Viaranys

Mapes "Els Caps del Nord"

dissabte, 15 de febrer del 2014

Sa Marina i el pas des Moro

Camí de Son Olesa

Una impressionant volta circular que parteix de les cases de Son Olesa davalla a la Marina de Valldemossa tornant de pujada pel pas del Moro. Aquest Pas, antigament anomenat del Rafal, passa ser conegut com del Moro arran dels fets esdevinguts en 1552 i el desembarcament de 400 turcs a la zona segons el Cronicó Mayoricensis d'Alvaro Campaner.

Seguim les passes de l’amic Emilio Alonso.

Itinerari: Cases de Son Olesa - mirador des Pi - Marina de Valldemossa - torrent des Lli - pas des Moro – cases de Vistamar - mirador de Vistamar - Son Olesa.

Per localitzar el punt de partida de l’itinerari d’avui, tal com comenta l’amic Emilio, hem d’agafar la carretera de Valldemossa a Esporles, poc abans d'arribar al quilòmetre 73, girem a la dreta i anem cap a les Cases de Son Olesa i de Cas Garriguer. Just després de passades les cases, a la dreta, en un angle que fa la paret, veurem un antic botador de fusta (WP-01).

Doncs bé, a les 8,20 h franquegem la paret pel mencionat botador i prenem el corriol que discorre en sentit nord-nord-est per un olivar. En pocs minuts arribem a una esplanada (fita) per on voltem a la dreta (WP-02). El camí, seguint la mateixa direcció que portàvem, travessa un portell sense barrera i ens condueix, en un tres i no res, al bonic mirador des Pi (WP-03) on fem una breu aturada per gaudir de la impressionant vista.

Des del mirador retrocedim uns metres enrere per voltar tot d’una a la dreta i anar a parar al camí de Son Olesa que ens conduirà al port de Valldemossa. Es tracta d’un antic sender que baixa marcant llargues llaçades, primer per dins un alzinar i, més tard, entre vegetació baixa que oculta el camí. És un descens força entretingut i agradable per les bones vistes cap al port i dels impressionants salts del torrent des Lli.

A les 9,40 h arribem al port pel carrer de Tramuntana (WP-04). Aquí fem una aturada per berenar i recuperar forces.

A les 10,15 h emprenem de nou la marxa per la carretera que puja a Valldemossa.

Transcorreguts uns vint minuts, arribem a una corba tancada (WP-05), punt on hem de deixar la carretera per la dreta per baixar un fort coster que ens mena al fons del torrent des Lli, el qual l'hem de franquejar.

Paret al pas des Moro

Ara toca pujar sense camí, seguint amb molta atenció les fites i algunes petites fletxes vermelles col•locades estratègicament que ens van confirmant que seguim el traçat adequat. L'ascensió (sud-est), per un sota bosc cobert de càrritx, és feixuga i ens obliga a fer breus aturades per recuperar l'alè. Transcorreguts uns trenta minuts del barranc, arribem a un esperó que salvem per la dreta. Darrera d'aquest, l'itinerari volta a l'esquerra (est i nord-est) i segueix en lleuger descens vorera de les altes penyes que ens queden a la nostra dreta fins arribar a una canal per la qual ascendim (sud-sud-est) amb l'ajuda de les mans. Dalt de la canal voltem a la dreta (sud-oest) per enllaçar amb una altra escletxa on es situa el pas des Moro (WP-06). Un primer tram de roques que es guanyen amb una fàcil grimpada pel cantó esquerra. A la roca llisa hi ha uns petits graons picats que ajuden a posar les mans i els peus.

Seguim pujant per l'estreta i dreta canal fins arribar a una paret seca que barra el pas. Busquem el punt més baix i aferrar-nos a les pedres la superem sense cap contra temps.

Un cop superat el marge, acabem de pujar aquest tàlveg entre pins caiguts i secs fins a un collet, a l'esquerra del qual, hi ha les runes d'una barraca. El camí franqueja un portell sense barrera (WP-07) i entra dins una bonica zona de marjades d'oliverar. Més endavant travessa un segon portell i, volta a la dreta per saltar una primera paret amb reixeta (WP-08). L'itinerari segueix en sentit sud-oest sense camí ni fites. Després de botar una segona paret amb reixeta, arribem a les cases abandonades de Vistamar, quan són les 12,30 h (WP-09).

Trobem l'encarregat de la finca que molt amablement ens dona permís per visitar el mirador de Vistamar, amb vistes espectaculars cap a la Marina (WP-10), el qual s'hi accedeix pels jardins situats a la part posterior de l'edificació. Tornem a la part davantera de les cases, voltem a la dreta franquejant unes barreres que es poden obrir. El camí segueix oest, franqueja un portell i un torrentó. Un cop creuat aquest, hem de desviar-nos per un confós corriol en diagonal a la dreta (nord-oest), que seguint les fites ens mena a l'esplanada on hem passat a primera hora del matí (WP-02). Ara sols resta voltar a l'esquerra i pel mateix camí arribem de nou al botador quan són les 13 h tocades.

Ruta circular amb 434 metres de pujada acumulada i 6.6 km de recorregut. Alçada màxima: 378 m
Temps en moviment: 2:45 h. Temps parat: 2:09 h. Temps total: 4:54 h (segons el GPS).
Observacions: des del wp-05 al wp-07, no hi ha camí i la pujada es realitza per una vessant escarpada i plena de vegetació. Per salvar el pas cal estar avesats a realitzar petites grimpades. La superació de la paret que tanca el tàlveg, no és fàcil.

Excursió realitzada el dia 15 de febrer de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Agustí, Tomeu C. i Josep.

diumenge, 9 de febrer del 2014

Volta al Massís de Randa

Puig de Randa

Agradable ruta circular pel massís muntanyós de Randa. Es puja pel puig de Son Reus, i el puig de Randa, passant pels monestirs de Gràcia, Sant Honorat i Cura. La baixada es realitza per la cara nord pel camí de Bon Pastor que passa pels polvorins i ens retorna al llogaret de Randa. És una ruta entretinguda i bona de fer que ens permet gaudir d'espectaculars panoràmiques de gran part de l'illa.

El Massís de Randa és una extensió muntanyenca que destaca entre les terres del Pla de Mallorca. Està formada pels puigs de Randa (548 m), de son Reus (501 m), el de la Comuna (488 m), el de Galdent (420 m), en Claret (377 m), de ses Bruixes (358 m), s'Escolà (304 m) i es Socorrat (283 m). Pertany als termes d’Algaida, Llucmajor, Montuïri i Porreres.

Itinerari: Randa - puig de Son Reus - coll a l'entrada al Santuari de Gràcia - Sant Honorat - puig de Randa Santuari de Cura - camí de Bon Pastor - polvorins - Randa.

Deixem els vehicles en l'aparcament situat just a l'entrada del llogaret de Randa (WP-01). A les 9,20 h iniciem la marxa pels carrers de l'Església i de Sa Font. Passem pels ben restaurats rentadors, la font de Randa i la creu de terme. En sortir de nou a la carretera, tot d'una l'abandonem per la dreta pel carrer des Puig. Aviat l'asfalt dóna pas a unes velles escales empedrades que ens menen en pujada de nou a un carrer asfaltat. Seguim sud-oest per agafar una pista que s'endinsa en el bosc, avançarem un centenar de metres fins una barrera de ferro que es pot obrir (WP-02). L'altre cantó, l'ample camí continua en sua pujada i, a uns cinc minuts més de caminar, el deixem per l'esquerra (WP-03). Ara prenem un corriol que puja en fort pendent per dins un espès i humit alzinar direcció sud. Uns deu minuts del trencall, topem amb el primer graó rocós d'uns tres metres d'altura que hem de vèncer aferrar-nos amb les mans (WP-04). Un cop superat, dirigim les passes sud-est, fins a una altra filera de roques, molt semblant a les anteriors, que vencem sense cap dificultat (WP-05). Encara ens queda una rampa de roques més per pujar (WP-06) abans d'assolir el cim del Puig de Son Reus (WP-07), el qual hi arribem a les 10,17 h. Aquest cim és una extensa planura plena de vegetació baixa. A l'esquerra es situa el punt més alt, però no és necessari arribar-hi ja que des d'aquí es gaudeixen àmplies i espectaculars vistes.

Mirador situat dins el recinte de l'ermita de Sant Honorat

El fitat tirany continua direcció sud. Transcorreguts uns vuit minuts, volta cap a l'est, passa per les pedreres de Son Reus (WP-08) i baixa fins al coll que separa les dues muntanyes del massís i que dóna accés al santuari de Nostra Senyora de Gràcia, al qual hi arribem a les 11,25 h (WP-09).

Aquest monestir està situat a la cara sud de la muntanya i als peus d'alts penya-segats recoberts de forts enreixats que protegeixen la caiguda de pedres.

Retrocedim fins a la carretera i la seguim una cinquantena de metres fins a la primera corba on, a ma dreta, arranca un corriol que en deu minuts de pujada ens condueix al següent santuari, l'ermita de Sant Honorat (WP-10). Un altre lloc que impacte per la seva ubicació just damunt del de Gràcia, a 463 metres d'altitud i que és sens dubte un racó de pau i tranquil•litat.

Després d'una llarga visita pels seus patis interiors, capelletes i miradors, a les 12,17 h reprenem la marxa per la carretera dels monestirs. Hem de caminar uns cinc-cents metres aproximadament fins arribar a una corba tancada, a l'esquerra de la qual, arranca una drecera (WP-11) que en forta pujada ens situa de nou a la carretera però més amunt.

Voltem a l'esquerra i, tot d'una trobem la continuació de les dreceres que, travessant la carretera, ens duran en vint minuts més a dalt de la muntanya.

A les 12,50 h arribem al darrer santuari, el de Nostra Sra. de Cura situat en el puig de la muntanya de Randa a 548 m d'alçada (WP-13).

Des d'aquí es pot observar els dies clars, gairebé la totalitat de l’illa de Mallorca, a més de Cabrera.

Visitem el bonic indret, i dinem arrecerats del fort vent de Llebeig que ens ha acompanyat un dia més, mentre el cel es cobreix de núvols alts.

A les 14,15 h iniciem la davallada per la mateixa carretera que ens ha conduït al cim fins a l'alçada del radar que coincideix amb el punt quilomètric 5 (WP-14). Aquí hem de girar a l'esquerra per prendre el camí de Bon Pastor que es dirigeix en sentit oest-nord-oest per sota les Penyes des Colomer, passa pels polvorins (excavats durant els anys de la II Guerra Mundial) i per una balconada natural des d'on es gaudeixen bones panoràmiques de tota la serra de Tramuntana i el Raiguer (WP-15).

Ara el corriol s'endinsa dins el bosc i baixa en fort pendent per una rampa humida fàcil de llenegar. Passat aquest incòmode bocí, el camí continua en suau descens voltant la muntanya fins a desembocar a la carretera de Randa (WP-16).

Baixem uns metres per la carretera fins al primer revolt, on trobem un portell de ferro. L'altre cantó seguim nord-oest per un viarany que discorre per dins un torrentó paral•lel a la carretera i que en pocs minuts ens du al llogaret de Randa, tancat el cercle d'aquest entretingut itinerari. Arribem a l'aparcament a les 15,20 h.

Ruta circular amb 597 metres de pujada acumulada i 9 km de recorregut. Itinerari en general fàcil de seguir que discorre sempre per camins marcats i fitats. Per pujar al puig de Son Reus cal superar tres ressalts rocallosos que no presenten cap perill. La davallada del cim de Randa, hi ha un curt tram on el pendent és molt pronunciat i cal anar alerta a patinar.

Excursió realitzada el dia 9 de febrer de 2014 amb l'AAVV de Pòrtol
Referències: hem conegut el camí de baixada del cim de Randa gràcies a la publicació a Wikiloc d'una ruta d'en Joan (Pouet685).

dissabte, 1 de febrer del 2014

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Volta a la mola de sa Comuna de Valldemossa

Fesa

Bonica matinal que dóna tota la volta a la mola de sa Comuna. El primer tram discorre pel vessant nord i puja a la carena d'aquesta mola per una dreta canal i per un estret pas entre altes penyes. Seguim les passes de l'amic Joan (Pouet685).

Recorregut: Valldemossa (WP-01) – font de na Llambies (WP-02) – deixar GR (WP-03) – Fesa de Son Bauzá - Camí GR (WP-09) – coll de Sant Jordi (WP-10) - casa de neu des Cartoixos (WP-16) - Valldemossa.
Són les 8,08 h quan iniciem la passa al poble de Valldemossa (WP-01). El dia s’ha aixecat força tapat de núvols baixos i el vent augmenta la sensació de fred.
Hem d’anar a buscar la porta dels jardins de la Cartoixa i partir en direcció a una casa de nom “es Molinet”, passada la qual, agafem el camí de la dreta que s'enfila per uns graons de pedra (sud-oest). Més amunt deixem dues desviacions a l’esquerra i prest arribem a la font de na Llambíes on fem una breu aturada (WP-02).
Reprenem la pujada pel camí del GR-221 que discorre empedrat i entre parets a cada costat. Atenció transcorreguts uns cinc minuts des de la font, hem d’abandonar el camí per la dreta (WP-03), no es troba indicat, hem de cercar el millor lloc (un ensorrament) sense reixeta d’espines per botar la paret. A l’altra banda, localitzem una pista que baixa marcant dues corbes i pren direcció oest per damunt una marjada d’olivar. Aquest camí descendeix nord a les cases de Son Bauzà, però nosaltres l’hem de deixar i continuar amb la mateixa direcció que portem, és a dir, oest. Ara el sender no és massa clar, discorre planer pel mig de marjades i s’interna dins el bosc, deixa una antiga barraca a l’esquerra i arriba a una baixa paret amb filferro que salvem sense dificultats (WP-04). L’altre cantó, el confós tirany arranca direcció sud-oest, desemboca a una ampla pista forestal per on prenem a la dreta en baixada. Deixem un coll de caça a la dreta i sortim a una zona més oberta amb alzines aïllades fins topar amb una paret esbaldregada que ens permet entrar dins un fosc alzinar. Seguim paral·lels a la paret, que ens queda a la nostra dreta, fins arribar una nova paret transversal que mitjançant un botador ens permet franquejar-la (WP-05).
L’altre banda, el confós tirany continua sud-oest, passa per un forn de calç (WP-06), un rotlle de sitja i arriba a una nova paret amb un gros esbaldrec (WP-07).
Atenció aquí hem de deixar el tirany i voltar cap a l’esquerra, per iniciar una dura muntada per dins l’espès alzinar, primer est-sud-est per voltar més endavant cap al sud, sense cap traça de camí ni fites que ens puguin guiar. Més amunt deixem una gran roca a la nostra dreta i, a les 9,30 h arribem a un rotlle de sitja (WP-08). Ara ve el tram més dret de tots, es tracte de pujar en sentit est-sud-est pel costat d'un petit xaragall fins entrar a una estreta i rosta canal plena de fullaraca, a l'esquerra de la qual i als peus de les parets rocoses, es localitza una estreta cornisa graonada que puja en diagonal dreta. Després de salvar aquesta cornisa amb l'ajuda de les mans, assolim la fesa de Son Bauçà, es tracta d'una estreta i alta clivella que en pujada ens condueix a la carena de la Mola de sa Comuna, a la cota 670 m per on passa el camí del GR221 tram Esporles a Valldemossa (WP-09).
Després del berenar, iniciem la marxa pel camí del GR en baixada i sense cap dificultat de seguiment ja que es troba força senyalitzat amb fites i marques de pintura. A les 10,45 arribem al coll de Sant Jordi on es localitza una barrera de ferro (WP-10). L'altre cantó voltem a l'esquerra i creuem per un petit portell de fusta espanyat. El nou camí discorre planer per dins un bonic bosc mixt de pins i alzines, creua un rotlle de sitja i desemboca a una ampla pista, a la dreta de la qual, hi ha un forn de calç molt gros i ben conservat (WP-11).
Prenem aquesta pista cap a l'esquerra per la contrada anomenada sa Garriga Plana i, al cap de set minuts del forn de calç, creuem una baixa paret mitgera (WP-12). L'altre cantó avancem per un confós tirany que enllaça a una nova pista. Per la dreta ens duria a les cases de Sa Baduia, però el nostre itinerari continua cap a l'esquerra per aquests nou camí carreter, amb pujada, marca algunes corbes, deixa un camí a la dreta (WP-13), i després d'una marcada corba a la dreta, mor a una petita esplanada.
Ara tenim per en davant un curt tram on el camí ha desaparegut degut a un esllavissada. Hem d'avançar per damunt les pedres pel costat de la penya fins retrobar de nou el tirany que, més endavant, passa pel bell mig d'unes penyes, creua un rotlle de sitja i arriba una cruïlla de camins des d'on es gaudeix una bonica vista de Valldemossa (WP-14). El camí de l'esquerra ens duria a la zona anomenada en Penyalot, antiga estada de carboners que feinejaven a sa Comuna. Nosaltres seguim cap a la dreta per un bonic camí carreter que baixa marcant diverses voltes, passa pel costat d'una rosseguera i, atenció al cap de vuit minuts, arriba a un trencall per on hem de voltar a la dreta (WP-15). Ara el sender continua en descens per dins l’alzinar i passa pel costat del pou de neu des Cartoixos (WP-16). Dotze minuts més tard, desemboca a una pista cimentada que ens condueix de nou al poble de Valldemossa, tancant el cercla d'aquest itinerari. Arribem dins al poble on tenim el vehicle a les 12,20 h.
Ruta circular amb 254 metres de pujada acumulada i 8 km de recorregut. Atenció des del WP-03 al WP-07 el camí no és molt definit i des del WP-07 fins al WP-09 no hi ha camí ni fites i cal superar un fort desnivell.
Excursió realitzada el dia 1 de febrer de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Agustí i Josep.

dissabte, 25 de gener del 2014

Puig de s’Alcadena

Puig de s'Alcadena

L’objectiu d’avui és ascendir al Puig d'Alcadena, de s'Alcadena o de Son Cadena, de 815 m d’alçada situat al terme municipal d' Alaró. És una muntanya rodejada d’alts i drets cingles de color rogenc que sembla infranquejable.

Són les 8 h de matí quan iniciem la passa devora les cases d’es Filicomís per la carretera que du al Clot d’Almadrà (WP-01). Uns dos-cents metres més endavant, localitzem una barrera i un botador que ens permet salvar el reixat. L'altre cantó, seguim l'ample camí en suau ascens que travessa camps de conreu i ens mena a una altra barrera amb un botador de fusta a la dreta.

Un cop franquejada, continuem per una ampla pista que s'endinsa dins el bosc fins arribar a una cruïlla senyalada amb una fita (WP-02). Prenem un corriol que surt a ma esquerra i que aviat ens deixa a una nova pista, tot just després de creuar una petita barrera metàl·lica (WP-03).

Continuem cap a la dreta i tot d'una deixem l'ampla camí per anar a cercar un viaró de carboners, en principi molt confós i difícil de trobar, que discorre pel dins un bell alzinar. Avancem, en principi cap al nord i després cap a l'oest. Durant la pujada el tirany passa per diversos rotlles de sitges i segueix la vorera d'una petita torrentera. Més amunt arribem a un camí carreter que sols l'hem de creuar per agafar un carrerany que s'enfila amb fort pendent cap a l'oest, deixant a la nostra esquerra un seguit de colls de caça i que ens mena a un nou camí de carro que ve de les cases de Son Cadena (WP-04).

A prop de les 9 h prenem aquest nou camí cap a la dreta en ascens. Transcorreguts quinze minuts, arribem a un portell amb teuladell i barreres que es poden obrir (WP-05). Passades aquestes, el mal menat camí de bístia, ascendeix serpentejant amb fort pendent fins a una rosseguera. Ascendim sense camí per aquest dret xaragall, al final del qual i als peus de les altes penyes, torna aparèixer el sender. Aquest continua amb fort rost, marcant diverses voltes. A les 9,30 h arribem a un punt on el marge de sosteniment del camí s'ha ensorrat. Una corda serveix com a passamà i ajuda a salvar aquest curt tram que no presenta cap tipus de dificultat tècnica però és bastant aeri i cal anar amb bones (WP-06).

Segueix la forta pujada un parell de voltes més fins assolir un collet des d'on es gaudeixen bones panoràmiques.

A partir d'aquí el camí continua amb l'ajuda de fites, creua un rotlle de sitja, i avança, entre carritxeres per dins una pineda, en tendència nord-oest. Més endavant arribem a la bases d'uns petits cingles que els rodegem per l'esquerra.

Les fites ens condueixen a una estreta canal de terra i pedreny solt que ens mena dalt del cim de s'Alcadena de 815 m i coronat pel típic vèrtex geodèsic quan són les 10,20 h (WP-07).

Tram del camí que s'ha ensorrat

Després del merescut descans i de fer un mos, reprenem la marxa baixant en sentit nord per un corriol mig amagat per la vegetació. Uns minuts més endavant, creuem unes enrunades construccions de pedra i, seguint la mateixa direcció, arribem a l'entrada de la cova de s'Alfàbia o font de s'Alcadena (WP-08). Es pot baixar al seu interior i amb l'ajuda d'un frontal seguir cap a la dreta on hi ha una sala amb una alfàbia que recull l'aigua dels degotissos.

Per la retornada, baixem pel major part del recorregut realitzat a la pujada amb una petita variant. Després de baixar pel tirany dels colls de caça, voltem a la dreta (sud-sud-oest) i avancem per un marcat camí durant aproximadament uns deu minuts, per després voltar a l'esquerra en una cruïlla de camins (WP-09). Aquest nou senderó baixa en sentit nord-est fins desembocar a una pista més ampla (WP-10) que discorre per camps d'ametllers i garrovers i ens mena a la petita barrera metàl·lica (WP-03) que hem creuat de bon matí, passant abans per un bonic talaiot ben conservat on hi fem una breu aturada (WP-11).

A les 13 h en punt arribem al cotxe estacionat a prop metres de les cases des Filicomís donant per finalitzat aquest bonic itinerari.

Ruta circular amb 684 metres de pujada acumulada i 8 km de recorregut. És un itinerari que no presenta masses dificultats, discorre la major part per camins. Sols hi ha un pas una mica aeri on el camí s'ha ensorrat però hi ha una corda que serveix de passamà per donar seguretat a la passa.
Excursió realitzada el dia 25 de gener de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Tomeu C., i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

dissabte, 11 de gener del 2014

Puig d'en Costurer i comellar de sa font de sa Pega

Puig d'en Costurer

El punt de partida de l'excursió d'avui es situa en la cruïlla de la carretera de Campanet a les finques de Monnàber (Nou i Vell), prop de l'Oratori de Sant Miquel (WP-01).

A les 8,20 h voltem a la dreta per la pista asfaltada direcció a les cases de Monnàber. L'ampla camí avança planer en direcció oest-sud-oest. Passats divuit minuts deixem les cases de Monnàber Vell a l'esquerra. Prenem una pista a la dreta (nord) que passa per una barrera i, després de deixar uns estables a l'esquerra, volta cap a l'oest en suau pujada fins arribar al torrent d'en Carrós. Per la seva llera franquegem per davall un pont amb una barrera. Tot d'una després (WP-02), voltem a la dreta per una feixa que ens situa a una pista. L'ampla camí de terra avança nord amb fort pendent fent reiterades llaçades. A mesura que guanyem alçada, gaudim cada cop d'una vista més ampla: Campanet, Monnàber, Santiani Vell, ...

A les 9,30 h tocades, arribem a les runes de les cases de sa Plana (WP-03). Després d'una breu aturada per reagrupar-nos, seguim el nostre itinerari (nord-nord-est), ara pràcticament sense camí, per un terreny incòmode cobert d'altes carritxeres que tapen les roques i les fites. Trobem restes de petits marges de sosteniment que ens indiquen que seguim un antic camí de ferradura, actualment molt tapat per la vegetació. Després de vint minuts des de les cases, localitzem a l'esquerra una roca amb una fita al damunt (WP-05), aquí el camí marca una ziga-zaga per guanyar alçada i arriba dalt un collet, volta cap a Mestral i comença a davallar. En aquest punt fem una aturada per berenar i recuperar forces.

A les 10,42 h, deixem el camí i cap a través avancem per on ens sembla millor per un laberint de roques esquerdades i incòmodes. Seguint la cresta direcció sud-oest assolim el cim d'en Costurer de 529 m quan són les 11 h tocades (WP-06).

Després de gaudir de les vistes, uns baixem pel mateix traçat, i d'altres pel vessant nord del puig fins coincidir tots al coll des Vent (WP-07).

Passat el coll, el camí volta el puig de sa Font que ens queda a la nostra esquerra. Hi ha trams que es perd una mica. Més endavant passa pel costat d'una petita cavitat (WP-08) i volta cap a l'oest per dins un ombrívol comellar fins assolir el coll que separa el puig de sa Font i el Pla de sa Bassa (WP-09).

Continuem baixant sud-oest ja per dins el comellar de sa Font de sa Pega. El tirany és més fressat, passa per una abeurador pels animals (WP-10) i més avall per la font del mateix nom (WP-11) envoltada per alts marges. El sender segueix descendint per dins el bosc i a les 12,38 h arribem a un portell sense barrera on hi ha i un pal amb una fletxa groga al costat del torrent d'en Carrós (WP-12).

Continuem en direcció sud per un bonic camí de ferradura que baixa per la riba dreta del torrent fins arribar al seu llit on hi torna haver un nou pal indicador. Ara continuem per dins el torrent i, estones, pel seu marge esquerra.

A les 13,20 h hem de sobrepassar una pressa pel cantó esquerra i seguint el llit del torrent, arribem al pont per on hem passat de bon matí. A partir d'ara sols resta caminar per l'ampla pista de terra, entre guardes d'ovelles, passar de nou per la finca de Monnàber Vell fins a la carretera on tenim el vehicle. Hi arribem a les 14,20 h.

Ruta circular amb 679 metres de pujada acumulada i 12 km de recorregut. Des de sa Plana (WP-03) fins al coll que separa el puig de sa Font i el Pla de sa Bassa (WP-09), hi ha trams on el camí es perd i no és bo de seguir. L'ascensió al puig d'en Costurer es realitza sense camí ni fites per la cresta nord-est entre roques esquerdades i càrritxeres.

Excursió realitzada el dia 11 de gener de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Agustí, Fernando, Tomeu C. i Josep.

Hem seguit les indicacions dels amics Llorenç Soler i Andreu Magraner.

dissabte, 4 de gener del 2014

Canal Nord d’en Galileu i el pas d’Escorca

Canal Nord d'en Galileu vista des de Lluc (Foto Jaume Tort)

Tornem al puig d’en Galileu pel seu vessant Nord. En el mes de desembre del 2012 ja vaig ascendir per aquest rost i escarpat passadís amb el company Tomeu Mateu. En aquella ocasió frisàvem i descendirem pel camí de ses Voltes.

Avui fem comptes d’anar a cercar l’inici de la canal pujant més recta des del camí del GR, tal com ressenya el bon amic Jaume Tort. El descens en aquesta ocasió serà seguint la carena per anar a cercar el pas d’Escorca seguint els passos del bon amic Manuel Barranco.

A les 8,30 h tocades emprenem la marxa a la urbanització de Son Macip, situada a la carretera Pollença-Andratx (Ma-10) en el km 22,800.

Pugem pels vials asfaltats de la urbanització fins arribar al camí cimentat que puja molt costerut cap a l’est on hi ha un plànol de la finca pública de la mola de Son Macip (WP-01). Uns minuts més amunt localitzem una barrera amb botador a l’esquerra i després una cruïlla de pistes per on voltem a la dreta (est). Cinc minuts més de pujada, el camí desemboca al sender del GR, voltem a la dreta i, atenció uns pocs metres més amunt (3 minuts), divisem a mà esquerra una fita damunt una roca i separada uns metres del camí. En aquest punt (WP-02) hem d’abandonar el sender i trencar a l’esquerra (sud) per anar a cercar la canal que ens conduirà al cim.

Passem per la roca amb la fita i una petita fletxa vermella de l’amic Pep Torrens i ens endinsem dins l’alzinar sense cap traça de camí. Vuit minuts més amunt, arribem a un rotlle de sitja. A partir d’aquí avancem en diagonal cap a l’esquerra (sud-sud-est) en forta pujada per damunt una catifa relliscosa de fullaraca. A les 9,15 h assolim els límits d’una rosta rosseguera (WP-03). Ascendim, seguint les fites, pel seu llindar dret en direcció a Llebeig (sud-oest) i, transcorreguts sis minuts, assolim la base de les escarpades parets. Seguint novament les fites cap a l’esquerra arribem a l’inici de la canal.

Es tracte d’un passadís molt vertical que puja en direcció sud-sud-oest on hi trobem algunes fites. De tant en tant realitzem breus aturades per recuperar l’alè i gaudir de la impressionant vista, malgrat el dia gris i rúfol que fa. En més d'una ocasió hem de fer servir les mans per seguir progressant. Vint-i-cinc minuts de forta pujada, assolim una altra vegada el peu de la paret, on localitzem una fita damunt una gran roca (WP-04).

A partir d'aquí hem d'anar alerta i agafar la canal bona que es situa en diagonal cap a l'esquerra damunt una esquena rocosa. Ara la canal poc a poc es va estrenyent fins sortir a un pendent de càrritx molt a prop del cim.

A la base del puig, busquem un recer del fort vent de Llebeig per berenar i fer una aturada i a les 10,43 h assolim el cim d'en Galileu de 1181 m d'alçada (WP-05).

No hi fa bon estar, la terrible ventada ens obliga a fer la foto de rigor i partir ben aviat.

Davallem del cim cap a l'oest seguint un tirany fitat fins enllaçar amb el camí del GR-221 situat al coll d’en Galileu (WP-06). Si seguíssim recta aniríem a les cases de neu i al camí de les voltes, però nosaltres abandonem el sender i avancem sense camí amb el mateix sentit, oest per damunt la carena. A les 11,17 h passem pel cim de la Mola (1182 m) a l'esquerra veiem el coll des Telègraf i a la dreta la casa dels nevaters.

Una mica més endavant, ja trobem fites que ens condueixen cap a Mestral (nord-oest) per un territori rocós i esquerdat direcció al puig des Frontó. En aquest tram perdem les fites i ens desviem un poc cap a l'oest, rectifiquem i seguim en descens cap al coll de carritxeres que veiem abans des Frontó, cercant la millor passa per aquest laberint de roques esquerdades. Voregem es Frontó (1022 m) per l'esquerra i de seguida girem a la dreta per localitzar l'inici del Pas d'Escorca a la vora dels penya-segats (WP-07). Hi arribem a les 12 h tocades.

Rosseguera al pas d'Escorca

El pas no és complicat prenent les oportunes precaucions, es tracta d'un fort descens per dins una ampla canal de terra i roques entre mig d'aïllades alzines. Aviat compareix una rosta rosseguera, que la voregem primer pel seu costat dret i un poc més avall la creuem i avancem pel seu costat esquerra pel peu de les altes penyes fins arribar a una paret seca transversal. Botem la paret pel cantó dret, en el sentit de la marxa, i seguim descendint pel costat dret de la rosseguera fins que entrem dins l'alzinar, sense deixar la direcció nord-nord-est. Deixem a l'esquerra dues Sitjes (WP-08), una darrera l'altre, i a les 12,43 h arribem a un camí carreter transversal. El prenem cap a la dreta (est) i transcorreguts uns tretze minuts on el camí fa una corba a l'esquerra, localitzem una canaleta (WP-09). Voltem a l'esquerra seguint la séquia uns quatre minuts i voltem a la dreta per arribar a la carretera després d'obrir un portell de ferro (WP-10).

Ara sols ens resta seguir la carretera en lleugera pujada uns dos quilòmetres aproximadament fins arribar de nou a l'entrada de la urbanització de Son Macip. A les 13,25 h donem per finalitzat aquest interessant i agraït itinerari.

Ruta circular amb 580 metres de pujada acumulada i 8 km de recorregut. Cal tenir en compte que haurem de fer servir sovint les mans per pujar per la canal Nord. Si no ens equivoquem de corredor, no presenta cap pas tècnic ni compromès. És sens dubte, un interessant recorregut pels amants de descobrir nous i agrestes racons.

Excursió realitzada el dia 4 de gener de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Fernando i Josep.

Track de la ruta a Wikiloc.
Una altra ruta que ascendeix al Galileu per la Canal Nord.

dijous, 2 de gener del 2014

Puig de ses Bruixes (Llucmajor)

Puig de ses Bruixes

Comencem l'any amb un passejada curta i bona de fer, l'ascensió al modest puig de ses Bruixes de 355 m d'alçada situat al terme municipal de Llucmajor.

Aquest cim es troba a l'extrem oriental de la serra de Galdent i és el més baix dels tres que la formen, juntament amb els de Son Roig (420 m) i d'en Claret (378 m). És rocallós i té un forma de formiguer.

La llegenda popular conta que el nom d'aquesta muntanya prové de les bruixes que habitaven en unes coves properes. Els habitants de Llucmajor i Algaida patien les seves bromes i atacs continus de camí al poble veí. El rei Jaume I va decidir expulsar-les en companyia de dos capellans i un escolà. Es va enfilar al cim i hi va plantar una creu. L'escolà, atemorit, va pujar al cim veí, i d'aquí el nom de Puig de s'Escolà. Des d'aleshores les bruixes van desaparèixer.

A les 10,15 h comencem la ruta al costat del cementiri de Llucmajor (WP-01) en direcció nord per l'asfaltat camí de Galdent. Devers uns tretze minuts, arribem al camí de Ferrutxelles on girem a la dreta (WP-02). Es tracta d'una pista rural que discorre cap a Gregal en suau ascens.

No tardem gaire en franquejar el camí del Puig (WP-03) (per on fem comptes davallar més tard) per continuar recta pel mateix camí, ara de terra. Des d'aquí tenim una bona vista del Puig de ses Bruixes, el nostre destí d'avui.

A les 10,40 h arribem a una altre cruïlla de camins on hem de voltar a la dreta (sud-est) en suau descens (WP-04) per anar a desembocar a un ampla camí de terra, el camí de Son Saleta, per on prenem cap a l'esquerra. Cal fixar-se amb l'antiga séquia a la dreta d'aquest camí, que duia aigua de la font de Randa cap al poble de Llucmajor. Un poc més endavant, obviarem una pista a la dreta, on es troba les runes d'una fàbrica de ciment (WP-05).

La pista continua direcció a Tramuntana, deixa les cases de Son Saleta situades al peu de la muntanya i passa entre un molí i unes cases. Entretant, gaudim de les vistes dels puigs de Son Reus i el de Randa a la nostra dreta.

Uns cinc minuts des del molí, localitzem a l'esquerra una fita que indica la pujada cap al puig. Nosaltres fem cas omís i seguim una mica més endavant fins arribar a un gros safareig situat a la dreta del camí (WP-06).

Aquí sí, deixem la pista i voltem a l'esquerra per un marcat tirany. Després de marcar una ziga-zaga, el sender franqueja un portell sense barrera (WP-07).

Ara pugem seguint un viarany marcat amb fites per dins la garriga. Després d'una curta però forta pujada arribem a un collet (WP-08), seguim cap a l'esquerra i aviat arribem a una gran fita de pedres que ens indica el camí que hem de seguir per la baixada (WP-09). Seguim per damunt la carena, anant molt alerta ja que la roca és banyada de la forta rosada, fins assolir al cim de ses Bruixes quan són les 11,45 h. Aquest darrer tram és força aeri, no és difícil però cal anar alerta i sense presses.

Les vistes del Migjorn de Mallorca són espectaculars: el massís de Randa, Llucmajor, ...

Retornem per la carena fins el gran curull de pedres que hem passat abans i voltem a l'esquerra per un camí de pedres soltes que baixa en fort pendent i ens mena al camí des Puig. Voltem a l'esquerra (sud-oest) i per asfalt arribem de nou a la intersecció amb el camí de Ferrutxelles (WP-03) on voltem a la dreta per agafar el camí de tornada fins al punt de partida. A les 12,50 h arribem a l'aparcament del cementiri.

Ruta circular amb 223 metres de pujada acumulada i 7 km de recorregut.

