Viaranys

dissabte, 21 de febrer del 2015

Penyals d'Honor i cova dels Moros

Penyals d'Honor

En aquesta excursió proposem un recorregut diferent per pujar als Penyals d'Honor, des del coll d'Honor pel camí de l'Arboçar. La baixada a Bunyola la realitzem pel camí des Grau, però abans ens desviem per visitar la zona de la cova dels Moros.
No és una ruta circular, per tant hem de preveure de deixar un vehicle a Bunyola, punt on finalitza la ruta.
Idò, a les 8,15 h comencem a caminar en el coll d'Honor (550 m) (WP-01), situat en el punt quilomètric 6 de la carretera Ma-2100 de Bunyola a Alaró.
Després de caminar pocs metres direcció a Orient (sud/sud-est), deixem la carretera per la dreta pel camí de s'Arboçar, senyalitzat amb una gran pedra i una fita al damunt. La pista presenta reguerots oberts per l'aigua, puja vers al sud amb fort pendent i, en vint minuts escassos, ens mena al coll del Picot o coll de s'Arboçar (671 m) (P-02).
Seguim el camí, sud-est en baixada i transcorreguts tan sols cinc minuts, l'abandonem per prendre un corriol que surt a la dreta (WP-03). Vuit minuts més amunt i, després de deixar una sitja a la nostra esquerra i una balma a la dreta, trobem una nova desviació en la qual optem pel tirany de la dreta (sud-oest) (WP-04). Aquest viarany puja en molt de pendent en tendència oest i més a munt passa pel costat d'un petit avenc situat a l'esquerra del camí. Atenció, pocs metres després de l'avenc, hem de deixar el sender i desviar-nos a la dreta per un nou i difuminat tirany (WP-05). Aquest nou viarany va a buscar els feréstecs penyals d'Honor recorrent per dalt l'espadat. D'aquesta manera sense camí ni fites, per dins un pinar cobert de boira, esquivant la vegetació i els arbres caiguts, a les 9,38 h assolim el cim principal, es Picó (en el nou mapa de l'Alpina figura com a Penyal d'Honor) de 822 m d'alçada (WP-06). L'espessa boira no es permet gaudir de les vistes. L'oratge que corre és força fresc.
Després de fer una aturada per descansar i berenar, a les 9,55 h, reprenem la marxa baixant sud-oest cap al següent penyal, passem per un collet (cota 763 m) i, amb una curta pujada, arribem als penyals d'Honor (en el nou mapa de l'Alpina figura com a Penyal de Son Creus) de 808 m d'alçada (WP-07). Continuem sense tenir vistes per mor de la persistent boira. Des d'aquí amb dies clars es pot albirar gairebé tota la Serra.
Iniciem la baixada d'aquesta muntanya pel corriol que surt en direcció sud-est i que ens mena a la pista forestal de la Comuna de Bunyola (WP-08). Girem a la dreta (sud) i baixem per l'ample camí. Transcorreguts uns divuit minuts, prenem una drecera que surt a la dreta, la qual deixa un abeurador a l'esquerra i arriba a una confluència de camins amb un pal indicador. Seguim tot dret cap a sud-oest. No tardem gaire en arribar a una nova cruïlla de camins, deixem el de l'esquerra que ens duria al comellar d'en Cupí i prenem el camí de la dreta. És el camí des Grau que baixa al poble de Bunyola.

Cova dels Moros

El sender, ben fressat i sense cap problema de seguiment, baixa marcant diverses voltes.
Abans d'arribar al poble i, després de passar per un forn de calç, deixem el camí per la dreta (WP-10). Atenció aquest punt no es troba indicat. Prenem direcció nord-oest per dins la garriga i aviat ja trobem fites, les quals ens condueixen amb una forta pujada, a una paret de pedra (WP-11). Franquejada aquesta, seguim en tendència nord-est per un bonic corriol fitat, a estones tapat per les altes carritxeres. Poc després travessem una paret mitgera i prosseguim pel tirany el qual ens mena a un replà on es localitza un antic pedrís a prop del estimball (WP-12). El redol és bonic i fa ganes fer una breu aturada per contemplar la panoràmica de Bunyola.
El sender, ara més evident i amb marge de sosteniment, continua darrere el mirador i puja en direcció a la penya, segueix paral·lel a aquesta, passa pel pas de Can Grau (WP-13) i arriba a la cova dels Moros. Són les 12,25 h.
En aquest bonic indret, es localitza una curiosa i destrossada taula rodona de pedra. Uns metres més avall hi ha una bassa i, un poc més a l'esquerra, el bufador des Bassol amb un pedrís per seure (WP-14).
Des del coval, desfem els nostres passos fins el banc mirador i una mica més avall prenem un caminet a la dreta que ens ha de menar fins al poble de Bunyola. Aquest tirany es troba molt tapat per una densa vegetació i és difícil de seguir ja que hi ha diversos trencalls de camins i a vegades el més evident no és el correcte. Nosaltres ens despistem i hem de tirar enrere un pic. Amb l'ajuda del mapa i el GPS trobem l'itinerari que ens permet arribar a la carretera d'Orient molt a prop de Bunyola, després de botar una barrera de ferro tancada. Aquí, girem a l'esquerra i en un tres i no res som al poble on tenim el vehicle que hem deixat de bon matí. A les 13,30 h donem per finalitzada aquest bonic itinerari.

Ruta: Lineal

Distància aproximada: 10 quilòmetres

Pujada acumulada: 506 metres

Alçada mínima - màxima: 201 - 822 metres

Temps efectiu sense parades: 3 hores i 33 minuts. (Total: 5 hores i 26 minuts)

Excursió realitzada el dia: 21 de febrer de 2015

Components del grup: Tomeu C., Fernando, Miquel i Josep.

Observacions: Itinerari que pot presentar dificultats de seguiment. Cal un bon sentit de l'orientació sobre tot el tram comprés entre el (WP-05) al (WP-07), i el tram comprés entre el (WP-10) fins al final, el camí no es troba suficientment marcat i a estones es perd.

Referències: Penyals d’Honor pel camí de l’Arboçar, d'en Joan Carles Palos i Sa Cova des Moros o Sa Balma des Nanets de n'Emilio Alonso.

Track de la ruta a Wikiloc.
Clica la següent imatge per veure l'àlbum de fotografies:

Clica la imatge per veure l'àlbum de fotografies

dissabte, 7 de febrer del 2015

[+/-]

Puig des Teix amb neu

El puig des Teix des del Pla de la Serp (Panoràmica realitzada per Gabriel Pomar)

Aquesta primera setmana de febrer, molta és la neu caiguda a les muntanyes de la Serra de Tramuntana. La cota de neu s'ha situat molt baixa, devers els 200 metres d'alçada i els gruixos acumulats són espectaculars.
La combinació cap de setmana, neu a dojo i un dia espectacular, és una oportunitat que, pels amants de la muntanya, no podem deixar escapar.
Generalment quan ocorre aquest fenomen meteorològic, la majoria de les carreteres de la Serra queden tallades als vehicles. Per aquest motiu, una de les opcions possibles, entre d'altres, és ascendir al puig des Teix. Com que no disposem de massa temps, finalment optem per la tradicional ruta de la coma dels Cairats i el Pla de la Serp.
La finalitat d'aquesta excursió, és trepitjar i gaudir de la neu, fenomen poc habitual aquí a Mallorca.
Itinerari: Valldemossa - coma dels Cairats - refugi de Son Moragues - desviament - pla de la Serp - puig des Teix i tornada pel mateix camí.
Així doncs, a les 8,10 h iniciem aquest itinerari davant les cases de Son Gual al nord-est del poble de Valldemossa. Després d’un gros garrover, agafem un camí ample i planer a l’esquerra en direcció est (WP-01). Aquesta pista de terra ens du, tot dret, fins la barrera de Son Moragues, la qual salvem per uns graons de pedra situats a la dreta del portell. Entrem de ple al ombrívol alzinar de la coma dels Cairats, avui tot cobert de neu. L'espectacle és de postal.
A mesura que anem pujant ens trobem, pel mig de la pista, branques i alzines rompudes que no han aguantat el pes de la neu.
Ara el nostre camí puja molt dret, descriu diverses corbes, passa per la font dels Polls i, arriba al refugi de Son Moragues, lloc ideal per fer la berenada (WP-02). Són les 9,20 h.
El dia és calmat i força clar, ens pensàvem que faria més fred, així mateix de la teulada del refugi pengen llargs caramells de gel, senyal que la nit passada ha estat gelada.
Les càmeres fotogràfiques no paren de disparar per captar aquests racons i paisatges amb un aspecte blanc poc habitual.
Reprenem la marxa i, un poc més amunt, deixem la casa de neu a la nostra dreta. A partir d'aquí la pista forestal finalitza i es converteix en un bonic camí de ferradura, és el camí de l’Arxiduc, avui cobert de neu verge.

El sender, de poc pendent, va guanyant alçada, els arbres donen pas a vegetació baixa i les vistes s'obren sobre el comellar. A uns trenta minuts del refugi, arribem al punt on hem de deixar el camí del GR (vora el lloc conegut com a Racó Perdut) i desviar-nos a la dreta (WP-03).
El tirany continua vers a l'est, salva un graó rocós, avui completament gelat i ens mena a una paret de partió que botem amb l'ajut d'una escala (WP-04).
Sobrepassada la paret, el camí continua pel Pla de la Serp. El puig des Teix apareix imponent a la nostra dreta.
Un cop travessat tot el pla, iniciem una forta pujada direcció est/sud-est a un collet entre un cim de 1.059 m a l'esquerra i el Teix a la dreta. Aleshores des del coll, girem a la dreta i per un fort coster assolim el capcurucull des Teix de 1064 m d'alçada i coronat amb el típic vèrtex geodèsic. Són les 11,50 h. Les vistes des del cim són espectaculars.
La tornada la fem pel mateix camí arribant de nou a Valldemossa a les 13,30 h.
Ha estat una ascensió en condicions hivernals molt divertida i inoblidable.

Ruta: No circular

Distància aproximada: 11 quilòmetres

Pujada acumulada: 703 metres

Alçada mínima - màxima: 397 - 1064 metres

Temps efectiu sense parades: 3 hores i 31 minuts. (Total: 4 hores i 29 minuts)

Excursió realitzada el dia: 7 de febrer de 2015

Components del grup: Biel Pomar, Agustí, Xavier, Fernando, José Antonio, Tomeu C. i Josep.

Observacions: itinerari amb fort desnivell. Tot ell discorre per camí i tiranys fitats.

Track de la ruta a Wikiloc.
Clica la següent imatge per veure l'àlbum de fotografies:

dissabte, 24 de gener del 2015

[+/-]

Sa Rateta pel pas dels Picarols

Cim de sa Rateta

El juny de 2012 ja ascendirem al puig de sa Rateta però per la ruta clàssica passant pel coll des Bosc i el camí dels nevaters. Avui optem per una pujada més directe des de l'embassament de Cúber, pel pas des Picarols. El descens el realitzem pel coll des Planet i per un tirany que discorre pel vessant nord-oest del cim de na Franquesa fins al camí del GR.
Recorregut: Portell de Cúber - Presa de l'embassament - Desviament - Pas des Picarols - Sa Rateta - Coll des Planet - Font de s'Aritja - camí del GR 221 - Portell de Cúber.
Iniciem aquesta bonica ruta a prop del punt quilomètric 34 de la carretera Ma-10 de Sóller a Pollença (WP-01). A les 8,45 h, creuem el portell de Cúber i agafem el camí asfaltat que voreja l’embassament direcció a la presa, on hi arribem en quinze minuts escassos, la travessem i, a un centenar de metres més endavant, deixem la pista per l'esquerra (WP-02). Prenem un subtil tirany cap a sud-oest fins arribar a una alzina solitària que la deixem a la nostra esquerra. Des d'aquí, les fites es dirigeixen cap al sud per baixar al fons d'un tàlveg. En arribar al seu jaç, continuem en tendència a l'esquerra direcció a un grup d'alzines. Un cop passades aquestes, les fites ens menen cap al sud-est, franquegem una ensorrada paret, ascendim per un rost xaragall fins arribar als peus d'una vertical canal. Ens trobem a l'inici del pas des Picarols. Ara es tracta de pujar amb l'ajuda de les mans i cercant la millor passa. Les fites ens menen primer a la dreta i seguidament a l'esquerra fins arribar a la part alta on hi ha un solitari pi. Són les 9,40 h.
Un cop superat el pas, les fites ens condueixen en fort ascens (sud-oest) pel costat dret d'un nou tàlveg. En aconseguir la seva part superior, continuem ascendint seguint les fites cap a l'oest fins al cim de sa Rateta de 1113 m d'alçada (WP-03), al qual hi arribem a les 10,30 h.
Després de fer les fotos de rigor i de gaudir de les impressionants vistes, continuem la nostra ruta cap a sud-oest. L’itinerari, marcat per fites, descendeix vorera els espadats de la dreta. Seguidament, el terreny s'inclina notablement. Aleshores, amb l'ajuda de les fites, davallem pel traçat més idoni fins al coll des Planet o coll des Gats tancat per una paret lateral (WP-04).
Reprenem la marxa travessant la mencionada paret i prenem un tirany fitat en direcció nord. Al cap de pocs minuts de forta baixada, el tirany volta cap a l'oest i baixa amb suavitat fins enllaçar amb un camí carreter provinent del coll des Cards, entre el cim de na Franquesa i el cim de Lofra. Descendim per aquest ample camí i en cinc minuts ens plantem a la font de s'Aritja (WP-05). Continuem uns cent metres amb la mateixa direcció que portàvem i voltem a la dreta direcció nord/nord-oest fins enllaçar amb el camí del GR-221, molt a prop de les cases de Binimorat. Voltem a la dreta i seguint l'ampla sender, passem per damunt la presa fins arribar de nou a la barrera de Cúber. Són les 13,25 h quan donem per finalitzat aquest itinerari.

Ruta: Circular

Distància aproximada: 9 quilòmetres

Pujada acumulada: 407 metres

Alçada mínima - màxima: 739 - 1.113 metres

Temps efectiu sense parades: 2 hores i 54 minuts. (Total: 4 hores i 41 minuts)

Excursió realitzada el dia: 24 de gener de 2015

Components del grup: Pere, Biel Pomar, Fernando i Josep.

Observacions: itinerari amb un fort desnivell a superar. Presenta trams sense camí però amb fites. La pujada per la canal del pas des Picarols és necessari ajudar-se amb les mans però no presenta cap dificultat tècnica.

Trtack de la ruta a Wikiloc.
Clica la següent imatge per veure l'àlbum de fotografies:

diumenge, 18 de gener del 2015

[+/-]

Volta per sa Comuna de Bunyola

dissabte, 17 de gener del 2015

[+/-]

Cingle dels Cairats i es Coconar

Els Cingles dels Cairats des de l'altiplà des Coconar

Presentem un itinerari pels cingles de la coma dels Cairats, dins la finca pública de Son Moragues, una miranda espectacular sobre les muntanyes de Valldemossa. Una proposta agosarada per a gent avesada a anar per la muntanya, amb un bon sentit de l’orientació i sense por (J C Palos).
L'itinerari discorre per les dues vessants de la Coma dels Cairats. A través del pas de sa Regata de sa Coma (pas d'en Príam) accedim al penjat caminet que discorre pel bosquet dels cingles dels Cairats. Després del pas de sa Creu, recorrem l'altre vessant del comellar pel camí des Coconar. Finalment pel camí carreter de ses Basses retornem a Valldemossa.

Itinerari: Valldemossa - Pla dels Xots - Pas de sa Regata de sa Coma (Pas d'en Príam) - Rotlo de sitja - cingles dels Cairats - camí des Caragol - Font dels Polls - Pas de sa Creu - Rotlo de sitja - camí des Coconar - Camí de ses Basses - Valldemossa.

A les 8,15 h iniciem la marxa en el poble de Valldemossa (urbanització de s'Arxiduc) pel famós camí de la coma dels Cairats, ruta tradicional d'ascensió al Teix (WP-00). En uns dotze minuts travessem una segona barrera, i deixem el trencall que surt per la dreta. Més amunt deixem a la dreta la ruïnosa caseta de la font de na Rupit i a uns cinquanta metres, ens desviem a la dreta per una pista de terra. Un quart d'hora més tard, trobem una nova cruïlla de camins, agafem el de l’esquerra (est), superem un marge per uns escalons i a les 8,50 h arribem al Pla des Xots on hi ha una paret seca a la dreta que separa l’alzinar de les marjades i fa partió entre sa Coma i Pastoritx. Des d’aquí progressem recte (est/nord-est) paral·lel a la paret. Transcorreguts cinc minuts, hem d'ignorar un tirany que surt a la dreta i seguir, amb la mateixa direcció, per un viarany poc marcat que ens mena a una paret transversal amb uns esglaons que ens ajuden a franquejar-la. Després de creuar una sitja i barraca, enfilem coster amunt seguint un tirany fitat per dins l’alzinar que ens condueix als peus dels penya-segats. Per superar aquests, pugem per la segona canal que trobem, és el pas de la Regata de la Coma (també conegut com el pas d'en Príam) (WP-01). Una canal plena de fullaraca d'alzina molt rosta que supera un important desnivell. A la part final s'estreny i cal ajudar-se amb les mans per superar un petit esglaó de roca. Hi arribem a les 8,42 h.

Un cop superat el pas, les fites ens condueixen en sentit nord-est amb forta pujada i, transcorreguts uns deu minuts, arribem a un rotlo de sitja i una barraca (WP-02).

A partir d'aquí i fins al camí des Caragol (WP-07), flanquejarem per dins el bosquet dels Cingles dels Cairats. És un tram que desconeixem, per això, seguim les indicacions de l'amic Joan Carles Palos publicades a la premsa.

Des del rotlo de sitja (WP-02), deixem el camí que surt cap a l'est i seguim direcció nord-est per un difús viarany que, després d'un curt i suau descens, discorre per la vorera de l'escarpada paret. El tirany travessa diverses arestes, pels seus respectius collets i va fent lleugeres pujades i davallades mantenint més o menys la cota dels 700 m, sempre a prop dels penya-segats de la dreta. Seguim flanquejant per dins l'alzinar, sempre nord-est i, passats uns disset minuts aproximadament del rotlo de sitja, arribem a un nou esperó amb un pas per una cornisa aèria sense dificultat tècnica, prenen les oportunes precaucions (WP-03).

Superat el pas, seguim flanquejant per l'alzinar mantenint més o menys l'alçada. Tornem a ascendir una mica fins a un esperó, amb boniques vistes sobre els voltants de la Coma des Cairats i el poble de Valldemossa. Les fites ens condueixen a un obertura a la roca, amb un passet fàcil a la seva sortida (WP-04) i tot seguit arribem a una curiosa escletxa que ens indica el final d'aquest tram pels cingles dels Cairats (WP-05). En sortir de la fesa, travessem una petita rosseguera i voltem a la dreta en pujada per dins un incòmode tàlveg fins arribar a un rotlo de sitja (WP-06). Pugem nord-est i tot d'una nord a un ample llom i seguint recte arribem al camí des Caragol al costat d'una petita bassa a la vora del mateix (WP-07). Són les 10,18 h. Aquí aprofitem per berenar. El dia és fred i força ennigulat. Després de vint minuts de descans, decidim seguir la nostra ruta davallant pel camí des Caragol que, en un tres i no res, ens mena al camí de la coma dels Cairats al costat de la font dels Polls (WP-08). Continuem per la dreta en forta pujada, i a la tercera corba, l'abandonem per l'esquerra (WP-09) per prendre un nou camí carreter força deteriorat pel pas del temps i que ens mena, transcorreguts uns deu minuts del darrer trencall, al pas de sa Creu, una petita bretxa excavada a la roca (WP10).

Del pas, abandonem el camí per l'esquerra (fita) i baixem a una clotada. Descendim sud-oest per dins un tàlveg, tot seguint les esporàdiques fites i les marques de pintura vermella. Creuem una petita torrentera i arribem a un rotlo de sitja i una barraca (WP-11). En aquest punt, també desemboca un camí carreter que ve de la pista dels Cairats i que hem d'ignorar. Aquí hem d'estar molt atents, perquè uns metres després i sobre el tronc d’una alzina hi ha una fita de pedres que ens indica l'inici del viarany del Coconar. Prenem el caminet que puja suaument en sentit sud-oest fins a una collada i travessa una paret per un portell (WP-12). L'altre costat, el caminoi es converteix en un bonic camí de ferradura, passa per un estret tàlveg i deixa a l'esquerra un rotllo de sitja i una barraca.

Pla des Coconar

Seguim el nostre camí, a estones no massa clar, però les fites ens ajuden a avançar, sempre en direcció sud-oest. Un poc més endavant, deixem a la dreta un camí (indicat amb fites) que ens duria al Pla des Aritges i arribem a l'altiplà des Coconar, un terreny pla i esplèndid mirador sobre la Coma dels Cairats.

El nostre itinerari continua franquejant aquest altiplà passem per un grup de pins i per dues enclotades de carritxeres. Deixem a l'esquerra el trencall que ens duria al pas de sa Cova i, més endavant, el del pas des Coconar, els quals davallen per l'accidentada vessant fins al camí del comellar dels Cairats i mantenint l'alçada trobem restes d'un remot camí. Petits marges de sosteniment i algun bocí empedrat ens ho confirmen.

Les fites ens ajuden a seguir aquest camí, que a estones es troba desaparegut del tot. Més endavant deriva cap a l'oest, s'endinsa dins un alzinar i travessa un primer xaragall. Ara el camí baixa, franqueja un petit tàlveg, una segona rosseguera i finalitza en el camí de ses Basses (WP-13).

Voltem cap a l'esquerra i dirigim la passa per aquest bonic camí que davalla suaument per dins un bell alzinar, creuant diversos tàlvegs i travessant el portell sense barrera de ses Basses. Més endavant, el sender baixa aferrat a les penyes i marca diverses giragonses fins a desembocar al clàssic i transitat camí de pujada al Pla des Pouet i per aquest camí baixem còmodament fins Valldemossa al carrer de les Oliveres, donant per finalitzada aquesta bonica excursió matinal. Són les 13,27 h quan arribem al vehicle.

Fitxa:
Ruta: Circular

Inici/Final: Urbanització de s'Arxiduc (Valldemossa)
Distància aproximada: 9,5 quilòmetres
Pujada acumulada: 524 metres
Alçada mínima - màxima: 763 - 423 metres
Temps efectiu sense parades: 3 hores i 30 minuts. (Total: 5,15 hores)
Excursió realitzada el dia:17 de gener de 2015
Components del grup: Pere, Tomeu C., Fernando i Josep.

Cartografia: Mapa Tramuntana Central. Editorial Alpina. (Escala:1:25.000)
Observacions: itinerari que pot presentar dificultats de seguiment, cal un bon sentit de l'orientació en muntanya. Sobre tot el tram comprés entre el (WP-01) al (WP-07), i el tram comprés entre els (WP-10) i (WP-13), el camí no es troba suficientment marcat i es a estones es perd.
No s'ha de patir vertigen per avançar pel tram dels cingles dels Cairats , no és difícil tècnicament, però hi ha un parell de passos aeris.

Track de la ruta a Wikiloc.
Clica la següent imatge per veure l'àlbum de fotografies:

Clica la imatge per veure l'àlbum de fotografies

dissabte, 10 de gener del 2015

[+/-]

Puig de Ca de Míner

Impressionant paret nord del puig de Ca de Míner

Bonica excursió matinal al puig de Ca de Miner pel camí de Fartàritx del Racó i per la casa de neu de Fartàritx.
Itinerari: Barrera a les Cases des Pujol (GR-221) - el Ninot - Fartàritx del Racó - font del Puig de Ca - Casa de neu de Fartàritx- coll de Fartàritx - Puig de Ca de Míner - Coll de Míner - Fartàritx del Racó - barrera (GR-221).
El nostre itinerari comença en la barrera d'accés a la possessió el Pujol. Per arribar-hi, en el Km 5,3 de la carretera de Pollença a Lluc, cal desviar-nos a l'esquerra pel camí Vell de Lluc (GR 221). Passats 1,5 km aproximadament, localitzarem la mencionada barrera a l'esquerra del camí (WP-01).
Així doncs, a les 8,35 h botem la barrera i iniciem la caminada per l'ample camí de terra que es dirigeix a les cases. Al cap d'uns tretze minuts, unes fletxes damunt una paret seca, ens avisen que hem de voltar a la dreta. Tot d'una, prenem un nou sender a l'esquerra, senyalitzat amb una nova fletxa i una fita. A partir d'aquí, comencem a pujar per un costerut tirany senyalitzat amb fites i marques de pintura que discorre per un ombrívol alzinar.
Després de travessar un portell, l'antic camí de bístia inicia una forta pujada cap al sud dibuixant diverses llaçades, passa per sobre la punxent roca anomenada el Ninot, travessa una barrera de ferro, fins assolir el magnífic altiplà de Fartàritx. Són les 9,50 h en arribar-hi.
En l'altiplà, als peus del puig de Ca de Míner, ens dirigim a la dreta (sud-oest) cap a les cases de Fartàritx del Racó (WP-02) a les quals hi arribem a les 10 h. Fem una breu aturada per visitar aquest bonic indret.
A continuació, prenem un ample camí que parteix de les cases en sentit sud-oest i que ens mena, transcorreguts uns disset minuts aproximadament, a la font del Puig de Ca de Míner situada als peus de l'impressionant puig homònim (WP-03). Una vell carretó i restes de canonades de plàstic desentonen i degraden l'entorn d'aquest racó.
De la font cap al coll de Fartàritx, retrocedim unes passes i prenem un confós tirany (oest/nord-oest) que transcorre per un terreny rocallós i brut de vegetació. Una mica més amunt i als peus dels penya-segats del puig, decidim fer una aturada per berenar. Tot seguit reprenem la marxa en direcció sud-oest. El viarany continua poc marcat i presenta un fort pendent. A les 11,35 h, arribem a la casa de neu de Fartàritx situada a 750 m d'alçada (WP-04). És l'únic dipòsit de neu que conserva la teulada feta en part de teules i la resta de morter en forma de volta de canó. Després d'una breu aturada, continuem ascendint en tendència sud fins arribar al coll de Fartàritx, després de franquejar un alt reixat per un botador de fusta (WP-05). El coll està situat a 800 m d'altitud i format pel vessant nord-est del puig Tomir i pel vesant sud-oest del puig de Ca. Són les 12 h.
Des del coll baixem cap al sud per una pista de terra i, transcorreguts tant sols cinc minuts, l'abandonem per l'esquerra cap a l'est (WP-06). Entrem dins una ampla i rosta coma coberta de càrritx. No tardem massa en saltar una alta reixeta sense botador, després de la qual, continuem ascendit el fort pendent per on ens sembla més adient, doncs tenim clar el nostre objectiu, assolir el peu dels penya-segats, al costat de la muntanya que tenim davant nostre. Hi arribem a les 12,20 h. Ara remuntem el cingle amb l'ajuda de les mans (fàcil) per una cornisa en diagonal cap a l'esquerra i ens situa a la plana superior del puig de Ca.

Vistes des del cim

El nostre itinerari continua direcció est/nord-est per un tram caòtic i planer, d'uns quinze minuts aproximadament, de pedres foradades i esquerdades entremig de càrritxeres i aritges com a vegetació més predominant. A la fi, a les 12,45 h assolim el puig de Ca de Míner de 876 m d'alçada (WP-07). La panoràmica és espectacular i el dia radiant amb sol i fred, acompanya a gaudir-la plenament.
Després de gaudir d'aquest moment màgic que produeix la satisfacció d'assolir un cim, descendim resseguint el tall de la cresta en direcció est fins arribar al coll de Míner tancat per una alta i fermada barrera de ferro (WP-08), la qual ens hem estalviat passant a l'altre cantó de la paret bastants metres abans d'arribar-hi.
A partir d'aquí s'han acabat les penúries, es tracta de baixar per una còmoda pista de terra que ens mena, en vint minuts escassos, al magnífic altiplà de Fartàritx molt a prop de les cases de Fartàritx del Racó, voltem a la dreta i desfem el mateix camí que hem fet servir per la pujada. A les 14,40 h arribem sense cap novetat al punt on hem iniciat aquest itinerari.

Fitxa:
Tipus de Ruta: Circular

Inici/ Final: Barrera a les Cases des Pujol (GR-221) (Pollença)
Distància aproximada: 11 quilòmetres

Pujada acumulada: 816 metres

Alçada mínima - màxima: ? - 876 metres

Temps efectiu sense parades: 4 hores i 13 minuts (Total: 6 hores i 6 minuts)

Excursió realitzada el dia: 10 de gener de 2015

Components del grup: Pere, Biel Pomar, Fernando, Tomeu C. i Josep

Cartografia: Mapa Tramuntana Nord. Editorial Alpina (Escala: 1:25.000)
Observacions: itinerari dur amb un considerable desnivell a superar. Presenta trams sense camí per un terreny abrupte i incòmode, tiranys fitats i camí bo d'amplada de carro.

Track de la ruta a Wikiloc.
Clica la següent imatge per veure l'àlbum de fotografies:

divendres, 2 de gener del 2015

[+/-]

Sa Comuna de Bunyola, pels passos d'en Content, de s'Arboç i des Fraguel

pas de s'Arboç

Una curta excursió pels boscos, comellars i passos de la Comuna de Bunyola
Recorregut : Km. 5 carretera de sa Comuna - pas d'en Content - camí de la Coma Gran - desviament al pas de s'Arboç - pas de s'Arboç - cisterna en el Planietjar - Cas Garriguer - camí de sa Coma Gran - desviament al pas del Fraguel - pas del Fraguel - Km 5 carretera de sa Comuna.
A les 10,35 h, partim del punt quilomètric 5 de la carretera que puja de Bunyola a l'àrea recreativa de Cas Garriguer. En aquest punt, parteix un caminet (dreta) que ens ha de baixar a la coma Gran, passant molt a prop del pas des Fraguel (via ferrada), pel qual fem comptes passar de tornada en acabar la passejada.
Aquest corriol pren direcció est i, transcorreguts uns tres minuts aproximadament, hem de desviar-nos a l'esquerra (hi ha unes fites que ho indiquen) direcció nord-est i creuar per un rotlo de sitja. Mentrestant continuem baixant seguint les fites, doncs el viarany a estones no es troba massa fressat. Així, passats uns cinc minuts del darrer trencall, arribem a una graonada de roca que hem de baixar amb l'ajuda de les mans, és el pas d'en Content. Un cop superat, franquegem una paret seca per un esbaldrec (WP-01) l'altra cantó de la qual, voltem est/sud-est baixant per un fort coster que ens mena al camí de sa coma Gran, després de franquejar la llera del torrent (WP-02).
Voltem a l'esquerra i ascendim pel camí carreter que discorre per dins aquest bonic comellar. Més amunt, passem per devora una bassa d'aigua situada a la dreta i, a continuació, una barraca de carboner a la nostra esquerra. Aquí hem d'estar molt atents, perquè una trentena de metres més amunt, (uns onze minuts del darrer trencall WP-02) a la dreta del camí hi ha una fita de pedres que ens indica el desviament cap al pas de s'Arboç (WP-03).
És un tram que desconeixem, per això, seguim les indicacions dels amics Joan Riera i Toni Sureda.
Prenem direcció sud, avancem amb lleugera tendència cap a l’esquerra, i aviat trobem fites que ens condueixen coster amunt fins arribar als peus dels espadats. Aquí hem de girar a l'esquerra i seguir nord/nord-est aferrats a les penyes on es localitzen diverses balmes. Així, a les 11,23 h accedim a l'inici del pas de s'Arboç (WP-04). Un graó natural que cal sobremuntar amb una curta grimpada. Ens ajudaran, uns diminuts graons picats a la roca, i també les bones preses per les mans que caldrà cercar.
Un cop passat el pas, localitzem les fites que ens menen direcció sud fins al Planietjar (cruïlla de camins) on hi ha un coll de cisterna (WP-05). Són les 11,34 h.
Després d'una breu aturada, agafem el camí de l'esquerra (nord-est). A uns dos-cents metres, deixem un camí a la dreta i continuem nord per la falda del puig Gros fins arribar a l'àrea recreativa de Cas Garriguer (WP-06).
Girem a l'esquerra i recuperem el bon camí de la coma Gran. Passem per un portell, i traçant suaus corbes baixem sud-oest per l'alzinar fins arribar de bell nou al punt on unes hores abans havíem desembocat en aquest camí (WP-02).
Travessem la torrentera i ens enfilem per l'altre vessant per un fort coster que ens mena a la base de la cinglera. Avancem pocs metres cap a la dreta, fins ensopegar amb l'inici del pas, el qual puja per la part baixa de la paret des puig des Vent (WP-07). És un pas equipat amb una vella corda amb nusos i grapes d'acer clavades a la roca que faciliten la grimpada per la paret. No és tècnic i és bo de superar. Després del pas desemboquem de nou al camí que hem fet servir per la baixada. Desfem les passes cap a l'oest, passem pel rotlo de sitja (WP-08), i finalment arribem a la carretera de sa Comuna, a prop del punt quilomètric 5 (WP-00), tancant el cercle d'aquest curt itinerari. Són les 12,30 h.
De tornada cap a Bunyola, ens aturem a la desena corba que marca la carretera. L'amic i company Tomeu em vol ensenyar una enorme balma que la gent de Bunyola l'anomena "Sa Cuina", fa estona que no hi ha estat i té ganes de trobar-la.
Per això, en la mencionada corba, parteix un camí de carro direcció sud-est (WP-09). Aquest camí baixa i, després de passar per una petita plataforma de ciment on es practica tir al plat, desemboca al fons d'una coma on finalitza (cinc minuts des de la carretera). A partir d'aquí, camp a través, pugem per dins el torrentó i, transcorreguts tant sols tres minuts, voltem a l'esquerra coster amunt direcció nord-oest fins arribar, tot d'una, a la mencionada balma. No es veu fins que hi ets ben damunt, l'espessa vegetació i les alzines tapen l'obertura. (WP-10). Les dimensions de la cavitat són considerables. Després de visitar aquest curiós indret, retornem pel mateix camí fins a la carretera.

Ruta circular amb 357 metres de pujada acumulada i 6 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 621 m.
Temps en moviment: 1,50 h. Temps parat: 0,46 h. Temps total: 2,36 h (segons el GPS).
Observacions: itinerari que presenta trams sense camí: del (WP-03) al (WP-05), tiranys fitats i camí bo d'amplària de carro. Per superar els dos passos, cal no patir vertigen i estar avesats a realitzar curtes grimpades. No són difícils tècnicament, però cal anar en molt de compte.
Excursió realitzada el dia 2 de gener de 2015. El grup ha estat format per: Tomeu C. i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

dissabte, 27 de desembre del 2014

[+/-]

Puig de Can Groc i serra de la Font

Puig de Can Groc

En aquest itinerari resseguim la serralada de la Font i ascendim al seu punt més alt, el puig de Can Groc de 553 metres d'altura. Des del coll de Cuixac, descendim pel torrent Fondo de Can Vela fins sortir-ne per un remot i esvaït camí que ens mena de nou a la urbanització de sa Font on hem començat la caminada.

Itinerari: Urbanització de la Font - puig de Can Groc - coll de Cuixac - torrent Fondo - urbanització de la Font.

Després de deixar el vehicle en un carrer asfaltat sense sortida de la urbanització de la Font en el terme municipal de Pollença (150 m) (WP-01), a les 8,25 h comencem a caminar comellar a munt (oest) fora cap traça de tirany. La contrada és aspre i rocosa plena carritxeres que dificulten la passa.

Cinquanta minuts de forta pujada, ens situa al cap de munt del comellar, a la cota de 367 m. Des d'aquí es divisa una amplia panoràmica: la vall de Sant de Sant Vicenç, la serra del Cavall Bernat, Pollença, ...

Després d'una breu aturada, prosseguim nord-oest travessant un altiplà de roques esquerdades i foradades. Superat aquest tram, continuem enfilant-nos direcció a un pujol senyalat amb una pila de pedres ben visible (508 m) (WP-02), el qual hi arribem a les 9,50 h. En aquest tram, el nostre itinerari continua primer direcció nord i, en arribar a la base d'aquest primer cim, canvia de sentit i agafa direcció oest. La pujada és bastant feixuga per un terreny que continua inhòspit i de mala traça. Des del cim ja divisem el Puig de Can Groc.

Aquí, una mica arrecerats del fort vent de mestral, aprofitem per fer un mos i recuperar-nos.

A les 10,10 h. reprenem la marxa baixant del pujol direcció oest/nord-oest, travessem un collet i enfilem la rosta pujada que ens ha de conduir al cim del Puig de Can Groc (WP-03), el qual hi arribem transcorreguts uns vint minuts des de l'anterior cim. Ens trobem a la cota 554 m. en un dels dos cims que té aquest puig i les panoràmiques que es gaudeixen, recompensen l'esforç que ha suposat arribar fins aquí: el castell del Rei, la vall de Ternelles dominada pel puig Gros.

El dia ha empitjorat, el cel s'ha cobert de núvols negres que amenacen pluja i el vent que corre augmenta la sensació de fredor.

Per baixar del puig, avancem uns metres cap al sud-oest i voltem cent vuitanta graus passant per sota els espadats del cim fins arribar a un collet. Un cop franquejat aquest, seguim direcció nord-est per la serra de la Font. Transcorreguts uns quinze minuts des del coll, passem per la cota 503 m i deu minuts més tard per la 505 m. En aquest darrer tram hem seguit nord-est sense camí cercant el millor recorregut per un terreny incòmode de pedres i roques cobert d'altes carritxeres que impedeixen veure on posem els peus.

Bot del torrent

Un cop superat el darrer cim (cota 505 m), emprenem una forta baixada que ens ha de conduir al coll de Cuixac (WP-04), el qual hi arribem transcorreguts uns vint-i-tres minuts. Aquest descens és incòmode, el pendent molt pronunciat, la vegetació i el pedreny solt, dificulten avançar i cal prendre s'ho en calma.

El nostre itinerari continua sense cap mena de camí per dins la llera del torrentó i guiats per les fites (sud-oest). Així, a les 12,20 h, arribem a un considerable bot i que cal desgrimpar anant en molt de compte. No és molt complicat, però si que cal tenir una certa experiència (WP-05).

Superat aquest entrebanc, continuem torrent avall i, transcorreguts uns deu minuts, arribem a un altre important saltant però que es pot evitar sortint pel costat dret del torrent, malgrat això, part dels components del grup s'animen a desgrimpar-lo.

Tants sols cinc minuts que aquest darrer entrebanc, abandonem el torrent per la dreta sud/sud-es, travessem un altre torrentó i ens enfilem pel coster contrari fins desembocar a un remot i deteriorat camí. Aquest camí empren una forta pujada amb successives ziga-zagues i, al cap de trenta-cinc minuts des que hem deixat el torrent Fondo, arribem dalt un altiplà cobert de carritxeres. Ara sols resta travessar-lo direcció sud/sud-es fins a desembocar al principi del comellar per on hem començat a caminar de bon matí, voltem a l'esquerra i en pocs minuts som novament en el punt on hem iniciat aquest itinerari.

Fitxa:

Ruta: Circular
Inici/ Final: Urbanització de la Font (Pollença)
Distància aproximada: 5,5 quilòmetres
Pujada acumulada: 540 metres
Alçada mínima - màxima: 281 - 552 metres
Temps efectiu sense parades: 3 hores i 10 minuts (Total: 5 hores i 20 minuts)
Excursió realitzada el dia: 27 de desembre de 2014
Components del grup: Pere, Miquel, Biel Pomar, Tomeu M., Fernando, Agustí i Josep.
Cartografia: Tramuntana Nord. Editorial Alpina. (Escala: 1:25.000)
Observacions: itinerari sense camí per un terreny abrupte i inhòspit: carritxeres que ho tapen tot, roquissars esquerdats. Presenta forts desnivells. És necessari un bon sentit de l'orientació en muntanya. Cal estar acostumats a petites grimpades i desgrimpades per superar els bots del torrent Fondo. No són difícils tècnicament, però cal anar en molt de compte.
Referències: Puig de Can Groc. Tresques de Tramuntana.

Track de la ruta a Wikiloc.
Clica la següent imatge per veure l'àlbum de fotografies:

dimecres, 24 de desembre del 2014

[+/-]

Puig de Santa Eugènia i puig de Son Seguí

Puig de Son Mascaró

Aquesta volta cultural surt del poble de Santa Eugènia i ascendeix al puig homònim, el de Son Mascaró i el de Son Seguí o d'en Marron. El descens el fem pel vessant sud d'aquest darrer i, per la carretera de ses Olleries, retornem al poble.
Itinerari: Santa Eugènia (S'Aljub) - desviament camí des Puig - Puig de Santa Eugènia - paret seca - Puig de Son Mascaró - camí de ses Coves - barraca de Can Loi - Can Perol - cruïlla de camins- Puig de Son Seguí - carretera de ses Olleries - Cova de Lourdes - Santa Eugènia (S'Aljub).
El punt de sortida i arribada d'aquesta volta es situa en el poble de Santa Eugènia, al carrer de s'Aljub (Km 7,5 de la carretera Ma-3040 que enllaça les carreteres de Sencelles i Sineu) (WP-01). En aquest punt es localitza s'Aljub, que dóna nom al carrer, un dipòsit d'aigua de planta rectangular i de coberta molt rebaixada. Fins al 1950, subministrava bona part de l'aigua que consumia la població.
A les 8,39 h iniciem la caminada pujant pel carrer Major (oest), passem per davant les cases de Son Bosso, també conegudes amb el nom de sa casa Paterna. Segons la tradició aquestes cases podrien constituir el nucli de l'alqueria islàmica de Benibazari. A continuació, deixem a l'esquerra la plaça de Bernat de Santa Eugènia on es troba la casa de la Vila i seguim pel carrer des Puig, un carrer cimentat i molt rost que desemboca a un altre transversal, que prenem cap a la dreta (nord/nord-oest). De seguida, a l'esquerra deixem un pou, dit el pou des Puigdalt; de base circular i coberta plana. Continuem avançant fins arribar al final del vial, on a l'esquerra parteix un tirany, de nom també camí des Puig (WP-02) (Hem tardat uns quinze minuts des de s'Aljub).
Aquest viarany puja entre parets de pedra seca. Després d'un tram sense paret i, transcorreguts uns onze minuts, arribem al puig de Santa Eugènia de 243 m d'alçada on hi ha el fuselatge d'un estrany aparell (WP-03).
Del puig de Santa Eugènia, retrocedim pel mateix camí. A pocs metres, trobem una desviació a l'esquerra per on hem de seguir direcció al coll del Portell Estret, on hi arribem amb pocs minuts (WP-04). Deixem a l'esquerra el pas tallat a la roca, conegut com el Portell Estret, i creuem una paret seca transversal per un esbaldrec i, seguint el marcat tirany (nord-oest), en pocs minuts assolim el puig de Son Mascaró on es troba el monument al Sagrat Cor (WP-05). Són les 9,20 h. Aquest monument és un projecte de l'escultor Amorós i sembla que és una rèplica del Sagrat Cor del Cerro de los Angeles (Madrid). Les obres foren patrocinades per Maria Ignàsia d'España i Descatlar, la propietària de Son Mascaró.
Del puig desfem el caminet, franquegem la paret transversal i tornem al coll (WP-04). En aquest punt voltem a la dreta (oest/sud-oest) i passem pel tall artificial de la roca anomenat, Portell Estret, que ens mena en dotze minuts, al camí de ses Coves (WP-06). En aquest tram, el tirany discorre per dins un pinar i, posteriorment, pel costat d'una reixeta metàl·lica. Travessa un camp, entre mig de dues cases i desemboca al camí abans esmentat, dins el comellar des Rafal.

