Torrent de s’Al·lot Mort

Punta de roca (WP-10)

Repetim per segon any consecutiu aquesta bella i espectacular excursió que des de la carretera de Sóller a Lluc ens du fins a cala Tuent. Aquest any variem un poc el seu traçat. Des del coll des Cards Colers, no seguim el camí dels Cingles i davallem, per un camí de muntanya, directe a la casa de Bini Petit.

Aquest cop som sis els components del grup: Pere, Biel Pomar, Enric, Juan, Agustí i Josep. A cala Tuent ens retrobem amb els companys: Antoni Forteza, Conxi, Francisca i Aina que ens esperen per nedar i dinar plegats.

Comencem l'excursió en la pista que condueix a les cases de Bini Gran i Bini Petit, situada en la carretera de Sóller a Lluc (Km 38’100 carretera Ma-10) (WP-01).
Pugem per aquest ample camí de terra i aviat creuem una barrera metàl·lica que, en aquesta ocasió, trobem oberta.

Poc més endavant, a la dreta, apareix sa Fonteta de na Cavaió. Té una mina alta i estreta que du l'aigua a l'exterior fins a un petit cossi de fang que vessa a una ampla pica rectangular.

Continuem el nostre camí ara amb forta pujada i, després d’un parell de revolts des d'on podem observar els alts espadats del Penyal des Migdia (1382 m), assolim el coll dels Cards Colers a 890 m d’altitud (WP 02). A l’esquerra , hi ha una creu i, a l’esquerra d’aquesta, unes runes d’una antiga construcció.
Aquí, deixem el camí ample dels Cingles, i continuem per l’esquerra de les runes. Després girem a la dreta. Tot seguint les fites, davallem per un espès i ombrívol pinar amb altes carritxeres que ens condueix a la part alta del torrent del Bini. Després de creuar el torrent, el camí discorre per la falda del puig de s’Alzinar, davalla fent un parell de revolts en direcció a un comellar que ens du a la pista dels Bini (WP-03), després de passar per l’abeurador de pedra de la font des Joncs i botar una reixeta.

Seguim la pista (N) i, als pocs minuts, deixem a la dreta el camí a Bini Petit. En aquest punt ens desviem a l’esquerra (NW) per un tirany que ens condueix a un tancat de paret seca amb un portell (WP-04). És l’Hospital, aquí deixaven els animals malalts per la seva recuperació. El nostre sender continua pel costat esquerre d’aquesta tanca.

A uns deu minuts de l’Hospital i, després de passar per unes roques amb figures curioses (el nostre company de cordada en Biel Pomar hi veu la cara de la reina d’España), arribem al pas des Ruc on hi ha una roca en forma de punta afilada (WP-05) . Baixem per aquesta paret d’uns quatre metres d’alçada amb fàcil desgrimpada.

Passat el pas aprofitem l’ombra d’uns pins per berenar i descansar un poc.

Reprenem la marxa (NW) seguint les fites que ens duen per restes d’un antic camí empedrat fins arribar a una cruïlla important (WP-06). En aquest punt el nostre itinerari continua per la dreta (NE) (seguint recte aniríem al pas des Marge i al camí de sa Costera). Ens hem de fixar en una muntanya de pedra vermellosa que veurem en front i que ens ha de quedar sempre a la nostra esquerra.

Seguim baixant (NE), sense camí guiats per les poques fites que trobem fins al fons de la vall que tenim davant. Trepitgem un territori molt incòmode d’altes carritxeres i punxegudes gatoves que tapen les pedres sense saber on posem els peus.

Després de trenta-cinc minuts des del la darrera cruïlla, arribem a un punt que el nostre itinerari gira a la dreta (E). Anem a cercar, al cap d’uns quinze minuts més, l’inici del pas de sa Carritxera (WP-07). Canal llarga i molt vertical que baixa directa al jaç del torrent de s’Al·lot Mort o torrent de Bini. Seguint amb atenció les fites i les taques de pintura, iniciem amb precaució la baixada per la dreta. En algun moment ens aferrem a les roques dels costats. Les fites ens fan fer diverses ziga-zagues fins arribar, després de vint–i–cinc minuts llargs, al jaç sec del torrent de Bini (WP-08).

