Puig de Ca de Míner

Impressionant paret nord del puig de Ca de Míner

Bonica excursió matinal al puig de Ca de Miner pel camí de Fartàritx del Racó i per la casa de neu de Fartàritx.
Itinerari: Barrera a les Cases des Pujol (GR-221) - el Ninot - Fartàritx del Racó - font del Puig de Ca - Casa de neu de Fartàritx- coll de Fartàritx - Puig de Ca de Míner - Coll de Míner - Fartàritx del Racó - barrera (GR-221).
El nostre itinerari comença en la barrera d'accés a la possessió el Pujol. Per arribar-hi, en el Km 5,3 de la carretera de Pollença a Lluc, cal desviar-nos a l'esquerra pel camí Vell de Lluc (GR 221). Passats 1,5 km aproximadament, localitzarem la mencionada barrera a l'esquerra del camí (WP-01).
Així doncs, a les 8,35 h botem la barrera i iniciem la caminada per l'ample camí de terra que es dirigeix a les cases. Al cap d'uns tretze minuts, unes fletxes damunt una paret seca, ens avisen que hem de voltar a la dreta. Tot d'una, prenem un nou sender a l'esquerra, senyalitzat amb una nova fletxa i una fita. A partir d'aquí, comencem a pujar per un costerut tirany senyalitzat amb fites i marques de pintura que discorre per un ombrívol alzinar.
Després de travessar un portell, l'antic camí de bístia inicia una forta pujada cap al sud dibuixant diverses llaçades, passa per sobre la punxent roca anomenada el Ninot, travessa una barrera de ferro, fins assolir el magnífic altiplà de Fartàritx. Són les 9,50 h en arribar-hi.
En l'altiplà, als peus del puig de Ca de Míner, ens dirigim a la dreta (sud-oest) cap a les cases de Fartàritx del Racó (WP-02) a les quals hi arribem a les 10 h. Fem una breu aturada per visitar aquest bonic indret.
A continuació, prenem un ample camí que parteix de les cases en sentit sud-oest i que ens mena, transcorreguts uns disset minuts aproximadament, a la font del Puig de Ca de Míner situada als peus de l'impressionant puig homònim (WP-03). Una vell carretó i restes de canonades de plàstic desentonen i degraden l'entorn d'aquest racó.
De la font cap al coll de Fartàritx, retrocedim unes passes i prenem un confós tirany (oest/nord-oest) que transcorre per un terreny rocallós i brut de vegetació. Una mica més amunt i als peus dels penya-segats del puig, decidim fer una aturada per berenar. Tot seguit reprenem la marxa en direcció sud-oest. El viarany continua poc marcat i presenta un fort pendent. A les 11,35 h, arribem a la casa de neu de Fartàritx situada a 750 m d'alçada (WP-04). És l'únic dipòsit de neu que conserva la teulada feta en part de teules i la resta de morter en forma de volta de canó. Després d'una breu aturada, continuem ascendint en tendència sud fins arribar al coll de Fartàritx, després de franquejar un alt reixat per un botador de fusta (WP-05). El coll està situat a 800 m d'altitud i format pel vessant nord-est del puig Tomir i pel vesant sud-oest del puig de Ca. Són les 12 h.
Des del coll baixem cap al sud per una pista de terra i, transcorreguts tant sols cinc minuts, l'abandonem per l'esquerra cap a l'est (WP-06). Entrem dins una ampla i rosta coma coberta de càrritx. No tardem massa en saltar una alta reixeta sense botador, després de la qual, continuem ascendit el fort pendent per on ens sembla més adient, doncs tenim clar el nostre objectiu, assolir el peu dels penya-segats, al costat de la muntanya que tenim davant nostre. Hi arribem a les 12,20 h. Ara remuntem el cingle amb l'ajuda de les mans (fàcil) per una cornisa en diagonal cap a l'esquerra i ens situa a la plana superior del puig de Ca.

Vistes des del cim

El nostre itinerari continua direcció est/nord-est per un tram caòtic i planer, d'uns quinze minuts aproximadament, de pedres foradades i esquerdades entremig de càrritxeres i aritges com a vegetació més predominant. A la fi, a les 12,45 h assolim el puig de Ca de Míner de 876 m d'alçada (WP-07). La panoràmica és espectacular i el dia radiant amb sol i fred, acompanya a gaudir-la plenament.
Després de gaudir d'aquest moment màgic que produeix la satisfacció d'assolir un cim, descendim resseguint el tall de la cresta en direcció est fins arribar al coll de Míner tancat per una alta i fermada barrera de ferro (WP-08), la qual ens hem estalviat passant a l'altre cantó de la paret bastants metres abans d'arribar-hi.
A partir d'aquí s'han acabat les penúries, es tracta de baixar per una còmoda pista de terra que ens mena, en vint minuts escassos, al magnífic altiplà de Fartàritx molt a prop de les cases de Fartàritx del Racó, voltem a la dreta i desfem el mateix camí que hem fet servir per la pujada. A les 14,40 h arribem sense cap novetat al punt on hem iniciat aquest itinerari.

Fitxa:
Tipus de Ruta: Circular

Inici/ Final: Barrera a les Cases des Pujol (GR-221) (Pollença)
Distància aproximada: 11 quilòmetres

Pujada acumulada: 816 metres

Alçada mínima - màxima: ? - 876 metres

Temps efectiu sense parades: 4 hores i 13 minuts (Total: 6 hores i 6 minuts)

Excursió realitzada el dia: 10 de gener de 2015

Components del grup: Pere, Biel Pomar, Fernando, Tomeu C. i Josep

Cartografia: Mapa Tramuntana Nord. Editorial Alpina (Escala: 1:25.000)
Observacions: itinerari dur amb un considerable desnivell a superar. Presenta trams sense camí per un terreny abrupte i incòmode, tiranys fitats i camí bo d'amplada de carro.

Track de la ruta a Wikiloc.
Clica la següent imatge per veure l'àlbum de fotografies:

Sa Comuna de Bunyola, pels passos d'en Content, de s'Arboç i des Fraguel

pas de s'Arboç

Una curta excursió pels boscos, comellars i passos de la Comuna de Bunyola
Recorregut : Km. 5 carretera de sa Comuna - pas d'en Content - camí de la Coma Gran - desviament al pas de s'Arboç - pas de s'Arboç - cisterna en el Planietjar - Cas Garriguer - camí de sa Coma Gran - desviament al pas del Fraguel - pas del Fraguel - Km 5 carretera de sa Comuna.
A les 10,35 h, partim del punt quilomètric 5 de la carretera que puja de Bunyola a l'àrea recreativa de Cas Garriguer. En aquest punt, parteix un caminet (dreta) que ens ha de baixar a la coma Gran, passant molt a prop del pas des Fraguel (via ferrada), pel qual fem comptes passar de tornada en acabar la passejada.
Aquest corriol pren direcció est i, transcorreguts uns tres minuts aproximadament, hem de desviar-nos a l'esquerra (hi ha unes fites que ho indiquen) direcció nord-est i creuar per un rotlo de sitja. Mentrestant continuem baixant seguint les fites, doncs el viarany a estones no es troba massa fressat. Així, passats uns cinc minuts del darrer trencall, arribem a una graonada de roca que hem de baixar amb l'ajuda de les mans, és el pas d'en Content. Un cop superat, franquegem una paret seca per un esbaldrec (WP-01) l'altra cantó de la qual, voltem est/sud-est baixant per un fort coster que ens mena al camí de sa coma Gran, després de franquejar la llera del torrent (WP-02).
Voltem a l'esquerra i ascendim pel camí carreter que discorre per dins aquest bonic comellar. Més amunt, passem per devora una bassa d'aigua situada a la dreta i, a continuació, una barraca de carboner a la nostra esquerra. Aquí hem d'estar molt atents, perquè una trentena de metres més amunt, (uns onze minuts del darrer trencall WP-02) a la dreta del camí hi ha una fita de pedres que ens indica el desviament cap al pas de s'Arboç (WP-03).
És un tram que desconeixem, per això, seguim les indicacions dels amics Joan Riera i Toni Sureda.
Prenem direcció sud, avancem amb lleugera tendència cap a l’esquerra, i aviat trobem fites que ens condueixen coster amunt fins arribar als peus dels espadats. Aquí hem de girar a l'esquerra i seguir nord/nord-est aferrats a les penyes on es localitzen diverses balmes. Així, a les 11,23 h accedim a l'inici del pas de s'Arboç (WP-04). Un graó natural que cal sobremuntar amb una curta grimpada. Ens ajudaran, uns diminuts graons picats a la roca, i també les bones preses per les mans que caldrà cercar.
Un cop passat el pas, localitzem les fites que ens menen direcció sud fins al Planietjar (cruïlla de camins) on hi ha un coll de cisterna (WP-05). Són les 11,34 h.
Després d'una breu aturada, agafem el camí de l'esquerra (nord-est). A uns dos-cents metres, deixem un camí a la dreta i continuem nord per la falda del puig Gros fins arribar a l'àrea recreativa de Cas Garriguer (WP-06).
Girem a l'esquerra i recuperem el bon camí de la coma Gran. Passem per un portell, i traçant suaus corbes baixem sud-oest per l'alzinar fins arribar de bell nou al punt on unes hores abans havíem desembocat en aquest camí (WP-02).
Travessem la torrentera i ens enfilem per l'altre vessant per un fort coster que ens mena a la base de la cinglera. Avancem pocs metres cap a la dreta, fins ensopegar amb l'inici del pas, el qual puja per la part baixa de la paret des puig des Vent (WP-07). És un pas equipat amb una vella corda amb nusos i grapes d'acer clavades a la roca que faciliten la grimpada per la paret. No és tècnic i és bo de superar. Després del pas desemboquem de nou al camí que hem fet servir per la baixada. Desfem les passes cap a l'oest, passem pel rotlo de sitja (WP-08), i finalment arribem a la carretera de sa Comuna, a prop del punt quilomètric 5 (WP-00), tancant el cercle d'aquest curt itinerari. Són les 12,30 h.
De tornada cap a Bunyola, ens aturem a la desena corba que marca la carretera. L'amic i company Tomeu em vol ensenyar una enorme balma que la gent de Bunyola l'anomena "Sa Cuina", fa estona que no hi ha estat i té ganes de trobar-la.
Per això, en la mencionada corba, parteix un camí de carro direcció sud-est (WP-09). Aquest camí baixa i, després de passar per una petita plataforma de ciment on es practica tir al plat, desemboca al fons d'una coma on finalitza (cinc minuts des de la carretera). A partir d'aquí, camp a través, pugem per dins el torrentó i, transcorreguts tant sols tres minuts, voltem a l'esquerra coster amunt direcció nord-oest fins arribar, tot d'una, a la mencionada balma. No es veu fins que hi ets ben damunt, l'espessa vegetació i les alzines tapen l'obertura. (WP-10). Les dimensions de la cavitat són considerables. Després de visitar aquest curiós indret, retornem pel mateix camí fins a la carretera.

Ruta circular amb 357 metres de pujada acumulada i 6 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 621 m.
Temps en moviment: 1,50 h. Temps parat: 0,46 h. Temps total: 2,36 h (segons el GPS).
Observacions: itinerari que presenta trams sense camí: del (WP-03) al (WP-05), tiranys fitats i camí bo d'amplària de carro. Per superar els dos passos, cal no patir vertigen i estar avesats a realitzar curtes grimpades. No són difícils tècnicament, però cal anar en molt de compte.
Excursió realitzada el dia 2 de gener de 2015. El grup ha estat format per: Tomeu C. i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Puig de Can Groc i serra de la Font

Puig de Can Groc

En aquest itinerari resseguim la serralada de la Font i ascendim al seu punt més alt, el puig de Can Groc de 553 metres d'altura. Des del coll de Cuixac, descendim pel torrent Fondo de Can Vela fins sortir-ne per un remot i esvaït camí que ens mena de nou a la urbanització de sa Font on hem començat la caminada.

Itinerari: Urbanització de la Font - puig de Can Groc - coll de Cuixac - torrent Fondo - urbanització de la Font.

Després de deixar el vehicle en un carrer asfaltat sense sortida de la urbanització de la Font en el terme municipal de Pollença (150 m) (WP-01), a les 8,25 h comencem a caminar comellar a munt (oest) fora cap traça de tirany. La contrada és aspre i rocosa plena carritxeres que dificulten la passa.

Cinquanta minuts de forta pujada, ens situa al cap de munt del comellar, a la cota de 367 m. Des d'aquí es divisa una amplia panoràmica: la vall de Sant de Sant Vicenç, la serra del Cavall Bernat, Pollença, ...

Després d'una breu aturada, prosseguim nord-oest travessant un altiplà de roques esquerdades i foradades. Superat aquest tram, continuem enfilant-nos direcció a un pujol senyalat amb una pila de pedres ben visible (508 m) (WP-02), el qual hi arribem a les 9,50 h. En aquest tram, el nostre itinerari continua primer direcció nord i, en arribar a la base d'aquest primer cim, canvia de sentit i agafa direcció oest. La pujada és bastant feixuga per un terreny que continua inhòspit i de mala traça. Des del cim ja divisem el Puig de Can Groc.

Aquí, una mica arrecerats del fort vent de mestral, aprofitem per fer un mos i recuperar-nos.

A les 10,10 h. reprenem la marxa baixant del pujol direcció oest/nord-oest, travessem un collet i enfilem la rosta pujada que ens ha de conduir al cim del Puig de Can Groc (WP-03), el qual hi arribem transcorreguts uns vint minuts des de l'anterior cim. Ens trobem a la cota 554 m. en un dels dos cims que té aquest puig i les panoràmiques que es gaudeixen, recompensen l'esforç que ha suposat arribar fins aquí: el castell del Rei, la vall de Ternelles dominada pel puig Gros.

El dia ha empitjorat, el cel s'ha cobert de núvols negres que amenacen pluja i el vent que corre augmenta la sensació de fredor.

Per baixar del puig, avancem uns metres cap al sud-oest i voltem cent vuitanta graus passant per sota els espadats del cim fins arribar a un collet. Un cop franquejat aquest, seguim direcció nord-est per la serra de la Font. Transcorreguts uns quinze minuts des del coll, passem per la cota 503 m i deu minuts més tard per la 505 m. En aquest darrer tram hem seguit nord-est sense camí cercant el millor recorregut per un terreny incòmode de pedres i roques cobert d'altes carritxeres que impedeixen veure on posem els peus.

Bot del torrent

Un cop superat el darrer cim (cota 505 m), emprenem una forta baixada que ens ha de conduir al coll de Cuixac (WP-04), el qual hi arribem transcorreguts uns vint-i-tres minuts. Aquest descens és incòmode, el pendent molt pronunciat, la vegetació i el pedreny solt, dificulten avançar i cal prendre s'ho en calma.

El nostre itinerari continua sense cap mena de camí per dins la llera del torrentó i guiats per les fites (sud-oest). Així, a les 12,20 h, arribem a un considerable bot i que cal desgrimpar anant en molt de compte. No és molt complicat, però si que cal tenir una certa experiència (WP-05).

Superat aquest entrebanc, continuem torrent avall i, transcorreguts uns deu minuts, arribem a un altre important saltant però que es pot evitar sortint pel costat dret del torrent, malgrat això, part dels components del grup s'animen a desgrimpar-lo.

Tants sols cinc minuts que aquest darrer entrebanc, abandonem el torrent per la dreta sud/sud-es, travessem un altre torrentó i ens enfilem pel coster contrari fins desembocar a un remot i deteriorat camí. Aquest camí empren una forta pujada amb successives ziga-zagues i, al cap de trenta-cinc minuts des que hem deixat el torrent Fondo, arribem dalt un altiplà cobert de carritxeres. Ara sols resta travessar-lo direcció sud/sud-es fins a desembocar al principi del comellar per on hem començat a caminar de bon matí, voltem a l'esquerra i en pocs minuts som novament en el punt on hem iniciat aquest itinerari.

Fitxa: 

Ruta: Circular
Inici/ Final: Urbanització de la Font (Pollença)
Distància aproximada: 5,5 quilòmetres
Pujada acumulada: 540 metres
Alçada mínima - màxima: 281 - 552 metres
Temps efectiu sense parades: 3 hores i 10 minuts (Total: 5 hores i 20 minuts)
Excursió realitzada el dia: 27 de desembre de 2014
Components del grup: Pere, Miquel, Biel Pomar, Tomeu M., Fernando, Agustí i Josep.
Cartografia: Tramuntana Nord. Editorial Alpina. (Escala: 1:25.000)
Observacions: itinerari sense camí per un terreny abrupte i inhòspit: carritxeres que ho tapen tot, roquissars esquerdats. Presenta forts desnivells. És necessari un bon sentit de l'orientació en muntanya. Cal estar acostumats a petites grimpades i desgrimpades per superar els bots del torrent Fondo. No són difícils tècnicament, però cal anar en molt de compte.
Referències: Puig de Can Groc. Tresques de Tramuntana.

Track de la ruta a Wikiloc.
Clica la següent imatge per veure l'àlbum de fotografies:

Puig de Santa Eugènia i puig de Son Seguí

Puig de Son Mascaró

Aquesta volta cultural surt del poble de Santa Eugènia i ascendeix al puig homònim, el de Son Mascaró i el de Son Seguí o d'en Marron. El descens el fem pel vessant sud d'aquest darrer i, per la carretera de ses Olleries, retornem al poble.
Itinerari: Santa Eugènia (S'Aljub) - desviament camí des Puig - Puig de Santa Eugènia - paret seca - Puig de Son Mascaró - camí de ses Coves - barraca de Can Loi - Can Perol - cruïlla de camins- Puig de Son Seguí - carretera de ses Olleries - Cova de Lourdes - Santa Eugènia (S'Aljub).
El punt de sortida i arribada d'aquesta volta es situa en el poble de Santa Eugènia, al carrer de s'Aljub (Km 7,5 de la carretera Ma-3040 que enllaça les carreteres de Sencelles i Sineu) (WP-01). En aquest punt es localitza s'Aljub, que dóna nom al carrer, un dipòsit d'aigua de planta rectangular i de coberta molt rebaixada. Fins al 1950, subministrava bona part de l'aigua que consumia la població.
A les 8,39 h iniciem la caminada pujant pel carrer Major (oest), passem per davant les cases de Son Bosso, també conegudes amb el nom de sa casa Paterna. Segons la tradició aquestes cases podrien constituir el nucli de l'alqueria islàmica de Benibazari. A continuació, deixem a l'esquerra la plaça de Bernat de Santa Eugènia on es troba la casa de la Vila i seguim pel carrer des Puig, un carrer cimentat i molt rost que desemboca a un altre transversal, que prenem cap a la dreta (nord/nord-oest). De seguida, a l'esquerra deixem un pou, dit el pou des Puigdalt; de base circular i coberta plana. Continuem avançant fins arribar al final del vial, on a l'esquerra parteix un tirany, de nom també camí des Puig (WP-02) (Hem tardat uns quinze minuts des de s'Aljub).
Aquest viarany puja entre parets de pedra seca. Després d'un tram sense paret i, transcorreguts uns onze minuts, arribem al puig de Santa Eugènia de 243 m d'alçada on hi ha el fuselatge d'un estrany aparell (WP-03).
Del puig de Santa Eugènia, retrocedim pel mateix camí. A pocs metres, trobem una desviació a l'esquerra per on hem de seguir direcció al coll del Portell Estret, on hi arribem amb pocs minuts (WP-04). Deixem a l'esquerra el pas tallat a la roca, conegut com el Portell Estret, i creuem una paret seca transversal per un esbaldrec i, seguint el marcat tirany (nord-oest), en pocs minuts assolim el puig de Son Mascaró on es troba el monument al Sagrat Cor (WP-05). Són les 9,20 h. Aquest monument és un projecte de l'escultor Amorós i sembla que és una rèplica del Sagrat Cor del Cerro de los Angeles (Madrid). Les obres foren patrocinades per Maria Ignàsia d'España i Descatlar, la propietària de Son Mascaró.
Del puig desfem el caminet, franquegem la paret transversal i tornem al coll (WP-04). En aquest punt voltem a la dreta (oest/sud-oest) i passem pel tall artificial de la roca anomenat, Portell Estret, que ens mena en dotze minuts, al camí de ses Coves (WP-06). En aquest tram, el tirany discorre per dins un pinar i, posteriorment, pel costat d'una reixeta metàl·lica. Travessa un camp, entre mig de dues cases i desemboca al camí abans esmentat, dins el comellar des Rafal.

Portell Estret

Voltem a la dreta (nord/nord-oest) pel camí de ses Coves, però passats pocs minuts, l'hem de deixar per l'esquerra, franquejar pel costat d'una barrera metàl·lica (WP-07) i emprendre la pujada pel camí del puig de Son Seguí o d'en Marron. Es tracta d'una pista asfaltada que puja amb fort rost per dins un pinar. Després de dues corbes, deixem a l'esquerra la casa de Can Sineu, i seguidament, també a l'esquerra del camí, un pou amb coberta i dues piques, una a cada costat. Seguim ascendit per asfalt i, transcorreguts uns quinze minuts, arribem a la barraca de Can Loi, al costat esquerra del camí (WP-08). És una interessant mostra de l'arquitectura popular, similar a les barraques de roter. Seguim, i tot d'una trobem a la dreta del camí i, un poc separada d'aquest, la casa de Can Perol, de planta rectangular i d'un enrunat aiguavés (WP-09). Després d'una breu aturada, continuem i, a dos minuts, arribem a una cruïlla de camins(WP-10). Deixem de banda el de l'esquerra, el camí del coster d'en Tòfol, per on fem comptes davallar més tard i prenem el de la dreta direcció al puig de Son Seguí o d'en Marron (WP-11), on hi arribem en onze minuts, tot seguint el camí principal, ara de terra, i ignorat diversos trencalls a cada banda.
Aquest cim es troba en una gran esplanada i la part més alta està a 319 m. S'hi localitza una torre de observació i un vèrtex geodèsic, anomenat "sa Farola".
Des del cim, seguint la pista cap al oest i creuant una paret de terme, es pot arribar a l'ermita de Son Seguí situada dins el terme de Santa Maria. Val la pena arribar-hi, el lloc és molt bonic i tranquil.
El descens el realitzem pel mateix camí fins arribar a l'encreuament del (WP-10) on hem de voltar cap a la dreta pel camí del Puig a ses Olleries o del coster d'en Tòfol. L'ample camí de terra pren direcció sud-est per dins el pinar, franqueja un portell sense barrera, deixa dues casetes a l'esquerra i, després de deu minuts escassos de la cruïlla de camins, desemboca a una pista en una petita rotonda (WP-12). El nostre itinerari volta a l'esquerra (sud/sud-est) pel coster d'en Tòfol, descriu una marcada ziga-zaga i desemboca al camí de Son Tano.
En aquest tram del coster d'en Tòfol el camí presenta un rost molt pronunciat, discorre entre diverses cases a cada banda i es troba cimentat fins a la part final de la baixada que és asfaltat. Abans d'arribar al camí de Son Tano, haurem de salvar, sense dificultats, una baixa barrera que impedeix el pas dels vehicles. És una llàstima que no hi hagi un pas condicionat pels senderistes, els quals es veuen obligats a botar la mencionada tanca.

Des del camí de Son Tano, el vial volta a l'esquerra i tot seguit a la dreta i enllaça amb la carretera de ses Olleries, on voltem a l'esquerra direcció a santa Eugènia (WP-13). La carretera pren direcció nord/nord-est i, transcorreguts pocs minuts, trobem a l'esquerra el portell i la llarga i rosta escala d'accés a la cova de Lourdes (abans cova des Coloms), la qual hi arribem a les 11,22 h. Un bonic lloc, tranquil i amb bones vistes, bé es mereix una aturada.
Retrocedim fins el portell i continuem per la carretera, en direcció a Santa Eugènia, on hi arribem pel carrer de l'Església. Deixem el temple i pel carrer del Sol, arribem al carrer Major i finalment a s'Aljub, tancant el cercle d'aquesta agradable volta. Són les 11,56 h.

 
Ruta circular amb 377 metres de pujada acumulada i 8 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 319 m.
Temps en moviment: 2,13 h. Temps parat: 1,05 h. Temps total: 3,18 h (segons el GPS)
Observacions: Itinerari bo de fer, tot ell discorre per còmodes i marcats camins.

Excursió realitzada el dia 24 de desembre de 2014. El grup ha estat format per: Josep.

Referències: Santa Eugènia. Guia dels pobles de Mallorca, 1999 Gaspar Valero i Martí.

 
Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Puig des Tossals Verds

Panoràmica nord des del puig dels Tossals: el puig de Massanella

Clàssica pujada des de la font des Noguer al cim des Tossals Verds de 1118 m d'alçada, des d'on es gaudeixen unes de les millors vistes de gran part de la Serra i el Pla. Els seus vessants de tramuntana i migjorn plens de vegetació, són l'origen del qualificatiu "verds" d'aquest puig.

Itinerari: font des Noguer - coll dels Coloms - Pla des Clot de sa Neu - Puig dels Tossals Verds - Pla des Clot de sa Neu - Coll dels Coloms - font des Noguer.

A les 9,50 h iniciem la nostra excursió a la font des Noguer situada en el Km. 33,8 de la carretera MA-10 de Lluc a Sóller (WP-01). Al costat de la carretera parteix, en sentit nord-est, el camí del GR 221 que discorre paral·lel a la canal de transvasament de l'aigua del Gorg Blau a Cúber i que ens acompanyarà durant el primer tram d'aquest itinerari. És un camí planer i còmode. No tardem gaire en gaudir d’espectaculars vistes del pla d’Almallutx amb l’embassament del Gorg Blau, dominat pel massís del puig Major i el puig de ses Vinyes. Més a l’est el puig de Massanella i la serra des Teixos.

Transcorreguts aproximadament uns quaranta minuts, assolim el pontet de ciment que travessa la canal i enllacem per la dreta amb el camí de la font des Prat (sud-est) (WP-02).

El sender, amb trossos empedrats, puja suaument entre alzines i, amb deu minuts ens situa al coll des Coloms i cruïlla de camins (808 m) (WP-03). Aquí aprofitem per berenar. A les 11,06 h reprenem la marxa pel camí que surt cap a la dreta seguint les indicacions. El fitat tirany ascendeix sud-oest per dins un frondós alzinar. El pendent és força pronunciat. Quinze minuts més amunt, deixem a la nostra dreta un penyal de color clar anomenat es Frare o es Pa de Figa.

Quan el bosc finalitza, assolim l'altiplà des Clot de sa Neu, a la dreta del qual, es localitza la casa de neu dels Tossals situada a 955 m d'altitud i, en l'actualitat, en procés de restauració (WP-04). Darrera el pou de neu es troba la casa dels nevaters en estat ruïnós. Són les 11,30 h.

Després de la visita a la zona, continuem el nostre itinerari prenem el tirany que, en sentit sud-oest, remunta la falda del puig entre carritxeres. Passats uns quinze minuts arribem a un collet on el viarany volta cap al nord-est ascendint la pedregosa vessant de la muntanya. Així, a les 12,10 h arribem al cim dels Tossals Verds de 1.118 m (WP-05). El dia és esplèndid i clar i les vistes són immillorables.

La baixada la fem pel mateix camí que hem emprat a la pujada i a la casa de neu ens aturem per dinar.  Finalment, a les 15,35 h arribem de nou a la font des Noguer on acaba aquest fàcil recorregut.

Ruta d'anada i tornada pel mateix camí, amb 461 metres de pujada acumulada i 9 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 1.118 m.

Temps en moviment: 3,06 h. Temps parat: 2,41 h. Temps total: 5,47 h (segons el GPS).

Observacions: itinerari fàcil que discorre tot ell per camí i tiranys marcats.

Excursió realitzada el dia 21 de desembre de 2014 amb el grup excursionista de l'associació de veïnats de Pòrtol.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Na Blanca des de Cala Pi de la Posada

Panoràmica des del cim de Na Blanca realitzada per Biel Pomar.

Partint de la bonica Cala Pi de la Posada ascendirem al puig de na Blanca de 327 m d'alçada des d'on es gaudeix una bonica panoràmica de la península de Formentor.

Itinerari: aparcament de Cala Pi de la Posada (platja de Formentor) - barrera (inici tirany) - Na Blanca - pista - coll de l'Olivardar - aparcament.

El punt de sortida i arribada d'aquesta excursió es situa en l'aparcament de la platja de Formentor (KM 8,8 de la carretera Ma-2210 del Port de Pollença al Cap de Formentor) (WP-01).

A les 8,36 h prenem un curt tirany que surt de l'aparcament direcció sud i que ens mena, després de creuar la carretera de l'hotel, a Cala Pi de la Posada (Platja de Formentor).

El nostre itinerari continua, est-sud-est, per la platja. Després de caminar uns quinze minuts vorera de la mar, arribem al final de la tanca de l'hotel.

Voltem a l'esquerra (est) per un vial asfaltat, el qual una mica més amunt gira a la dreta i continua fins que finalitza a una barrera metàl·lica (WP-02). Són les 9,08 h.

Al costat esquerra de la tanca s'enfila un rost tirany per on continuem. Es tracta d'un viarany fitat i estret que serpentejant ascendeix, primer direcció est, per voltar al cap de poc, al nord. Transcorreguts uns trenta minuts de forta pujada, arribem una cruïlla, en la qual optem pel corriol de l'esquerra per pujar a na Blanca (WP-03). El viarany pren direcció cap a mestral amb suau pujada per dins un pinar poc frondós i per un terreny cada cop més aspre i rocós. A mesura que anem pujant les vistes es tornen més maques. Per fi, a les 10,12 h, arribem al cim de na Blanca de 327 m d'alçada des d'on es gaudeixen boniques panoràmiques de la badia de Pollença, de la península d'Alcúdia i, als nostres peus la platja i la illa de Formentor (WP-04).

L'illa de Formentor

Després de berenar, a les 10,40 h, iniciem el descens cap a gregal sense camí, per on ens indiquen les fites i entre roques i carritxeres. Així, transcorreguts uns vint minuts des del cim, desemboquem a una pista forestal (WP-05). El sender baixa direcció gregal, enfilant l'estrident cim del Fumat, passa pel coll de la Geneta i més avall arriba al coll de l'Olivardar, deixant abans un camí a la dreta que es dirigeix a cala Murta.

Des del coll, el camí carreter volta a l'esquerra i continua cap a ponent. Un poc més endavant deixa un trencall a la dreta i posteriorment uns camps de conreu també a la dreta. La pista és ampla i discorre pel Pla del Pujol paral·lela a la carretera MA-2210 a certa distància. A la nostra esquerra podem observar els espadats blanquinosos de na Blanca. Així, arribem a una gran esplanada al fons de la qual, el camí es divideix en tres branques. Optem pel camí més estret de la dreta, que prest deixa una cova a l'esquerra (WP-06). Més endavant el camí es torna a dividir, nosaltres seguim pel de la dreta que va paral·lel a la carretera i ens condueix al final de l'aparcament de la platja de Formentor, on amb un botador accedim al seu interior. Així a les 13,10 h tanquem el cercle d'aquesta agradable i fàcil volta.

Ruta circular amb 396 metres de pujada acumulada i 8,7 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 327 m.

Temps en moviment: 2,30 h. Temps parat: 1,10 h. Temps total: 3,40 h (segons el GPS)

Observacions: Itinerari en general bo de fer. La pujada a na Blanca i la baixada estan senyalitzades amb fites. La resta discorre per còmodes senders.

