El Penyal des Migdia

El Puig Major des del Penyal des Migdia

El Penyal des Migdia, és la cota més meridional del Puig Major. Amb els seus 1.398 m d'altitud és el segon cim més alt de Mallorca i el punt més alt que podem pujar, ja que el Puig Major amb 1.436 m és ocupat per la base militar de l'Exèrcit de l'Aire.
Itinerari: Carretera MA 10 km 37,8 - coll de la Volta - cim del Penyal des Migdia - Cim Oest - camí dels Cingles - Carretera MA 10.
Seguim la ressenya dels amics: Llorenç Soler i Andreu Magraner.
Punts i elements d'interès: cases de neu de la Coma de n'Arbona, de principis del segle XVII enllaçades per un sinuós camí de nevaters. Aquest és el camí de ferradura més alt de Mallorca que continuava fins al Puig Major, era la ruta habitual de pujada a aquest cim.
Aproximació: El punt de partida es situa en el pontet situat en el Km 37,80 de la carretera de Sóller a Lluc. El cotxe es pot deixar a l'aparcament que hi ha vora l'entrada del túnel de Monnàber.
Després de deixar els vehicles a l'aparcament, a les 8,45 h baixem per la carretera fins arribar al pontet mencionat i voltem a la dreta per un camí carreter que puja per dins l'alzinar. El camí dibuixa revolts cap dins el comellar fins que es converteix en un camí de ferradura, surt del bosc i travessa el torrent. A l'altra banda, a l'esquerra del sender i mig amagada, localitzem la casa de neu inferior de n'Arbona a 870 m d'altitud. És un dipòsit excavat al terra en el qual foren emprades algunes penyes com a parets laterals, es troba molt deteriorat i tapat per la vegetació (WP-01).

Casa de neu superior de n'Arbona

L'antic camí de nevaters, continua ascendint pel costat esquerra del torrent i, transcorreguts uns deu minuts des de la casa de neu, passa per la encantadora font dels Coloms situada davall d'una alta penya, on dues petites piques incrustades a la roca, arrepleguen els regalims d'aigua (WP-02).
Des de la font, continuem el camí, ara per l'altre costat de la coma. A les 9,20 h, arribem a la casa de neu de n'Arbona situada al peu dels penya-segats de la serra de Son Torrella a 1.025 m d'altitud (WP-03). El seu estat és bastant bo, malgrat hi ha una caire esbaldregat. Hi ha una gegantina heure que s'enfila per la penya. A pocs metres, al costat del camí, hi ha el porxo dels nevaters en estat ruïnós.
Seguim pel què queda del camí que ara es decanta de la paret de la muntanya i inicia un seguit de revolts guanyant alçada ràpidament. Deu minuts més tard, assolim l'encisadora i espectacular casa de neu superior de n'Arbona (WP-04). Es troba a 1.085 m d'altitud excavada en un pendent fortíssim, presenta una planta mixta, de laterals rectes i capçaleres corbes. També té porxo situat més al nord.
El tirany continua serpentejant i, amb més suavitat, ens mena al coll de sa Volta, després de creuar una paret mitgera (WP-05). Si ens desviem uns metres cap a l'esquerra, es gaudeix una vista panoràmic excel•lent.
Des del coll per l'esquerra desemboquem a la carretera militar. Sols hem de caminar uns pocs metres i deixar-la per l'esquerra per enfilar-nos al vessant sud-est de la muntanya.
La pujada és molt forta, sense camí, i es fa mig caminant mig grimpant, sempre en sentit nord-oest, cercant els millors llocs per avançar. Cal posar molta atenció on posem els peus per la inestabilitat de les pedres soltes. Alguna fita esporàdica ens indica que anem per bon camí.
Enfilem directa cap una esquerda que baixa de la part dreta del cim i iniciem una grimpada per l'interior del pas i després, per l'esquerra, una pujada en ziga-zaga que ens mena a l'estreta carena final. Voltem a l'esquerra i, a les 10,50 h, assolim el cim del Penyal des Migdia de 1.398 m d'alçada coronat per una placa en memòria de dos muntanyencs mallorquins i tres rotlles de bivac (WP-06). Si el dia acompanya, la vista és espectacular, amb la mar a sota i els cims més emblemàtics de la nostra Serra.
Aquí aprofitem el bon sol i la temperatura agradable per berenar i descansar.
A les 10,24 h, reprenem la marxa seguint la carena, direcció sud-oest, per arribar al següent cim. Aquest tram no és molt difícil però és estret i cal anar en molt de compte. Aquest cim està fitat amb una creu de ferro damunt les pedres (WP-07). A continuació, per la cresta desgrimpem una curta xemeneia, a la dreta, que ens mena a un coll (WP-08) (punt on s'inicia la ruta de descens habitual per rossegueres i que acaben al Racó de ses Pomeres Bordes).
Nosaltres continuem cap al següent cim, marcat en el mapa de l'Alpina com a Penyal des Migdia W (1.356 m) (WP-09). Són les 11,53 h. quan hi arribem.
Continuem en descens per la vorera dels penya-segats, entre roques i carritxeres, primer direcció oest, i més endavant cap al nord-oest, fins arribar a un punt que ens obliga a voltar cap a la dreta. Anem progressivament girant cap al nord-est fins enllaçar amb unes fites i marques de corriol per on seguim.
Les fites ens condueixen en descens per un territori inhòspit de pedres i càrritx força llenegadís i, algun tram vertical, fins arribar a una petita rosseguera. Descendim en diagonal cap a la dreta i després pel seu costat dret fins enllaçar amb el camí de baixada habitual del cim, on voltem a l'esquerra (WP-10). Després de caminar uns deu minuts entre càrritx i per dins el bosc, arribem a l'ample camí dels Cingles (WP-11).
Ha estat un descens llarg i feixuc i les nostres cames comencen a sentir els efectes del cansament i la tensió acumulada, però encara ens queda un bocí fàcil per finalitzar la nostra ruta.
Ara sols resta seguir aquest camí que puja cap a l'oest i passa primer pel coll dels Cards Colers i, després per la font de na Cavaió, (WP-13) fins arribar a la carretera. Voltem a l'esquerra i, seguint-la, arribem al punt on hem sortit aquest matí. Són les 13,45 h quan donem per finalitzada aquesta excursió.

Ruta circular amb 568 metres de pujada acumulada i 6,5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 1398 m.
Observacions: Itinerari que presenta trams importants sense camí per terrenys pedregosos i de fort pendent on s'han d'emprar les mans, tan de pujada com de baixada. Un tram de travessia per cresta aèria i estreta.
L'itinerari discorre per una finca privada (Coto de caça major) per aquest motiu és convenient demanar permís a la propietat de Monnàber.
Excursió realitzada el dia 25 d'octubre de 2014. El grup ha estat format per: Xavier, Pere, Agustí, Tomeu C., Enric, Fernando i Josep.
Referències:Lluís Valcaneras. 20 itineraris alternatius per la serra de Tramuntana II. Itinerari 12.
Tomàs Vibot. A peu per Mallorca. Fitxa 52.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la  ruta a Wikiloc.

L'ermita de Betlem

Caloscamps

Ruta senzilla i familiar, ideal per fer a principis de tardor quan encara fa una mica de calor i aprofitar per nedar a una de les boniques cales del nord-est de la badia d'Alcúdia, després de pujar pel camí del GR-222 a l'ermita de Betlem.
El punt de partida d'aquesta excursió es situa a la carretera que va de la Colònia de Sant Pere a Caloscamps (Artà), a l'alçada de la destruïda Naveta de s'Arenalet de Son Colom, hi ha una aparcament per deixar els vehicles (WP-01).
A les 9,10 h, prenem el tirany que discorre arran de mar, deixem la petita cala sa Banyera des Ermitans i sortim de nou a la carretera, per la qual avancem fins arribar a la bonica cala Caloscamps (WP-02). És una platja verge formada per la combinació de la desembocadura de torrent dels Cocons i de l’erosió marina. Destaquen la presència de tamarells propers a la vorera i, en el seu talús, la presència de diversos escars, així com un niu defensiu de metralladores de la Guerra Civil.
Després de la cala, la nostra ruta continua nord-est pel tirany que discorre per la vorera de la mar. Ara la costa es mostra més pelada i molt retallada. A devers deu minuts de la cala, arribem al sepulcre megalític de s’Aigo Dolça, una de les troballes arquitectòniques més antigues de Mallorca (WP-03). Continuem caminant uns set minuts més, i després de passar per la Banyera dels Soldats, prenem un camí direcció sud-est (WP-04). L'ample camí s'endinsa dins la pineda dels Canons (topònim referent a les restes de la bateria de costa de s'Aigua Dolça) i, en un tres i no res, ens mena en el punt quilomètric 7,5 de la carretera Ma-3332 de la Colònia de Sant Pere a la urbanització de Betlem (WP-05). Són les 10 h.
En aquest punt prenem sud-est el camí carreter del GR-222 (rètol indicador), salvem una barrera per un botador de fusta i , en pocs minuts, arribem a les ruïnoses cases de Betlem, situades a l'esquerra del camí. Aquí és el punt escollit per fer una aturada per berenar (WP-06).
A les 10,27 h, ens posem de nou en marxa pel mateix camí, el qual travessa un portell i volta a l'esquerra. El camí de carro dóna pas a un tirany marcat el qual va guanyant alçada ràpidament ampliant les vistes sobre el torrent de la nostra dreta i, més a munt, franqueja una paret per un portell. És la zona del Grau, dita així pel desnivell que es guanya. El tirany continua per l'esquerra i marca diverses voltes, franqueja un nou portell i segueix serpentejant fins arribar al Coll de l'Ermita.
Des del coll continuem cap a l'esquerra , deixant un portell a la dreta, i arribem a la font de l'Ermita, deixant abans un camí que ens duria a s'Alqueria Vella (pal indicador).

Ermita de Betlem

La font de l'Ermita està situada en un pla amb grans plataners i pins. En un costat de l'esplanada hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu de Lourdes (WP-07).
Des de la font continuem per l'ample camí, deixant a la nostra dreta, els camps de conreu i el safareig que els rega, fins arribar davant la barrera de l'Ermita, la qual un cop franquejada, ens mena per un camí asfaltat entre xiprers fins a l'Ermita de Betlem (WP-08).
L'ermita s'aixeca sobre les ruïnes de l'antiga alqueria musulmana de Binialgorfa. Al segle XIV aquesta finca depenia de la Devesa de Ferrutx, zona de caça dels reis de Mallorca.
La tornada la fem pel mateix camí, arribant als vehicles a les 13,25 h. Tot seguit retornem a la petita cala sa Banyera des Ermitans, on nedem per refrescar-nos de la calor impròpia d'aquest diumenge d'octubre, i a continuació, dinem.

Ruta d'anada i tornada pel mateix camí, amb 453 metres de pujada acumulada i 11 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 291 m.
Temps en moviment: 3,08 h. Temps parat: 1,09 h. Temps total: 4,17 h (segons el GPS).
Observacions: itinerari fàcil que discorre tot ell per camí marcat.
Excursió realitzada el dia 19 d'octubre de 2014 amb el grup excursionista de l'associació de veïnats de Pòrtol.
Referències: Gabriel Rodas. La Ermita de Betlem. Diario de Mallorca.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track del GPS a Wikiloc.

Volta per Valldemossa: camí de ses Basses, camí de ses Fontanelles, Talaia Vella.

Pas dins la coma de pujada cap al camí de ses Fontanelles

Itinerari: Valldemossa, Portell de ses Basses, Desviació (WP-03), Camí de ses Fontanelles, Miradors, Pas d'en Miquel, Desviació (WP-07), Corral dels Bous, Cova de s'Ermità Guillem, Coll de Son Gallard, Refugi Arxiduc, Talaia Vella, Mirador de Can Costa, Pla des Pouet, Valldemossa.

A les 8,17 h, iniciem la passa en Valldemossa pel conegut camí que puja al Pla des Pouet i que comença al final del carrer de les Oliveres (WP-01).

En principi el sender puja amb suau pendent per dins l’alzinar, franqueja un portell sense barrera i arriba a un nou portell, on abans hi havia una barrera metàl•lica amb un botador de fusta (WP-02). Continuem a la dreta (sud-est) pel camí de ses Basses. Aquest camí de carboners es troba força malmès i discorre per dins un bonic bosc d’alzines. Iniciem la pujada i molt aviat se’ns obren bones vistes sobre Valldemossa. A devers un vint minuts, travessem el portell de ses Basses, partió de Son Moragues i Son Gual. Continuem pel camí, el qual travessa dos tàlvegs i, en arribar a un tercer, l'abandonem per l'esquerra (WP-03). Arran d'un itinerari publicat pels amics Llorenç Soler i Andreu Magraner, sabem que podem pujar per dins aquesta coma i que trobarem restes d'un antic camí de ferradura. Així a les 9 h en punt, emprenem la pujada direcció nord-nord-est per un camí carreter força tapat per la fullaraca que ens condueix als peus d'una rosseguera, desprès de passar per dos rotlles de sitja. Un cop superat el xaragall, localitzem les restes de l'antic camí de ferradura, el qual un poc més amunt salva un desnivell amb dos revolts sostinguts per un petit marge de sosteniment. Continuem pel tirany, que ara és més fressat i ascendeix marcant diverses ziga-zagues, fins arribar a la part alta del comellar on el camí volta cap a l'esquerra s'esvaeix i es perd (o no el sabem seguir).

Ens trobem a prop del camí de ses Fontanelles, sols hem de prendre cap al nord i, camp a través per un territori més obert i pedregós, hi arribem sense cap dificultat (WP-04). Són les 9,45 h, ja s'ha fet l'hora de berenar i recuperar forces.

Refugi de l'Arxiduc

A les 10,05 h reprenem la marxa en direcció sud-oest per aquest bonic camí. Es tracta d’un sender que va fer construir l’Arxiduc. Baixant suaument sense cap dificultat de seguiment, assolim el mirador de ses Basses. Per arribar-hi, ens hem de desviar del camí uns deu metres cap a l'esquerra. Aquí hi fem una breu aturada per contemplar la vista panoràmica (WP-05). Un poc més avall hi ha el segon mirador el de Son Gual amb bones vistes de Valldemossa i la muntanya de sa Comuna (WP-06). Continuem el camí el qual supera un considerable desnivell marcant revolts sostinguts per un marge lateral de grans dimensions. Aquest indret, és conegut amb el nom de pas d'en Miquel. Superat el pas assolim un trencall de camins amb pal indicador (WP-07) on voltem a la dreta. Es tracta d'un senderó molt endreçat que planeja per dins l'alzinar (nord-nord-est) amb restes de l'activitat del calciners i carboners (forn de pa, rotlles, barraques, forn de calç) i desemboca al tàlveg del Corral dels Bous. Aquí s'hi localitza una baixa paret transversal amb un portell. El nostre camí segueix cap a la dreta (nord-est) per dins l'estret comellar, franqueja una nova paret (WP-08) i arriba a la part alta on el camí volta cap a l'esquerra, marca diverses ziga-zagues en forta pujada i ens condueix a la Cova de l'ermita Guillem (WP-09). Després d'una breu aturada, seguim el camí direcció nord fins al Coll de Son Gallard, cruïlla important de camins (WP-10). Són les 11,15 h.

Deixem el camí de la dreta que ens menaria a l'Estret de Son Gallard, i el de l'esquerra al Pla des Pouet i seguim tot dret nord-oest. Després de quinze minuts de pujada per un camí ampla i pedregós, arribem al refugi de l'Arxiduc situat a 868 m d'alçada i que constitueix un esplèndid mirador (WP-11).

Aquí ensopeguem amb tres excursionistes molt simpàtics que ens reconeixen per la camiseta (Viaranys) que portem: en Toni, en Berto i en Julio. Després de saludar-los i intercanviar uns mots, ens acomiadem per seguir cada grup el seu camí.

Del refugi, tornem al camí i el seguim direcció sud-oest. No tardem gaire en passar pel vèrtex geodèsic que senyala el cim de sa Talaia Vella (WP-12) i, poc després, comencem a perdre alçada per arribar, en uns quinze minuts, al mirador de ses Puntes o de Can Costa des d'on es domina tot el pla del Rei i l'ermita de Valldemossa (WP-13).

Iniciem el descens final, per a això tornem al camí de sa Talaia Vella. Traçant suaus corbes baixem per l'alzinar i arribem en pocs minuts al pla des Pouet (WP-14). Passem pel costat del famós pou i continuem recte, fins a trobar, a l'altre extrem, el camí de carro que baixa sense cap dificultat fins Valldemossa, donant per finalitzada aquesta bonica excursió matinal. Són les 13 h quan arribem al carrer de les Oliveres on tenim el vehicle.

Ruta circular amb 678 metres de pujada acumulada i 9,5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 868 m.

Temps en moviment: 3,12 h. Temps parat: 1,31 h. Temps total: 4,43 h (segons el GPS).

Observacions: itinerari que discorre quasi tot ell per camí, sols pot presentar alguna dificultat de seguiment el tram comprés entre el (WP-03) al (WP-04), el camí no es troba suficientment marcat.

Excursió realitzada el dia 18 d'octubre de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Tomeu C., Agustí i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Cala ses Ortigues i Cova de na Beneta

Cala ses Ortigues

Aquest itinerari és el recorregut de costa que va quedar pendent de l'excursió de fa quinze dies per la costa d'Andratx: S'Algar i s'Algueret. Avui pel camí del torrent de sa Lloba baixarem fins a la cala de ses Artigues i resseguint l'accidentada costa cap al nord, intentarem arribar-nos a la cova de na Beneta. De tornada ens desviarem pel camí Vell d'Estellencs fins a sa Torre Nova.

Després de deixar el vehicle a la petita esplanada situada a l'entrada del camí de sa Torre Nova (quilòmetre 101,9 de la carretera MA-10) (WP-01), a les 7,50 h iniciem el nostre caminar per la carretera direcció sud (cap a Andratx). Poc després de creuar el segon túnel que protegeix la carretera dels despreniments del Cingle d'en Barrina, prenem la desviació que surt a la dreta per una baixant cimentada. Es tracta d'un camí carreter que davalla (nord-oest) pel costat esquerra de la coma que el torrent de sa Llova s'obre fins a la mar. És una baixada força còmode entre pins verds que el foc ha respectat. El camí marca diverses voltes, creua el jaç del torrentó, deixa un enorme forn de calç a la dreta i continua pel seu cantó dret fins que finalitza ben damunt de la cala. Ara baixem nord-oest seguint les fites per un coster amb fort desnivell cobert de pinassa, entre pedres i terra. A les 8,30 h arribem a Cala ses Ortigues, formada per grans roques, pedres i còdols arrodonits (WP-02).

