Ascendint per la canal Nord d'en Galileu |
Avui ens plantegem el repte d’ascendir al puig d’en Galileu per la seva cara Nord. seguint les passes de l'amic Tomàs Vibot .
Som en Tomeu i jo i ningú dels dos coneixem aquesta canal ni tampoc disposem de cap track que ens pugui orientar.
Tal com diu en Tomàs Vibot: és una ruta d’alt nivell excursionista, apta només pels bons trescadors i ben avesats a trescar fora camí. Per tant hi calen molta experiència, orientació i bones cames.
Són les 10 del matí i no disposem de massa temps ja que hem quedat amb els companys que pugen de Caimari a LLuc per dinar tots plegats a l’aparcament del monestir.
Nosaltres no partim de Lluc si no del punt on el camí del GR-221 travessa la carretera Ma-10 de Lluc a Sóller, prop del Km 22,500 (WP-01).
Iniciem la caminada pujant per un camí de carro que discorre per dins l’alzinar tot seguint les indicacions del sender de GR. El camí ascendeix marcant diverses voltes, i transcorreguts uns dotze minuts del punt d’inici, creuem una paret seca per un portell (WP-02). A l’altre costat, tornem agafar un nou camí de carro i set minuts més amunt, trobem a la dreta una important cruïlla amb un camí que ve de la urbanització de son Macip. Continuem tot dret (W) i, atenció uns pocs metres més amunt (3 minuts), divisem a mà esquerra una fita damunt una roca i separada uns metres del camí. Deduïm que aquí és el punt (WP-03) on hem de deixar el camí ample i trencar a l’esquerra per anar a cercar la canal que ens conduirà al cim.
En arribar a la fita les nostres sospites es confirmen al trobar una petita i discreta fletxa vermella pintada damunt la roca (WP-04). D’aquí fins assolir el cim és el tram més complicat i espectacular d’aquest itinerari.
Ens endinsem en un bosc humit d’alzines sense cap traça de camí, i vuit minuts més amunt (des que hem deixat el camí ample) i, després d’una certa tendència cap al Sud Oest, trobem un rotlle de sitja (WP-05) als peus d’una rosseguera.
Emprenem la forta pujada (SW) primer pel marge dret de la rosseguera resseguint el límit amb l’alzinar i més amunt, al punt on s’estreny, la travessem per passar al costat esquerra i continuar pujant un poc més fins assolir els peus de la penya. En aquest punt tornem a veure un petita fletxa vermella pintada damunt una roca (WP-06) que ens tranquil·litza i ens confirma que seguim correctament l’itinerari. Hem tardat uns vint-i-sis minuts des de la sitja.
Des d’aquest punt i seguint les indicacions de la ressenya d’en Tomàs, franquegem en diagonal cap a l’esquerra (E) per passar un llom de la muntanya i una altra rosseguera paral·lela a la nostra, sempre per la part de damunt.
Arribant al cim d'en Galileu |
Ara sense cap dificultat avancem seguint les fites fins assolir el puig d’en Galileu de 1.181 m (WP-08) són les 12 i cinc minuts i hem tardat uns vint-i-cinc minuts des de la darrera fita.
Fa un dia encalmat, sense vent, hi ha boires que pasturen per damunt els cims però al sol hi fa bon estar.
Després del merescut descans i de gaudir de les espectaculars vistes, davallem del cim per la ruta normal, seguint un tirany fitat (W) fins enllaçar amb el camí del GR-221 situat al coll d’en Galileu. El sender ens baixa en pocs minuts al pla on hi ha la casa de neu. Nosaltres seguim pel camí de nevaters conegut com el Camí de ses Voltes d’en Galileu. És un espectacular camí de ferradura (d’amplada uns 3 pams = uns 60 cm) empedrat i protegit per escopidors.
Baixem escapats i tot d’una ens situem al bosc de son Macip on hi ha la casa de neu del mateix nom. Ara seguint el camí del GR i sense cap entrebanc arribem de nou a la carretera on hem deixat el cotxe, són la 1 i quart.
Estem contents i satisfets, no ens ha fallat l’experiència, ni l’orientació ni les cames i passa a passa, fita a fita , hem resolt l’itinerari que ens havíem proposat. Arribem a bona hora a Lluc per dinar amb els companys.
Excursió realitzada el dia 9 de desembre de 2012.
El grup ha estat format per: Tomeu i Josep.
8 comentaris :
Hola Josep. Un altre de pinyol vermell. Casi obrint camí. En Tomàs sempre dona marge de maniobra. Enhorabona! I gracies per penjar el track. Salut
Hola Llorenç, molt agraït pel teu amable comentari.
Era una ruta que duia entre cella i cella feia molt de temps, i a la fi l'he pogut fer. L'havia llegit tantes vegades que duia l'itinerari empollat dins el cap i és una satisfacció veure que passa a passa el vas trobant. Tinc ganes de tornar-lo a fer i assaborir-lo amb més calma ja que aquest cop començàrem molt tard i frissavem massa.
Una abraçada.
Josep, llegin.te, m'estan entrant ganes de fer ja! i això que acabo d'arribar de sa Crivella ... jejeje
Bons passos has fet per aquesta bonica zona buscant el més agrest de la mateixa, enhorabona
Hola Toni,
Si feu la ruta us agradarà força, la rosseguera i la canal de pujada al cim són impressionants i si teniu la sort de gaudir d'un dia clar, les vistes són espectaculars.
Què gaudiu força!! Bones festes Nadalenques i molts d'anys!!
Hola Josep:
Hace mucho tiempò que tengo archivado el texto de esta ruta, que publicó Tomàs Vibot en la prensa. Ahora, después de tu magnífica publicación, ya no tengo excusas para no hacerla pronto.
Un abrazo,
Hola Emilio,
Molt agraït pels teus mots i content que,a un muntanyenc expert com tu, l'interessi aquest itinerari.
Una abraçada.
Hola Josep!
Gracias por compartir la ruta. ¿Sabrías decirme que tal es la subida para hacerla con un perro?
Un saludo y de nuevo gracias.
Hola Raul,
De res, m'alegro que t'interessi aquest itinerari.
La pujada per la canal nord és molt dreta i es fa necessari ajudar-se amb les mans, per pujar-hi un ca crec que li costarà, però no ho ser segur.
Em sap greu no poder-ta ajudar més.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada