 |
| Pas del Diable |
Per acomiadar l'any, avui en proposem realitzar un itinerari circular que envolta el puig Tomir, ascendint per l'espectacular pas del Diable.
Itinerari: Cases de Menut - Cases de Binifaldó - alzina d'en Pere - font de Muntanya - desviació al pas del Diable - pas del Diable - coll de Fartàritx - clot de l'Arena - immediacions de les cases d'Alcanella - coll Pelat - cases de Menut.
A les 8,30 h iniciem la caminada per la pista asfaltada que du a les cases de Menut (WP-01).
En arribar a les cases, voltem a l'esquerra pel camí vell de Lluc a Pollença, en sentit nord-est. Amb uns vint minuts i per pista asfaltada arribem a les cases de Binifaldó, situades al peu del puig Tomir i envoltades per altes alzines.
Després de les cases, ens hem de desviar a l'esquerra seguint el camí Vell ara senyalitzat com a GR-221 corresponent al tram Lluc Pollença.
En uns minuts, fem una breu aturada per admirar l'Alzina d'en Pere, catalogada com a arbre singular (WP-02).
Seguim en sua baixada fins a una barrera que marca la partió entre la finca pública i Muntanya. A partir d'aquí la baixada és més pronunciada, fent algunes dreceres, prenem les restes del camí empedrat que ens permet arribar a la font de Muntanya.
Continuem descendint per la pista fins arribar a una mena d'estret després d’un balma situada a la dreta anomenada de ses Covasses. Just després, també a la dreta i, enfilada al marge, trobem una fita que indica el principi del sender que ens conduirà al Pas del Diable. Aquí fem una breu aturada per fer un mos i agafar energia per la dura pujada que ens espera (WP-02).
A les 9,50 h reiniciem la marxa deixant la pista. Ens enfilem per aquest marge i agafem un tirany, no massa evident i amb algunes fites, que puja molt empinat pel bell mig de l’alzinar en direcció sud i més amunt cap a sud-est (esquerra pujant).
Després d’una esgotadora pujada, sortim del bosc i seguim mantenint la direcció sud-est flanquejant la falda de la muntanya. Avancem entre carritxeres i roques per un inclinat pendent seguint les fites que ens condueixen al peu del pas (WP-03) quan són les 10,25 h.
El Pas del Diable és una empinada canal que es guanya per la dreta per una estreta cornisa bastant aèria. No presenta massa dificultat.
Uns pocs metres més amunt, seguint la mateixa direcció, passem per una altra canal amb càrritx sense cap contratemps.
Continuem la nostre ascensió per un sender més marcat pel mig del càrritx i en direcció est.
Ara les fites ens fan virar a la dreta (sud) en clar ascens per un terreny rocós i escarpat, passant per dins un petit tàlveg que ens dur fins al coll de Fartàritx que separa el Tomir i el puig de Ca després de franquejar un alt reixat per un botador de fusta (WP-05).
Des del coll baixem cap al sud per una pista de pedres i amb algun tram cimentada sota els cingles del Puig de Ca. Més avall, hem de tornar a salvar un portell per un botador i després d’unes corbes arribem a un entreforc de camins al Clot de l’Arena (WP-06).
La pista de l’esquerra ens duria a la carretera de Miner Petit, el nostre itinerari continua cap a la dreta (sud-oest) que ens mena al Camp Redó, una esplanada tancada de reixeta, que travessem salvant el filat per un nou i alt botador.
 |
| Panoràmica dels penya-sega |
Ara hem de seguir amb la mateixa direcció que portem, és a dir sud-oest, per un tirany mig tapat per les altes carritxeres on encara es poden veure petits trams empedrats de l’antic camí de ferradura i restes d’algun rotlle de sitja. Ens fiquem dins un tàlveg, en principi per l’esquerra i més endavant per dins la llera del torrentó. Passem per un redol de bells i grans exemplars d'aladerns i a les 13,15 h arribem als voltants de Alcanella salvant un altre i força deteriorat botador (WP-07).
Des d’Alcanella seguim més o menys la pista cap a l’oest, deixem a la dreta el camí que puja al Bosc Gran i voltem a l’esquerra per una pista de pedres. Aquesta finalitza a una paret i es converteix en un tirany que s’endinsa dins un preciós comellar (WP-08). Seguim aquest bonic camí, ben fressat, en clara direcció nord-oest que ens condueix en pujada fins a prop del coll Pelat (WP-09).
Voltem a la dreta, però tot d’una hem de desviar-nos a l'esquerra (rètol indicador) pel camí que davalla a les Cases de Menut.
Camí endavant, a les 14,40 h arribem a les cases on aprofitem per dinar davall els magnífics i alts xiprers que l’envolten i tancar el cercle d’aquest llarg i preciós itinerari.
Ruta circular amb 791 metres de pujada acumulada i 14,5 km de recorregut. Des del Camí Vell de Lluc a Pollença, fins al Coll de Fartàritx, no hi ha camí, i cal salvar un fort desnivell. El Pas del Diable, encara que no és difícil de superar, té algun tram aeri.
Excursió realitzada el dia 28 de desembre de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Agustí, Biel Pomar, Fernando,Tomeu M. i Josep.
He consultat: Pas del Diable de n'Emilio Alonso.
6 comentaris :
maca i llarga ruta, si senyor
fins a una altra
Hola Arnau,
Sí, amic, és un itinerari complet i molt bonic. Des del coll de Fartàritx a Manut, el desconeixia.
Molt amable per comentar.
Una cordial salutació.
Hola Josep:
Me encanta esta ruta.
La primera vez que la hice, aún en el siglo pasado, fue con la ayuda del fascículo de las "Rutes Amagades", y no había hitos en la subida al Pas del Diable.
Y esos grandes "botadors" en el Coll de Fartàritx y en el Camp Redó, son nuevos para mí.
Y muchas gracias por mencionar mi Blog.
Un fuerte abrazo,
Sí, Emilio, és un preciós itinerari, la mitat del qual desconeixia i m'ha agradat molt.
Seguirem la teva ressenya, però com molt bé dius, ja hi ha fites per tot arreu, a més a més és una ruta força transitada.
Molt amable pel teu comentari.
Una abraçada.
Hola Josep
Un itinerari ben complet... i llarg. Reuneix tots els ingredients per fer afició. A noltros també ens va agradar molt quan la ferem, encara que sortirem per Binifaldó.
I com be dius, a part del pas, el tram comprés entre el coll de Fàrtaritx i Alcanelleta és preciós, i no deixis d'anar o fer el caminoi que va d'Alcanelleta, a prop sempre del torrent, cap al Bosc Gran i al coll de Binifaldó, val la pena.
Enhorabona per aquest recorregut Josep, i per la seva publicació. Salut
Hola amic Llorenç,
Aquest sender des d'Alcanella fins al coll des Pedregaret passant pel bosc Gran, l'hem fet i, tal com dius, és preciós, val la pena.
Gràcies pel comentari.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada