Puig de Massanella per la font Nova i la font de l'Avenc

Powered by Wikiloc

Un itinerari alternatiu per ascendir al puig de Massanella. Es tracta de pujar per la cara sud, des de la carretera de Mancor de la Vall a Caimari, passant per les cases de Can Bajoca, el congost de s’Arreplegada, s’Estret i la casa des Bosc. Des d'aquí ascendir per es Rutló i la zona de s’Aladernar fins assolir el cim principal del Massanella. Baixar seguint la ruta normal fins a la font de s’Avenc. A Partir d’aquí, cercar sa Font Nova que es troba en mig d’una rosseguera, davallar novament a la casa des Bosc i retornar al punt d’inici pel mateix camí de pujada.

La ruta té dues parts ben diferenciades, la primera des de la carretera de Mancor de la Vall a Caimari fins a la casa des Bosc discorre sense cap tipus de dificultat, pe un camí ample i llarg que puja al coll de la Línia. La segona a partir d’on abandonem el camí ample (WP-04). És la part més gratificant i salvatge de la ruta. Discorre per un terreny abrupte i escarpat amb forts pendents i sense cap traça de camí, sols algun curt tram fitat.

Cal tenir en compte que hem de grimpar en dos passos (WP-07) i (WP-12) un poc aeris i exposats però amb bones presses que no presenten massa dificultat.
En definitiva, itinerari molt dur i exigent per excursionistes experts, ben entrenats físicament i en bon sentit de l’orientació. Cal superar un desnivell de 1.160 m aproximadament per costerudes vessants que posaran a prova la resistència de les nostres cames i el nostre estat físic en general. És sens dubte, un interessant recorregut pels amants de descobrir nous racons, on es té garantida la més absoluta solitud.

L’aproximació al punt de sortida es fa des de la població de Mancor de la Vall, per la carretera que va a Caimari. A 1,5 km. aproximadament del poble, trobarem un gran aparcament a ma esquerra i més a munt un vial asfaltat on podem deixar el cotxe (WP-01).

Accedim al camí de pujada pel portell que dóna accés a l’aparcament que està a la mateixa carretera.
Un poc més endavant, deixem les cases de Massanella a la dreta i seguim per aquest planer camí direcció NW i que transcorre paral·lel al llit del torrent del Corral Fals. Transcorreguts uns vint-i-cinc minuts del punt de partida, arribem a les cases de Can Bajoca (WP-02).

Seguim pel camí que comença a pujar lleugerament i s'engorja fins passar per l’Estret, part més estreta del congost de sa Replegada i, amb uns quinze minuts arribem a la casa des Bosc (WP-03).

Ara el camí gira un poc a gregal (NE) i puja pel comellar des Bosc. Més amunt creua el torrent i ben aviat arribem el trencant on deixem la pista i voltem a l’esquerra per una mena de camí que s’endinsa dins el boscatge (està senyalitzat amb dues fites una a cada cantó del camí) (WP-04).

Prosseguim, sense camí però amb alguna fita (farem bé en fer-les créixer), cap al N per dins una empinada coma (des Rutló) i un frondós alzinar fins arribar a una sitja (WP-05). Hem tardat aproximadament uns vint minuts des del trencant.
Des de la sitja veiem es Rutló, punt cap a on ens dirigim seguint les fites que trobem (W). En uns vint minuts, i després de franquejar una petita rosseguera, arribem a una altre sitja situada als peus des Rutló (WP-06).

Seguim avançant cap a W per dins l’alzinar i, un poc més amunt, encara passem per una darrera sitja. El fort pendent i la catifa de fulles del sòl fan que haguem d’anar en compte i trepitjar en seguretat per no relliscar.

Mitja hora llarga d’esgotadora pujada ens mena davall una paret que ens barra el pas (WP-07). Haurem errat l’itinerari? En Jesús Garcia Pastor no parla de cap pas!
Per sort tenim davant nostre una cornisa que puja en diagonal esquerra i que amb una petita grimpada ens permet pujar a dalt de l’espadat. Ens sorprèn una gran fita aïllada tot just superat el pas. Poder no anem del tot malament, però no en tornem a veure cap d’altre.

Des d’aquest punt, continuem cap al N per la zona anomenada de S’Aladernar. La pujada és molt rosta i dura, l’ascensió és llarga i feixuga. Hem de realitzar petites aturades per recuperar l’alè i seguir ascendint per un pendent, tal com diu en Jesús Garcia Pastor, dur, petri i escarpat.
Mentre pugem veiem a l’esquerra el puig de ses Bassetes i el coll de n’Argentó, i amunt, molt amunt, el cim que encara no és el puig principal del Massanella.
Després d’una bona caminada muntanya amunt, i emprant en més d’una ocasió les mans per superar el fort desnivell, arribem a dalt la carena (WP-08) i enllacem amb l’itinerari que ve del coll de n’Argentó. Hem tardat noranta minuts des del pas.

Ara per damunt la cresta (NE) i, amb un darrer esforç, coronem el puig de Massanella de 1.365 m. (WP-09). Són les dues, estem cansats i molt satisfets.
Dalt del cim aprofitem per dinar i recuperar forces, encara ens queda tot el descens i no sabem el què trobarem.

Iniciem el descens per la ruta normal direcció (SE) a la font de s’Avenc (WP-10) que arribem transcorreguts uns trenta minuts. Aprofitem per proveir-nos d’aigua ja que anem magres de líquid.

Continuem descendint pel tirany fitat i, atenció passats uns 15 minuts aproximadament, deixem el corriol i ens desviem SW per anar a un visible replà (WP-11) situat damunt un penya-segat. Aquest punt és clau per la partida cap a la font Nova. Sortim del replà i seguim amb la direcció que portàvem, és a dir cap al SW, sense cap traça de camí per una mena de bretxa entre els roquissars. El sentit de la marxa és en direcció a es Castellot que es veu lluny al nostre davant.

Transcorreguts uns trenta minuts, arribem a un punt crític (WP-12) ja que hem de superar un pas entre roques força exposat però sense dificultat. Un cop passat continuem pel peu d'unes parets escarpades fins anar a parar a l’inici d’una llarga i vertical rosseguera (WP-13) on al bell mig hi ha un profund solc fruit d’una esllavissada. La visió de la pronunciada baixada per la qual hem de descendir, escarrufa. Tots ens pensàvem que les dificultats ja s’havien acabat superant el darrer pas.
Amb lentitud i en molta cura anem descendint (SE) com podem per mig d’aquest roquissar. Hi ha moments que les pedres es mouen als nostres peus fent-nos perdre l’equilibri en més d’una ocasió.
A la fi, i enmig del rocam, en Fernando troba la font Nova del Massanella, davall d’uns grans blocs de roca (WP-14). Aprofitem per fer una aturada i fer quatre fotos d’aquest bonic lloc.

Continuem descendint per la rosseguera, ara de pedres més grosses i pendent més suau, fins arribar a la coma des Rutló i mes avall enllaçar amb el camí que ens du a la casa des Bosc.

Encara ens queda un bon tros de trajecte per concloure l’itinerari (més de 5 Km), pel mateix camí de pujada i sense cap dificultat. Passem de nou per s’Estret, les cases de Can Bajoca i arribem a la carretera de Mancor a Caimari, tancant així el circuit d’aquest dur i intens itinerari.

Fitxa: 

Ruta: Circular
Inici/ Final: cases de Massanella, situades a la carretera Ma-2112 de Mancor a Caimari.
Distància aproximada: 16 quilòmetres
Pujada acumulada: 1156 metres
Alçada mínima - màxima: 199 - 1365 metres
Temps efectiu sense parades: 6 hores i 5 minuts (Total: 10 hores i 30 minuts)
Excursió realitzada el dia: 6 d'octubre de 2012
Components del grup: Ferrnando, Tomeu i Josep

Cartografia: Tramuntana Nord. Editorial Alpina. (Escala: 1:25.000)
Observacions: Itinerari amb trams fora camí ni fites per un terreny rocós i escarpat. No sempre serà fàcil orientar-se i serà de gran ajuda l'ús d'un GPS i mapa topogràfic. La resta per tiranys de muntanya i camins de carro.
Referències: Fascicle 56 de les Rutes Amagades de Mallorca: Puig de Massanella (Des de Mancor de la Vall, per la Font Nova i la Font de s’Avenc) de Jesús García Pastor.

Track de la ruta a Wikiloc.
Clica la següent imatge per veure l'àlbum de fotografies:

Puig de son Nassi

Puig de son Nassi de 577 m.

Curta excursió d'horabaixa que puja al puig de son Nassi des de la carretera de Palma a Sóller.

Comencem doncs a caminar a la carretera Ma-11 de Palma a Sóller a l'alçada, més o menys, del punt quilomètric 14,600, just davant de la cruïlla a Bunyola (WP-01).

Seguim el vial asfaltat que puja a les cases de son Nassi Vell i al primer carrer que trobem girem a la dreta. Uns metres més endavant, el vial far un gir de noranta graus i puja direcció Nord Oest fins que mor en iniciar el bosc.

Agafem un camí que gira momentàniament a la dreta i creua un portell amb una barrera de ferro (WP-02), assegurant-nos que la deixem tancada darrera nostre.

Ens endinsem en el bosc i el caminoi fa un brusc canvi de direcció ara cap a Sud Oest recorrent la falda del puig de son Nassi, el nostre objectiu d'aquesta horabaixa.

El sender comença a pujar lleugerament seguint paral·lels a un reixat de ferro que ens queda a la nostra esquerra segons el sentit de la marxa.

Transcorreguts uns quinze minuts des del portell, assolim una barraca en estat ruïnós (WP-03). En aquest punt s'acaba el camí i emprenen una forta pujada en direcció nord-oest per dins el comellar de Cas Putxer.

Tot pujant per aquest rost coster comencem a trobar fites de pedra i algunes marques vermelles que ens indiquen el recorregut fins al cap d'amunt del coll que separa el puig de s'Alqueria a l'esquerra i el puig de son Nassi a la dreta (WP-04).

Aquest coll és tancat per una paret seca de partió amb reixat i un gran botador metàl·lic per passar a l'altre costat. Hem tardat aproximadament una mitja hora des de la barraca.

Sense creuar la paret, seguim a la dreta, cap al Nord Est. La pujada és forta però curta i arribem a la carena i al puig en quinze minuts. El puig de son Nassi té una alçada de 577 m i s'albira una bona vista. Davall una pedra hi ha un betlemet fet de figures a l'estil de siurells.

La baixada la realitzem seguint el mateix camí i anant molt en compte ja que el pendent és molt pronunciat. Sempre és més fàcil pujar que baixar.

Ruta no circular amb  400 metres de pujada acumulada i  4 km de recorregut. El pendent és molt fort i en alguns moments cal fer us de les mans per seguir progressant. 

Excursió realitzada el dia 03 d'octubre de 2012. 

El grup ha estat format per: Tomeu, Rafel, Biel Pomar i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

De l'Estany d’en Mas a cala Varques

Cala Varques

Aproximació: Per la carretera de Portocristo a Portocolom, girem a l’esquerra a l’alçada del punt quilomètric 10,800 direcció a cala Romàntica. Deixem el cotxe en l’aparcament d’aquesta urbanització situat a prop de la cala (WP-01).

Iniciem aquest passeig a l’Estany d’en Mas. La part sud d’aquesta cala està limitada per una paret de roca. En aquesta paret hi trobem dos camins que ens permeten pujar dalt a l’altiplà costaner. Un s’ha de superar un petit graó de quatre metres d’altura amb l’ajuda d’uns ferros clavats a la roca. Nosaltres per evitar aquest pas, creuem un paret seca esbaldregada i tancada amb reixeta de ferro situada al costa de l’hotel de la cala.

A l’altre cantó de la paret agafem un tirany amagat per la vegetació que puja empinat cap al Sud Est fins assolir l’altiplà costaner. El camí ens deixa just a la vora del cingle.

Ara agafem un corriol que discorre tota l’estona arran de la costa per dalt el penya-segat. Després d’uns deu minuts arribem a les restes d’una caseta vora del Frontó del Molar.

Continuem amb la direcció Sud Oest sempre a uns metres en paral·lel a la vorera del penya-segat.

El senderó discorre per dins una garriga kàrstica que cal anar en compte on posem els peus.

Més endavant divisem la cova dels Coloms. A la nostra esquerra, davall el penya-segat, hi ha la cova des Moro.

Continuant el tirany, creuem una paret seca amb reixeta per un botador de fusta (WP-02) i davallem cap a la cala Falcó.

A l’altre cantó de la cala, pugem de nou a l’altiplà. Seguim resseguint la costa i aviat arribem a la Cova des Pont (WP-03) imponent arc rocós. El sender torna a ser visible i baixa a un petita cala i des d’aquí al cap de pocs minuts arribem a la cala Varques (WP-04). En Gaspar Valero diu: "Grafiam el topònim amb v baixa perquè sembla que el nom prové del calçat dit avarques, i no de la barca de navegar".

Després de nedar i dinar, retornem pel mateix camí a l’Estany d’en Mas.

Ruta no circular amb  185 metres de pujada acumulada i  7 km de recorregut.

Excursió realitzada el dia 30 de setembre de 2012 amb el grup excursionista de l’associació de veïnats de Pòrtol.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Sa Fita del Ram

Fita del Ram de 833 m.

Itinerari: Esporles – coll de s’Heura – cases de son Ferrà – portell dels Lladres – Clot de neu - Fita del Ram – cova des Ermassets – ermites Velles - ermita de Maristel•la – roca el Castellet – Camí des Correu – Esporles.

Iniciem aquesta bonica excursió al poble d’Esporles. Deixem el cotxe davant l’escola pública i pugem per anar a cercar l’inici del carrer des Quarter. Aquí parteix un camí en direcció Sud que passa pel costat de la possessió del Rafal, que ens queda a la nostra esquerra. Passades les cases, el camí de carro gira un poc a la dreta i creua una barrera feta amb pals de fusta. Seguim uns metres i el sender gira a la dreta (W) fins arribar a la carretera des Verger. Tot d’una deixem la carretera i girem a l’esquerra per enfilar un empedrat caminoi (una drecera) que ens deixa, després d’una forta pujada, al coll de s’Heura (WP-02). Davant nostre tenim l’estreta barrera metàl•lica que du a l’ermita de Maristel•la.

Passem el portellet i seguim el camí que passa per devora les cases de son Ferrà. Creuem de nou un portell i després del segon revolt que marca el camí, el deixem per girar a l’esquerra per una barrereta (WP-03). Agafem aquest nou corriol que passa pel costat de l’aljub de la possessió i més endavant segueix la síquia de la font de la Figuera. Continuem l’itinerari amb pujada suau per uns marges fins assolir el portell dels Lladres (Wp-04) què dóna accés a antics camps de secà. Passats els camps, ens endinsem dins l’alzinar. Ara el camí comença a pujar (W) i marca diversos revolts. Tot pujant per un fort pendent, trobem marques de pintura que ens ajuden a seguir el senderó fins assolir un coll, amb una paret seca amb un portell.

Més amunt trobem un rètol de "Coto privado de caza" i girem a l'esquerra. Ara per terreny pla avancem pel costat d'una paret que ens queda a la nostra esquerra fins que trobem un portell sense barrera per on passem a l’altra cantó (SW). Seguim un viarany i uns minuts més tard arribem a un aljub (WP-05).

Deixem l’aljub a l’esquerra mantenint la direcció que portem (SW) i pugem pel mig d’un comellar a través d’un corriol amb fites que marca successius revolts. Quan arribem a dalt, creuem una nova paret seca i assolim el què en queda d’un clot de neu i un rotlle de sitja.

De la casa de neu avancem a la dreta (W) passem per una paret seca i amb l’ajut de fites arribem a una encletxa rocosa que ens mena dalt del cim la Fita de Ram (WP-06).

Després del merescut descans i les fotos de rigor, descendim del cim per l’encletxa i en arribar a la paret, la deixem a la dreta i seguim les marques de pintura vermella en direcció (N). Després d’uns deu minuts del cim, arribem a un camí més ample i marcat, punt on girem a la dreta. A poc a poc el pendent es suavitza i el camí és més clar fins assolir un aljub (WP-08). Seguim el nostre camí i passats uns deu minuts més arribem a les ermites Velles a l’esquerra (WP-09) i des d’aquí baixem pel camí principal a l’ermita de Maristel•la (WP-10).

El nostre itinerari continua per la part posterior del temple. Aviat passem pel costat d’un rotlle de sitja, aquí surt un camí que puja, el qual el deixem fer. Més avall, trobem a la dreta un tirany cap a la dreta, per on continuem. Aquest senderó prest es converteix amb un de carro que ens mena al pla del Castellet. Deixem el camí momentàniament i avencem uns metres a l’esquerra fins trobar les escales de pedra que donen accés a dalt de la roca del Castellet (WP-11). Val la pena pujar-hi ja que es pot gaudir de un espectacular vista. Retrocedim fins arribar de nou el camí de carro i ara sense deixar-lo i, amb vint minuts més de caminar, enllacem amb el camí Vell des Correu vora el pla de Can Dardal (WP-12). Des d’aquí en un tres i no res, arribem de nou al poble d’Esporles tancant el cercle d'aquest estiuenc i bonic itinerari.

Ruta fàcil i circular amb 735 metres de pujada acumulada i 10,5 km  de recorregut. Transcorre tota ella per dins l’alzinar. No és difícil però cal anar alerta amb la gran quantitat de camins que hi ha per tot arreu que ens poden despistar fàcilment.

Excursió realitzada el dia 22 de setembre de 2012.

El grup ha estat format per: Pere, Enric, Tomeu, Fernando i Josep.

Referències:  Lluís Vallcaneras. 20 itineraris alternatius III. Itinerari 5: la Mola del Ram.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Punta del Cavall i la cova de na Bernada

Cova de na Bernada

Iniciem la temporada d’excursions amb una ruta curta què tal com diu Tomàs Vibot, combina a la perfecció la muntanya lleugera amb la mar. Transcorre bona part sota l’ombra dels pins.

Punt de partida: Iniciem la caminada a la volta del General, situada a la carretera C-710 d'Esporles a Banyalbufar (Km 85,3).

Des d’aquí agafem el camí dit de Baix en direcció el port des Canonge a través del pinar de Baix.

En un tres i no res, el camí travessa la barrera que dóna entrada a la finca de son Bunyola.

Seguim caminant i passem per un trencall que ens queda a la nostra esquerra segons el sentit de la marxa. Nosaltres seguim recte, pel camí superior. Pel camí inferior, es per on tornarem més tard.

Transcorreguts aproximadament uns cinc minuts, trobem les runes d’una caseta de roter, i al costat una sitja i una curiosa barraca de carboner (WP-01).

El camí, ample i bastant planer transcorre sense cap entrebanc. Ara presenta marges de sosteniment i llargues fileres d’escopidors.

Seguim avançant i després d’un quilòmetre de la sitja, arribem a un forn de calç i al pi de la Consulta. Antic lloc de trobada dels carrabiners d’Esporles i Banyalbufar durant les guàrdies.

Ara retrocedim uns metres enrere i localitzem un tirany que davalla a la mar. A una gran roca al costat del camí hi ha un petita fletxa mig despintada que ens indica el lloc per on hem de desviar-nos (WP-02).

Emprenem la baixada per un desdibuixat corriol fitat mig amagat per la vegetació i per dins un ombrívol pinar.

En sortir de la pineda, ens trobem amb un terreny amb pendent i un poc inestable que ens fa transitar amb molta cura. Amb l’ajuda de fites de pedra seguim la línia de la costa en direcció sud-est saltant de roca en roca, fins assolir el nostre objectiu d’avui la curiosa cova de na Bernada (WP-03). Hem trigat uns 40 minuts des que hem abandonat el camí de Baix.

El topònim de na Bernada és molt antic, documentat moltes vegades des del XIV i encara viu a Banyalbufar en la forma més genuïna "Bernada" (vora el cavall Bernat).(Tomàs Vibot. Son Bunyola, una mar de noms).

Després de gaudir del racó, refem el camí fet i pugem sud-oest per un tiranyó empinat que ens mena sense cap dificultat a una zona planera coneguda amb el nom del pla del Cavall (WP-04). Seguim un camí de carro paral·lel al camí de Baix, fins que s'uneixen els dos. Ara sols ens queda seguir el camí fins arribar de nou a la volta des General, tancat el cercle d'aquesta curta i bonica excursió.

Fitxa:

Ruta: Circular

Distància aproximada: 4,7 quilòmetres

Pujada acumulada: 256 metres

Alçada mínima - màxima: 0 - 171 metres

Temps efectiu sense parades: 1 hores i 34 minuts. (Total: 2 hores i 50 minuts)

Excursió realitzada el dia: 15 de setembre de 2012

Components del grup: Pere, Biel Pomar, Enric, Fernando i Josep.

Cartografia: Mapa Tramuntana Sud. Editorial Alpina (Escala: 1:25.000)

Observacions:  Itinerari que discorre per camins de carro i per tiranys de muntanya. Hi ha un tram de baixada, del (WP-02) al (WP-03), molt forta amb pedres soltes, quan arriba a la línia de la costa el terreny és inestable i descompost. Caldrà anar molt alerta a patinar. Per arribar a la cova és sense camí botant de roca en roca i no és gens aconsellable si hi ha mala mar. 

Referències: Camí de Baix i punta del Cavall de Tomàs Vibot.

Track de la ruta a Wikiloc.

Clica la següent imatge per veure l'àlbum de fotografies:

Els turons de Morou i l’Esquei de Morou (Montseny)

Aprofitant l’estada a Terrassa (Barcelona), el dia 11 d’agost vaig anar, juntament amb l’amic Artur, al Parc Natural del Montseny.

Aquest parc se situa a la Serralada prelitoral catalana, de la qual n'és el massís més enlairat.

Tres grans conjunts muntanyosos configuren el massís: la carena del turó de l'Home (1.706 m) i les Agudes (1.703 m), el Matagalls (1.697 m) i el pla de la Calma (Puig Drau 1.344 m), que, units pels colls de Sant Marçal i de Collformic respectivament, encerclen la conca alta del riu Tordera.

Fageda a la font de Passavets

Per estirar les cames, seguirem l’itinerari de l’Empedrat de Morou que discorre per la vall de Santa Fe què és possiblement la més àmplia del Montseny i, una de les més atractives.

Aquest itinerari, perfectament senyalitzat, és circular, curt (6 Km) i senzill (353 m de desnivell acumulat). Sols cal anar alerta si es vol pujar a l'Esquei de Morou què s'ha de fer una grimpada. Discorre tot ell per dins espectaculars fagedes. Nosaltres l’allargàrem un poc més pujant al Turons de Morou i l’Esquei de Morou.

El punt de partida és el centre d’informació can Casades, passa pel frondós Pla de Mulladius, el pla Gran de la Cornera i puja als turons de Morou i l’Esquei de Morou, per baixar pels Empedrats i el pantà de Santa Fe.

Després de la caminada dinàrem sota l’ombra dels alts faigs que envolten la bonica font de Passavets. Més tard, gaudirem de l’audiovisual: Les quatre estacions al Montseny, en el Centre d’informació del Parc can Casades. De tornada amb el cotxe, férem una aturada a l’ermita romànica de Sant Marçal.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

El Moletó de la Granja

Moletó de la Granja

Recorregut: La Granja - camí des Correu -  portell del bosc de les Mosqueres - Moletó de sa Granja - comellar de ses Rotasses - camí des Correu -  portell del bosc de les Mosqueres - la Granja.

Iniciem la caminada a l'aparcament de Sa Granja, a la carretera d'Esporles a Banyalbufar (WP-01). Caminem uns vuit minuts per la carretera direcció a Banyalbufar fins arribar al desviament del camí des Correu (GR 221) que ens queda a l'esquerra . Deixem la carretera i pugem per aquest sender ben marcat i senyalitzat fins al portell del bosc de les Mosqueres. Ens sorprèn gratament les tasques de recuperació de l'antic empedrat que s'estan duent a terme en aquest bocí del camí.

Un cop passat el portell i just uns metres abans d'una barraca i un forn de calç, abandonem el camí del GR i ens desviem a l'esquerra pel primer camí de carro que trobem (WP-02),

Aquest sender puja per dins un ombrívol alzinar i ens mena a un collet on hi ha un ranxo de carboner i una paret de terme. Ara, sense creuar la paret, ascendim paral·lels a ella (NW) per un terreny dret i pedregós fins assolir la base dels penya-segats. Continuem uns metres cap a la dreta (N) mantenint l'alçada guanyada i tot d'una ens enfilem per una dreta canal en direcció (W). Es tracta, segons en Tomàs Vibot, d'un antic itinerari de carboners i caçadors. Seguim pujant amb l'ajuda de marques de pintura i més amunt agafem les restes d'un antic camí de ferradura que traça diversos revolts i que, un poc més amunt, ens situa dalt un coll tancat per una vella paret de partió. A l'altre cantó i, a la dreta, podem ascendir a un pelat penyal de 606 m que presenta bones vistes.

Descendim en direcció (W) en tendència a la dreta i arribem a un petit coll. Des d’aquí, iniciem una forta pujada tot seguint les fites fins assolir el Moletó de sa Granja de 675 m d'alçada (WP-03). Després de reposar i contemplar la vista, descendim del puig en direcció (NW). Avancem de nou a l'ombra d’un espès alzinar fins arribar a una paret (coll dels Bous segons en Tomàs Vibot) (WP-04) que dóna pas a un camí ben fressat i pel qual descendim. Aquest camí més endavant es converteix amb un de carro i passa pel comellar de ses Rotasses amb forces restes de l'activitat de carboners, calciners i roters. Seguim davallant per dins un esplèndid bosc fins enllaçar amb el camí Vell des Correu (WP-05). Ara torcem a la dreta, cap a xaloc (SE), el seguim sense cap dificultat, creuem el portell del bosc de les Mosqueres i, en un tres i no res, arribem de nou a l’aparcament de la Granja tancant el cercle d'aquest estiuenc i bonic itinerari.

Itinerari que pot presentar dificultats d’orientació ja que discorre en la seva totalitat per dins un espès alzinar. Molt adequat per fer-lo a l’estiu si el dia no és d’extrema calor.

Ruta circular amb 486 metres de pujada acumulada i 6,5 km  de recorregut.
Excursió realitzada el dia 28 de juliol de 2012.

El grup ha estat format per: Fernando i Josep.
Referències:Tomàs Vibot. El Moletó de la Granja.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Puig de na Fàtima (Valldemossa)

Aresta Oest de na Fàtima

Curta excursió, prop de 4 km, semicircular, amb 407 m de pujada acumulada, que ens ofereix amplies panoràmiques sobre Palma i la seva badia. Presenta una certa duresa en alguns trams; sobre tot en l'ascens per la seva aresta Oest amb inclinades pendents.

Comencem l'excursió a s'Estret, en el punt quilomètric 14,4 de la carretera Ma-1110 de Palma a Valldemossa (WP-01).

Passem pel vell pont, travessem la carretera i prenem un tirany a la dreta (E). Creuem el torrent i agafem el desviament cap a l'esquerra per enfilar-nos fins a un safareig que rep l'aigua a través d'una síquia. Una mica més amunt brolla la font de s’Estret.

Deixem la font a l’esquerra i pugem per un espès alzinar tot seguint les fites i les taques de pintura en direcció a gregal (NE). En un tres i no res, assolim un camí de ferradura que cap a la dreta ens mena al bonic mirador de s'Estret (WP-02). Té forma de ferradura i una taula de pedra en el centre. Des d'aquí veiem l'imponent Morro de sa Bombarda ben davant nostre i la carretera de Palma a Valldemossa.

Tornem enrere fins al sender que dúiem i prosseguim pujant cap al SE pel mig de margades abandonades, seguint fites i taques vermelles fins a arribar a una plana i després a un rotlle de sitja.

Aquí seguim cap a la dreta fins a trobar una gran fita damunt d'un marge que pugem per un esbaldrec. Seguim ascendint pel tirany cap a un coll amb una paret (WP-03) que dóna pas a la cresta del puig de na Fàtima. Iniciem l'ascens per l'aresta, deixant el seu tall a la nostra esquerra, uns metres més amunt. Seguim amb atenció les fites i les marques de pintura i després de mitja hora de forta pujada i suar de valent, assolim l'enllaç amb el tradicional sender que pujava a Na Fàtima (Cruïlla WP-04) i que nosaltres farem servir per davallar. El seguim uns metres a l'esquerra i en arribar a les restes d'una reixeta caiguda, ens desviem a la dreta. Ara només cal seguir les fites sempre pujant al NE fins assolir el puig de na Fàtima que es troba a 651 m d'alçada i coronat per un antic vèrtex (WP-05). No cal dir que les vistes són genials: al nord les cases de Pastoritx, just a rere, la serra de Son Moragues, el puig de la Font i la Coa de la Rata. Al nord-est, a sota, les ruïnoses cases de Raixeta.

Després de gaudir de les vistes, del merescut descans i fer les fotografies de rigor, iniciem el descens pel mateix itinerari de pujada fins a la cruïlla del WP-04. Aquí seguim l'antic camí per dins el bosc i en direcció (NNW) fins que es perd per damunt uns marges molt bruts de vegetació. Ara girem noranta graus a l'esquerra (W) i, més endavant (SW) sense camí ni fites ni res, iniciem un descens saltant de marge en marge per dins la vegetació amb la idea d'anar a cercar el camí que hem pujat fa una estona i poder arribar de nou a s'Estret on hem deixat el cotxe.

Excursió realitzada el dia 17 de juliol de 2012.

El grup ha estat format per: Fernando i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Davallada del Torrent de Pareis: d’Escorca a Sa Calobra

Torrent de Pareis

El torrent de Pareis és una de les meravelles naturals de Mallorca, tal vegada la més espectacular. El torrent s’origina a la confluència dels torrents des Gorg Blau i de Lluc en una zona coneguda com s’Entreforc, a 150 m d’alçada, i segueix el seu camí cap a la mar, al llarg d’uns 3.300 m, entre parets de fins a 200 m d’alt. La davallada, en sentit sud-est nord-oest, té un pendent mitjà del 5,14% fins desembocar a sa Calobra.

Mítica i estiuenca excursió de dificultat alta pels passos a superar. És important anar acompanyats d'algun excursionista expert i coneixedor del torrent.  La durada aproximada és de quatre hores.

Excursió realitzada el dia 14 de juliol de 2012.

El grup ha estat format per: Pere, Enric, Tomeu M., Miquel, Àngela, Felip, i Josep.

Referències:

Govren de les Illes Balears: Torrent de Pareis. Monument natural.
Jaume Tort: Recorregut pel torrent de Pareis.
Antoni Ordinas, Gabriel Ordinas, Antoni Reynés. Torrent de Pareis.

Veure l'àlbum de fotografies.

Els Cairats. Pas de sa Cova i pas de sa Creu

Inici: Camí des Cairats situat a la urbanització de s'Arxiduc (Valldemossa). S’hi accedeix pel carrer d'Àustria (Km 17,200 de la carretera Ma-1110).

(WP-01) Camí des Cairats - 0,0 km - 0 minuts - 435 m d'altitud.
A les 17 h iniciem la passa cap al nord-est per la pista des Cairats. El camí discorre horitzontalment entre camps de conreu a la dreta i el bosc a l'esquerra. Devers uns deu minuts, franquegem una barrera per un pas lateral i, tot d'una després, travessem un portell amb un pas canadenc. Seguim recte en suau ascens, passem vora la caseta ensorrada de la font na Ropit i, uns metres més amunt, ignorem el trencall que puja al Pla dels Xots. Seguim tot dret, fins arribar a una corba tancada a la dreta.

(WP-02) Desviament - 1,5 km - 20 minuts - 485 m d'altitud.
Aquí deixem el camí principal per agafar un altre que segueix recta, fins trobar una una baixa paret de terme.

(WP-03) Paret - 1,7 km - 25 minuts - 502 m d'altitud.
La franquegem, voltem noranta graus a l'esquerra i iniciem una forta pujada cap a l'altiplà dels Cairats.
Anem pujant orientats a l'oest per un pronunciat coster rocallós. Devers quinze minuts des de la paret, assolim la base de les penyes on hi ha una petita enfonsada d'uns quatre metres situada a baix d'una balma. És la petita balma què dóna nom al pas.
Girem a l'esquerra (sud-oest) i per darrera d'una alzina de tres branques, ascendim per una curta xemeneia amb l'ajuda de les mans. Un cop superada, voltem a la dreta (nord-oest) cap als peus de les penyes i amb una petita grimpada assolim un esperó que ens deixa damunt la cova.

(WP-04) Pas de sa Cova - 1,9 km - 38 minuts - 569 m d'altitud.
Seguim pujant, en diagonal esquerra (oest) per una ampla cornisa amb força vegetació. Ben aviat, passem pel costat d'una fita ben visible.

(WP-05) Fita - 2,1 km - 55 minuts - 637 m d'altitud.
Seguim pujant i uns metres més endavant girem a la dreta (nord-oest) en direcció a un pi solitari.

(WP-06) Pi 01 - 2,3 km - 1 hora - 678 m d'altitud.
En aquest punt voltem de nou a la dreta (nord-est) i, transcorreguts uns minuts, arribem al que el mestre Emilio Alonso anomena el Pla des Cairats, un terreny pla en aquesta accidentada vessant. Avancem entre les carritxeres orientats a nord-est, i després de travessar un clap de pins, ens desviem a l'esquerra. Avancem cap al nord per un terreny incòmode direcció a uns gran pins que veiem davant nostre, els qual assolim en uns quinze minuts.

(WP-07) Pi 02 - 2,8 km - 1 hora i 23 minuts - 745 m d'altitud.
Iniciem l'ascens per l'interior d'un estret tàlveg. Al principi pel costat dret (esquerra orogràfic) i al cap d'uns minuts per l'altre vessant per salvar mitjançant una ziga-zaga, i per una cornisa, un salt del torrent.
Continuem pujant per la llera del mateix i, passats uns vint-i-cinc minuts des dels pins, arribem a un altiplà on hi ha una alzina solitària.

(WP-08) Alzina - 3,2 km - 1 hora i 50 minuts - 880 m d'altitud.
Des de l'azina, girem a l'esquerra i anem direcció nord-oest cap un ample coll. Llavors, continuant amb la mateixa direcció, assolim sense cap dificultat, el camí de s'Arxiduc en el punt anomenat Pla des Aritges.

(WP-09) Pla dels Aritges - 3,6 km - 2 hores - 907 m d'altitud.
Fem una aturada per berenar i descansar [25']. Emprenem la marxa cap a la dreta, continuant pel camí de l'Arxiduc. Ara hem d'estar atents ja que transcorreguts uns 500 m més endavant, deixem el camí per la dreta, en un punt poblat per alguns pins.
Planegem entre els pins cap a l'est, i de seguida arribem a la zona de la cova de s'Aigo.

(WP-10) Cova de s'Aigo - 4,2 km - 2 hores i 15 minuts - 891 m d'altitud.
Una petita cova inundada, com una bassa que serveix d'abeurador pels animals. A la paret de la dreta es pot veure la data gravada: 29-11-55.
Des de la cova continuem cap a l'est paral·lels a unes penyes baixes que ens queden a la nostra dreta. Al cap de pocs minuts girem a la dreta travessant el llom rocós d'aquestes penyes.
Avancem uns metres entre roques envoltades de càrritx i entrem dins l'alzinar on ja trobem algunes fites que ens condueixen, est/sud-est amb forta baixada, fins al fons d’un tàlveg, on s'hi localitzen alguns ranxos de carboners, és l'indret anomenat Racó Perdut.
En aquest punt, surt un camí carreter per on continuem. El sender és ample i pedregós i, en algun bocí, presenta protecció d'escopidors. Transcorre per la capçalera de la coma dels Cairats, i té una bona panoràmica sobre aquesta clotada, el cingle dels Cairats i la moleta de Pastoritx.
Al cap de deu minuts, hem d'estar atents doncs el camí es troba molt desfet i és mal de seguir. Girem a la dreta i baixem uns metres fins a retrobar-lo, just a l'arribada al pas de sa Creu.

(WP-11) Pas de sa Creu - 4,7 km - 3 hores i 15 minuts - 766 m d'altitud.
El pas de sa Creu és una bretxa oberta a la roca per on passaven els carros carregats de carbó.
Un cop traspassada l'obertura, el camí volta cap a l'est i, després d'unes voltes, enllaça amb el popular camí dels Cairats, on voltem a la dreta en descens.
Baixem per la rosta pista fins a la barrera, on acaba el domini públic de Son Moragues.

(WP-12) Barrera - 6,9 km - 3 hores i 20 minuts - 510 m d'altitud.
Ara sols resta seguir l'ample camí que ens mena a la urbanització de l’Arxiduc, punt on hem iniciat l’itinerari.

(WP-01) Valldemossa - 8,6 km - 3 hores i 40 minuts - 433 m d'altitud.
A les 20:41 h arribem als vehicles.

Fitxa:

Ruta: Circular.
Inici/ Final: Urbanització de s'Arxiduc (Valldemossa)

Distància aproximada: 8,6 quilòmetres

Pujada acumulada:  509 metres

Alçada mínima - màxima: 433 - 912 metres

Temps efectiu sense parades: 2 hores i 52 minuts (Total: 3 hores i 40 minuts)

Excursió realitzada el dia: 12 de juliol de 2012

Components del grup: Fernando i Josep

Cartografia: Mapa Alpina Tramuntana Central (Escala: 1:25.000)

Observacions: Itinerari amb fort desnivell. Hi ha trams sense camí ni fites per un terreny incòmode. El pas de sa Cova no presenta massa dificultat tècnica i cal fer servir les mans per superar-lo.

Track de la ruta a Wikiloc.
Clica la següent imatge per veure l'àlbum de fotografies: