Morro d'Almallutx i puig dels Tossals Verds

Morro d'Almallutx W

El Morro d'Almallutx està compost per tres cims de més de 1000 m: el Oest (1046 m), el Central (1055 m) i el Est (1055 m) i pertany al municipi d'Escorca. Rep el nom de la possessió d'Almallutx, situada a la seva falda i a la vora del Gorg Blau.

Avui presentem un recorregut que ascendeix al Morro d'Almallutx pel seu vessant nord, des de la canal de transvasament d'aigua entre els dos embassaments. També ascendirem al puig dels Tossals Verds per la via clàssica des del Pla des Clot de sa Neu. La baixada la realitzarem pel comellar de l'avenc des Benavenguts fins al sender de GR.

Itinerari: font des Noguer - tercer pont de ciment - coll oest - cim del Morro d'Almallutx Central - Morro d'Almallutx Est - Pla des Clot de sa Neu - Puig dels Tossals Verds - Camí del GR - Coll dels Coloms - font des Noguer..

A les 8,30 h iniciem la nostra excursió a la font des Noguer situada en el Km. 33,8 de la carretera MA-10 de Lluc a Sóller (WP-01). Al costat de la carretera parteix, en sentit nord-est, el camí del GR 221 que discorre paral•lel a la canal de transvasament del Gorg Blau a Cúber i que ens acompanyarà durant el primer tram d'aquest itinerari. Transcorreguts uns vint minuts, arribem al tercer pont de ciment que travessa la canal (uns 90 m després d'una gran roca coronada per una alzina), punt on hem de deixar el camí per la dreta (WP-02). No disposem informació d'aquest tram que estem a punt d'iniciar, però tenim clar el nostre objectiu, assolir el coll oest, al costat de la muntanya que tenim davant nostre, el Morro d'Almallutx W. Després de creuar la canal, enfilem coster amunt pel vessant esquerra del tàlveg, enmig d'un mar d'esponeroses carritxeres. Dirigim la passa, per on ens sembla millor, cap un grup de pins (sud-sud-est). Hi arribem passats deu minuts des que hem deixat el camí. Un poc més amunt, trobem una grossa fletxa vermella pintada a una aïllada roca (WP-03). És una fita clara que ens confirma el recorregut adequat. Passada la fita, seguim la mateixa direcció, és a dir sud-sud-est. La pujada és rosta i ens obliga a fer petites aturades per recuperar l'alè. Més amunt travessem un petit xaragall, i seguim, en tendència a la dreta, cap a un petit esperó rocós guiats per algunes marques de pintura vermella. Continuem directa a les altes penyes del Morro d'Almalllutx W (1046 m) que tenim ben davant nostre, arribant-hi poc després. Seguim per sota de les amenaçadores penyes cap a la dreta (sud) direcció a una paret mitgera que franquegem just pel seu extrem (cota 925 m) (WP-04). Uns poc més endavant trobem fites que ens condueixen, fent un gir cap a l'esquerra, als peus dels penya-segats (WP-05). Remuntem el cingle, en tendència cap a l'esquerra, per una cornisa que discorre per graons rocosos amb l'ajuda de les mans (fàcil). Després del pas, continuem cap a la dreta en pujada per una canal que ens mena al coll oest del Morro (cota 976 m) on fem una breu aturada per contemplar la vista (WP-06). Són les 9,47 h. Des d'aquí, seguim les fites direcció est, passem per sota del Morro d'Almallutx W i, fent diverses ziga-zagues per un terreny càrstic i esquerdat, a les 10 h tocades coronem el cim del Morro d'Almallutx Central de 1055 m (WP-07). Després d'una breu aturada, baixem del cim uns pocs metres cap al sud, i seguint la carena cap a l'est. A les 10,10 h assolim el Morro d'Almallutx E de 1064 m (WP-08) que ofereix una panoràmica fascinadora, amb vistes del Puig dels Tossals Verds, el massís del Puig Major, l'embassament del Gorg Blau, el Puig de Massanella, el Puig de Ses Bassetes i la Serra dels Teixos. Aquí aprofitem per descansar i berenar. A les 10,45 h iniciem de nou la marxa baixant del puig direcció, primer sud-est i després sud, per un fort pendent rocós marcat amb fites. És un descens sense camí i lent per la dificultat d'un terreny molt fragmentat i càrstic. D'aquesta manera, passats quinze minuts des del cim, arribem a la casa de neu dels Tossals situada al pla des Clot de sa Neu a 955 m d'altitud i, en l'actualitat, en procés de restauració (WP-09).

Panoràmica oest des del puig dels Tossals Verds

Per ascendir al puig dels Tossals Verds, el nostre següent objectiu, prenem el tirany que, en sentit sud-oest, puja pel pendent del cim entre carritxeres. Passats uns tretze minuts arribem a un collet on el tirany volta cap al nord-est remuntant la pedregosa vessant. A les 11,27 h aconseguim el cim dels Tossals Verds de 1118 m (WP-10). Gaudim d'un matí esplèndid i clar. Les vistes són de somni. Per baixar del cim escollim un recorregut que no coneixem, el comellar de l'avenc des Benavenguts. Per tant dirigim la passa en sentit sud-est tot seguint les fites i marques antigues de pintura vermella. Tampoc hi ha camí i el terreny que trepitgem és força inhòspit. Transcorreguts quinze minuts, travessem una zona esquerpa de roques. Pocs minuts més avall, tornem a desgrimpar per un nou i rost coster de roques pelades i esquerdades amb l'ajuda de les mans.

Continuem el nostre recorregut que baixa de valent per dins la coma seguint les fites i, a estones un antic camí de ferradura. No tardem gaire en deixar a la dreta les runes d'una caseta. Caminem ara direcció sud-est i, finalment est, fins desembocar al camí del GR on voltem a l'esquerra (WP-11). Són les 12,50 h. Ara es tracta de seguir aquest sender ben fressat i sense complicacions. Més amunt, creua una barrera, travessa el torrent des Prat per sobre unes pedres, el torna a creuar, en sentit contrari, per un pontet de fusta, deixa a la dreta el desviament a la font des Prat i s'enfila, marcant algunes voltes, fins al coll dels Coloms (WP-12). Continuem de front en descens per dins un alzinar. Ara, el camí, presenta alguns trams empedrat i creua un portell de pedra fins arribar a la canal de transvasament d'aigua, després de franquejar un portell de fusta i el quart pont de ciment. Seguim a l'esquerra paral•lels a la canonada fins arribar al final del nostre itinerari, la font des Noguer. Ja són les 14 h en punt en arribar al vehicle.

Ruta circular amb 625 metres de pujada acumulada i 10 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 118 m. Temps en moviment: 3,35 h. Temps parat: 2 h. Temps total: 5,35 h (segons el GPS).

Observacions: itinerari amb pujades i baixades fortes per terreny rocós i molt escarpat. Hi ha trams sense camí. Si el dia acompanya, les panoràmiques des dels cims, són extraordinàries.

 Excursió realitzada el dia 3 de maig de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Fernando, Agustí, Tomeu C. i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Cingle de ses Bufaranyes

El cingle de ses Bufaranyes, és un itinerari espectacular i molt exigent. Haurem de baixar per forts i inclinats costers, travessar per la base de dos llargs penya-segats i pujar per una llarga i vertical canal. És una ruta encisadora que no et deixa indiferent i que m'agradaria repetir si la salut m'ho permet.
Des que va ser publicada per l'amic Emilio Alonso el novembre de 2011, l'hi teníem l'ull ficat, però per diversos motius l'hem anada posposat. Avui és el dia escollit, malgrat únicament som tres components del grup. En aquesta ocasió i, després d'una llarga absència, ens acompanya l'amic i company de cordada Enric. Completem el grup el company Fernando i un servidor.

Ruta circular i curta amb 433 metres de pujada acumulada i 6 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 338 m.
Temps en moviment: 3,19 h. Temps parat: 1,19 h. Temps total: 4,38 h (segons el GPS).

Observacions: ruta sense camí que discorre pels peus de impressionants penya-segats. Per les seves característiques, és apte per a senderistes sense vertigen, avesats a caminar per terrenys abruptes i amb experiència en enfilar-se per trams força verticals amb l'ajuda de les mans.

Excursió realitzada el dia 26 d'abril de 2014. El grup ha estat format per: Enric, Fernando i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.

Mirador de Caimari i puig dels Albellons

Vista de Caimari des del puig dels Albellons

Una curta matinal sense masses complicacions, malgrat part del seu recorregut sigui sense camí ni fites.

El novembre de 2012 ja vaig fer aquesta ascensió però baixarem pel mateix camí. Avui tenim intenció de passar primer pel mirador de Caimari, i descendir per la cresta del puig a través de la Plana de Son Sastre, fent una volta circular.

Itinerari publicat pels amics Llorenç Soler i Andreu Magraner.

Itinerari: Caimari – Mirador de Caimari - camí Vell de Lluc - comellar dels Albellons - coll dels Albellons - cim dels Albellons - penya de s'Alqueria - reixeta i botador camí – Caimari.

A les 8 h iniciem la nostra excursió a la vila de Caimari, en concret a la plaça del poble. Des d'aquí, anem a cercar el carrer de sa Volta que ens mena, en un tres i no res, a un botador què dóna accés a un tirany força esvaït (WP-01). Entrem dins terres comunals i pugem, seguint algunes esporàdiques fites, direcció nord. Hem d'anar a cercar el camí del mirador que parteix d’una corba de la carretera de Lluc. Hi arribem transcorreguts uns quinze minuts del botador. És un caminet de ferradura amb marget lateral, des d'on es guaita una bonica vista del puig de n'Escuder.

A les 8,35 h arribem al mirador situat damunt els espadats de la Penya d’en Pelluc (WP-02). La panoràmica sobre Caimari, el pla i el Raiguer és espectacular, malgrat la boirina matinal.

Retornem enrere pel mateix camí fins a la carretera de Lluc. Voltem a l'esquerra fins a la primera corba i enllacem amb el camí Vell de Lluc a l'alçada de la penya del Cavall Bernat (WP-03).

Avancem per aquest camí de carro i tornem a trobar un penyal, a l’esquerra del camí, conegut com el Còdol d’en Seda.

Seguim el camí sense pèrdua i en pujada fins arribar a la carretera de Lluc, a l’alçada de l’inici de la costa Llarga. El nostre itinerari segueix un poc més avall, per un botador que salva un reixat (WP-04).

Entrem dins el comellar dels Albellons, conegut també com la coma Freda, i el primer que trobem a l’esquerra és un abeurador i damunt un aljub. Prosseguim, cap al nord-est per una pista forestal que puja amb fort pendent. Per aquest camí s'hi localitzen dos forns de calç i rotlles de sitja, un dels quals de grans dimensions. Després de passar per davall una gran balma rogenca, aquest camí finalitza a un rotlle de sitja (WP-05).

Des d’aquí ja albirem en direcció est el coll dels Albellons o corral d'en Catxo (WP-06). Hi arribem transcorreguts uns quinze minuts desprès de superar un pedregós i fort pendent sense camí sols amb l’ajuda d’algunes esporàdiques fites. Ens fixem amb una fita de partió de la Comuna de Caimari situada en aquest coll a 537 m. Aquí aprofitem la tranquil•litat d’aquesta contrada per berenar i agafar forces.

Ara prosseguim cap a la dreta (sud-sud-est) sense cap tipus de tirany seguint la paret de partió, i al cap de menys de deu minuts, assolim un primer cim de 583 m amb esplèndides vistes (WP-07).

Prosseguim per un clotada (coma de ses Òlibes), remuntem unes penyes i després de pujar un coster per dins el pinar assolim el cim dels Albellons a 585 m i coronat pel clàssic vèrtex geodèsic (WP-08). Són les 10,27 h.

Gaudim de bones vistes, el dia és clar i net després de les darreres pluges.

Plana de Son Sastre

Per baixar del cim dirigim les passes per la carena de la muntanya en clara direcció sud. És una baixada sense camí ni fites per dins la garriga i entre roques. Més avall travessem la Plana de Son Sastre enmig d'un bosc d'albons florits fins assolir una paret amb un precari botador. L'altre cantó, baixem paral•lels a la paret seca de Son Sastre fins arribar a un collet format per la Penya de s’Alqueria que ens queda a l'esquerra (WP-09). Són les 11,18 h.

Continuem la nostra passa cap al sud-oest per un confós tirany que discorre per sota les parets de la penya. És una baixada tranquil•la per dins el bosc on apareixen algunes fites. No tardem gaire en passar per dos colls de caça, un darrera de l'altre (WP-11). Les fites condueixen al fons del comellar de Can Pipa on es localitza una barrera tancada que dóna accés a una casa. Nosaltres abans d'arribar a l'esmentada barrera, deixem el camí i les fites per voltar cap a l'esquerra (sud) (WP-12). Avancem paral•lels a la reixeta d'aquesta propietat fins arribar a una paret seca transversal on voltem a la dreta (oest). Entre aquesta paret i la reixeta, hi ha un passadís estret que baixa i desemboca a un pista, després de franquejar un rudimentari botador fet de branques (WP-13). Ara sols resta baixar per la pista cimentada que en pocs minuts ens condueix a Caimari al carrer des Castellet i a la plaça on tenim el vehicle. A les 11,48 h donem per finalitzat aquest bonic itinerari.

Ruta circular amb 556 metres de pujada acumulada i 5,6 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 583 m.

Temps en moviment: 2,30 h. Temps parat: 1,10 h. Temps total: 3,40 h (segons el GPS).

Observacions: Ruta sense masses complicacions. La baixada del cim és sense camí.

Excursió realitzada el dia 19 d'abril de 2014. El grup ha estat format per: Tomeu C. i Josep.

 

Un altre itinerari al puig dels Albellons.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Serra de Cúber

Panoràmica de la vall de la coma de Son Torrella i la cresta del mateix nom, realitzada per Biel Pomar.

Una llarga i impressionant travessia per la carena de la serra de Cúber, des de la paret de partió "Cúber-Son Torrella" fins al darrer cim a la cota 943 m, baixant després cap a la base militar.

La serra de Cúber està formada per diversos cims, entre els 995 i els 937 m d'alçada. Al principi és fàcil i força ampla, però més endavant es va estrenyent i afilant. Grimpades i desgrimpades es van succeint durant al llarg de tot el seu recorregut. En definitiva un itinerari apassionant, exigent i molt entretingut pels amants de la serra de Tramuntana més salvatge.

Itinerari: Portell de Cúber - coll de Lofra - paret partió Cúber-Son Torrella - cim Serra de Cúber (995 m) - canal de baixada a la Coma de Son Torrella - pas de n’Alou - carretera km 35,4 - portell de Cúber.

Seguim l'itinerari publicat pels amics Llorenç Soler i Andreu Magraner.

El punt de sortida d'aquest espectacular itinerari es situa al portell de l'embassament de Cúber en el punt quilomètric 34 de la carretera entre Lluc i Sóller (WP-01).

A les 8,20 h comencem a caminar a l'entrada de l'embassament de Cúber. Un cop passada la barrera, seguim l'indicador del GR que ens porta pel camí planer que voreja l'embassament per la riba nord. Sa Rateta i Lofra s'emmirallen a les aigües tranquil·les del pantà. Vint-i-cinc minuts més tard traspassem el torrent de Binimorat. Una mica més amunt hem de franquejar una barrera que dóna pas a l'ampla pista que ve del coll de Lofra. Ens envolta un gran paisatge. Al nord-oest la llarga serralada de Cúber, el nostre objectiu d'avui, amb els seus alts penya-segats. Al sud-est, les elevacions de na Franquesa i sa Rateta.

Passades les cases de Binimorat i, fent cas dels indicadors del GR, deixem la pista per la dreta i prenem la drecera que discorre per dins el pinar amb algun tram empedrat.

A les 9,30 h arribem al coll de Lofra (WP-02) on fem una breu aturada. Aquí deixem el camí del GR i agafem el tirany que surt a la dreta pujant. Aquest fitat senderó volta cap al nord i, a uns disset minuts del coll, travessa una paret seca (WP-03). En arribar-hi deixem el tirany i voltem a gregal (NE). Ascendim fora camí paral·lels a la paret per enfilar el crestall de la serra. A les 10,30 h arribem al primer cim de 995 m d'alçada, el més elevat de tota la carena. Fem una breu aturada per gaudir de les espectaculars vistes: al nord-oest la vall de la Coma de Son Torrella i la seva alta i retallada serralada, al sud-est la vall de Cúber, i els cims de Lofra, na Franquesa i sa Rateta.

El dia es presenta calmat amb pinzellades de núvols alts que enteranyinen el cel però amb bona visibilitat, ideal per fer aquesta esportiva matinal.

Seguim crestejant, pujant i baixant per les roques sense masses dificultats. A les 11,05 h arribem a un alt i escarpat cingle que l'evitem voltant per la dreta, però tot d'una que podem, recuperem altre cop la carena.

Ben aviat, amb una fàcil grimpada, passem pel cim de la cota 963 m. Quinze minuts més tard, topem amb un altre afilat cingle (cota 969 m) a la base del qual, hi ha una bonica alzina. El salvem per la dreta, fent un franqueig per damunt una placa de roca força inclinada però sense perill. A baix al sud ens queda el camí del GR i les cases de Binimorat, també s'entreveu part del pantà.

Un cop superat aquest petit entrebanc, recuperem de bell nou la cresta voltant a l'esquerra fins arribar a un collet on s'hi localitza una petit forat que guaita a la coma de Son Torrella.

Ens trobem en el tram més escarpat de la cresta on les possibilitats d'abandó són més escasses.

Seguim avançant nord-est per damunt l'afilada cresta i ens atraquem a la timba on a baix es situa el pas de n'Alou. No podem continuar!

Segons les informacions de què disposem, hem de retrocedir i cercar una canal que ens ha de permetre baixar dins la coma de Son Torrella.

Localitzat aquest suposat punt, deixem la cresta i baixem, amb una petita desgrimpada, cap al nord fins a un petit replà. Aquí hi localitzem dues canals, una a la dreta i l'altre a l'esquerra. No tenim gens clar per on baixar, ja se senten veus de retrocedir i abandonar . Després d'explorar les dues opcions, ens decantem per baixar per la xemeneia de l'esquerra que sembla menys exposada, de fet el company Pere ja quasi ha arribat a baix sense masses dificultats. La primera xemeneia ens situa damunt un tallat, però seguint tot dret per una cornisa arribem a una segona xemeneia que baixa en sentit oest. Un cop superada, voltem a la dreta i descendim per un coster entre alzines fins als peus dels penya-segats dins la Coma de Son Torrella. Aquí hi localitzem una petita cova.

Hem perdut molt de temps cercant el descens, però ha valgut la pena, hem trobat un pas factible i gens exposat.

Ara avancem nord-est aferrats als penya-segats, passem pel costat d'una una petita bassa per abeurar el animals, creuem l'esquerda (a la nostra dreta) on es troba el pas de n'Alou i, després de franquejar una paret (WP-05), ens enfilem de nou al llom de la serralada.

Segueixen les grimpades i desgrimpades, però ja més espaiades i, a les 13,15 h assolim el cim de la cota 955 m (WP-06). Aquí fem una breu aturada per recuperar forces, doncs cada vegada que mirem cap endavant, ens adonem de la llargada d'aquesta serralada que sembla no tenir fi.

Continuem avançant pel llom de la serra, cada cop més ampla i, a les 13,36 h, passem pel cim de la cota 979 m. Més avall creuem un replà amb alzines que convida a fer una aturada. A partir d'aquí la serra es transforma novament en un ampla llom facilitant enormement la passa. Ens trobem damunt el petit embassament militar i també gaudim d'una fabulosa perspectiva sobre l’embassament de Cúber, que ens queda als nostres peus, amb un aspecte fantàstic quasi ple al cent per cent.

Embassament de Cúber

El darrer tram s'estreny una mica però avancem sense dificultats. Així a les 14,26 h assolim el darrer cim d'aquest serralada, la cota 943 m des d'on ja albirem la base militar. Ja falta poc!

Més endavant, abandonem la serra i dirigim la passa en tendència a l'esquerra cap a un alzinar. De seguida trobem restes d'un sender (o això sembla) que ens mena a una paret seca transversal que hem de creuar. A l'altre cantó de la paret localitzem marques de pintura vermella, les seguim en direcció a la reixeta de la base militar, descendim al torrent i arribem a la carretera justa al costat d'aquestes instal·lacions.

Ara sols resta caminar, un poc més d'un quilòmetre direcció a Lluc. A les 15 h tocades, arribem sans i estalvis al vehicle, després d’un matí molt intens i emocionant. Finalment ha resultat una travessia més llarga del que semblava a primera vista.

Ruta circular amb 491 metres de pujada acumulada i 11 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 995 m.

Temps en moviment: 3,53 h. Temps parat: 2,53 h. Temps total: 6,46 h (segons el GPS).

Observacions: ruta exigent apte per persones sense vertigen. Cal estar avesats a fer grimpades i desgrimpades.

Excursió realitzada el dia 12 d'abril de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Fernando, Agustí i Josep.

 

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Barranc de sa Gúbia

Powered by Wikiloc

Esperó de sa Gúbia

L'objectiu d'aquesta excursió és remuntar el barranc de sa Gúbia pel seu jaç fins el camí de sa Muntanya, ascendir al coll del cingle de sa Milana i baixar pel camí de Raixeta fins a Raixa, on tancarem el cercle. Tenim informacions d’en Joan Riera i del nostre amic i company de cordada Fernando que avui no ens acompanya.

Itinerari: Raixa - barranc de sa Gúbia - camí de sa Muntanya - coll del cingle de sa Milana - torrent de Raixa - Raixeta - Raixa.

Sortim de l'aparcament de la finca pública de Raixa (WP-01), situada al punt quilomètric 12,200 de la carretera Ma-11 (Palma-Sóller). Són les 8,05 h del primer dissabte del mes d'abril. Després de les abundants precipitacions del dia anterior, gaudim d'un matí tranquil, cel blau amb alguns núvols per fer bonic.

Prenem el camí Vell de Palma en direcció nord-est cap a Bunyola. A l'esquerra veiem les cases de la possessió de Biniatzar. Quan ja portem uns vint-i-dos minuts caminant arribem al torrent de sa Gúbia que traspassa el sender. Aquí deixem el camí per l'esquerra (WP-02). Continuem nord-oest per la llera del barranc. Més amunt s'eixampla i, per seguir pujant hem de fer petites grimpades per salvar alguns bots. Així arribem a l'estret on el torrent discorre pels peus de les altes i impressionants parets de sa Gúbia a la dreta, i les parets de sa Falconera, a l'esquerra. Aquesta pot ser la part més espectacular i bonica de la ruta, l'indret envoltat per aquestes altes parets, és encisador.

A les 9,11 h arribem a un bot força alt, a la dreta del qual s'hi localitza una obertura a la roca amb una barrera de ferro. Per l'interior d'aquesta estreta galeria, acotats i a quatre grapes, salvem aquesta grada que fa el torrent.

Pas des Barranc

Després del pas, continuem remuntant el barranc per la seva llera fins que arribem a un punt on el torrent volta bruscament a la dreta (nord-nord-est). Aquí també s'hi localitza, a l'esquerra, es Bassol des Barranc, un antic punt de proveïment d'aigua (WP-03). Seguim doncs per la nostra dreta anant en compte amb l'alta i densa vegetació que cobreix aquesta part de la torrentera. La remuntada es incòmode i, per una rosseguera de la banda esquerra, fa més bo avançar. A les 10,03 h arribem a un nou salt que hem de vèncer enfilar-nos amb l'ajuda de les mans. Seguim pel llit del torrent, més obert i bo de remuntar i, a les 10,14 h l'abandonem definitivament sortint per l'esquerra (WP-04). Pugem un fort coster entre carritxeres i roques tot fent ziga-zagues, primer direcció oest i més endavant nord-oest. No trobem corriol ni fites, però tenim clar la direcció que hem de seguir. Al final de la intensa pujada, sortim a la pista de sa Muntanya. Aquí aprofitem per descansar i berenar.

A les 10,53 h, iniciem de nou la marxa per aquest bonic i ample camí. Es tracta d'un camí carreter ben conservat i amb escupidors. Més endavant deixem el trencall que va a les cases de Muntanya i a les 11,12 h l'abandonem (WP-05). Voltem cap a ponent per una costeruda vessant entre albons florits i seguint algunes disperses fites. Així doncs, a les 11,21 h assolim el coll del Cingle de sa Milana tancat per una paret seca (WP-06). Passem a l'altre costat per un malmenat botador de fusta i avancem cap a ponent per un corriol fitat que ens condueix a una altra paret que també hem de botar (WP-07).

L'altra banda de la paret, l'esvaït sender planeja entre albons florits direcció a Mestral (NW). Davant nostre se'ns ofereix el vall de Pastoritx amb les seves cases.

Dirigim la passa cap al fons de la vall per un camí de ferradura molt malmès que marca un seguit de llaçades. La baixada no és gens còmode i cal fer-la amb cura. A les 12,12 h creuem el torrent de Raixa (WP-08) i desemboquem a un camí que presenta alguns trams empedrat. Aquest nou sender discorre per la riba del torrent. L'ambient és fresc i caminem envoltats per l'agradable remor de l'aigua. El camí ara convertit en corriol franqueja el portell que separa les finques de Pastoritx i Raixeta (WP-09). Després de creuar diverses vegades la torrentera (WP-10), arribem a les ruïnoses cases de Raixeta on fem una breu aturada (WP-11).

A partir d'aquí, el sender es converteix ja en una pista que baixa suau per dins sa garriga i que ens mena a l'aparcament de Raixa on tenim el vehicle.

Així doncs, a les 13,35 h. donem per finalitzat aquest itinerari.

 

Ruta: Circular
Inici/ Final: Finca pública de Raixa (Bunyola)

Distància aproximada: 11 quilòmetres

Pujada acumulada: 411 metres

Alçada mínima - màxima: 132 - 560 metres

Temps efectiu sense parades: 3 hora i 35 minuts. (Total: 5 hores i 35 minuts)

Excursió realitzada el dia: 5 d'abril de 2014 

Components del grup:  Pere, Tomeu C., Agustí i Josep
Cartografia: Mapa Tramuntana Central. Editorial Alpina (Escala: 1:25000)

Observacions: Itinerari amb trams fora camí. Per remuntar el barranc cal fer diverses grimpades.

 

Track de la ruta a Wikiloc.
Clica la següent imatge per veure l'àlbum de fotografies:

 

Volta per na Costitxa

Pas de na Costitxa

Aquesta excursió discorre per remots i oblidats tiranys que envolten la Mola na Costitxa (Puigpunyent). Ens permetrà descobrir una sorprenent escletxa de considerables dimensions, una font enclavada en un bucòlic paratge i una original construcció que aprofita una gran balma.

Seguim la ressenya del bon amic Emilio Alonso publicada en el seu blog: "Mis días de Montana".

Itinerari: Pedrera - pas de na Costitxa - esquerda de na Costitxa - portell - coll des Senyors - font de sa Coma - corral de ses Cabres - pedrera.

El punt de sortida és una abandonada pedrera situada en la parcel·lació de Son Net. Per arribar-hi, sortint de Puigpunyent direcció a Galilea, agafarem el primer trencall a mà dreta i seguirem els rètols "Reserva des Galatzó". En arribar a un coll amb una cruïlla de tres carrers, seguirem el vial de la dreta que ens conduirà a l'antiga cantera, lloc on podem aparcar els vehicles (WP-01).

A les 8,20 h. d'aquest dissabte gris i molt ventós, iniciem la caminada reculant per on hem vingut. Al primer carrer, voltem a l'esquerra, baixem per asfalt, ignorem dos desviaments a la dreta i, tot d'una, desemboquem a un camí de terra (WP-02). Aquest sender carreter s'endinsa dins el bosc. Ben aviat l'hem d'abandonar per baixar cap a la dreta. Es tracta d'un sender que més avall s'esvaeix, però algunes fites ens condueixen cap a xaloc (sud-est) paral·lels a una paret que tenim a l'esquerra fins arribar al fons de la torrentera. Descendim sud-sud-oest per la seva llera, desgrimpem dos petits i fàcils bots i, ben prest l'abandonem pel seu marge esquerra (està indicat amb una fita). Just davant nostre localitzem una enderrocada paret, és el pas de na Costitxa (WP-03). Són les 8,52 h. Referent al nom d'aquest pas, l'amic Emilio diu: "batejat així, a falta d'un altre topònim conegut, per Pep Torrens el seu redescobridor".

Superat el pas, el qual no presenta cap tipus d'entrebanc, seguim nord-est durant uns quinze minuts aproximadament, i després sud-est durant quinze minuts més. Aquest tram és sense camí, per dins un bonic bosc. Les fites ens duen per la vorera dels penya-segats que tenim a la dreta. Si hi guaitem, es pot contemplar la clotada del comellar ses Someres amb unes impressionants parets envoltades de bosc.

A les 9,25 h arribem a una gran fita (WP-04). Ara hem de seguir les fites cap al nord-nord-est fins arribar, set minuts més tard, a l'esquerda de na Costitxa (WP-05). Es tracta d'una llarga, estreta i alta clivella molt espectacular que bé es mereix una aturada per baixar al seu interior.

Esquerda de na Costitxa

Deu minuts més tard, reprenem la marxa anant a cercar un tirany que passa al nord de la esquerda. És un sender fàcil, pla i senyalat amb fites, que ens condueix a una paret mitgera, volta a la dreta (est) i arriba a un rotlle de sitja. S'han fet prop de les 10 h i decidim aturar-nos per berenar.

A les 10,23 h, continuem pel tirany que planeja direcció sud per un territori més clar i molt pedregós. Tan sols quatre minuts del rotlle, hem d'ignorar les fites que segueixen tot dret i voltar a l'esquerra (nord-est) (WP-06) i seguir unes altres i curioses fites (d'una sola pedra en posició vertical), deixant un coll de caça a la dreta. Ara, progressivament, l'itinerari torna a canviar de direcció quasi cent vuitanta graus. Dirigim la passa cap al sud per un tirany més traçat que baixa marcant algunes voltes. No tardem gaire en passar per una curiosa i gran fita, a l'esquerra de la qual, albirem una paret amb un portell sense barrera (WP-07). Són les 10,43 quan el franquegem.

A l'altre cantó del portell, no hem de fer cas del sender que davalla per l'esquerra, i voltar a la dreta avançant paral·lels a la paret. Baixem per la carena, en direcció sud, franquegem un parell de colls de caça i, a les 11 h arribem al coll des Senyors on hi ha una caseta (WP-08).

Després d'una breu aturada, seguim el corriol, planer i fressat, que tomba a la dreta (nord-nord-oest). No tardem gaire en travessar un portell sense barrera, després d'obviar un trencall a l'esquerra, a les 11,15 h arribem a una cruïlla de camins (WP-09). El que baixa a l'esquerra ens menarà fins a la font de sa Coma (WP-10). Per arribar-hi, el camí ens deixarà a un barranc, per on continuarem a l'esquerra desgrimpant un parell de fàcils bots.

Després de visitar aquest joliu indret, retornem al camí (WP-09) que seguim nord-oest per dins la coma de ses Someres. Al cap d'un parell de minuts, creuem el torrent, passem per una balma i, després de travessar el torrent un parell de vegades més, arribem a l'alçada del pas de na Costitxa (WP-03), tancant el primer cercle d'aquest itinerari.

Retornem un bocí pel camí que hem fet de bon matí, fins a la paret que tanca el barranc (WP-11), la qual hem de travessar. Progressem, primer pel jaç i més tard per la vorera del torrent, finalment el deixem per la dreta. Ara el tirany s'enfila amb forta pujada per dins el bosc i mor a una esplanada, sa Rota des Soldat. A les 12,17 h arribem a un camí ample que prenem per la dreta (nord) (WP-12). Deu minuts més tard, assolim un encreuament de camins per on hem de voltar de nou per la dreta (WP-13). Aquest ample camí es dirigeix a les cases de sa Muntanya, però nosaltres, en arribar a un portell, voltem a l'esquerra per un altre caminoi que en pocs minuts ens mena al Corral de ses Cabres, situat a la dreta del camí on fem una breu aturada (WP-14).

Ara retornem fins la cruïlla (WP-13) i agafem el camí de la dreta que ens condueix a un bonic pou (WP-16). Des d'aquí baixem sud-est fins desembocar al camí ample que fa poc hem passat. Voltem a la dreta fins a la Rota des Soldat (WP-12). Aquí seguim recte (sud-oest), el senderó es perd una mica, marca algunes voltes en pujada i arriba a una paret que creuem per un ensorrament.

Anem a parar al camí per on hem baixat al torrent de bon matí. Ara sols resta seguir el mateix camí fins arribar de bell nou a la cantera, donant per finalitzada la nostra ruta d'avui. Hi arribem a les 13,15 h.

Finalment ha estat una volta força agradable per uns indrets solitaris que ens ha permès conèixer i gaudir belles raconades.

Ruta circular amb 558 metres de pujada acumulada i 9 km de recorregut. Alçada màxima: 507 m.

Temps en moviment: 3,25 h. Temps parat: 1,30 h. Temps total: 4,55 h (segons el GPS).

Observacions: itinerari en general bo de fer però d'orientació complicada. Per baixar fins a la font de sa Coma, cal desgrimpar dos petits bots del torrent i creuar una cornisa un poc aèria.

Excursió realitzada el dia 29 de març de 2014. El grup ha estat format per: Fernando, Tomeu C. i Josep.

Un altre itinerari molt semblant a la Mola de na Costitxa.
Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Pas d'en Príam o de sa Regata

Fa estona que l'amic i company de cordada Biel m'havia parlat de pujar al puig de Sant Pere (851 m), situat a l'est del coll de Pastoritx dins el terme municipal de Bunyola. Ell ja fa un grapat d'anys hi va estar i té ganes de tornar-hi. A més a més volem fer l'aproximació pel pas d'en Príam, tant en Biel com n'Agustí no el coneixen. Avui era el dia, les previsions meteorològiques eren de pluges febles a partir de l'horabaixa, per tant volem intentar fer cim durant aquest matí de dissabte. No ha estat possible, la boira baixa i la brusca ens han obligat a deixar-ho anar.

A les 7,40 h iniciem la caminada en el poble de Valldemossa (urbanització de s'Arxiduc) pel famós camí dels Cairats, ruta tradicional d'ascensió al Teix (WP-01). En uns dotze minuts travessem una segona barrera, i deixem el trencall que surt per la dreta. Més amunt trobem a la dreta la ruïnosa caseta de la font de na Rupit i a uns cinquanta metres, deixem aquest camí i ens desviem a la dreta per una pista de terra (WP-02). Un quart d'hora més tard, trobem una nova cruïlla de camins (WP-03), agafem el de l’esquerra (est), superem un marge per uns escalons i a les 8,20 h arribem al Pla des Xots (WP-04) on hi ha una paret seca a la dreta que separa l’alzinar. Des d’aquí progressem recte (est-nord-est) paral·lel a la paret. Transcorreguts cinc minuts, hem d'ignorar un tirany que surt a la dreta (WP-05) i seguir amb la mateixa direcció per un de més confós que ens mena a una paret transversal amb graons (WP-06). Després de creuar una sitja, enfilem coster amunt seguint un tirany fitat per dins l’alzinar que ens condueix als peus dels penya-segats. Per superar aquests, pugem per la segona canal que trobem, és el pas d’en Príam (WP-07). Una canal plena de fullaraca d'alzina molt rosta que supera un important desnivell. A la part final s'estreny i cal ajudar-se amb les mans per pujar. Hi arribem a les 8,42 h.

Pas d'en Príam

Un cop superat el pas ens endinsem dins una espessa boira i notem algunes gotetes. Les fites ens condueixen amb forta pujada per dins l'alzinar. A les 9,15 h, desemboquem a un camí carreter per on voltem a l'esquerra (nord-nord-est) (WP-08). Després de set minuts arribem el camí des Caragol que ve de la font dels Polls (WP-09). Aquí comença a plovisquejar, decidim fer una aturada per berenar i veure com evoluciona el temps. S'atura de ploure i decidim continuar voltant cap a la dreta.

Aquest camí ascendeix fent revolts i mor a una sitja. A partir d’aquí pugem en tendència a la dreta per un comellar fins arribar a una paret seca (WP-10).

Arribats en aquest punt, arranca novament a ploure (ara sembla que va de veres), i la boira baixa cada vegada és més densa. Amb aquest panorama, decidim desistir i tirar cap avall pel camí des Caragol.

Arribem a les 11 h a la pista dels Cairats, a l'alçada de la font dels Polls. Ara baixem, tranquil·lament sota una fina brusca, per aquest ample sender que ens condueix novament a Valldemossa. Hi arribem a les 11,49 h.

Al final ha estat una bona manera d'estirar les cames un dissabte al matí sota la pluja.

 

Ruta circular amb  metres de pujada acumulada i 9 km de recorregut. Alçada màxima: 916 m.

Temps en moviment: 2,46 h. Temps parat: 1,23 h. Temps total: 4,9 h (segons el GPS).

Observacions: Ruta que pot presentar algun problema d'orientació. El pas d'en Príam és fàcil.

Excursió realitzada el dia 22 de març de 2014. El grup ha estat format per: Biel Pomar, Agustí i Josep.

 

Veure l'àlbum de fotografies.

Pas de sa Cova - Pla des Cairats - Cova de ses dues Boques - Pas des robust marge

Cova de ses Dues Boques. Panoràmica realitzada per Biel Pomar.

Agradable passejada pels voltants de Valldemossa. A través del pas de sa Cova, ens situarem dalt el Pla des Cairats. Recorrerem un bonic tram del camí que travessa aquest Pla. Visitarem una curiosa i amagada cova enclavada en mig d'un penya-segat, i a través del "pas des robust marge" accedirem al camí de na Torta.

Itinerari: Valldemossa - pista de Son Moragues - pas de sa Cova - altiplà des Cairats (o des Coconar) - camí de ses Basses - Portell al camí des Pla des Pouet - Font de s'Abeurada - cova de ses Dues Boques - pas des robust marge - camí de na Torta - Pla des Pouet - Valldemossa.

Deixem el cotxe a Valldemossa al final del carrer de les Oliveres, on arranca el famós camí des Pla des Pouet, pel qual fem comptes finalitzar aquest itinerari.

A les 8 h iniciem la passa per asfalt. Del carrer de les Oliveres voltem a l'esquerra pel carrer Ametlers, després Hongria i finalment Xesc Forteza, al final del qual surt la pista de Son Moragues i per on continuem.

En uns dotze minuts travessem una segona barrera, i deixem el trencall que surt per la dreta. Més amunt trobem a la dreta la ruïnosa caseta de la font de na Rupit i, a uns metres més endavant, deixem a la dreta una pista de terra.

A les 8,28 h arribem a una corba a la dreta, on hem deixar el camí principal per agafar un altre que segueix recta cap a nord-est (WP-01). Tot d'una arribem a una paret de terme (WP-02), la travessem i comencem la pujada girant a l'esquerra en sentit oest i paral•lels a la paret.

Pugem sense camí per un pronunciat coster entre roques i matolls i, transcorreguts uns quinze minuts des de la paret, assolim la base dels espadats on hi ha una petita enfonsada, és la petita balma què dóna nom al pas.

Uns metres abans d'arribar a la cavitat, voltem a l'esquerra (sud-oest) i salvem una curta xemeneia. Després tot d'una virem a la dreta (nord-oest) fins assolir els peus de les penyes per on hem de voltar novament a la dreta.

Pas de sa Cova

Són les 8,54 h i ens trobem davant el pas de sa Cova (WP-03) el qual ens permet, amb una petita grimpada, assolir un esperó que ens deixa damunt la cavitat.

Un cop superat el pas, continuem la pujada en diagonal a l'esquerra (oest) per un terreny amb força vegetació i bastant incòmode. Seguim amb la mateixa direcció, paral·lels a les roques de la dreta, passem per un rotlle de sitja i, a uns quinze minuts del pas, hem de voltar cap a l'oest-nord-oest. Així, a les 9,15 h arribem al que n'Emilio Alonso anomena el Pla des Cairats (WP-04), un altiplà en aquesta accidentada vessant.

Aquí hem de voltar a l'esquerra (sud-oest) i mantenint l'alçada trobem restes d'un remot camí, petits marges de sosteniment i algun bocí empedrat ens ho confirmen.

Les fites ens ajuden a seguir aquest camí, que a estones es troba desaparegut del tot. Més endavant deriva cap a l'oest, s'endinsa dins un alzinar i travessa un primer xaragall. Ara el camí baixa, franqueja un petit tàlveg, una segona rosseguera i finalitza en el camí de ses Basses (WP-05). Ja ens acostem a les 10 h i decidim fer una aturada per berenar i descansar.

Uns vint minuts més tard, continuem cap a l'esquerra i dirigim la passa per aquest bonic camí que davalla suaument per dins un bell alzinar. A les 10,29 h, franquegem el portell sense barrera de ses Basses. Més endavant, el sender baixa aferrat a les penyes i marca diverses giragonses fins a desembocar al clàssic i transitat camí de pujada al Pla des Pouet (WP-06).

Voltem a la dreta i franquegem una barrera de metall per un botador de fusta. Transcorreguts uns metres, el camí marca un revolt a la dreta, punt on hem d'abandonar l'ample sender i voltar a l'esquerra passant tot d'una pel costat de la font de S'Abeurada.

Passada la font, continuem sud-oest per un ampla camí que discorre planer per dins el bosc i, després de creuar dues barreres de fusta, ens situa a una zona de feixes d'oliverar molt ben endreçades de la finca de Son Moragues. Des d'aquí es divisa una bona panoràmica del poble de Valldemossa.

Pas des robust marge.

Continuem direcció a les cases en descens. El camí marca dues corbes tancades i segueix cap a nord-oest tot deixant les cases a ma esquerra bastant en fora de nosaltres. Ara hem de pujar nord en tendència a la dreta per anar a cercar un camí carreter que discorre al costat d'un forn de calç amb una figuera en el seu interior. Un poc més amunt franquegem un portell sense barrera, ens enfilem a una marjada superior de la dreta fins a una reixeta que separa el bosc de la zona de conreu. Progressem en sentit nord-oest vorera de la reixeta fins trobar un punt on ens permet obrir-la i creuar a l'altre cantó (WP-07). Seguim amunt nord-nord-oest sempre vorera del reixat amb forta pujada.

A les 11,14 h localitzem les restes d'una baixa paret (WP-08) que no l'hem de creuar. Voltem a la dreta (est) direcció als penya-segats, superant unes graonades rocalloses. Més amunt ens decantem cap a al dreta (sud-est) en forta pujada per dins una ampla xemeneia i damunt una cornisa dels penya-segats descobrim l'entrada de la cova de ses Dues Boques (WP-09).

Aquesta petita cavitat presenta dues entrades, una en la cornisa per la qual s'accedeix a dins, i l'altre s'obre el penya-segat, des d'on es gaudeixen bones vistes de tot el Pla del Rei.

Tornem enrere fins l'ampla comellar pel qual hem arribat a la cova, i continuem cap a l'esquerra travessant-lo. Si seguíssim recte ens conduiria al pas des Petit Pi. Aviat trobarem una cornisa on hi ha una balma que ens obliga a acotar-nos. Per aquest nou tirany, arribem a una costeruda pendent dins l'alzinar, que pugem cap a la dreta en direcció als penya-segats. En arribar als seus peus, voltem a l'esquerra fins a localitzar una feixa, es tracta del Pas del Robust Marge (WP-10). Superem amb facilitat el marge i, continuem nord serpentejant, grimpem per unes roques llises que ens menen a un collet. Des d'aquí voltem direcció nord-nord-est i, a les 11,57 h arribem al camí de na Torta (WP-11). Aquest bonic camí carreter, direcció est-nord-est, ens mena fins al Pla des Pouet (WP-12). Ara pel famós i transitat camí que puja al Pla, davallem sud. Arribem a les 12,28 h a Valldemossa, al carrer de les Oliveres, on hem deixat el vehicle de bon matí.

Ha estat una volta força agradable i interessant que ens ha permès conèixer i gaudir nous llocs desconeguts fins ara.

Ruta circular amb 605 metres de pujada acumulada i 10 km de recorregut. Alçada màxima: 703 m.

Temps en moviment: 3,06 h. Temps parat: 1,26 h. Temps total: 4,32 h (segons el GPS).

Observacions: Itinerari amb algun tram fora camí. Cal estar acostumats a caminar per terrenys complicats i fer servir les mans per ajudar-se a pujar, especialment en el pas de sa Cova.
La volta al puig de na Torta i el Pla del Pouet, és un itinerari restringit, és convenient demanar reserva de plaça a l'Associació Muntanya del Voltor, al telèfon 619.59.19.85 o per correu electrònic:info@muntanyadelvoltor.com

Excursió realitzada el dia 15 de març de 2014. El grup ha estat format per: Biel Pomar, Fernando, Tomeu C. i Josep.
Referències: seguim les passes de l'amic Emilio Alonso. 

 

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

 

Puig de n'Escuder

Sortida del pas des Caçadors

Aquest dissabte ens proposem una travessa curta i elegant però molt exigent. El nostre objectiu és ascendir al cim de n'Escuder de 574 m d'alçada. Aquest cim de parets verticals, vist des de qualsevol banda, sembla inexpugnable.

Sabem que no és una muntanya fàcil i que sols hi ha un recorregut, tant de pujada com de baixada apte pels caminants, per aquest motiu ens guiem amb les ressenyes dels amics: Llorenç Soler, Emilio Alonso i Manuel Barranco. Tota informació és bona per no errar la passa.

Itinerari: Camí Vell de Caimari a Lluc (Carretera Ma-2130) - camí del comellar dels Horts - pas des Caçadors - puig de n'Escuder - coll - camí vell de Lluc - Carretera Ma-2130.

Així doncs, a les 7,40 h iniciem la caminada en la corba de la carretera on arranca el camí Vell de Lluc, on prèviament hem estacionat el vehicle (WP-01).

El dia s'ofereix assolellat, cel clar i boirines matinals, ideal per fer aquesta esportiva matinal.

Retrocedim per la carretera direcció a Caimari i ens desviem a la dreta pel camí del comellar dels Horts.

Mentre avancem per aquest ample pista, localitzem el pas dels Caçadors, un marge inclinat a la paret del puig, que ens ha de permetre enfilar-nos pel vessant sud-est d'aquesta muntanya.

En pocs minuts arribem a un pont i, al costa dret, una caseta. Aquí hem de deixar la pista i desviar-nos a la dreta. Per no molestar les tasques de recollida del bestiar, el propietari ens cedeix el pas per una barrera situada a l'esquerra del camí que ens permet passar per sota el pont i arribar a l'altra banda.

Ara es tracta de pujar cap al nord, creuant les marjades d'oliverar, fins assolir la més alta situada als peus de la paret.

A les 8 h arribem a l'inici del pas dels Caçadors (WP-02). Es tracte d'un inestable marge inclinat aferrat a la paret. La part final, més estreta i aèria, és més exposada degut a la considerable timba que hi ha sota als peus, per tant exigeix una certa concentració. La cornisa acaba en una paret d'uns tres metres que es guanya amb una fàcil grimpada.

Un cop superat el pas, dirigim la passa cap a l'esquerra, fins gairebé arribar a un gran pi. Aquí les plaques llises de la paret calcària semblen que ens tanquin el pas sobre nostre.

No tenim clar per on segueix l'itinerari, no veiem cap fita. Uns volten cap la dreta (nord-est) i, més endavant, troben algunes fites que els situa sobre la vertical d'un altre pi (han encertat l'itinerari).

La resta, sense pensar-s'ho massa, ja hem partit pel dret (nord) per la paret rocosa. Ara ja no podem retrocedir, no ens queda més remei que seguir ascendint per aquesta vertical paret, amb una aèria i esportiva grimpada per la roca rugosa i punxent.

Les mans serveixen tant com els peus per aferrar-nos a la pedra.

Més amunt i, ja fora del buit, ens retrobem tota la cordada per seguir tot recte cap amunt. Un enfilall de fites ens condueixen cap al nord-oest amb forta pujada. En més d'una ocasió les mans serveixen tant com els peus per aferrar-nos a la pedra buscant el millor lloc entre roca i matoll. D'aquesta manera, superem diverses plaques rocoses bastant inclinades.

Ja hem guanyat força alçada i si mirem enrere, gaudim d'una sensacional vista de Caimari, Selva, el Pla de l'illa i el massís de Randa al fons.

Després d'una dura pujada, a les 9,34 h assolim una zona de grans pins on fem una breu aturada per recuperar l'alè.

Més amunt hem de vorejar uns ressalts rocosos per la dreta descendint una mica per un terreny amb molta vegetació. Seguint les fites ara una mica per l'esquerra del tall arribem a un collet i tot d'una al vèrtex del puig de n'Escuder (WP-03). Són les 9,50 h. Aquí aprofitem per fer un mos i descansar.

A les 10,23 h iniciem el descens baixant fins al petit coll que hem passat abans i voltem a la dreta cent vuitanta graus. Sabem que el descens no és bo de trobar, sols hi ha un itinerari possible pels senderistes.

Creuem un estret entre roques, al final del qual, una fita damunt una alzina ens indica per on hem de baixar. Salvem una baixa paret amb una petita desgrimpada que ens mena a una vertical canal. Hem de baixar uns pocs metres i, gairebé al límit de la timba, sortir per la dreta cap a un petit collet per l'altre costat amb una petita grimpada . En el collet, un altre desgrimpada, nova canal que cal creuar i cal sortir-ne grimpant novament per les roques de l'altre costat una mica més alt que el pas anterior. Per aquesta mena de laberint, anem trobant fites que ens confirmen que seguim el recorregut correcte.

Sortim així a un pendent de pins. Les fites ens menen baixant més o menys paral·lels a la carena rocosa que ara ens queda a l'esquerra.

Seguim nord-est per sota de les parets de l'Escuder, voltem cap a la dreta entrant a l'alzinar on el sender es perd. Derivant cap a l'esquerra, a les 11 h tocades arribem al coll entre n'Escuder i la serra de s'Esquerdar (WP-04).

Aquí voltem a la dreta i baixem per una pista entre marjades d'olivar, passem pel costat d'un bonic porxo. Un poc més avall creuem una barrera. Ara l'ampla pista marca diverses voltes i desemboca, obrint una altra barrera, al camí Vell de Lluc (WP-05).

Sols resta seguir aquest sender que ens mena en baixada al punt de la carretera on tenim el vehicle. Hi arribem a les 11,45 h.

Ha estat un itinerari molt curt, però molt emocionant i gratificant. Hem arribat sense cap contratemps, què és el més important.

Ruta circular amb 373 metres de pujada acumulada i 4,5 km de recorregut. Alçada màxima: 574 m.

Temps en moviment: 1,30 h. Temps parat: 2,35 h. Temps total: 4,05 h (segons el GPS).

Observacions: Itinerari majoritàriament fora camí per un territori abrupte i escarpat. Cal estar acostumats a caminar per terrenys complicats i fer servir les mans per ajudar-se a pujar, especialment en el pas dels Caçadors. Aquest pas és aeri i un xic exposat que exigeix concentració.

Excursió realitzada el dia 8 de març de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Agustí, Fernando i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Els Clots Carbons, pels passos de n'Argentó i de s'Estaca

Pas de n'Argentó

Dura travessa que es desenvolupa per un territori molt càrstic i ple de esponeroses carritxeres, el que unit a l'absència de camí, bona part del recorregut, fan un itinerari complicat que ens posarà a prova el sentit d'orientació i la resistència de les nostres cames.

Com a gratificació, el recorregut discorre per uns paratges solitaris, amb panoràmiques espectaculars de la zona de sa Calobra, cala Tuent i el puig Major. Hi ha l'atractiu d’un sensacional camí de ferradura (a trams empedrat i a estones desaparegut) entre el pas d’en Termes i els Clots Carbons.

Itinerari: Plataforma Funicular - Coll des Porxo Esbucat - Font Subauma - Pas de n'Argentó - Torrent des Gorg des Diners - Pas de s’Estaca - Coll de ses Mamelles - Clots Carbons - Camí des Binis - Coll des Porxo Esbucat -  Plataforma Funicular.

A les 8,30 h tocades, iniciem la caminada a la plataforma del Funicular al punt quilomètric 2,1 de la carretera MA-2141 direcció a Sa Calobra (WP-01).

El dia s’ha aixecat molt ennuvolat i la visibilitat no és gaire bona, a més a més ens acompanya un molest vent que augmenta la sensació de fred, que ja de per sí és bastant acusat. Ens espera un dur matí que no tenim gens clar com acabarà (meteorològicament parlant).

Al costat de la plataforma surt un camí de ferradura que puja marcant diverses giragonses fins assolir el coll des Porxo Esbucat (WP-02).

Iniciem ara el camí dels Cingles. A uns deu minuts del porxo arribem a un portell amb barrera que ens anuncia la finca de Bini Gran, a la nostra dreta ens queden les runes de les Cases Velles des Colls. Passat el portell el camí continua en sentit descendent. Un poc més endavant, a l'esquerra, apareix la coma del Ribell o coma Fosca que ascendeix entre la serra de na Rius i el morro d'en Pelut, avui completament tapat per la boira.

Seguim el camí sense dificultats. Passem primer per l’alzina Fumadora, després pel jaç del torrent del Gorg dels Diners i finalment per la font Subauma (WP-03).

Poc abans d’arribar a la cruïlla del camí de les cases de Bini i la continuació del camí dels Cingles (esquerra), abandonem aquest camí per la dreta (WP-04).

Seguim un tirany poc marcat amb l’ajuda d’algunes fites. Aviat les fites ens guien pel costat d’un reixat que delimita el pla d’en Gumbau. Passat aquest pla, l’itinerari fa un gir cap a la dreta (nord-est).

Després de vint-i-cinc minuts d’avançar sense camí, entre mig d’afilades roques i exuberant vegetació, a les 10,10 h arribem a una barrera que ens indica l’inici del pas de n’Argentó (WP-05). No presenta cap dificultat tècnica és un tirany que baixa en diagonal pel mig del penya-segat.

Continua una baixada, incòmode amb acusat pendent i en direcció nord-nord-oest, que ens condueix fins a un pla de pins, prop del torrent del Gorg dels Diners. Són les 10,30 h, hora de berenar i recuperar forces.

A les 10,52 h reprenem la passa cap a Tramuntana. Tot d'una entrem al torrent dels Gorg des Diners (WP-06), pel jaç del qual, descendim botant de roca en roca. Al cap de pocs minuts, arribem a un salt que barra el pas als caminants. Just a mà dreta hi ha una estreta cornisa plena de carritxeres, és el Pas de s'Estaca (WP-07). Per ella hem deixar el barranc i ascendir amb una petita grimpada sense complicacions.

A partir d'aquí ens enfrontem a un territori sense corriol evident, aspre, desbaratat, ple de roques i carritxeres. Dirigim la passa en sentit nord, seguint amb atenció l'enfilall de fites que en un principi, ens allunyen del torrent, i ens menen al coll de ses Mamelles, al qual hi arribem a les 12 h tocades.

Des d'aquest coll, seguim avançant a Tramuntana durant uns quinze minuts aproximadament, fins que a l'esquerra advertim una paret mitgera amb un portell (Pas d'en Termes), i en la vessant de la dreta un gran pi, al costat del qual, les fites ens indiquen la direcció a seguir. Aviat trobem restes d'un remot i espectacular sender de bístia, el Camí des Clots Carbons.

Els Clots Carbons

Aquest camí, al principi molt perdut, avança cap al sud amb forta pujada per l'esquerra de la serralada amb vistes espectaculars de la serpentejant carretera de sa Calobra.

Algunes ullades de sol ens fan suar i llevar la roba d'abric.

Seguim aquest camí, que a estones es troba desaparegut i envaït per la vegetació, sempre en direcció sud-est. Més endavant, creuem pel seu centre, una plana de carritxeres, a la dreta de la qual, a la part alta d'una roca, hi ha una creu.

A les 13,15 h , assolim la zona dels Clots Carbons (Dolines).

Un cop envoltades aquestes dolines, ascendim per un preciós tram del camí de sa Barra (que enllaçava els Binis amb les cases del Bosc i el camí de sa Calobra passant pels Clots Carbons). Deixem a l'esquerra un camí que davalla a la carretera i, amb forta pujada creuem una paret per un portell sense barrera. Tornem a trobar trams empedrats i marges de sosteniment d'aquest bonic camí de ferradura. A les 14,18 h enllacem de nou amb el Camí des Cingles. Des d'aquí ja només ens queda desfer el sender que hem fet de bon matí i tornar a passar pel coll des Porxo Esbocat (WP-02) i davallar fins la plataforma del funicular. Satisfets i amb les cames destrossades, a les 14,43 h donem per finalitzada aquesta travessia d'avui.

 

Ruta circular amb 578 metres de pujada acumulada i 9 km de recorregut. Alçada màxima: 808 m.

Temps en moviment: 4,15 h. Temps parat: 1:56 h. Temps total: 6,11 h (segons el GPS).

Observacions: Itinerari majoritàriament fora camí per un territori abrupte, escarpat i inhòspit. Cal estar acostumats a caminar per terrenys complicats i fer servir les mans per ajudar-se a pujar, especialment en el pas de s’Estaca i el tram entre aquest i el coll de ses Mamelles, un glever molt dificultós ple de vegetació i roques. Per tant hi calen molta experiència, sentit de l'orientació i bones cames.
Excursió realitzada el dia 1 de març de 2014. El grup ha estat format per: Agustí, Fernando i Josep.

 

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de a ruta a Wikiloc.