 |
| Sa Mesquida |
(WP-01) Sa Mesquida - 0,0 km - 0 minuts - 1 m d'altitud.
A les 9:15 h iniciem la caminada per asfalt traspassant el petit nucli de cases blanques en suau ascens, fins arribar a un aparcament. Des d'aquest punt enlairat, tenim una bona vista de la platja a recés del penyal es Pa Gros i, a l'altre costat, la bonica torre de defensa construïda pels britànics el 1799. El sender continua en descens cap a la platja i creua, per una passarel·la de fusta, una petita zona humida.
 |
| Cala Mesquida. Es Pa Gros |
Al final de l'arenal, creuem un portell obert a un mur de paret seca i, tot d'una, una petita cala de còdols negres. A continuació, ascendim per un camí ampla i bastant pedregós que segueix la línea de la costa per damunt penya-segats de pissarra. Al final d'aquesta primera pujada, assolim un punt panoràmic des d'on admirem el macar de Binillautí. El sender inicia una baixada que ens mena a la platja de la cala, deixant a ma esquerra un pou abeurador amb coberta.
 |
| Macar de Binillautí |
Una petita cala plena de còdols, fet que a Menorca es coneix com a "macar". A l'altra banda del macar, es localitza una caseta blanca de pescadors.
Traspassem un portell amb barrera de fusta i tornem a ascendir per damunt els penyals, mentre observem una petita zona humida protegida per la vegetació. El sender continua pujant i, al cap de vint minuts, creua una barrera al costat d'una construcció en ruïnes i inicia una baixada, que ens mena a la caleta de Binillautí.
 |
| Caleta de Binillautí |
Aquí es localitza una caseta de pescadors al costa de l'aigua. Un bon lloc per fer una aturada i recuperar les forces [30'].
Després de traspassar un nou portell, afrontem una forta pujada, curta però intensa que finalitza en un collet on es localitza un rètol que ens informe que hem entrat al Parc Natural de s'Albufera des Grau. Camí endavant, en suau descens, deixem les cases de sa Cudia Vella a l'esquerra. El nostre itinerari, creua un parell de pistes de terra, una barrera i s'endinsa en un paratge de camps de conreu. Aviat arribem a una altre barrera i avancem pel perímetre d'un camp, fins trobar un altre portell. Seguint les fites de fusta, creuem tes barreres més, fins sortir a la carretera Me-5 procedent de Maó, que agafem a mà dreta.
Avancem per asfalt, i set-cents metres més endavant, veiem a l'esquerra el panell indicatiu de l'etapa 2 del Camí de Cavalls (Km 6), per on continuem.
Traspassem una barrera d'ullastre envoltada de tamarells i prenem un camí de terra. Ben aviat, creuem el petit canal de sa Gola per un pont de pedra i avancem per una passarel·la de fusta. Un cop finalitzada aquesta, trobem una pujada curta que ens mena a un mirador, des d'on gaudim d'una vista panoràmica excepcional de s'Albufera cap a l'oest, i de sa Bassa Salada i el sistema dunar cap al nord.
 |
| Vista des del mirador |
Baixem del mirador pel mateix camí i ens desviem pel camí de l'esquerra que ens mena, en relaxada caminada, a l'extrem nord de la platja des Grau, de sorra fina i coberta per acumulacions de posidònia, després de deixar un bonic pou amb abeuradors.
Travessem tot l'arenal direcció sud, tornem a creuar el canal de sa Gola per una passera de fusta, fins arribar al nucli costaner des Grau.
 |
| Platja des Grau |
(WP-06) Es Grau - 8,7 km - 3 hores i 50 minuts - 3 m d'altitud.
A les 13:05 h posem punt i final a l'excursió d'avui.
Fitxa:
Ruta: Lineal
Inici/ Final: Sa Mesquida - Es Grau
Distància aproximada: 9 quilòmetres
Pujada acumulada: 146 metres
Alçada mínima - màxima: 0 - 44 metres
Temps efectiu sense parades: 2 hores i 43 minuts (Total: 3 hores i 50 minuts)
Excursió realitzada el dia: 5 d'abril de 2019
Components del grup: Montse, Toni, Ferran, Rosa, Dolors, Lluís, Cesca i Josep
Cartografia: Menorca. Camí de Cavalls GR-223. Escala: 1:50.000. Editorial Alpina.
Observacions: Itinerari bo de fer, tot ell discorre per camins ben marcats i senyalitzats amb fites de fusta.
Track del GPS a Wikiloc.
Clica la següent imatge per veure l'àlbum de fotografies:
2 comentaris :
Hola Josep
Aquesta volta és realment molt guapa. Les cales i la mar perfecte. Tot plegat sembla més cuidat i senyalitzat que per canostra. Una publicació perfecte Josep, tant per l’informació com per la fotografia. Salut amic.
Hola Llorenç,
El primer bocí costaner, de sa Mesquida fins al macar de Binillautí, per damunt els espadats i amb presència d'una vegetació baixa castigada per la Tramuntana, és realment bonic. La part final del recorregut discorre per una zona de terres de conreu força interessant paisatgísticament.
Agraït pel comentari.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada