem de caminar uns cinc-cents metres aproximadament fins arribar a una corba tancada, a l'esquerra de la qual, arranca una drecera (WP-11) que en forta pujada ens situa de nou a la carretera però més amunt.

Voltem a l'esquerra i, tot d'una trobem la continuació de les dreceres que, travessant la carretera, ens duran en vint minuts més a dalt de la muntanya.

A les 12,50 h arribem al darrer santuari, el de Nostra Sra. de Cura situat en el puig de la muntanya de Randa a 548 m d'alçada (WP-13).

Des d'aquí es pot observar els dies clars, gairebé la totalitat de l’illa de Mallorca, a més de Cabrera.

Visitem el bonic indret, i dinem arrecerats del fort vent de Llebeig que ens ha acompanyat un dia més, mentre el cel es cobreix de núvols alts.

A les 14,15 h iniciem la davallada per la mateixa carretera que ens ha conduït al cim fins a l'alçada del radar que coincideix amb el punt quilomètric 5 (WP-14). Aquí hem de girar a l'esquerra per prendre el camí de Bon Pastor que es dirigeix en sentit oest-nord-oest per sota les Penyes des Colomer, passa pels polvorins (excavats durant els anys de la II Guerra Mundial) i per una balconada natural des d'on es gaudeixen bones panoràmiques de tota la serra de Tramuntana i el Raiguer (WP-15).

Ara el corriol s'endinsa dins el bosc i baixa en fort pendent per una rampa humida fàcil de llenegar. Passat aquest incòmode bocí, el camí continua en suau descens voltant la muntanya fins a desembocar a la carretera de Randa (WP-16).

Baixem uns metres per la carretera fins al primer revolt, on trobem un portell de ferro. L'altre cantó seguim nord-oest per un viarany que discorre per dins un torrentó paral•lel a la carretera i que en pocs minuts ens du al llogaret de Randa, tancat el cercle d'aquest entretingut itinerari. Arribem a l'aparcament a les 15,20 h.

Ruta circular amb 597 metres de pujada acumulada i 9 km  de recorregut. Itinerari en general fàcil de seguir que discorre sempre per camins marcats i fitats. Per pujar al puig de Son Reus cal superar tres ressalts rocallosos que no presenten cap perill. La davallada del cim de Randa, hi ha un curt tram on el pendent és molt pronunciat i cal anar alerta a patinar.

Excursió realitzada el dia 9 de febrer de 2014 amb l'AAVV de Pòrtol
Referències: hem conegut el camí de baixada del cim de Randa gràcies a la publicació a Wikiloc d'una ruta d'en Joan (Pouet685).

 

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Volta a la mola de sa Comuna de Valldemossa

Fesa

Bonica matinal que dóna tota la volta a la mola de sa Comuna. El primer tram discorre pel vessant nord i puja a la carena d'aquesta mola per una dreta canal i per un estret pas entre altes penyes. Seguim les passes de  l'amic Joan (Pouet685).

 
Recorregut: Valldemossa (WP-01) – font de na Llambies (WP-02) – deixar GR (WP-03) – Fesa de Son Bauzá - Camí GR (WP-09) – coll de Sant Jordi (WP-10) - casa de neu des Cartoixos (WP-16) - Valldemossa.
Són les 8,08 h quan iniciem la passa al poble de Valldemossa (WP-01). El dia s’ha aixecat força tapat de núvols baixos i el vent augmenta la sensació de fred.
Hem d’anar a buscar la porta dels jardins de la Cartoixa i partir en direcció a una casa de nom “es Molinet”, passada la qual, agafem el camí de la dreta que s'enfila per uns graons de pedra (sud-oest). Més amunt deixem dues desviacions a l’esquerra i prest arribem a la font de na Llambíes on fem una breu aturada (WP-02).
Reprenem la pujada pel camí del GR-221 que discorre empedrat i entre parets a cada costat. Atenció transcorreguts uns cinc minuts des de la font, hem d’abandonar el camí per la dreta (WP-03), no es troba indicat, hem de cercar el millor lloc (un ensorrament) sense reixeta d’espines per botar la paret. A l’altra banda, localitzem una pista que baixa marcant dues corbes i pren direcció oest per damunt una marjada d’olivar. Aquest camí descendeix nord a les cases de Son Bauzà, però nosaltres l’hem de deixar i continuar amb la mateixa direcció que portem, és a dir, oest. Ara el sender no és massa clar, discorre planer pel mig de marjades i s’interna dins el bosc, deixa una antiga barraca a l’esquerra i arriba a una baixa paret amb filferro que salvem sense dificultats (WP-04). L’altre cantó, el confós tirany arranca direcció sud-oest, desemboca a una ampla pista forestal per on prenem a la dreta en baixada. Deixem un coll de caça a la dreta i sortim a una zona més oberta amb alzines aïllades fins topar amb una paret esbaldregada que ens permet entrar dins un fosc alzinar. Seguim paral·lels a la paret, que ens queda a la nostra dreta, fins arribar una nova paret transversal que mitjançant un botador ens permet franquejar-la (WP-05).
L’altre banda, el confós tirany continua sud-oest, passa per un forn de calç (WP-06), un rotlle de sitja i arriba a una nova paret amb un gros esbaldrec (WP-07).
Atenció aquí hem de deixar el tirany i voltar cap a l’esquerra, per iniciar una dura muntada per dins l’espès alzinar, primer est-sud-est per voltar més endavant cap al sud, sense cap traça de camí ni fites que ens puguin guiar. Més amunt deixem una gran roca a la nostra dreta i, a les 9,30 h arribem a un rotlle de sitja (WP-08). Ara ve el tram més dret de tots, es tracte de pujar en sentit est-sud-est pel costat d'un petit xaragall fins entrar a una estreta i rosta canal plena de fullaraca, a l'esquerra de la qual i als peus de les parets rocoses, es localitza una estreta cornisa graonada que puja en diagonal dreta. Després de salvar aquesta cornisa amb l'ajuda de les mans, assolim la fesa de Son Bauçà, es tracta d'una estreta i alta clivella que en pujada ens condueix a la carena de la Mola de sa Comuna, a la cota 670 m per on passa el camí del GR221 tram Esporles a Valldemossa (WP-09).
Després del berenar, iniciem la marxa pel camí del GR en baixada i sense cap dificultat de seguiment ja que es troba força senyalitzat amb fites i marques de pintura. A les 10,45 arribem al coll de Sant Jordi on es localitza una barrera de ferro (WP-10). L'altre cantó voltem a l'esquerra i creuem per un petit portell de fusta espanyat. El nou camí discorre planer per dins un bonic bosc mixt de pins i alzines, creua un rotlle de sitja i desemboca  a una ampla pista, a la dreta de la qual, hi ha un forn de calç molt gros i ben conservat (WP-11).
Prenem aquesta pista cap a l'esquerra per la contrada anomenada sa Garriga Plana i, al cap de set minuts del forn de calç, creuem una baixa paret mitgera (WP-12). L'altre cantó avancem per un confós tirany que enllaça a una nova pista. Per la dreta ens duria a les cases de Sa Baduia, però el nostre itinerari continua cap a l'esquerra per aquests nou camí carreter, amb pujada, marca algunes corbes, deixa un camí a la dreta (WP-13), i després d'una marcada corba a la dreta, mor a una petita esplanada.
Ara tenim per en davant un curt tram on el camí ha desaparegut degut a un esllavissada. Hem d'avançar per damunt les pedres pel costat de la penya fins retrobar de nou el tirany que, més endavant, passa pel bell mig d'unes penyes, creua un rotlle de sitja i arriba una cruïlla de camins des d'on es gaudeix una bonica vista de Valldemossa (WP-14). El camí de l'esquerra ens duria a la zona anomenada en Penyalot, antiga estada de carboners que feinejaven a sa Comuna. Nosaltres seguim cap a la dreta per un bonic camí carreter que baixa marcant diverses voltes, passa pel costat d'una rosseguera i, atenció al cap de vuit minuts, arriba a un trencall per on hem de voltar a la dreta (WP-15). Ara el sender continua en descens per dins l’alzinar i passa pel costat del pou de neu des Cartoixos (WP-16). Dotze minuts més tard, desemboca a una pista cimentada que ens condueix de nou al poble de Valldemossa, tancant el cercla d'aquest itinerari. Arribem dins al poble on tenim el vehicle a les 12,20 h.
Ruta circular amb 254 metres de pujada acumulada i 8 km  de recorregut. Atenció des del WP-03 al WP-07 el camí no és molt definit i des del WP-07 fins al WP-09 no hi ha camí ni fites i cal superar un fort desnivell.
Excursió realitzada el dia 1 de febrer de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Agustí i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.