Avancem per l’interior del torrent uns metres i en sortim per la dreta per pujar cap a la paret de la muntanya de Sa Mitjania que tenim en front. Avancem (NE) per un cornisa aèria paral·lela al torrent. Uns metres més endavant la cornisa queda tallada per una paret vertical d’uns quants metres. Ens trobem en al pas de s’Al·lot Mort (WP-09).

ATENCIÓ!, la tendència és baixar recta pel costat de la paret de sa Mitjania. Es pot baixar però és una desgrimpada aèria i un poc difícil per la manca de bones preses. La millor manera és separar-nos uns dos metres de la paret on trobem una roca que permet baixar amb bons punts de suport. Davallem, un darrera l’altre, menys els que han tirat pel dret, amb cura i de front, posant els peus en els millors llocs. No és un pas difícil si es troba el traçat correcte.

Continuem per la cornisa i, al cap d’uns pocs metres, el camí se separa de sa paret i es dirigeix cap a una vessant de càrritx molt dreta. Es creua horitzontalment, amb cura, i aferrant-se al càrritx per tenir més seguretat i estabilitat, una patinada resultaria fatal. Al final d’aquest curt franqueig, arribem a una punta de roca (WP-10). L’espectacle és captivador, impressionant, sembla que estiguem volant per damunt el torrent que ens queda un grapat de metres per davall dels nostres peus.

Després de passar aquesta roca, seguim vorejant la paret de la Mitjania per una forta i pronunciada baixada coberta de càrritx. De nou aferrar-nos a aquetes plantes ens dóna seguretat per anar progressant.

Al final d’aquest primer coster, fem un curt franqueig per anar a trobar una gran roca penjada al buit (WP-11) que superem gatejant.

Continuem baixant per un nou i llarg coster, ara més ample i no tant pronunciat, que desemboca al llit del torrent del Gorg dels Diners (WP-12), el torrent més vertical de Mallorca. El creuem pel mig dels seus grans blocs de roca i ens separem cap a la dreta per anar a cercar una petita balma situada a la paret de la muntanya. Aquest punt és clau per encertar el traçat que ens queda per fer. Passem ajupits per sota la balma molt tapada per la vegetació i sortim a dalt d’un petit mirador, el torrent ens queda a la nostra esquerra. Ara sense camí definit seguim (N) per damunt uns marges esbaldregats i abandonats fa temps. Quinze minuts des que hem deixat el torrent del Gorg dels Diners, girem a l’esquerra i baixem (NW). Trobem alguna despistada fita i arribem a un esbaldregat forn de calç en mig d’un alzinar (WP-13). A partir d’aquí, la cosa es complica més, ens queda un quart d’hora de descens per unes margades abandonades i molt brutes de vegetació. No hi ha camí i tirem pel dret per anar a cercar (seguint NW) el camí ample (WP-14) que veiem més avall. Arribats en aquest punt, s’han acabat les dificultats, ja sols ens queda seguir aquesta pista de terra que passa pel costat de les cases de can Lleig i ens mena a la carretera de la cala Tuent (WP-15) donant per acabat aquest dur i impressionant itinerari.
Un any més ens ha sorprès la bellesa d'aquesta ruta i un any més hem estat capaços de superar el repte que representa realitzar-la.

Ruta realitzada el dia 16 de juny de 2012. No és circular, amb 209 metres de pujada acumulada i 8 km de recorregut. Per excursionistes experts, avesats a caminar per la muntanya fora camins i amb bon sentit de l’orientació. La major part del recorregut discorre sense sender definit i per un terreny rocós, escarpat i molt dur. S'han de superar diversos passos aeris però sense dificultat tècnica. Molt recomanable dur calçons llargs i guants.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track del GPS a Wikiloc.