Passos dels Ermitans i de ses Maromes

Pas dels Ermitans

Interessant i emocionant itinerari pels voltants de l'ermita de la Trinitat de Valldemossa.

No fa gaire pujàrem a sa Talaia Vella pel pas de sa Paella, avui tornem a ascendir aquest puig però per un altre pas força emocionant el dels Ermitans i descendim per un pas de caçadors anomenat de ses Maromes.

Realitzem el següent recorregut: Can Costa (carretera Valldemossa - Deià) - ermita de La Trinitat - pas dels Ermitans – Refugi de s’Arxiduc - Talaia Vella (Vèrtex geodèsic) – mirador de Can Costa o de ses Puntes - pla des Pouet - pas de Ses Maromes – font de sa Noguera - Can Costa.

Sortim del punt quilomètric 69,9 de la carretera de Valldemosa a Deià, a l’alçada de Can Costa, abans hem deixat el cotxe a la mateixa carretera uns 370 metres de les cases (WP-01).

Davant el restaurant, a la dreta, parteix l’estreta carretera asfaltada que ens mena amb forta pujada a l’ermita de la Trinitat , també coneguda com ermita de Valldemosa (WP-02) (15 minuts).

Reprenem la marxa pel camí que surt de l’esplanada en direcció Nord Est, creuem una barrera i deixem a l’esquerra un camí que baixa. Tot d’una localitzem un berenador amb una taula de pedra on hi ha el "bufador".

El nostre camí continua deixant el bufador a l’esquerra planeja per dins el bosc i, després d’uns sis minuts aproximadament, l’abandonem i prenem un bonic camí de ferradura que surt a la nostra dreta (WP-03).

Dotze minuts més amunt trobem un esperó i una fita damunt una roca, des on podem observar a baix l’ermita. En aquest punt girem a l'esquerra, ascendim entre roques amb pronunciat rost cap al Sud Est, passem per tres sitges i, en creuar la darrera, voltem a l'esquerra.

A partir d’aquí el nostre itinerari segueix sense camí tot seguint les fites per dins l’humit alzinar. La catifa de fulles i el terreny banyat per la pluja provoca més d’una llenegada. Passats uns vint minuts de forta pujada topem amb una gran roca on hi ha dues exagerades pintades: Paella i Ermitans.

Avancem seguint les fites cap a l’Est, creuem una rosseguera i, després de caminar uns setze minuts, arribem als peus dels penya-segats punt on s’inicia el primer pas de la jornada, el pas dels Ermitans (WP-05). Aquest pas és una cornisa de roca que puja cap Sud Oest, a dia d’avui es troba ben equipat amb una cadena i una corda que ajuden a superar-lo. Encara trobem la roca banyada per les fortes pluges de la nit anterior que fa que hàgim d’extremar les precaucions en la pujada.

Superat el pas sense cap contratemps (WP-06) enfilem muntanya amunt per les restes d’un antic camí de carboners que més amunt es fa més evident, marca diverses ziga-zagues i ens mena a la carena de la muntanya. Girem a l’esquerra i, amb un tres i no res, arribem al punt més alt de l’itinerari d’avui el recent restaurat refugi de s’Arxiduc situat a 868 m (WP-07).

Mirador de ses Puntes

Després del merescut descans, emprenem el descens pel mateix camí que hem vingut, en direcció Sud Oest, pel camí de sa Talaia Vella que en el seu dia va fer construir s’Arxiduc. Passem al costat del vèrtex geodèsic (WP-08) i comencem a perdre alçada per arribar, en uns quinze minuts, el mirador de ses Puntes o de Can Costa (WP-09).

Traçant suaus corbes baixem per l’alzinar i arribem en pocs minuts al pla des Pouet (WP-10).

A partir d’aquí no coneixem l’itinerari que ens ha de dur fins a Can Costa passant pel pas de ses Maromes, ni tampoc disposem de cap track que ens pugui orientar, tant sols les orientacions que en el seu dia em va donar l’amic i muntanyenc Emilio Alonso.

Des del Pouet seguim el camí de la dreta (SW), és el sender que condueix al mirador de na Torta, el qual ens fa passar per les runes d’una caseta. Uns minuts més endavant, ens desviem pel camí de la dreta. Després de caminar uns vuit o deu minuts des del Pouet, topem amb un coll de caça al bell mig del camí (WP-11). Seguim les fites cap a la dreta (NW) i aviat superem un desnivell realitzant una petita i fàcil desgrimpada per les roques. Continuem baixant seguint les fites i deixem a la nostra esquerra tres colls de caça.

Per trobar el pas, envoltem el darrer coll per sota cap a l’esquerra, seguim una mena de tirany i, tot d’una trobem a ma dreta una canal de terra per on descendim, cal fixar-s’hi ja que és fàcil passar de llis, no hi ha cap senya ni fita que ho indiqui. Al final de la canal girem a l’esquerra per damunt una estreta cornisa i ja ens topem amb la primera corda fermada a una alzina (WP-12). Estem a l’inici del pas de ses Maromes, una estreta canal rocosa molt dreta formada per tres trams equipats amb gruixudes cordes i dues escales de fusta ancorades a la roca. És un pas de caçadors per facilitar ràpidament l’accés als colls de caça de la contrada.

Pas de ses Maromes

La pluja de la nit anterior ens complica força el descens, regalima aigua per tot arreu, sembla un xaragall. Descendim amb calma extremant les precaucions i ajudant-nos mútuament aconseguim superar-lo sense cap contratemps.

Continuem descendint amb fort pendent per un senderó fitat. Uns minuts més avall localitzem un enorme coll de tords a l’esquerra. El camí segueix baixant amb algunes voltes pel costat d’una paret de pedra i ens condueix al fons del torrent que ve del Pla des Pouet (WP-13).

A partir d’aquí no tenim clar per on hem de prendre per arribar novament a Can Costa.

Nosaltres seguim a l’esquerra per un camí força malmès, creuem una barrera de troncs i, al cap de poc, localitzem un forn de calç a la dreta del camí (WP-14). Continuem per un camí de carro fins arribar a una zona de grans margades molt ben cuidades i arreglades que fan goig mirar-les. Després de caminar uns deu minuts, travessem una barrera de fusta situada al costat de la font de na Noguera. Passada la font ens decantem cap a la dreta pujant per les margades direcció (NW) fins arribar a un ample camí que ens condueix en pocs minuta a la carretera de l’ermita de Valldemosa. Girem a l’esquerra i arribem de nou a Can Costa tancant el cercle d’aquest curiós i entretingut itinerari.

Ruta circular amb 607 metres de pujada acumulada i 8 km de recorregut. Itinerari per excursionistes acostumats a grimpar i sense vertigen. Pot presentar alguns problemes d'orientació en alguns trams.
Excursió realitzada el dia 02 de març de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Miquel, Tomeu i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.