Excursió realitzada el dia 13 de desembre de 2014. El grup ha estat format per: Enric, Biel Pomar, Tomeu C. i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Puig des Grau i Caragoler des Guix

Puig Caragoler des Guix

Itinerari: Coll de sa Batalla - Bretxa Vella - deixem camí Vell - pas de n'Arbona - puig des Grau - puig Caragoler des Guix - camí Vell - coll de sa Batalla.

Són les 8,30 h en sortir del coll de sa Batalla situat al tram final de la carretera Ma-2130 al terme municipal d'Escorca (WP-01). Un cop passat el pont sobre el torrent de Comafreda, prenem el camí del GR-222, per la dreta. Es tracta del camí Vell de Lluc direcció a Caimari, el qual discorre per dins un clap d'alzines, en suau ascens. Deixem a la dreta la font des Guix i, un poc més amunt, el camí que du al coll de la Línia i al Massanella, fins arribar a la Bretxa Vella, i tot seguit el mirador del Salt de la Bella Dona (hem tardat uns vint minuts des de l'inici).

Seguim, en suau descens, l'empedrat camí de "sa Llangonissa", dit així per la forma que té el seu traçat. Transcorreguts uns deu minuts aproximadament, deixem un trencall a l'esquerra i, en suau pujada, arribem al coll de sa Volta. Després del coll, el sender baixa amb fort pendent marcant diversos revolts, els qual es troben cimentats, i en finalitzar aquests, deixem el camí del GR per desviar-nos per la pista de la dreta, oest (WP-02). A continuació, seguim aquest nou camí carreter i, transcorreguts uns set minuts aproximadament, també l'hem de deixar per prendre un tirany a la dreta direcció nord-oest (WP-03). El tirany, fressat i fitat, s'enfila fort per dins un alzinar on es localitzen diversos rotlos de sitja i barraques de carboner.

A les 9,45 h arribem a una paret de partió, és el pas de n'Arbona (WP-04), la travessem i prosseguim el tirany que en lleuger descens, ens mena al llit del torrent de la Coveta Negre (WP-05). A partir d'aquí, ja sense camí, seguim les fites que ens condueixen cap al nord-est. Es tracta de pujar cercant la millor passa entre roques i garriga espessa. Després de salvar un graó rocallós amb una petita grimpada, arribem a la base dels espadats que envolten el cim. Flanquegem a l'esquerra per damunt una roca inclinada i travessem una baixa paret de terme. Tot seguit, envoltem els penya-segats, per acabar pujant per la cara sud i assolir el vèrtex del puig des Grau (WP-06). Són les 11 h en punt. Per mestral s'atraquen espessos núvols i surt l'arc de Sant Martí.

Cresta del puig Caragoler des Guix

Després d'una breu aturada per gaudir de la vista, descendim del cim retrocedint uns metres pel mateix camí fins redreçar cap al nord-est direcció al puig Caragoler des Guix. Travessem una zona de pinar i els núvols que es decideixen a descarregar una curta ruixada acompanyada de calabruix. Tot seguit, ens enfrontem a la inhòspita cresta formada per grans blocs de roques esquerdades i afilades, ara banyades, on encara és fa més complicat progressar. En molt de compte i, seguint les fites, anem pujant i davallant, a estones per dalt l'aresta i d'altres per sota d'aquesta cercant els seus punts febles.

Passem prop d'una roca amb un forat, que queda a l'esquerra i, un poc més tard, per una petita plataforma amb matolls. A partir d'aquí, les fites ens condueixen, donant una mica de volta per la dreta i per un caos de penyes trencades, al cimal del puig Caragoler des Guix de 913 m (WP-07). El cim esta assenyalat amb una creu amb una placa col·locada pel grup “Els Voltors”. Són les 12,18 h.

Descendim del cim uns metres en direcció nord-est i de seguida les fites ens deriven cap a la dreta per una gran pala molt vertical i per un terreny càrstic, rocós i molt fragmentat per l’erosió. La progressió és molt lenta i hem d'emprar sovint les mans i l'equilibri per seguir baixant. D'aquesta manera, transcorreguts uns quaranta-cinc minuts, arribem a un rotlo de sitja on finalitza aquest complicat tram.

A continuació seguim descendint, ara vers est-sud-est, per dins la garriga de pins i mates. Perdem les fites però, seguint la mateixa direcció que portàvem, arribem al camí Vell de Lluc al costat del mirador, poc abans del Salt de la Bella Dona (WP-09). Prenem cap a l'esquerra, nord, i desfent la pista que hem fet de bon matí, arribem a la carretera i al coll de sa Batalla. Són prop de les 14 h quan donem per finalitzada aquesta curta però exigent excursió.

Ruta circular amb 620 metres de pujada acumulada i 7 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 913 m.
Temps en moviment: 2,55 h. Temps parat: 2,40 h. Temps total: 5,36 h (segons el GPS)

Observacions: Itinerari que presenta trams importants sense camí per terrenys pedregosos i de fort pendent on s'han d'emprar les mans, tan de pujada com de baixada. Un tram de travessia per cresta i un tram de baixada del cim Caragoler des Guix, format per grans blocs de roques esquerdades i afilades.

Excursió realitzada el dia 6 de desembre de 2014. El grup ha estat format per: Fernando, Pere i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

VIARANYS amb Tira tira al Penyal des Migdia

Penyal des Migdia

Doncs sí, qui ho hauria de dir! VIARANYS acompanyà a l'equip del programa Tira tira al sostre de Mallorca per participar en el rodatge d'un capítol on, la muntanya és la principal protagonista.
Tot va començar quan els de Tira tira cercàven muntanyencs que els acompanyessin a fer l’ascensió del Penyal des Migdia i, mira per on, van pensar en el nostre grup. Es posaren en contacte amb en Fernando el qual ho va comunicar a la resta. A tots ens va emocionar la idea, tothom estava disposat a participar, malgrat fos entre setmana i amb els dubtes lògics d'una activitat d'aquest tipus: Què haurem de fer? Què haurem de dir? Ens quedarem tallats? Farem el ridícul?... molts interrogants.
Finalment, acceptàrem la proposta amb il·lusió. Aleshores començàrem a preparar els possibles itineraris d'ascensió. El que teníem clar era que havíem de fer el cim més alt, la cota 1398 m. Malgrat alguns components del grup ja havien fet aquest cim anys enrere, ens va semblar convenient realitzar dues sortides de preparació del recorregut per anar més tranquils i segurs el dia de la gravació. (El Penyal des Migdia) (El sostre de l'illa: Penyal des Migdia).
Així doncs, a les 7,30 h del dimarts, dia 11 de novembre de 2014, ens trobàrem amb Robert Marcé (redacció), Albert Martín (càmera), Xim Terrassa (so), Diego Villalonga (càmera i dron) i Rafel Gómez de can Renou (presentador) en el mirador situat a l'entrada del túnel de Monnàber a la carretera Ma-10 que va de Sóller a Pollença. Ens sentíem expectants i un poc nerviosos, però al mateix temps engrescats de participar en l’enregistrament televisiu sobre una activitat que a tots ens apassiona, la muntanya.
A les 8 h iniciàrem l'ascensió partint del pontet situat en el Km 37,80 de la mencionada carretera (800 m), pel deteriorat camí de nevaters que puja per la rosta Coma de Narbona, passant per la font dels Coloms i les cases de neu fins arribar al coll de sa Volta (1.189 m).
A diversos indrets del recorregut ens aturàrem per fer les respectives filmacions i, a poc a poc, agafàrem més confiança, gràcies al bon clima creat per aquest grup de professionals que ens ajudaren a oblidar que ens trobàvem davant una càmera.
Passat el coll de sa Volta, continuàrem per la part més escarpada i exposada de l'ascensió: la pujada per l’inclinadíssim vessant sud-est de la muntanya.

En Rafel de Can Renou arribant al cim, Guaaaaaaaaapo això !!!!

Mentrestant, a mesura que guanyàvem alçada, el cel començà a tapar-se de núvols baixos reduint la visibilitat i el vent, cada cop més violent, augmentà considerablement la sensació de fredor.
Finalment, per l'estreta i aèria cresta envoltada d’espessa boira i amb fortíssimes ràfegues de vent, assolírem el cim del Penyal des Migdia de 1.398 m devers les 14 h.
Cansats, però molt satisfets del repte aconseguit, amb aquelles condicions atmosfèriques tant adverses. La muntanya ens havia deixat pujar i li agraírem. Tinguérem un record pels nostres companys de VIARANYS que no ens havien pogut acompanyar: Tomeu Colom, Tomeu Mateu i Enric Carreras que els hagués agradat ser allà dalt.
Dalt del cim no poguérem romandre massa estona, la visibilitat era escassa i el gelat oratge que corria no hi feia bon estar. Després de realitzà els darrers enregistraments, iniciàrem el descens pel mateix camí de pujada, més relaxats, sense la pressió de les càmeres.
A les 15,20 h arribàrem sense cap novetat ni incident, al punt on havíem iniciat l’itinerari.
Finalment, tot resultà més fàcil del que ens havíem imaginat, va ser una experiència molt agradable i positiva.
Volem agrair a Rafel, Albert, Diego, Xim i Robert, els bons moments compartits a la muntanya i, que juntament amb n'Aina Llauger de la productora MiraPrim, fan possible aquest gran programa de divulgació del muntanyisme. També per donar-nos l’oportunitat de participar en un dels programes de Tira tira. Va ser tot un plaer col·laborar amb ells.
Els representants del grup VIARANYS:

Pere Nigorra, Gabriel Pomar, Fernando de Angulo, Agustí García i Josep Ferrer.
Adéu-siau!!

El sostre de l'illa: Penyal des Migdia

Per la cresta direcció al cim

Tornem al sostre de l'illa amb una variant que estalvia la zona militar i assoleix, amb una grimpada, la carena pel costa esquerra de la muntanya. Després, seguint la cresta cap a gregal assolirem el cim de la segona muntanya més alta de Mallorca. La baixada la realitzem pel mateix camí.

A les 8,40 h iniciem la nostra excursió pel camí de neveters que ascendeix per la coma de n'Arbona (veure descripció).

Després de caminar uns deu minuts des de la darrera casa de neu, la superior de n'Arbona (WP-04), a una corba tancada a la dreta (un poc abans d'arribar al coll de sa Volta), deixem el sender per l'esquerra (WP-05). Dirigim les passes (nord) fora camí direcció a una petita rosseguera. Després de creuar-la en direcció nord-nord-est, arribem a un petit marge de pedra en sec que es salva amb una fàcil grimpada i ens situa per damunt de la carretera militar (WP-06).

A les 10,33 h, després de berenar i recuperar forces, iniciem l'ascensió per la inclinada vessant de la muntanya, primer en sentit nord per anar voltant progressivament cap a l'oest. La pujada és molt forta, sense camí, i es fa mig caminant mig grimpant cercant els millors llocs on posar els peus. Les fites ens condueixen cap a l'oest fent una llarga diagonal que discorre per sota el cim fins arribar a la carena després d'una vertical grimpada (nord). Voltem a la dreta (nord-est) i, per l'aèria cresta envoltada de boira, assolim la cúspide del Penyal des Migdia (1.398 m) (WP-07). Són les 11,20 h. i ens trobem damunt un mar de núvols.

La tornada la fem pel mateix camí, posant molt d'atenció per la carena i en la desgrimpada un cop deixada aquesta.

Arribem als vehicles a les 13 h bastant cansats i molt satisfets pel repte superat.

Ruta d'anada i tornada pel mateix camí amb 619 metres de pujada acumulada i 5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 1398 m.

Observacions: Itinerari que presenta trams importants sense camí per terrenys pedregosos i de fort pendent on s'han d'emprar les mans, tan de pujada com de baixada. Un tram de travessia per cresta aèria i estreta.
L'itinerari discorre per una finca privada (Coto de caça major) per aquest motiu és convenient demanar permís a la propietat de Monnàber. 

Excursió realitzada el dia 8 de novembre de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Marta Pomar, Tomeu M., Tomeu C., Agustí, Enric, i Josep.

Un altre itinerari al Penyal des Migdia.
Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Pas de Son Creus, es Fraguel i cova des Moros

Pas de Son Creus

La major part d'aquest recorregut discorre per camins prou coneguts i transitats de la comuna de Bunyola. A través del pas de Son Creus accedirem a la part alta d'aquesta muntanya. Després de passar per Cas Garriguer, baixarem per la coma Gran i ens desviarem per pujar i conèixer el pas des Fraguel. Finalment, pel camí des Grau, ens desviarem per conèixer un nou camí i un encisador racó, el de la cova des Moro.
Seguim les passes dels nostres amics Joan Riera i Toni Sureda.
Itinerari: Carretera d'Orient MA-210 km 3,2 - pas de Son Creus - Cas Garriguer - pas Fraguel - carretera de sa Comuna - camí des Grau - Desviació (WP-15) - Cova des Moros - carretera d'Orient.
Aproximació: El punt de partida es situa en el punt quilomètric 3,2 de la carretera de Bunyola a Orient. En una corba tancada a la dreta, hi ha un camí sense sortida que ens permet aparcar el vehicle (WP-01).
A les 8,45 h iniciem la passa per la carretera cap a Orient i, tot d'una, la deixem per la dreta en el lloc on hi ha una fita.
Per pujar fins a sa Comuna, tenim per davant un fort coster per dins un humit bosc mixt d’alzines i pins, sense cap traça de camí. Les fites i les petites fletxes vermelles ens guiaran fins trobar el pas i arribar al camí que condueix al Penyal d’Honor.
Comencem doncs l’ascens en sentit sud-est i, després de creuar una zona d'antigues marjades, entrem dins el bosc. Transcorreguts uns deu minuts aproximadament, ensopeguem amb un camí el qual travessem després de passar per un portell sense barrera (WP-02). Continuem l’ascens mantenint la mateixa direcció que portàvem, és a dir cap a Xaloc. Un poc més amunt, creuem una paret de pedra per un esbaldrec (fletxa i fita). Seguim pujant mantenint aquesta paret a la nostra dreta fins assolir un rotlle de sitja (WP-03) (quinze minuts). Sis minuts més amunt tornem a travessar un altre camí de carro (WP-04).
Ara les fites ens condueixen, primer cap a la dreta per un indret de roques i després cap a l’esquerra per pujar damunt un ample esperó. A partir d'aquí avancem cap a Llevant i, passats uns trenta minuts des del camí de carro, localitzem un curiós marge en mal estat. Ens trobem al principi del pas de son Creus (WP-06). Superem el marge esbaldregat, ens desplacem a la dreta i amb una fàcil grimpada, ens situem a una paret seca a la part alta de sa Comuna (WP-06).
Després de creuar la paret, avancem planer en sentit sud-est per dins el bosc i enllacem amb una pista forestal (WP-07). Són a les 10,05 h.
Seguim en suau pujada per aquest ample sender direcció nord-est i, no tardem gaire en arribar a una cruïlla de camins (WP-08). El tirany de l'esquerra ens conduiria al Penyal d’Honor (808 m), la cota més alta de la Comuna de Bunyola. Nosaltres seguim pel sender de la dreta a través del camí de s'Arboçar. Un camí estret dóna pas a un camí carreter que discorre per dins un preciós comellar amb restes de la indústria del carbó (sitges, barraques, forns de pa,...) i que ens mena a la zona d’esbarjo de cas Garriguer.
Després de berenar, a les 10,50 h, reprenem la marxa pel bonic comellar de sa Coma Gran. Traçant suaus corbes baixem sud-oest per l'alzinar i, transcorreguts uns vint-i-tres minuts, deixem el camí per la dreta (WP-09). Travessem la torrentera i ens enfilem per l'altre vessant per un fort coster que ens mena a la base de la cinglera. Avancem pocs metres cap a la dreta, fins ensopegar amb l'inici del pas, el qual puja per la part baixa de la paret des Fraguel (WP-10). És un pas equipat amb una vella corda amb nusos i grapes d'acer clavades a la roca que faciliten la grimpada per la paret. És bo de fer i gens tècnic.

Pas des Fraguel

Després del pas seguim sense camí en direcció oest per un terreny rocós i brut de vegetació fins desembocar a la carretera de sa Comuna on voltem a la dreta (WP-11). Avancem per la carretera en lleuger ascens fins arribar a una cruïlla de camins (WP-12). Girem a l'esquerra, deixem un modern dipòsit d'aigua, i un camí a la dreta i continuem per l'ample camí carreter que volta cap a sud-oest fins arribar, en pocs minuts, a una altre desviament on hi ha un pal indicador (WP-13). Hem de seguir a la dreta pel conegut camí des Grau que baixa al poble de Bunyola.
El camí, ben fressat i sense cap problema de seguiment, baixa marcant diverses voltes. Transcorreguts uns cinc minuts, arribem a una cruïlla on un senyal a la dreta ens indica el mirador de sa Màquina Vella. Val la pena desviar-se per arribar-hi, les vistes s'ho valen (WP-14).
Des del mirador, tornem al camí des Grau i continuem descendint. Ara el camí, més estret descriu ziga-zagues contínues per salvar un fort desnivell. A uns vint minuts del mirador i, després de passar per un forn de calç, deixem el camí per la dreta (WP-15). Aquest punt no es troba indicat. Prenem direcció nord-oest per dins la garriga i aviat ja trobem fites, les quals ens condueixen amb una forta pujada, a una paret de pedra. L'altre cantó, seguim en tendència nord-est per un bonic corriol fitat, a estones tapat per les altes carritxeres. Poc després travessem una paret mitgera (WP-16) i prosseguim pel tirany el qual ens mena a un replà on es localitza un antic bancal a prop del estimball (WP-17). El redol és bonic i fa ganes fer una breu aturada per contemplar la panoràmica de Bunyola.
El sender, ara més evident i amb marge de sosteniment, continua darrere el mirador i puja en direcció a la penya, segueix paral•lel a aquesta i arriba a la cova dels Moros o balma dels Nans (WP-18). Són les 13,22 h.

Cova des Moros

En aquest bonic indret, es localitza una curiosa i destrossada taula rodona de pedra. Uns metres més avall hi ha una bassa i, un poc més a l'esquerra, el bufador des Bassol amb un pedrís per seure.
Des del coval, retornant enrere uns metres però seguint la base dels penya-segats, no el camí que ens ha conduït fins aquí, arribem al pas de Can Grau (WP-19).
Continuem pel tirany que passa per damunt la bassa en sentit nord-nord-est. De moment és bo de seguir, però poc desprès es perd per damunt unes marjades brutes de vegetació, travessa un portell sense barrera (WP-20) i arriba a una paret transversal. A l'altre cantó, enllacem amb un tirany fitat que baixa en fort pendent cap al nord-oest i ens mena a un camí ample (WP-21). Voltem a l'esquerra i , en un tres i no res, arribem a la carretera (WP-22).
Ara sols resta caminar un quilòmetre i mig per l'asfalt, arribant al punt de partida a les 14,20 h.

Ruta circular amb 845 metres de pujada acumulada i 11,5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 744 m.
Observacions: Itinerari que presenta trams importants sense camí i amb fortes pujades. Cal estar avesat a realitzar petites grimpades per superar els dos passos. El darrer tram és necessari bon sentit de l'orientació.
Excursió realitzada el dia 1 de novembre de 2014. El grup ha estat format per: Fernando i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.