Excursió realitzada el dia 2 de gener de 2014. El grup ha estat format per: Cesca i Josep.

dissabte, 28 de desembre del 2013

Volta al puig Tomir pel pas del Diable

Pas del Diable

Per acomiadar l'any, avui en proposem realitzar un itinerari circular que envolta el puig Tomir, ascendint per l'espectacular pas del Diable.

Itinerari: Cases de Menut - Cases de Binifaldó - alzina d'en Pere - font de Muntanya - desviació al pas del Diable - pas del Diable - coll de Fartàritx - clot de l'Arena - immediacions de les cases d'Alcanella - coll Pelat - cases de Menut.

A les 8,30 h iniciem la caminada per la pista asfaltada que du a les cases de Menut (WP-01).

En arribar a les cases, voltem a l'esquerra pel camí vell de Lluc a Pollença, en sentit nord-est. Amb uns vint minuts i per pista asfaltada arribem a les cases de Binifaldó, situades al peu del puig Tomir i envoltades per altes alzines.

Després de les cases, ens hem de desviar a l'esquerra seguint el camí Vell ara senyalitzat com a GR-221 corresponent al tram Lluc Pollença.

En uns minuts, fem una breu aturada per admirar l'Alzina d'en Pere, catalogada com a arbre singular (WP-02).

Seguim en sua baixada fins a una barrera que marca la partió entre la finca pública i Muntanya. A partir d'aquí la baixada és més pronunciada, fent algunes dreceres, prenem les restes del camí empedrat que ens permet arribar a la font de Muntanya.

Continuem descendint per la pista fins arribar a una mena d'estret després d’un balma situada a la dreta anomenada de ses Covasses. Just després, també a la dreta i, enfilada al marge, trobem una fita que indica el principi del sender que ens conduirà al Pas del Diable. Aquí fem una breu aturada per fer un mos i agafar energia per la dura pujada que ens espera (WP-02).

A les 9,50 h reiniciem la marxa deixant la pista. Ens enfilem per aquest marge i agafem un tirany, no massa evident i amb algunes fites, que puja molt empinat pel bell mig de l’alzinar en direcció sud i més amunt cap a sud-est (esquerra pujant).

Després d’una esgotadora pujada, sortim del bosc i seguim mantenint la direcció sud-est flanquejant la falda de la muntanya. Avancem entre carritxeres i roques per un inclinat pendent seguint les fites que ens condueixen al peu del pas (WP-03) quan són les 10,25 h.

El Pas del Diable és una empinada canal que es guanya per la dreta per una estreta cornisa bastant aèria. No presenta massa dificultat.

Uns pocs metres més amunt, seguint la mateixa direcció, passem per una altra canal amb càrritx sense cap contratemps.

Continuem la nostre ascensió per un sender més marcat pel mig del càrritx i en direcció est.

Ara les fites ens fan virar a la dreta (sud) en clar ascens per un terreny rocós i escarpat, passant per dins un petit tàlveg que ens dur fins al coll de Fartàritx que separa el Tomir i el puig de Ca després de franquejar un alt reixat per un botador de fusta (WP-05).

Des del coll baixem cap al sud per una pista de pedres i amb algun tram cimentada sota els cingles del Puig de Ca. Més avall, hem de tornar a salvar un portell per un botador i després d’unes corbes arribem a un entreforc de camins al Clot de l’Arena (WP-06).

La pista de l’esquerra ens duria a la carretera de Miner Petit, el nostre itinerari continua cap a la dreta (sud-oest) que ens mena al Camp Redó, una esplanada tancada de reixeta, que travessem salvant el filat per un nou i alt botador.

Panoràmica dels penya-segats del puig de Ca, realitzada per Biel Pomar a partir de tres fotografies.

Ara hem de seguir amb la mateixa direcció que portem, és a dir sud-oest, per un tirany mig tapat per les altes carritxeres on encara es poden veure petits trams empedrats de l’antic camí de ferradura i restes d’algun rotlle de sitja. Ens fiquem dins un tàlveg, en principi per l’esquerra i més endavant per dins la llera del torrentó. Passem per un redol de bells i grans exemplars d'aladerns i a les 13,15 h arribem als voltants de Alcanella salvant un altre i força deteriorat botador (WP-07).

Des d’Alcanella seguim més o menys la pista cap a l’oest, deixem a la dreta el camí que puja al Bosc Gran i voltem a l’esquerra per una pista de pedres. Aquesta finalitza a una paret i es converteix en un tirany que s’endinsa dins un preciós comellar (WP-08). Seguim aquest bonic camí, ben fressat, en clara direcció nord-oest que ens condueix en pujada fins a prop del coll Pelat (WP-09).

Voltem a la dreta, però tot d’una hem de desviar-nos a l'esquerra (rètol indicador) pel camí que davalla a les Cases de Menut.

Camí endavant, a les 14,40 h arribem a les cases on aprofitem per dinar davall els magnífics i alts xiprers que l’envolten i tancar el cercle d’aquest llarg i preciós itinerari.

Ruta circular amb 791 metres de pujada acumulada i 14,5 km de recorregut. Des del Camí Vell de Lluc a Pollença, fins al Coll de Fartàritx, no hi ha camí, i cal salvar un fort desnivell. El Pas del Diable, encara que no és difícil de superar, té algun tram aeri.

Excursió realitzada el dia 28 de desembre de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Agustí, Biel Pomar, Fernando,Tomeu M. i Josep.

He consultat: Pas del Diable de n'Emilio Alonso.