Després de la cala, la nostra ruta continua vorera de la mar en sentit nord resseguint l'accidentada costa de grans roques que s'han anat desprenent de la muntanya fins arribar al petit escar de nom l’Alcova des Torrer, situat just al davant de la pedra de Sa Galera (WP-03). Aquí és el lloc escollit per berenar en aquest dia de mar plana i cel blau.

Cova de na Beneta

Sabem l'existència (segons el mapa) d'un corriol amb escalons i barana de corda, que s'agafa abans d'arribar a l'escar i que munta fins dalt l'espadat enllaçant amb el camí de la Rota d'en Bielet. És una bona opció per continuar aquest itinerari si un no es vol complicar la vida.

Nosaltres però, volem donar un cop d'ull a un coval que es troba a prop de l'escar. Per això a les 9,10 h, ens posem de nou en marxa cap al nord, salvem una roca llisa i inclinada sense masses complicacions, passem per davall unes formacions de roques estratificades de vius colors fins veure la Cova. Aquesta està situada al fons d’una estreta entrada de la mar. Després de realitzar un flanqueig per una estreta i aèria cornisa arribem molt a prop de la Cova de na Beneta però sense possibilitat d'accedir-hi, ens trobem tallats. Retrocedim fins passar les roques estratificades i ens enfilem per una mena de canal molt dreta de terra i petit pedreny que ens situa damunt la timba de la cova. Continuem cap a la dreta i per un coster molt inclinat, inestable i de poca adherència, arribem a dalt de la cinglera molt a prop del camí de la rota d'en Bielet (WP-04).

Per no ascendir per la pista que remunta el vessant dret del comellar, que ja la coneixem, decidim muntar pel vessant esquerra que sembla que hi ha un camí. Per això, ascendim uns metres per dins la llera del petit torrent i ens decantem directa cap al nord fora camí (el què ens semblava que era un camí, són feixes abandonades) fins assolir una construcció. Ara continuem per la pista que surt d'aquesta casa que puja vers el sud-est i enllaça amb l'ample camí de la Rota d'en Bielet, per on continuem, i en forta pujada i sota un bon sol, arribem al camí vell d'Estellencs, molt a prop d'on hem deixat el cotxe. Com és prest, decidim arribar-nos fins a la Torre Nova pel tram de camí que ja coneixem de l'excursió anterior. Anem i venim pel mateix camí i, a les 11,10 h som de nou al vehicle. Punt i final d'aquest curt, però gratificant itinerari.

Ruta circular amb 305 metres de pujada acumulada i 6,6 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 226 m.

Temps en moviment: 2,14 h. Temps parat: 1,05 h. Temps total: 3,19 h (segons el GPS).

Observacions: aquest itinerari no es aconsellable fer si hi ha mala mar. El tram costaner és sense camí per un laberint de còdols i roques. Cal anar alerta a la pujada des de la cova de na Beneta fins al camí de sa Rota d'en Bielet, el terreny és molt descompost i vertical. Aquest tram és pot estalviar i pujar pel camí escalonat que parteix de devora l'escar.

Excursió realitzada el dia 11 d'octubre de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Tomeu C., Enric i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Cova Tancada del Cap de Menorca

Graons picats a la roca del camí de baixada a la cova

Aproximació: Sortim amb cotxe d'Alcúdia i ens dirigim cap a la Victòria fins a la cruïlla en què es troba el Bar la Celler del Sol on voltem a la dreta prenent el camí fins la barrera del Coll Baix. Continuem pel camí de la Muntanya fins arribar a Sa Caragola Negra on podem deixar els vehicles.

A les 8,40 h iniciem l'excursió a l'indret anomenat Sa Caragola Negra (segons el mapa Alpina) del camí de la Muntanya que puja fins al coll Baix (WP-01). Deixem a la dreta un trencall, per on baixarem més tard, i seguim la pista de terra direcció nord. Transcorreguts tants sols cinc minuts, prenem la desviació que surt a la dreta (cadena) (WP-02). Es tracta d'una pista forestal ampla i senzilla que ascendeix entre pins i, que ens mena en deu minuts, a un collet on ja s'albira el mar (WP-03). Deixem la pista i prenem un tirany que en descens travessa un petit torrent (Segon Torrent) i, posteriorment puja suaument direcció sud-est fins arribar a una espècie de plana.

El nostre itinerari continua per un tirany tapat pel càrritx i en descens cap a una canal oberta al mar, anomenada canal de sa Figuera Blanca, segons informe l'amic Joan Riera al seu bloc Aires de la Serra Mallorquina, on molts de pins caigueren degut al virulent temporal de l'11 de novembre de 2001. Un cop creuat el torrentó, el tirany es precipita coster avall pel penya-segat, passa per uns graons picats a la roca amb restes d'una barana, de la qual sols queden les piquetes de ferro i, un poc més avall, per un tram molt inclinat on una cadena ajuda a superar-lo. D'aquesta manera i amb seny, a les 9,27 h arribem a l'entrada de la cova on aprofitem per berenar i descansar (WP-04).

Cova Tancada del Cap de Menorca

Ens endinsem a la cova amb frontals i llanternes seguint el recorregut que es troba, en molts de trams, marcat amb graons picats a la roca. Degut a l'alta humitat, cal avançar amb molta cura per evitar llenegades.

Després de visitar la cova, a les 10,50 h iniciem la tornada pel mateix camí, ara en forta pujada. Transcorreguts trenta - cinc minut som de nou al collet (WP-03) i en comptes de baixar pel mateix camí, prenem la pista que es dirigeix per la falda sud del puig Negre i que ens mena al camí de sa Muntanya on tenim els vehicle. Són les 11,45 h quan hi arribem.

Ruta semi circular amb 266 metres de pujada acumulada i 4 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 139 m.

Temps en moviment: 1,15 h. Temps parat: 1,50 h. Temps total: 3,05 h (segons el GPS).

Observacions: Cal anar molt alerta en la baixada pel penya-segat d'accés a la cova, és molt dret i es fa necessari ajudar-se amb les mans. No es recomanable fer si hi ha mala mar, ha plogut o hi ha risc de pluja. Imprescindible dur frontals o llanternes.

Excursió realitzada el dia 4 d'octubre de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Fernando, Agustí, Aina, Tomeu C., Tomeu M., Mercedes, Pilar, Miquel, Cesca i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc

S'Algar i s'Algueret

Sa Torre Nova

Amb l'arribada de les pluges i de temperatures més agradables, aprofitem aquest darrer dissabte de setembre per posar-nos en marxa i gaudir d'una bonica excursió matinal per la vorera de la mar.

Podrem contemplar els efectes devastadors del gran incendi que va afectar aquesta zona l'estiu de l'any passat, gran quantitat de pins cremats, carbonitzats, negres, dempeus i ajaguts al terra. Però el més esperançador, com la natura s'obre pas i la vegetació es recupera d'aquest desastre. Espècies com la estepa, el càrritx, la mata, les esparregueres, l'aritja i els pins, ja broten i verdegen. Ens ha cridat especial atenció el garballó, les altes tiges negres, carbonitzades, ja tenen brots nous, fulles verdes i gran quantitat de llavors.

Itinerari: Km 102,5 carretera MA-10 de Pollença a Andratx, camí vell d'Estellencs, sa Torre Nova, platja de s'Algueret, punta de na Foradada, el camí de la Rota d'en Bielet, Km 102,5 carretera MA-10.

El nostre punt de sortida i arribada es situa al quilòmetre 102,5 de la carretera MA-10, a la sortida del segon de túnel (venint des de Banyalbufar) (WP-01). Túnels que es van construir per protegir la carretera dels despreniments procedents del Cingle d'en Barrina.

A les 9 h iniciem la passa per la carretera direcció nord, creuem els dos túnels i un poc més endavant, just passat el km 102, prenem la desviació que surt a l'esquerra que posa "camí de sa Torre Nova" (WP-02).

Tot d'una deixem una primera desviació que baixa a l'esquerra, per la qual retornarem més tard. Avancem pel camí Vell d'Andratx a Estellencs, una pista de terra ampla i planera que ens mena entre pins cap al nord-est. Quan ja portem uns divuit minuts caminant, arribem a una bifurcació (WP-03). Aquí abandonem la pista per l'esquerra i continuem en baixada per un nou sender direcció nord-oest. Transcorreguts uns tres minuts, el camí marca una corba a la dreta, punt on hem de deixar-lo (fita) i seguir tot dret per un confós tirany. Aquest corriol, més endavant es fa més evident i avança per la falda d'un turó entre pins socarrats i ens mena a sa torre Nova. Torre de defensa força ben conservada i enclavada dalt d'un penya-segat (WP-04). Hi arribem a les 9,25 h.

Les vistes són boniques, cap al sud la punta del cap Fabioler, punta de sa Llova, Penyal de sa Evangélica, Puig Ratjolí, i vers al nord s'arriba a veure sa Punta de Son Serralta. Desfem les passes fins arribar al camí principal i voltem a l'esquerra. El camí continua en sua descens marcant una ziga-zaga, passada la qual trobem a l'esquerra un caminoi que ens desvia cap a les cases de Can Rafelot on fem una breu aturada (WP-05). Retornem al camí que ara baixa en tendència nord-est, fins arribar a un altre bifurcació amb un rètol clavat a un abrasat pi que posa: "Al Mar" on voltem a l'esquerra. Seguint les fites, el corriol travessa una paret per un esbaldrec, on torna haver-hi un rètol que ens indica la direcció per anar a la mar. A partir d'aquí, el corriol inicia un ràpid descens per un rost coster, entre garballons i pins. Al començament, el trajecte es força clar, però aviat, el càrritx, els pins cremats tombats i esllavissades, l'han esborrat i només és possible seguir-lo gràcies a les fites. El pendent s'accentua en arribar a prop de la mar i és fa necessari aferrar-se a les roques per seguir descendint per un terreny cada cop més malmenat i descompost. A les 10,10 h arribem a ran de la mar on aprofitem per berenar damunt una gran roca.

Platja de s'Algueret

A les 10,30 h reprenem la marxa iniciant la part més salvatge de l'excursió. Ja no hi ha camí ni fites que ens guiïn. Haurem de botar entre un laberint roques que s'han anat desprenent de la muntanya per l'erosió de l'embat de la mar.

Avancem lentament cap al sud-oest, sempre buscant la millor passa, esquivant grans blocs de roca, a vegades pujant per damunt d'ells i d'altres caminant tan devora la mar que les ones ens banyen les botes. Així a les 10,50 h arribem a les platges de s'Algar primer i de s'Algueret més tard (WP-07). Dues platges de grans còdols arrodonits i d'aigües cristal•lines que conviden a un bany.

Després de la platja, continuem avançant entre còdols i roques, no hi ha altre opció, direcció a la punta de na Foradada. A devers cinc minuts de la platja de s'Algueret, arribem a un punt molt estret entre la mar i el penya-segat que per superar-lo hi ha dues opcions, o bé per la paret fent una petita i arriscada desgrimpada amb la roca humida, o bé descalçar-se i travessar aquest estret per dins l'aigua. Nosaltres decidim tirar pedres i més pedres per fer un petit pas i evitar banyar-nos. En aquest punt si hi ha mala mar, pot resultar perillós i la xopada està assegurada.

Després de superar aquest entrebanc, continuem avançant i, amb pocs minuts, arribem a l'esperó que forma la punta de na Foradada on se'ns presenta un nou repte a superar.

Després de deixar la Foradada a la nostra dreta, arribem a un punt on localitzem una deteriorada corda lligada a la roca que salva una vertical per damunt la mar. No ens dóna gens de confiança i davant el dubte no ens arrisquem a passar. Donem la volta i pugem per un caos de roques fins dalt l'esperó. El descens per l'altre vessant, no és gens fàcil. Després de baixar uns metres molt inclinats, realitzem un flanqueig cap a l'esquerra aferrar-nos a una mata i a un petit pi fins arribar a una canal molt inclinada de terra i roca molt descomposta que ens mena de nou vorera de la mar.

Un cop superada aquesta nova dificultat, trobem una petita cala i, a poc a poc, ascendim cap a la dreta deixant la vorera de la mar fins arribar a dalt el penya-segat en un indret anomenat sa Rota d'en Bielet on s'hi localitzen restes de barraques i rotlles de sitja.

Veient que el temps se'ns ha tirat al damunt, decidim abandonar el traçat previst i deixar per una altra excursió el tram que ens queda fins la Cala ses Ortigues.

Seguint les fites cap al sud, assolim l'ample camí de la Rota d'en Bielet (WP-08), per on continuem, i en forta pujada i sota un bon sol, arribem al camí vell d'Estellencs i, posteriorment a la carretera. Ara sols resta seguir-la i, creuant de nou els túnels, a les 13,15 h arribem al vehicle.

Al final ha resultat un itinerari força entretingut i d'una gran bellesa. No ha estat gens malament per ser la primera activitat muntanyenca d'aquesta nova temporada.

Ruta circular amb 399 metres de pujada acumulada i 6,7 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 221 m.

Temps en moviment: 2,24 h. Temps parat: 1,53 h. Temps total: 4,17 h (segons el GPS).

Observacions: aquest itinerari no es aconsellable fer si hi ha mala mar. El tram costaner és sense camí per un laberint de còdols i roques. Cal anar alerta per creuar la punta de na Foradada, el terreny és molt descompost i vertical.

Excursió realitzada el dia 27 de setembre de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Fernando i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc

Pujol del Llobet - Sesta Foréstega - Pujol de la Mata

Sesta Foréstega

Excursió matinal que ens permetrà gaudir de bonics paratges, no massa transitats, de Sant Llorenç del Munt. Seguirem un bocí de l'antic camí de la Costa que va de la Mata a Mura. Ascendirem als pujols del Llobet i de la Mata, des d'on si el dia és clar, ens permetrà gaudir de boniques vistes panoràmiques. La tornada la farem pel camí de la Carena del Muronell fent una parada a la cova del Plana, també anomenada, cova del Muronell o dels Moros.

Itinerari: coll d'Estenalles, collet de la Sabatera, Pujol del Llobet, Sesta Foréstega, Pujol de la Mata, roure del Parrac, cova del Plana, bassa del coll de Bofí, coll d'Estenalles.

A les 8,15 h iniciem l'excursió al quilòmetre 15,1 de la carretera de Terrassa a Talamanca, al coll d'Estenalles (873 m) (WP-01). Pugem per unes escales de pedra i, tot d'una deixem el camí de l'esquerra que ens conduiria a les cases de la Mata. Seguim tot dret fora camí, direcció nor-nord-oest per un clap de pins, fins arribar al corriol de la Serra de la Mata. Aquí prenem aquest bonic camí carener en sentit nord que davalla marcant algunes voltes, s'endinsa dins un espès alzinar tot girant cap a llevant i arriba molt a prop de la carretera a l'alçada del punt quilomètric 16, tocant la Falconera (WP-02).

Continuem pel clap d'alzines de la nostra esquerra, sortim a un roquissar, deixem un camí a l'esquerra (WP-03) i, en descens suau direcció nord-oest, arribem al collet de la Sabatera. Gran clap de roques (WP-04)

Del collet baixem pel roquissar sense cap dificultat fins arribar a una nova cruïlla. Ignorem el tirany de l'esquerra i continuem pel camí de la dreta, per dalt la carena (nord). Les vistes s'han ampliant força: la Falconera, el Montcau, les Roques de la Coca i més enllà la carena dels Emprius.

El camí continua en suau ascens, sempre seguint la carena, passa per una roureda i, un poc més endavant, per un confós trencall (WP-05), on girem a l'esquerra (nord-oest). Aquest corriol ens condueix al Pujol del Llobet (WP-06), al qual hi arribem a les 9,38 h. Molt bona talaia, amb bonica vista per tots els costats.

Aquí dalt aprofitem per esmorzar i agafar forces.

A les 10 h, iniciem de nou la marxa desfent el corriol fins a la zona de la roureda on hi ha una bifurcació (WP-07). Voltem a la dreta direcció sud-oest. Es tracta d'un nou corriol que discorre per dins un atapeït alzinar en suau baixada fins a la font Foréstega. Passada la font, el sender franqueja el torrent de la Roureda i, transcorreguts uns deu minuts de pujada, ens mena a un indret conegut com la sesta Foréstega (WP-08). Les sestes eren paratges on s’hi feia descansar el bestiar a l’estiu, per protegir-lo de la forta calor. Aquesta sesta està molt ben conservada i protegida per unes roques. És un lloc molt bonic que convida a fer una aturada.

El camí continua cap a ponent tot planejant entremig de boixos fins arribar al coll del Pujol de la Mata (WP-09). Cruïlla de camins. Seguim tot dret en la mateixa direcció que portàvem i, amb una forta però curta pujada, arribem als peus del turó.

Pujol de la Mata

El Pujol de la Mata (771 m) està format per grans blocs de conglomerat (WP-10). Per pujar-hi cal superar dos graus de roca d'uns 4-5 metres cada un equipats amb anelles metàl•liques clavades a la roca. Des de dalt, es gaudeixen bones vistes per tots els cantons.

Després de la desgrimpada, visitem la Foradada del Pujol de la Mata. És una cavitat integrada per dues galeries que travessen en dos sentits diferents el turó. Per això cal flanquejar per la base del turó cap a l'esquerra i grimpar uns metres fins trobar el forat.

La galeria més gran (d'oest a est), fa prop de dos metres d'alçada i un metre i mig d'amplada, fet que permet travessar-la a peu. L'obertura més petita (de nord-est al sud-oest) es pot franquejar a quatre grapes i s'ajunta amb l'altre galeria.

Baixem del turó pel mateix camí fins arribar de nou al collet (WP-09) i agafem el camí que surt a l'esquerra. Es tracta d'un corriol que inicia un ràpid descens per una canal amb molt de pendent per dins un espès alzinar i que ens mena a la llera del torrent del Roure del Parrac (WP-11). Voltem a la dreta i avancem uns metres per dins el torrent i posteriorment per un roquissar fins arribar al què en queda del roure del Parrac (WP-12). El roure és mort però encara queda la soca dempeus per donar-nos fe de com devia ser en la seva plenitud.

Desfem el camí fins retornar de nou a la llera del torrent (WP-11), i emprenem una forta pujada direcció sud que més amunt passa per la carena del Muronell. Després de trenta minuts, ens desviem del camí per donar un cop d'ull a la cova del Muronell, dita també cova del Plana, o dels Moros (WP-13).

Continuem pel camí ben fressat direcció sud-est, sempre en pujada. Més amunt volta cap sud i ens mena a la bassa del coll de Bofí, molt a prop de les cases de la Mata. Nosaltres agafem la pista ampla de cedres, que surt direcció nord-est i que, en suau baixada ens condueix al coll d'Estenalles on tanquem el cercle d'aquest itinerari.

Ruta circular amb 587 metres de pujada acumulada i 9 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 917 m.

Temps en moviment: 3,30 h. Temps parat: 1,40 h. Temps total: 5,10 h (segons el GPS).

Observacions: itinerari que discorre per camins o tiranys. Algun tram de camí és confós. Cal tenir bon sentit de l'orientació. Si es vol ascendir dalt el Pujol de la Mata, cal estar avesats a fer petites grimpades.

Excursió realitzada el dia 12 d'agost de 2014. El grup ha estat format per: Montse, Toni, Ferran, Rosa, Lluís, Dolors, Cesca i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

La Mola des de Can Robert passant per Can Pobla

Monestir de Sant Llorenç del Munt.

La Mola, amb els seus 1.104m d'altitud, és el cim més alt del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. A l'ample cim es troba el monestir de Sant Llorenç, un exemple de romànic llombard. Des d’aquest punt es poden gaudir d’unes vistes fantàstiques.
Avui, festivitat de Sant Llorenç, decidim pujar dalt la Mola per participar dels actes que s'hi celebren i gaudir d'un bon matí de natura i muntanya.
Itinerari: aparcament de Can Robert - Tombes de Can Robert - Can Pobla - Camí dels Monjos - La Mola - Morral del Drac - Canal de l'Abella - Can Robert.
Aproximació: Per arribar a l'aparcament de Can Robert, des de Terrassa, cal prendre la carretera BV-1221 a Matadepera i seguir direcció al coll d'Estenalles i Talamanca. Al km. 6 cal prendre un desviament senyalitzat a la dreta cap a can Robert. Seguirem per l'avinguda de can Marcet fins arribar al carrer de Boixaderes, que seguirem amunt a la dreta. Cal estar atents per prendre una pista a l'esquerra (carrer de can Robert) fins a l'aparcament (WP-01).
A les 8,30 h sortim de l'aparcament de Can Robert per un camí senyalitzat (color blanc i verd i SL-C50) que en pocs munts ens deixa a la pista forestal que puja de Can Robert a Can Pobla. La creuem i prenem un corriol que, més amunt, passa per les tombes de Can Robert i ens condueix, transcorreguts quinze minuts de forta pujada, en un revolt de la pista forestal. És una drecera que ens estalvia un bocí de pista. La seguim cap a la dreta i, sense dificultats, a les 9,15 h arribem a les cases de Can Pobla.
Des de Can Pobla, seguim la pista que s’enfila per rodejar les cases per darrere. Passem una porta metàl•lica i trobem un rètol que ens indica cap a la Mola. Ascendim per un corriol fins a un encreuament. Continuem amunt a l’esquerra fins a enllaçar amb el camí dels Monjos on hem de voltar també a l'esquerra (WP-02). Es tracte d'un camí que puja per la carena molt ben senyalitzat (PRC-31). Presenta curts trams empedrat, s'endinsa dins un bosc i passa per l’hort dels monjos. Després de voltar la Roca Colom, sols resta una última i rosta pujada per arribar a l’esplanada que ens du fins a la Mola (WP-03). Hi arribem a les 10,15 h.
Cada 10 d’agost es celebra la Festa de Sant Llorenç. A les 11 es diu una Missa. Un cop acabada, la tradicional processó del Sant al voltant del Monestir. La volta acaba en direcció a Montserrat mentre els presents canten El Virolai. Per acabar es reparteix coca i vi dolç per a tothom.
A les 12,20 h iniciem el descens de la Mola direcció nord-oest. Aviat el sender baixa per dins una fosca i humida canal, marca una ziga-zaga i deixa a l'esquerra la cova de la Sargantana. Pocs minuts després, el camí volta cap al nord, surt del bosc i, tot franquejant un roquissar, arriba al Morral del Drac. Important cruïlla de camins (WP-04).

Morral del Drac

Deixem el Morral del Drac enrere direcció sud-oest pel corriol que baixa per la canal de l'Abella. Es tracta d'un tirany que inicia un ràpid descens per un freu amb molt de pendent, per dins un espès alzinar. No tardem gaire en passar pel costat de la boca l’avenc de la canal de l’abella i uns metres més avall un antic forn de calç. La canal finalitza a un sender més ample que discorre planer per dins el bosc fins arribar a una cruïlla de camins (pal indicador) (WP-05). Aquí voltem a la dreta direcció sud. El camí avança progressivament cap al sud-oest i desemboca a la pista de Can Robert. Ara es tracta de baixar pel mateix sender de pujada, o bé per la pista o per les dues dreceres, fins arribar de nou a l'aparcament de can Robert.
Ruta circular amb 505 metres de pujada acumulada i 7 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 1.107 m.
Temps en moviment: 2,34 h. Temps parat: 2,31 h. Temps total: 5,05 h (segons el GPS).
Observacions: itinerari bo de fer, discorre tot ell per camins o tiranys marcats.
Excursió realitzada el dia 10 d'agost de 2014. El grup ha estat format per: Montse, Toni, Cesca i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc

Del coll de la Botella a Os de Civis

Sender de GRP

Aquesta bonica i fàcil excursió parteix del Coll de la Botella i, per un bocí del Gran Recorregut del País (GRP ruta circular de senderisme que dóna la volta a Andorra), flanqueja el vessant est del cim Cap del Cubil per anar a trobar la collada fronterera de Muntaner. Ja dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu del Principat, es baixa per dins boscos i prats de pastura fins el poble d'Os de Civis (Alt Urgell). A Os de Civís, o Aós, es pot visitar l'església de Sant Pere, la farga d'Aós i el centre d'informació del Parc.

Aproximació: Per arribar al coll de la Botella s'ha de prendre la carretera CG4 que des del poble de Pal puja a l'estació d'esquí de Pal Setúria. En arribar al desviament de les pistes d'esquí, cal voltar a la dreta i seguir la carretera fins al Coll de la Botella (2.064 m) (WP-01). Des d'aquí es poden gaudir de boniques vistes i, amb un dia clar, es poden veure muntanyes i més muntanyes a la llunyania.

Sota una fina pluja, a les 9,55 h iniciem la passa en direcció sud per la carretera i, de seguida, prenem un sender que s'endinsa dins el bosc pujant a la dreta. Deixem a la dreta una edificació de serveis de les pistes i, a l'esquerra, un rètol que ens indica la direcció a seguir cap a la Collada de Muntaner.

Es tracta del GRP (Gran Recorregut del País) que discorre més o menys planer en lleugeres muntades i davallades per dins un humit bosc de pi negre. Flanqueja l'estació de Pal fins la collada de Muntaner (2082), al peu de la Serra d'Enclar (WP-02). Hi arribem a les 11,36 h.

Des de la collada de Muntaner, ja dins territori català, prenem una pista forestal que baixa en sentit nord-nord-oest i ens mena, al cap d'uns vint minuts aproximadament, a una altra pista de terra més ample.

Prosseguim, prenent aquesta nova pista en baixada cap a migjorn, fins arribar als prats de pastura de la borda Cremada des d'on es pot gaudir d'una bona panoràmica cap al Salòria i el coll de Conflent.

Després de veure la borda Cremada, continuem per la pista que baixa cap a l'oest, i transcorreguts uns vuitanta metres més endavant, prenem un tirany a l'esquerra que baixa fent diverses voltes per dins el bosc fins retrobar de nou la pista. Després de creuar-la, reprenem el camí seguint les marques de color groc en baixada ara cap al sud-oest. En retrobar un altre cop la pista forestal i després de creuar-la novament, el camí una mica més confós, discorre per prats de pastura fins arribar una altra vegada a la pista on voltem a l'esquerra i ara sense deixar-la, a les 13,40 h arribem poble d'Os de Civis, punt i final d'aquest bonic recorregut.

Os de Civis

Ruta lineal amb 196 metres de pujada acumulada i 9,5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 2.138 m.

Temps en moviment: 2,50 h. Temps parat: 1,01 h. Temps total: 3,51 h (segons el GPS).

Observacions: L'itinerari sempre discorre per camí marcat. El camí és molt agradable i gairebé sense desnivell de pujada.

Excursió realitzada el dia 25 de juliol de 2014. El grup ha estat format per: Jordi Pau, Agustí, Aina, Tomeu Co., Immaculada, Pere N, Isabel, Anselm, Pere V, Toni, Francisca P., Miquel, M. Antònia, Cesca i Josep

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Estanys de Juclà

Saltant d'aigua pujant als estanys de Juclà

Continuem amb els itineraris realitzats aquest estiu pels Pirineus, avui toca arribar-nos fins al principat d'Andorra.

L’excursió triada és una de les més boniques del país, ja que dóna l'oportunitat d'ascendir a l’estany de Juclà, de 21,3 ha, el més gran d’Andorra, situat a la Vall d’Incles i envoltat pel pic del Siscaró i el pic d’Escobes.

Juclar: Clar del llatí claru, "massís pelat", i el prefix ju-, que prové de l'arcaisme jus-, "sota". En efecte és tota la comarca que es troba sota el cim de Juclà.

Aproximació: arribem amb l'autocar al Pont d'Incles (Km 18,300 de la carretera CG2 d'Andorra al Pas de la Casa). Aquí parteix una pista asfaltada de tres quilòmetres que discorre per la bonica vall d'Incles fins al Pont de la Baladosa (1835 m), punt de sortida d'aquest itinerari (WP-01). A l'estiu aquesta carretera és tancada. En aquest cas, cal agafar un cotxe elèctric que puja fins al pont.

A les 9,50 h iniciem la caminada cap a llevant per la pista forestal que s'endinsa en el bosc de pi negre. Discorre paral•lela al riu en lleugera pujada. No tardem gaire en arribar a una intersecció de camins on hi ha diversos rètols i un banc de fusta (WP-02). L'itinerari continua tot dret deixant a la dreta el camí cap als estanys i refugi de Siscaró. Tot d'una, el camí creua el riu per un pont de pedra i deixa a la dreta l'àrea recreativa de la font del Travenc. Seguim cap a llevant remuntant la vall del riu Juclà rodejats d'una flora increïble. La pista es converteix en corriol i comença a guanyar alçada realitzant diverses llaçades entre mig de blocs de pedra i, a la nostra dreta, el riu formant un bonic saltant d'aigua. A continuació, franquegem novament el riu per una passarel•la de fusta i continuem "amunt que fa pujada". El corriol passa per un espai boscós amb mates de neret. A la nostra esquerra albirem un nou i refrescant bot d'aigua. El pendent no fa més que augmentar fins arribar a la pleta de Juclà, on el sender planeja i volta a l'esquerra. A les 11,40 h som al mirador de la Pleta (WP-03) després de desviar-nos del camí principal. Fem una breu aturada per descansar i recuperar les forces fent un mos.

Més tard, reprenem la marxa seguint el sender que torna a travessar el riu, passa al costat d'una estació meteorològica i s'enfila fort per un indret encaixonat de blocs de granit que ens mena a la petita paret de la pressa. A pocs metres en direcció sud, hi ha el refugi de Juclà (2.320 m) (WP-04). Hi arribem a les 12,30 h.

Primer estany de Juclà

A partir del refugi, continuem cap a llevant vorejant l'estany Primer i seguint amb atenció el tirany marcat amb punts de pintura groga. Després de franquejar l'estany, el camí descendeix per una zona encaixonada de roques amb l'ajuda d'un passamans de corda molt útil en cas que el terreny estigui banyat. Travessem un curt tram de rosseguera (tartera) de grans blocs de roca i baixem fins al Segon Estany de Juclà (2.300 m) (WP-05). Grandiós ambient d'alta muntanya envoltat d'alts cims: Pic de Noé, Pic d'Escobes, Cilindre d'Escobes, Pic del Ciscaró.

Retornem al pont de la Baladosa per la mateixa ruta.

Ruta d'anada i tornada pel mateix camí, amb 536 metres de pujada acumulada i 9,5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 2335m.

Temps en moviment: 3,57 h. Temps parat: 2,14 h. Temps total: 6,11 h (segons el GPS).

Observacions: L'itinerari sempre discorre per camí marcat. Presenta un fort desnivell.

Excursió realitzada el dia 24 de juliol de 2014. El grup ha estat format per: Agustí, Aina, Tomeu Co., Immaculada, Tomeu Ca., Pere, Francisca, Isabel, Pep, Anselm, Toni, Montse, Francisca P., Elisabet, Pere, Miquel, Pilar, M. Antònia, Cesca i Josep

Referències: ruta de senderisme: Estany de Juclar (Andorra). 

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.