Portell Estret

Voltem a la dreta (nord/nord-oest) pel camí de ses Coves, però passats pocs minuts, l'hem de deixar per l'esquerra, franquejar pel costat d'una barrera metàl·lica (WP-07) i emprendre la pujada pel camí del puig de Son Seguí o d'en Marron. Es tracta d'una pista asfaltada que puja amb fort rost per dins un pinar. Després de dues corbes, deixem a l'esquerra la casa de Can Sineu, i seguidament, també a l'esquerra del camí, un pou amb coberta i dues piques, una a cada costat. Seguim ascendit per asfalt i, transcorreguts uns quinze minuts, arribem a la barraca de Can Loi, al costat esquerra del camí (WP-08). És una interessant mostra de l'arquitectura popular, similar a les barraques de roter. Seguim, i tot d'una trobem a la dreta del camí i, un poc separada d'aquest, la casa de Can Perol, de planta rectangular i d'un enrunat aiguavés (WP-09). Després d'una breu aturada, continuem i, a dos minuts, arribem a una cruïlla de camins(WP-10). Deixem de banda el de l'esquerra, el camí del coster d'en Tòfol, per on fem comptes davallar més tard i prenem el de la dreta direcció al puig de Son Seguí o d'en Marron (WP-11), on hi arribem en onze minuts, tot seguint el camí principal, ara de terra, i ignorat diversos trencalls a cada banda.
Aquest cim es troba en una gran esplanada i la part més alta està a 319 m. S'hi localitza una torre de observació i un vèrtex geodèsic, anomenat "sa Farola".
Des del cim, seguint la pista cap al oest i creuant una paret de terme, es pot arribar a l'ermita de Son Seguí situada dins el terme de Santa Maria. Val la pena arribar-hi, el lloc és molt bonic i tranquil.
El descens el realitzem pel mateix camí fins arribar a l'encreuament del (WP-10) on hem de voltar cap a la dreta pel camí del Puig a ses Olleries o del coster d'en Tòfol. L'ample camí de terra pren direcció sud-est per dins el pinar, franqueja un portell sense barrera, deixa dues casetes a l'esquerra i, després de deu minuts escassos de la cruïlla de camins, desemboca a una pista en una petita rotonda (WP-12). El nostre itinerari volta a l'esquerra (sud/sud-est) pel coster d'en Tòfol, descriu una marcada ziga-zaga i desemboca al camí de Son Tano.
En aquest tram del coster d'en Tòfol el camí presenta un rost molt pronunciat, discorre entre diverses cases a cada banda i es troba cimentat fins a la part final de la baixada que és asfaltat. Abans d'arribar al camí de Son Tano, haurem de salvar, sense dificultats, una baixa barrera que impedeix el pas dels vehicles. És una llàstima que no hi hagi un pas condicionat pels senderistes, els quals es veuen obligats a botar la mencionada tanca.

Des del camí de Son Tano, el vial volta a l'esquerra i tot seguit a la dreta i enllaça amb la carretera de ses Olleries, on voltem a l'esquerra direcció a santa Eugènia (WP-13). La carretera pren direcció nord/nord-est i, transcorreguts pocs minuts, trobem a l'esquerra el portell i la llarga i rosta escala d'accés a la cova de Lourdes (abans cova des Coloms), la qual hi arribem a les 11,22 h. Un bonic lloc, tranquil i amb bones vistes, bé es mereix una aturada.
Retrocedim fins el portell i continuem per la carretera, en direcció a Santa Eugènia, on hi arribem pel carrer de l'Església. Deixem el temple i pel carrer del Sol, arribem al carrer Major i finalment a s'Aljub, tancant el cercle d'aquesta agradable volta. Són les 11,56 h.

Ruta circular amb 377 metres de pujada acumulada i 8 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 319 m.
Temps en moviment: 2,13 h. Temps parat: 1,05 h. Temps total: 3,18 h (segons el GPS)
Observacions: Itinerari bo de fer, tot ell discorre per còmodes i marcats camins.

Excursió realitzada el dia 24 de desembre de 2014. El grup ha estat format per: Josep.

Referències: Santa Eugènia. Guia dels pobles de Mallorca, 1999 Gaspar Valero i Martí.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

diumenge, 21 de desembre del 2014

[+/-]

Puig des Tossals Verds

Panoràmica nord des del puig dels Tossals: el puig de Massanella

Clàssica pujada des de la font des Noguer al cim des Tossals Verds de 1118 m d'alçada, des d'on es gaudeixen unes de les millors vistes de gran part de la Serra i el Pla. Els seus vessants de tramuntana i migjorn plens de vegetació, són l'origen del qualificatiu "verds" d'aquest puig.

Itinerari: font des Noguer - coll dels Coloms - Pla des Clot de sa Neu - Puig dels Tossals Verds - Pla des Clot de sa Neu - Coll dels Coloms - font des Noguer.

A les 9,50 h iniciem la nostra excursió a la font des Noguer situada en el Km. 33,8 de la carretera MA-10 de Lluc a Sóller (WP-01). Al costat de la carretera parteix, en sentit nord-est, el camí del GR 221 que discorre paral·lel a la canal de transvasament de l'aigua del Gorg Blau a Cúber i que ens acompanyarà durant el primer tram d'aquest itinerari. És un camí planer i còmode. No tardem gaire en gaudir d’espectaculars vistes del pla d’Almallutx amb l’embassament del Gorg Blau, dominat pel massís del puig Major i el puig de ses Vinyes. Més a l’est el puig de Massanella i la serra des Teixos.

Transcorreguts aproximadament uns quaranta minuts, assolim el pontet de ciment que travessa la canal i enllacem per la dreta amb el camí de la font des Prat (sud-est) (WP-02).

El sender, amb trossos empedrats, puja suaument entre alzines i, amb deu minuts ens situa al coll des Coloms i cruïlla de camins (808 m) (WP-03). Aquí aprofitem per berenar. A les 11,06 h reprenem la marxa pel camí que surt cap a la dreta seguint les indicacions. El fitat tirany ascendeix sud-oest per dins un frondós alzinar. El pendent és força pronunciat. Quinze minuts més amunt, deixem a la nostra dreta un penyal de color clar anomenat es Frare o es Pa de Figa.

Quan el bosc finalitza, assolim l'altiplà des Clot de sa Neu, a la dreta del qual, es localitza la casa de neu dels Tossals situada a 955 m d'altitud i, en l'actualitat, en procés de restauració (WP-04). Darrera el pou de neu es troba la casa dels nevaters en estat ruïnós. Són les 11,30 h.

Després de la visita a la zona, continuem el nostre itinerari prenem el tirany que, en sentit sud-oest, remunta la falda del puig entre carritxeres. Passats uns quinze minuts arribem a un collet on el viarany volta cap al nord-est ascendint la pedregosa vessant de la muntanya. Així, a les 12,10 h arribem al cim dels Tossals Verds de 1.118 m (WP-05). El dia és esplèndid i clar i les vistes són immillorables.

La baixada la fem pel mateix camí que hem emprat a la pujada i a la casa de neu ens aturem per dinar. Finalment, a les 15,35 h arribem de nou a la font des Noguer on acaba aquest fàcil recorregut.

Ruta d'anada i tornada pel mateix camí, amb 461 metres de pujada acumulada i 9 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 1.118 m.

Temps en moviment: 3,06 h. Temps parat: 2,41 h. Temps total: 5,47 h (segons el GPS).

Observacions: itinerari fàcil que discorre tot ell per camí i tiranys marcats.

Excursió realitzada el dia 21 de desembre de 2014 amb el grup excursionista de l'associació de veïnats de Pòrtol.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.