Camí des Barranc. De Son Marroig a Miramar

Mirador de sa Ferradura

Avui ens proposem realitzar un itinerari que ja vaig fer a l'estiu passat amb l'amic i company Biel Pomar. En aquesta ocasió el grup està format pels companys: Pere, Fernando, Agustí, Biel Pomar i Josep.

Seguim pràcticament el mateix recorregut de l'estiu, menys al principi que anem a cercar el camí des Barranc passant pels miradors de sa Trona i de s'Ull.

Itinerari: ca Madó Pilla - Son Marroig i mirador des Galliner - mirador de sa Trona i de s'Ull - camí des Barranc - mirador des Barranc - mirador de sa Ferradura i des Guix - coves de Ponent - mirador des Pi - ca Madó Pilla.

Després de passar pel costat de les cases de Son Marroig, agafem la pista que baixa a la Foradada. Transcorreguts setze minuts des de les cases,  localitzem a mà esquerra les coves de Son Marroig. En aquest punt sortim del camí i, per unes deteriorats graons, i una estreta i banyada cornisa pugem al mirador de sa Trona amb restes d'un deteriorat i oxidat arrambador. Més amunt i, per uns escalons picats a la roca, accedim al petit mirador de s'Ull de forma trapezoïdal (WP-05), des d'on es veu el forat de la Foradada darrera les parets de les coves de Son Marroig.

Un altre tram de graons ens puja a unes marjades. Pugem cap a nord amb una reixeta a la nostra esquerra. Paral·lels a la reixeta, cap a la dreta, pugem a una marjada d'oliveres. Ara planegem cap a l'est i franquegem el torrent per un pontet cap a la dreta.

A partir d'aquí seguim el mateix recorregut que férem a l'estiu (Veure la descripció).

També cal tenir en compte que les condicions de pas per aquest camí malauradament han estat modificades dificultant el seu trànsit.
Abans d'arribar al torrent de ses Òlibes, hem de creuar un petit portell que en el mes de juliol es podia passar fàcilment. Avui el trobem totalment tapiat i amb una alta reixeta damunt la paret. Nosaltres seguim cap a la dreta uns metres paral·lels a la paret fins localitzar un punt on acaba aquesta (WP-07).
L'altre modificació es troba després de visitar el mirador des Barranc. Seguint el camí cal superar un portell tancat amb una barrera de fusta què el trobem igual (WP-11). Més endavant a la paret han col·locat filat enrotllat d'espines damunt d'aquesta i damunt el reixat. Nosaltres passem pel lloc del (WP-12) franquegem el torrentó i ens enfilem a l'esquerra per on la paret finalitza.

La resta de l'itinerari el trobem igual.

Ruta circular amb 397 metres de pujada acumulada i 8 km de recorregut. El camí des Barranc presenta trams que no són bons de seguir, cal un bon sentit d'orientació en la muntanya.
Excursió realitzada el dia 7 de desembre de 2013.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la riuta a Wikiloc.

Moleta de Binifaldó

Moleta de Binifaldó

Avui ens proposem, després de tres setmanes sense poder sortir per mor de les condicions atmosfèriques adverses, una ruta circular per les rodalies de Lluc, amb una ascensió poc freqüent, amb un desnivell no gaire sever.
Les darreres i abundants precipitacions han regat tot el territori. A la Serra han fet reviure els torrents que baixen plens de vida i les fonts que ragen a cor que vols.
Sa Moltea de Binifaldó és un cim situat a més de vuit-cents metres d'alçada que ens ofereix bones panoràmiques sobre la vall de Lluc i les muntanyes dels voltants.
A les 10 h tocades iniciem la caminada a través de la pista asfaltada que ens condueix a les cases de Menut, deixant a la dreta un restaurat forn de calç i a l'esquerra la creu de Menut, aixecada entre els segles XV i XVI (WP-01).
En arribar a les barreres de la possessió, les franquegem per la dreta per una barrera lateral de fusta. Creuem les cases i tot seguit passem un botador de fusta que ens deixa en el camí ample, de carro, que discorre per l’interior d’un cuidat alzinar. Després d’un vint minuts de pujada des de les cases, arribem al coll Pelat, amb un planiol gran amb pins i alzines i un gran rotlo de sitja.
Uns pocs metres més endavant, deixem el GR i voltem a l'esquerra per iniciar l'ascensió a la moleta de Binifaldó (WP-02). En direcció nord, sense camí, amb alguna esporàdica fita, ascendim alzinar amunt. A uns vuit minuts del coll, passem una pareteta, amb un rovellat filferro obert (WP-03).
Ascendim per la carena evitant acostar-nos a l'espadat que ens queda a la nostra esquerra.
A mesura que guanyem alçada, la panoràmica es va ampliant: la vall de Lluc, el puig Caragoler des Guix, es Grau, n'Ali, es Frontó, es Massanella, es Galileu...
Minuts més amunt, esquivem a l'esquerra un esperó i progressem més cap a la dreta, per un coster més suau.
Rost amunt per un terreny rocós i escarpat, la carena ens deixa al cim de la Moleta de Binifaldó (837m) coronat per una antena (WP-04) quan són les 11,37 h.
L’indret és magnífic, amb el dia clar i tranquil veiem el puig de Massanella, el puig Major que guaita, el puig Roig, el puig Caragoler de Femenia, i el gegant, el puig Tomir.
Des del cim, baixem est-sud-est direcció a un grup de pins, per voltar progressivament al nord i anar a cercar una rosseguera. La baixada és molt dreta, camp a través, sense camí ni senyes de cap tipus. Anem descendint pel llindar d'aquest xaragall, on és més fàcil avançar i, passats uns tretze minuts, desemboquem altra vegada al camí del GR-221, tram Pollença a Lluc quan són les 12,15 h. (WP-05).
Voltem a l'esquerra i, amb un tres i no res, arribem al coll del Pedregaret. Deixem a la dreta una pista forestal, continuem per l’esquerra i, per uns graons superem la barrera del coll.
Des del coll, avancem per la pista asfaltada i, transcorreguts deu minuts, arribem a les cases Binifaldó, situades al peu del puig Tomir, envoltades per altes alzines (WP-06). L'entorn no pot ser més bonic, i més ara, amb l'aigua corrent per la torrentera.
Voltem a l'esquerra pel camí vell de Pollença a Lluc, en sentit sud-oest, cap a les cases de Menut, amb pista asfaltada. Minuts després localitzem un safareig a la dreta i la font des Cossi a l’esquerra de la pista.
Camí endavant, arribem al portell de Menut i, tot seguit al forn de calç on tenim el vehicle, donant per finalitzada aquesta curta però interessant ruta.

Ruta circular amb 325 metres de pujada acumulada i 6 km de recorregut.
Excursió realitzada el dia 6 de desembre de 2013. El grup ha estat format per: Tomeu C. i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruita a Wikiloc.

Pas des Gat

Torre de sa Pedrissa

Realitzem aquest itinerari amb la informació de les publicacions dels amics Toni Sureda, Manuel Barranco, Joan Riera i Emilio Alonso.
A les 8 h en punt, iniciem aquest bonic recorregut a Son Marroig, en la carretera Ma-10 de Valldemossa a Deià (WP-01). Després de donar un cop d'ull a sa Foradada des del mirador des Galliner, passem pel costat de les cases i botem la barrera que dóna accés a la pista que davalla a sa Foradada. Un poc més avall, fem una breu aturada al mirador de sa Foradada localitzat a la dreta del camí (WP-02).
Seguim la pista, ara de terra, fins trobar a mà esquerra, les coves de Son Marroig. En aquest punt sortim del camí i, per unes deteriorats graons, pugem al mirador de sa Trona amb restes d'un arrambador oxidat. Més amunt i, per uns escalons picats a la roca, accedim al petit mirador de s'Ull de forma trapezoïdal (WP-03), des d'on es veu el morro de na Foradada darrera les parets de les coves de Son Marroig.
Retornem de nou a la pista de terra i més avall ens aturem al mirador del Rotlo Gros amb la seva llarga escala per accedir-hi (WP-04).
A les 8,39 h arribem a una corba tancada (WP-05). En aquest punt, marcat per una fita, deixem la pista i voltem a la dreta. Agafem un un tirany marcat amb fites i petites fletxes vermelles. Passats uns dotze minuts de forta pujada, creuem una paret per un esbaldrec (WP-06).
Ara el viarany baixa una mica per tornar a pujar més tard per una zona rocosa on localitzem una paret seca la qual hem de botar (WP-07).
Continuem direcció nord vorera dels penya-segats i de seguida veiem el mirador del Cingle d'en Visc (WP-08). En aquest polit mirador hi fem una breu aturada per gaudir de les bones vistes de la costa i de la Foradada.
Sortim del mirador pel camí que tenim davant en direcció sud-est fins arribar molt a prop de la carretera. Ara continuem cap al nord-oest, baixant entre marjades d'oliverar, fins enllaçar amb l'antic camí de sa Pedrissa (fletxa blava) pel qual seguim guiats per fites i marques de pintura. No tardem gaire en localitzar una pedra en el paviment amb dues fletxes vermelles, nosaltres seguim a l'esquerra fins arribar a una antiga bassa coberta (WP-09).
El camí, ben marcat, continua per darrera l'edificació, creu un portell sense barrera i baixa pel vessant dret d'un tàlveg. Després de deixar un forn de calç a l'esquerra, trobem un encreuament de camins marcat amb fites (WP-10). Agafem el camí de l'esquerra que en pocs minuts ens condueix al racó costaner anomenat des Banc, on antigament es descarregava contraban (WP-11). El fort temporal marítim no ens permet baixar arran d'aigua.
Després de gaudir de l'impressionant espectacle de les ones impactant a les roques, retornem de nou a la cruïlla de camins (WP-10) i voltem a l'esquerra. Seguim les fites per dins un pinar fins topar amb una alta paret seca de cabra. La salvem per un punt on no té filat. Seguim nor-nord-est fins arribar a la torre de sa Pedrissa (WP-12) on aprofitem aquest bell paratge per fer una breu aturada.
Des de la torre continuem per un marcat tirany direcció sud-est. Botem una barrera i arribem a la pista asfaltada que ens condueix a la carretera de cala Deià. Voltem a la dreta per la carretera vorejant el torrent Major fins arribar al pont de fusta (pal indicador) que creua el torrent.
Un cop travessat el torrent, enllacem amb el bonic Camí dels Ribassos fins a la cruïlla amb el camí del Pi de sa Pedrissa senyalitzada amb un pal indicador (WP-13). Voltem a la dreta amb forta pujada direcció oest i, transcorreguts uns quinze minuts, trobem un nou pal indicador per on hem de voltar a l'esquerra direcció sud. A les 11,45 h arribem a la carretera de Deià.
Girem a l'esquerra direcció a Deià i, als dos minuts prenem el desviament a la dreta , direcció a Can Quet. Passem per darrera de les edificacions, franquegem una barrera i arribem a una cruïlla on la pista principal va cap a l'esquerra, nosaltres voltem a mà dreta.
Es tracta d'un camí que puja en forta pendent en sentit sud-oest, té un tram recte i després de girar a l'esquerra, marca diverses ziga-zagues. Les fites de pedra i algunes petites fletxes vermelles, ens ajuden a seguir aquest tram que no és bo de trobar.
A les 12 h tocades franquegem un portell amb una barrereta de branques, un poc més amunt deixem a la dreta una antiga barraca i després arribem a una casa. Ara trobem fletxes grogues que ens duen a una pista de ciment.
A la pista voltem a l'esquerra, per deixar-la de seguida, també per l'esquerra, per un camí que surt en pujada aferrat a una paret (WP-14).
Entrem a un nou tram de l'itinerari difícil de trobar. Seguim amb atenció les fites i les petites fletxes vermelles en sentit sud-oest i, al cap de vint-i-tres minuts de forta pujada, assolim una paret mitgera que vencem per un botador (WP-15).
L'altre cantó de la paret, entrem en un oliverar. Una petita fletxa en una olivera ens indica cap a la dreta fora camí. No tardem gaire en topar amb una altra paret seca que hem de salvar com podem. L'altre cantó de la paret, baixem sense cap traça de camí per dins un espès i ombrívol bosc mixt de pins i alzines. Algunes fites ens guien direcció nord fins a desembocar a una pista. Voltem a l'esquerra (nord-nord-oest) i seguint aquesta pista de terra sense cap pèrdua, arribem a la carretera Ma -10, prop del km 66 (WP-16).
Ara sols resta seguir per la carretera, cap a la dreta, fins a l'aparcament de Son Marroig on hem deixat el cotxe a primera hora del matí donant per tancat el cercle d'aquest bonic i entretingut itinerari quan són les 13 h tocades.
Finalment ha resultat una excursió més llarga del què ens imaginàvem, però l'esforç ha valgut la pena.

Ruta circular amb 711 metres de pujada acumulada i 11 km de recorregut. Presenta trams sense camí per aquest motiu cal bon sentit d'orientació i cal superar un fort desnivell acumulat.
Excursió realitzada el dia 4 de novembre de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Tomeu C. Enric i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

El Camí dels Pintors. De Béns d'Avall a Deià

Bonic itinerari per la vorera de la mar que connecta Béns d'Avall amb la cala de Deià, passant pel pintoresc llogaret de Llucalcari.
No és un itinerari circular, per aquest motiu hem de preveure deixar vehicles al final del recorregut (petit aparcament a l'entrada de Deià).
Iniciem l'excursió a la urbanització de Béns d'Avall. Abans d'arribar al restaurant a l'esquerra, hi ha una fita que indica el punt pel qual podem travessar el torrent (WP-01). A l'altra banda del torrent seguim la pista que davalla cap a la mar fins trobar, a mà esquerra, un sender per on hem de continuar. Franquegem una primera barrera per un botador i seguim el tirany, cap al sud-oest per un pinar damunt els penya-segats.
Es tracte d'un caminet ben senyalitzat amb fites i marques de pintura i té diversos botadors. Puja i baixa resseguint l'accidentada costa. Hi ha trams força inclinats i exposats que cal extremar les precaucions a les patinades. També trobem gran quantitat de pins caiguts, efectes del cap de fibló del 2001, què fan més difícil la passa. 
Tot i trobar-nos en el mes de novembre, la temperatura del dia s’assembla més a un dia d'estiu.
En arribar damunt un collet, el camí baixa i deixa a la dreta l'escar d'en Mider, travessa antigues feixes i descendeix per uns graons.
Més endavant, arribem a l'alçada de la platja des Canyaret, més coneguda com cala de Llucalcari i tot seguit els tres Còdols dins la mar.
A partir d'aquí, el tirany sempre força fressat, transita per damunt d'antigues feixes abandonades fins assolir els Còdols Blancs, dues penyes que emergeixen dins la mar (WP-05).
Ens trobem molt a prop de Cala Deià. Per arribar-hi, hem de caminar per un tirany amb una barana de troncs, que rodeja la cala a una certa alçada i ens mena a la carretera que puja al poble de Deià. A pocs metres cap a l'esquerra arribaríem a la bonica cala de còdols que ha servit tradicionalment d'abric a les barques de pesca.

Continuem carretera amunt vorejant el torrent Major fins arribar al pont de fusta (pal indicador) que creua el torrent (WP-06).
Un cop travessat el torrent, enllacem amb el bonic Camí dels Ribassos, que amb quinze minuts de pujada, ens condueix a Deià passant primer pel refugi de Can Boi (WP-07). En el refugi aprofitem per donar un cop d'ull a sa tafona i fer una aturada.

Ruta no circular amb 387 metres de pujada acumulada i 7 km de recorregut.
Excursió realitzada el dia 3 de novembre de 2013 amb l'AAVV de Pòrtol.

 
Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Na Ferrana pels passos de s’Ullastre i de s'Ego

Pas de s'Ullastre (WP-03)

El gener d’aquest any ja realitzarem, amb els companys: Pere i Biel, un itinerari molt semblant al d'avui. En aquella ocasió ascendirem al puig de na Ferrana pel pas de s’Ullastre i retornàrem pel camí de s’Engegada.

També l'horabaixa del dia 26 de juny hi tornàrem, aquest cop amb els companys: Pere, Tomeu C., Tomeu M. i Rafel, amb la intenció de fer el descens pel pas de s’Ego (Cego). L'itinerari no el poguérem finalitzar degut a un aparatós accident que va sofrir el nostre company Rafel en caure a una estreta i profunda esquerda situada més amunt del pas de s'Ullastre.

La passejada d'avui és la mateixa que volíem realitzar aquella horabaixa d'estiu, la tenim pendent i ens fa ganes conèixer el pas de s'Ego o des Cego. També aprofitem per donar un cop d'ull a la fatídica esquerda i mesurar la seva profunditat (WP-06).

En aquesta ocasió i, després d'una llarga absència per lesió, ens acompanya l'amic i company de cordada Fernando. Completem el grup els companys: Pere, Biel Pomar, Tomeu C., i un servidor.

Per arribar des d'Esporles al punt d'inici de l'excursió, hem de travessar la urbanització des Verger. Deixem el vehicle al final d'un vial on acaba l'asfalt (WP-01).

A les 8 h en punt, prenem un caminoi en direcció nord-oest que discorre pels peus del penyal des Terretes. Transcorreguts uns quinze minuts assolim un rotlle de sitja on hi ha una cruïlla de camins (WP-02). En aquest punt deixem a l’esquerra el corriol pel qual fem comptes baixar més tard després de passar pel Pas de s'Ego.

Continuem pujant cap al nord (dreta), amb l'ajuda de fites i petites fletxes de pintura vermella, i uns cinc minuts més amunt deixem unes balmes situades als penya-segats de l’esquerra. Torcem cap l’est planejant per una cornisa que discorre per damunt el comellar de sa Font Llarga que ens queda a sota a la nostra dreta. Passats uns deu minuts assolim l’inici del pas de s’Ullastre (WP-03). Realitzem un curt franqueig ajudats per un primer cable que serveix de passamà. Girem a l’esquerra muntanya amunt on també hi ha instal•lat un segon tram de cable. A continuació una primera escala permet superar un tram molt vertical. Segueix un segon tram d’escala de ferro i finalment un franqueig en diagonal a l’esquerra ajudats amb un darrer cable que serveix de passamà i una petita plataforma de ferro ancorada a la roca que ens permet donar una passa un poc compromesa.

Superat el pas caminem cap a Gregal (nord-est) seguint les fites i més amunt passem per un rotlle de sitja.

Després de la sitja, la nostra ruta continua en direcció nord sense camí i per un terreny rocós poblat de magres alzines. No tardem gaire en passar pel costat d'una primera i ample esquerda a la vorera d'una baixa paret de pedra (WP-04).

Poc a poc anem canviant de direcció ara cap a Mestral (nord-oest) paral•lels als penya-segats que ens queden a la nostra dreta. Més amunt passem per un mirador natural (WP-05) des d’on podem gaudir d’una excel•lent panoràmica.

En cinc minuts més de caminar en la mateixa direcció topem amb l'estreta esquerda d'uns 8,5 m de profunditat (WP-06), on a les 18,14 h del dia 26 de juny, l'amic Rafel en anar-la a creuar es va recolzar en una branca podrida d'alzina que en rompre's va perdre l'equilibri i va caure al fons, provocant diverses contusions i fractures a un peu. Les conseqüències haguessin pogut ser molt més greus.
Davant la difícil situació, decidim no perdre temps i avisar als serveis d'emergència. La ràpida i professional actuació dels equips: Rescat de Muntanya dels Bombers de Mallorca, Protecció Civil i el Grup de Rescat i Intervenció en Muntanya (GREIM) de la Guàrdia Civil, va fer possible que a les 20,50 h en Rafel fos evacuat i traslladat amb helicòpter a un centre hospitalari.
Vull aprofitar l'ocasió per agrair el tracte rebut i el treball tant professional i eficaç que realitzaren els cossos de salvament. Moltes gràcies a tots ells, per l'ajuda rebuda i per la serenitat transmesa en aquests moments difícils i angoixants.

Després de prendre mides de la profunditat de l'esquerda, decidim fer una aturada per berenar.

L'esquerda (WP-06)

A les 09,24 h emprenem de nou la marxa seguint la mateixa direcció que portàvem. Prest travessem una paret mitgera (fita i fletxa vermella). Ara planegem un poc cap al sud-oest per dins l’alzinar, les fites escassegen. Avancem paral•lels a una paret que ens queda a la dreta, un poc apartats però sense perdre-la de vista fins arribar a unes roques on hi ha dues fites (WP-07). Ara baixem al centre d’un tàlveg per dins un bonic alzinar i pugem a la dreta (nord-oest), passem per dues sitges (WP-08) i cinc minuts més amunt en la mateixa direcció, assolim el pou de neu de sa Fita del Ram (WP-09).

Des de la casa de neu, per ascendir al puig de na Ferrana, torcem a la dreta en direcció nord-est, travessem una curta gorja i deixem a l’esquerra el camí que davalla a l’ermita de Maristella, voltem a la dreta i amb l’ajuda de fites assolim el puig de na Ferrana per la seva carena (WP-10) transcorreguts uns quinze minuts des de la casa de neu.

Després de gaudir de la vista, desfem les passes fins arribar novament al pou de neu. Molt a prop d’aquest, comença un camí en direcció sud. Està senyalitzat per dues fites i una marca de pintura en un tronc d’alzina. En principi puja una mica i després baixa en diagonal esquerra. Uns nou minuts més avall passa pel costat d’una bassa coberta i les runes d’una barraca (WP-11).

A partir d’aquí el camí discorre sobre roques i es desdibuixa bastant dificultant un poc el seu seguiment. Avancem seguint les fites i marques de pintura i transcorreguts uns set minuts més avall, voltem a l'esquerra pel tirany fitat que ens ha de conduir al segon pas de la jornada (WP-12).

Pas de s'Ego o des Cego.

Arribem al pas de s'Ego (WP-13) a les 10,47 h després de baixar per un fort coster sense perdre les fites.

Aquest pas és una ampla cornisa que baixa bastant verticalment, però sense cap dificultat tècnica. En finalitzar el pas voltem a la dreta i baixem per dins un dret tàlveg tot seguint les marques de pintura verda. Minuts més avall, arribem al rotlle de sitja pel qual hem passat de bon matí (WP-02). Ara sols ens resta seguir el caminet cap a la dreta que ens porta de nou a l'esplanada on tenim el vehicle. A les 11 h passades, donem per finalitzada aquesta curta excursió.

 

Ruta circular amb 316 metres de pujada acumulada i  4 km de recorregut. El pas de s'Ullastre no presenta cap dificultat tècnica, prenent com sempre les oportunes precaucions, està ben equipat amb cables d’acer i dos trams d’escales ancorades a la roca. És un pas vertical que ens permet superar el penya-segat que sembla pràcticament inaccessible. Cal anar alerta amb les esquerdes que hi ha per la zona.

Excursió realitzada el dia 2 de novembre de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Tomeu C., Fernando i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Pas des Pi (Sóller)

Camí carreter

Aquest itinerari discorre per un remot i bonic camí de carro amb vistes sensacionals i per alzinars i oliverars sobre la Vall de Sóller.

El punt d'inici d'aquest bonic itinerari és a la cara nord del túnel de Sóller. Si venim de Palma a la sortida del túnel trobem una esplanada i una petita casa a la dreta de la carretera on podem deixar el vehicle (WP-01).

A les 8,40 h comencem a caminar per la carretera Ma-11a que puja al coll de Sóller en direcció a Palma. Transcorreguts uns deu minuts aproximadament i abans del Km 26,5, a la dreta surt un camí tancat amb una cadena de ferro, per on hem de voltar (WP-02).

El sender franqueja el torrent de ses Talaies per un pont i, tot d’una després, creua una barrera tancada que es pot passar sense dificultat fent una passa llarga vorejant la columna de la dreta. L'altre cantó de la tanca, arrenca un remot camí carreter pel qual hem de seguir.

Aquest nou camí, força malmès pel pas del temps, puja entre el rocam fent diverses voltes. Les fites i, algunes petites fletxes vermelles, ens ajuden a seguir-lo en sentit nord.

En trenta minuts el camí franqueja la llera del torrent de ses Llemes, a la dreta del qual es localitza un forn de calç (WP-03).

Passat el torrent el camí marca diverses llaçades, sempre en ascens, i continua en direcció al nord-nord-est i més endavant al nord. Transcorreguts trenta minuts més de forta pujada, passem pel costat d'un altre forn de calç i després de diverses zigues-zagues, localitzem a la dreta unes fites i una petita fletxa vermella damunt una alzina que ens indica el desviament cap al Pas des Pi (WP-04). Les fites ens condueixen per un tirany fins a un coll, a l'esquerra del qual, i ha una paret de pedra. Estem a l'inici del Pas des Pi (WP-05).

Pas des Pi

Abans de passar-lo, decidim berenar i fer un descans per agafar forces.

En posar-nos de nou en marxa, baixem per aquest estret tirany que franqueja un esperó molt penjat sobre la timba.

En dotze minuts arribem a un rotlle de sitja i a l'inici d'una ampla rosseguera, la qual creuem  mantenint l'alçada.

A les 10,43 h creuem una paret per un portell clos que s'ha ensorrat un poc (WP-06).

Continuem per un camí de ferradura, franquegem un nou portell i desemboquem a un ample camí per on voltem a l’esquerra en suau baixada. No tardem gaire en deixar un porxo a l’esquerra del camí i, tot seguit, topem amb una barrera de ferro tancada. Per sobrepassar-la, pugem pel costat de la columna de la dreta.

Ara el bonic sender baixa realitzant diverses voltes entre olivars fins a deixar-nos a les Cases des Pujol d'en Banya on hi ha una cruïlla de camins (WP-07). A l’esquerra aniríem a Sóller pel camí de Castelló, però el nostre itinerari volta a la dreta, cap al sud, pel Camí Vell de Sóller a Palma el qual presenta trams empedrats. En deu minuts més creuem les vies del tren i poc després en un trencant voltem a la dreta (WP-08). Ara el camí puja i passa a una certa alçada per damunt les vies del tren. Més endavant hem de deixar aquest camí per l’esquerra en un punt on hi ha unes fites (si seguíssim recta arribaríem a una caseta amb un rètol "Porxo de ses Basses d'en Tries. Cova d'en Bradley").

Seguim aquest tirany deixem un porxo en runes situat a l’esquerra del camí i desemboquem, una altre cop, a les vies del tren. Ara caminem uns 140 meteres per la via direcció a Palma i l'abandonem per l’esquerra per agafar de nou el vell camí empedrat que ens mena a la carretera un poc abans de la cara nord del túnel de Sóller. Arribem al cotxe quan són a prop de les 12 h.

Ruta circular amb 413 metres de pujada acumulada i 8 km de recorregut. El Pas des Pi és fàcil, però cal superar un fort desnivell. Hi ha trams on el camí és una mica perdut.

Excursió realitzada el dia 26 d’octubre de 2013. El grup ha estat format per: Pere i Josep.

Referències:  Emilio Alonso. Pas des Pi (Sóller)

 

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Puigs de Munt de Blat i de la Pinoa

El puig de la Pinoa des del Munt de Blat.

Avui ens plantegem realitzar un recorregut que ja vàrem intentar fer al mes de gener d'enguany, amb els companys de cordada Pere i Tomeu M. i que per mor de la persistent pluja no poguérem acabar.

L'itinerari no és massa llarg ni presenta masses dificultats, però discorre la major part sense camí per paratges poc transitats i coberts d'exuberants carritxeres de la Península de Formentor. És un recorregut molt bonic i que recomano molt per les espectaculars panoràmiques que s'albiren des del Munt de Blat i de la Pinoa ( o també dit Pinoia).
No és circular, per aquest motiu prèviament cal deixar un vehicle al punt on finalitzarem (el km 6,9).

Deixem un vehicle a uns dos-cents metres d'arribar al Km 3,6 de la carretera del Port de Pollença a Formentor, a una petita esplanada vorera de la carretera (WP-01).
A les 8,20 h, amb un cel cobert de núvols baixos, iniciem la passa per la mateixa carretera direcció a Formentor fins al mencionat Km 3,6 (pòster indicador: camí del Caló) (WP-02). En aquest punt, hem de deixar la carretera per la dreta per un corriol que ens mena, en un tres i no res, al coll d'en Vela.
El senderó segueix en suau baixada cap a Xaloc (sud-est). És un tirany marcat amb fites que discorre entre carritxeres, aquesta hora del matí banyades per la rosada de la nit passada.
Transcorreguts uns vint minuts des del punt de partida, assolim un petit torrent. Ara per dins la llera d'aquest rierany, cap al sud, arribem a la bonica platja de còdols d'es Caló (WP-03) quan són les 8,45 h. amb els calçons ben banyats.
Des d'aquí tenim la punta de l'Avançada a la nostra dreta i el puig del Munt de Blat a l'esquerra, el nostre següent objectiu.
Després d'una breu aturada, anem a cercar les restes d'un antic camí amagat entre les altes carritxeres. Sols hem de caminar uns cent metres cap al nord-est per ensopegar-hi de ple. Es tracte d'un remot camí on encara es conserven petits marges, puja en suavitat en sentit est-sud-est. Després de disset minuts, l'hem d'abandonar per voltar a l'esquerra. Està indicat amb fites (WP-04). Ara hem d'ascendir, camp a través per un fort coster direcció, nord primer i nord-est després, fins assolir el puig del Munt de Blat (159 m) (WP-05).
Hi arribem a les 8,20 h tots suats per les altes temperatures impròpies per l'època en què ens trobem i l'elevada humitat relativa de l'aire. No ens hi estem gaire i continuem el nostre itinerari baixant cap al nor-nord-oest fins a un collet i després nord en pujada crestejant per evitar el profund tàlveg que tenim a la dreta i que separar el Munt de Blat del puig de la Pinoa.
Progressem sense camí, les fites ens condueixen cap al nord. En arribar a un petit esperó rocallós, el qual l'hem de deixar a la nostra dreta, decidim fer una aturada per berenar, arrecerats de l'oratge càlid i molest de xaloc.
A les 10,05 h emprenem de nou la marxa, entre esponeroses carritxeres que ho tapen tot fent el caminar un poc insegur i incòmode. Mentre voltem cap a l'est per damunt el comellar, passem pel costat d'una pilona de ciment i, finalment a les 10,33 h, arribem al coll Paret (WP-06).
Per ascendir al puig de na Pinoa, seguim les esporàdiques fites cap a Xaloc (sud-est) direcció a uns pinotells i després cap a nord-est entre roques arribant-hi a les 11 h en punt (WP-07). Seguint la mateixa direcció i per damunt la carena assolim un mirador natural sobre Cala Pi de la Posada i l'illa de Formentor (WP-08).

Cala Pi de la Posada des del puig de la Pinoa.

Després de gaudir de les espectaculars panoràmiques que ens ofereix aquest indret, desfem les passes fins arribar de bell nou al Coll Paret (WP-06).
Des del coll, voltem a la dreta i baixem sense camí ni fites un fort coster que discorre per dins el bosc. Davallem en tendència a l'esquerra a la recerca d'un petit torrent al costat del qual parteix un amagat corriol (WP-09). Hem tardat uns quinze minuts en arribar-hi i ha estat una baixada incòmode degut a la densa vegetació i al fort pendent.
El confós viarany planeja i, passats uns dos minuts aproximadament, travessa una paret mitgera molt ensorrada (WP-10) on finalitza. Des d'aquí ja veiem un nou torrent, i al costat el nou camí que hem d'anar a cercar.
Per tant, davallem per un fort coster entre càrritxeres, garballons i plaques de roca, combinació perfecta si són banyades per relliscar. La baixada, en tendència a la dreta, és curta però incòmode. A les 12,08 h creuem el barranc i accedim al nou i malmès camí carreter (WP-11).
Després de marxar uns deu minuts per aquest remot camí, arribem a un desviament, on voltem a l'esquerra en sentit nord (WP-12). Deu minuts més amunt, arribem a un ample camí, el seguim cap a la nostra dreta i, en uns quinze minuts més, arribem a la carretera del Port de Pollença a Formentor, a l'altura del km 6,9 on tenim el vehicle que hem deixat de bon matí (WP-13), donant per finalitzada aquesta curta però gratificant excursió.

 
Ruta no circular amb 458 metres de pujada acumulada i  7 km  de recorregut.
Excursió realitzada el dia 19 d'octubre de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Agustí, Tomeu C. i Josep.

Referències: Emilio Alonso. Puig de la Pinoa (Formentor).

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Cova de ses dues Boques i el pas des Petit Pi (Valldemossa)

Cova de ses Dues Boques

Avui ens proposem un curt itinerari per conèixer una curiosa i amagada cova enclavada en mig d'un penya-segat, i un bonic pas que accedeix al camí del mirador de na Torta. Tal com bé diu l'amic Emilio Alonso, trobar la cavitat i el pas no és tasca senzilla, no hi ha camí. 

A les 8 h tocades, iniciem la passa en Valldemossa pel conegut camí que puja al Pla des Pouet i que comença al final del carrer de les Oliveres (WP-01).
En principi el sender puja amb suau pendent per dins l’alzinar i no tarda gaire en franquejar un portell sense barrera. Un poc més amunt, deixem a la dreta la desviació del camí de ses Basses i franquegem una barrera de metall per un botador de fusta. Transcorreguts uns metres, el camí marca un revolt a la dreta (WP-02), punt on hem d'abandonar l'ample sender i voltar a l'esquerra passant tot d'una pel costat de la font de S'Abeurada.
Passada la font, continuem per un ampla camí que discorre (sud-oest) planer per dins el bosc i, després de creuar dues barreres de fusta, ens situa a una zona de feixes d'oliverar molt ben endreçades de la finca de Son Moragues. Des d'aquí es divisa una bona panoràmica del poble de Valldemossa.
Continuem direcció a les cases en descens. El camí marca dues corbes tancades i segueix cap a nord-oest tot deixant les cases a ma esquerra bastant en fora de nosaltres. Ara hem de pujar nord en tendència a la dreta per anar a cercar un camí carreter que discorre al costat d'un forn de calç amb una figuera en el seu interior. Un poc més amunt franquegem un portell sense barrera, ens enfilem a una marjada superior de la dreta fins a una reixeta que separa el bosc de la zona de conreu. Ara hem de progressar en sentit nord-oest vorera de la reixeta fins trobar un punt on ens permet obrir-la i creuar a l'altre cantó (WP-03). Seguim amunt nord-oest sempre vorera del reixat. En algun tram la vegetació s'atraca tant a la reixeta que es fa difícil avançar.
Seguint el track (equivocat) que portem, ens desviem abans d'hora cap a la dreta a la recerca de la cova. Hi perdem ben bé una hora i mitja sense trobar-la amunt i avall pels peus dels penya-segats. Cansats i avorrits de donar tantes voltes, decidim berenar i fer un descans. Després de reposar forces, decidim baixar de nou fins al reixat, arribant-hi quan són a prop de les 10,30 h.
Tornem a llegir detingudament la ressenya que portem i iniciem de nou la muntada seguint el reixat fins arribar, aquest cop més amunt i localitzar les restes de la paret en mal estat que fa referència n'Emilio Alonso (dues fites). No la creuem i, voltem a la dreta (est) direcció als penya-segats, superant unes graonades rocalloses. Més amunt ens decantem cap a al dreta (sud-est) i damunt una cornisa dels penya-segats descobrim l'entrada de la cova de ses Dues Boques (WP-04).
Aquesta petita cavitat, tal com el seu nom indica, té dues entrades, una per la qual s'accedeix al seu interior, i l'altre s'obre en el penya-segat, un esplèndid balcó amb vistes sobre tot el Pla del Rei.
Retornem enrere per la cornisa, voltem a la dreta i enfilem cap a sud-est per l'interior d'un costerut tàlveg tot seguint les fites que trobem. Passades les 11,30 h, assolim els peus dels penya-segats i el pas del Petit Pi (WP-05).

Pas des Petit Pi

Aquest pas cal salvar-lo fent una petita grimpada per la roca. Anys enrere hi havia dos petits arbres que anaven força bé per superar-lo, ara estan tallats i en prou feines es veuen les soques.
Un cop dalt arribem al camí que es dirigeix al mirador de na Torta. Les fites ens condueixen est-sud-est a un rotllo de sitja (WP-06). A partir d'aquí, el camí es fa més clar i planer. Transcorreguts uns cinc minuts des del rotlle, assolim el mirador de na Torta (WP-07).
Seguim nord-est fins arribar al portell d'entrada al Pla des Pouet quan són les 12 h (WP-08).
Ara pel famós i transitat camí que puja al Pla davallem sud. Arribem a les 12,20 h a Valldemossa, al carrer de les Oliveres, donant per finalitzat aquest curt però interessant itinerari.

Ruta circular amb 405 metres de pujada acumulada i 5 km de recorregut. Itinerari que pot presentar problemes d'orientació i cal estar avesats a fer petites grimpades per superar el pas.
Excursió realitzada el dia 12 de d'octubre de 2013. El grup ha estat format per: Pere i Josep.
Atenció: aquest itinerari és restringit, per gestionar l'autorització d'accés s'ha de contactar amb Muntanya del Voltor per telèfon o WhatsApp al 619 59 19 85.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Pas des Coconar, Cingle des Cairats i pas d'en Priam.

Pas des Coconar

Recorregut: Valldemossa (Urbanització de l'Arxiduc) - Camí de sa coma des Cairats - caseta de la Font de na Ropit - Pas des Coconar - es Coconar - pas de sa Creu - font dels Polls - camí des Caragol - pas d'en Priam - font de na Ropit - camí de sa Coma des Cairats - Valldemossa.

En dues ocasions he pujat per l'esquerpa vessant que ascendeix als penyals des Coconar pel pas de sa Cova, avui hi volem ascendir per un pas nou que no coneixem, el pas des Coconar. 

Iniciem la passa al poble de Valldemossa (urbanització de S’Arxiduc) (WP-01). S’hi accedeix per la carretera Ma-1110 de Palma a Valldemossa a l’alçada del Km 17,200 molt a prop del poble.

A les 8,15 h agafem el camí de la coma des Cairats, que discorre planer direcció nord-est cap al Teix. Quinze minuts després, a l'alçada de la ruïnosa caseta de la font de na Ropit (WP-02), abandonem la pista per voltar a l'esquerra, tot franquejant el barranc.

Ara es tracta d'ascendir per aquesta abrupta vessant en sentit nord. No hi ha camí però si fites de pedra i algunes marques de fletxes vermelles que ens guien pel recorregut més adequat.

Transcorreguts uns vint minuts de forta pujada, assolim un "racó vermellós" al peu dels penya-segats. En aquest punt, les fites ens condueixen cap a la dreta aferrats a les penyes. Deixem una roca punxeguda a la dreta i davallem un metre per enfilar-nos per un estreta xemeneia amb carritxeres, al final de la qual, ens situa al pas des Coconar, un graó rocallós que nosaltres vencem per l'esquerra amb una curta grimpada (WP-03). Superat el pas seguim les fites que primer ens condueixen en diagonal cap a l'esquerra, després cap a la dreta per tornar a l'esquerra i arribar a la part superior on ens desviem de nou a la dreta arribant a l'altiplà des Coconar, un terreny pla i esplèndid mirador sobre la Coma dels Cairats.

El nostre itinerari continua franquejant aquest altiplà en direcció nord-nord-est cap uns grup de pins (WP-04) que albirem al nostre davant, als quals hi arribem a les 9,20 h després de creuar dues enclotades de carritxeres.

Seguim avançant amb la mateixa direcció que portàvem i, passats uns cinc minuts, deixem a l'esquerra el camí (indicat amb fites) que ens duria al Pla des Aritges. Seguim el nostre camí, a estones no massa clar, però les fites ens ajuden a avançar sense dificultat.

Transcorreguts uns deu minuts més, deixem a la dreta un rotlle de sitja i una barraca, i creuem un estret tàlveg. L'altre costat, el caminoi es converteix en un bonic camí de ferradura que puja fins a una collada i travessa una paret per un portell (WP-05), baixa una mica i desemboca a dos rotlles de sitja i a un camí carreter que ve des de la pista dels Cairats.

Ara hem de superar una graonada rocallosa a prop dels rotlles de sitja pel corriol de l'esquerra, amb senyals de pintura sobre algunes pedres. Creuem una petita torrentera i enfilem amunt per dins un tàlveg, tot seguint les esporàdiques fites i les marques de pintura vermella.

En arribar a dalt de tot de la clotada, enllacem amb un camí carreter per on voltem a ma dreta i arribem al pas de sa Creu, una petita bretxa excavada a la roca (WP-06).

Ara per aquest malmès camí baixem cap a l'est i després d'uns revolts, cap a sud fins arribar, a les 10,35 h, a la font des Polls, situada al costat de la pista dels Cairats.

Al costat de la font ens hem de desviar cap a l'esquerra (WP-07) (pòster indicador: "Serra des Cairats") per prendre la forta pujada pel camí des Caragol.

Transcorreguts quinze minuts, trobem una bifurcació a ma dreta per on seguim (WP-08). Aquest nou camí, també carreter, discorre per dins un bell alzinar. En sis minuts més, localitzem, a ma dreta i vorera del camí, dues fites (WP-09). En aquest punt abandonem el camí, passem pel costat de dos rotlles de sitja i seguim el tirany amb l'ajuda de les fites cap al sud-oest.

Pas d'en Priam

A les 11,06 h accedim a un petit esperó amb una fita a la dreta. Aquí fem una breu aturada per contemplar les boniques vistes del poble de Valldemossa i part de la zona recorreguda, l'altiplà des Coconar. Abandonem el tirany i en prenem un a la dreta en descens, cap al nord. Al cap de tres minuts, les fites ens condueixen cap a l'esquerra i arribem a la part alta del pas d'en Priam (WP-10).

El pas d'en Priam és una estreta i rosta canal coberta de fullaraca d'alzina que s'ha de baixar amb cautela, però no presenta cap dificultat tècnica.

En arribar a baix, trobem un grup de senderistes que ens reconeixen per les fotos publicades en aquest blog. Ell són quatre, del club excursionista d'Inca, en Jaume Riera és el guia i volen pujar a la Moleta de Pastoritx. Després de saludar-los i intercanviar uns mots, ens acomiadem per seguir cada grup el seu camí.

Seguim el corriol en sentit sud-oest, botem una paret seca per uns graons de pedra i, en pocs minuts, assolim el Pla des Xots. Deixem un camí a l'esquerra que ens duria a les cases de sa Coma i, en uns deu minuts, desemboquem en la Pista dels Cairats, on hem iniciat el nostre recorregut de bon matí.

A les 12,30 h arribem a Valldemossa, donant per finalitzada aquest interessant volta.

Ruta circular amb 510 metres de pujada acumulada i 8,5 km de recorregut. Presenta trams sense camí definit per tant pot presentar problemes d'orientació. Cal estar avesats a petites grimpades per superar el pas des Coconar.

Excursió realitzada el dia 05 d'octubre de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Tomeu C., Enric i Josep.

Referències: Emilio Alonso. Pas des Coconar i Cingle des Cairats.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

El puig de na Marit i la cova de s’Aigo

Puig de na Marit o d'Aimeric

El Puig de na Marit o d'Aimeric amb 666 metres, situat dins Es Cabàs, marca la partió del terme de Santa Maria del Camí amb sa Comuna de Bunyola. A l'oest queda sa Coma d'en Buscante i el comellar que davalla cap a Can Morro i Can Picarola, a l'est s'Embocador i el faldar de sa Cova de s'Aigo (Viquipèdia).
Itinerari: es Cocons - Ca na Moragues - Cas Bergantet - coma d’en Buscante - puig de na Marit - cova de s’Aigo - es Planietjar - camí de sa Carena de sa Coma d’en Buscante - Ca na Moragues - es Cocons.
Seguim el "track" del nostre amic i company de cordada Fernando de Angulo.
Per arribar al punt de sortida hem d’anar per la carretera de Santa Maria a Bunyola. Abans d’arribar al cementiri, hem de voltar a la dreta pel camí de es Cocons (Km. 7,900). Passada aquesta petita urbanització localitzem a la dreta de la pista una esplanada on podem deixar els vehicles (WP-01).
A les 8,45 h iniciem la passa per aquest camí asfaltat direcció a gregal (NE). Al cap de pocs minuts arribem a Ca na Moragues, on el camí es bifurca (WP-02). Seguim cap a la dreta entre parets de pedra seca a cada costat de l’ample sender.
No tardem gaire en arribar al portell de cas Bergantet (WP-03), on a l’esquerra del qual arriba el camí de sa Carena de sa Coma d’en Buscante per on fem comptes davallar més tard. Ara franquegem el portell i ascendim per la pista asfaltada que marca diverses llaçades i ens mena a una nova barrera tancada què dóna accés a les cases de cas Bergantet. Voregem les cases per la dreta per un tram de camí i evitar així passar per dins la propietat.
Continuem de nou per la pista de terra i aviat arribem a les cases de Can Picarola. A partir d’aquí el camí carreter entra dins la Coma i puja en fort rost cap a Tramuntana.
Creuem un gran portell i a les 9,50 h arribem a les cases de Can Buscante on fem una breu aturada per saludar en Joan, el propietari. Seguim pujant per un tirany de muntanya que discorre per dins un ombrívol bosc i, a les 10,27 h arribem a una important cruïlla de camins (WP-04). Agafem el camí de la dreta i, després de caminar poc passos tornem a voltar a la dreta. És un camí carreter força ampla. Discorre, primer planer i després en pujada, per damunt els penya-segats i ens condueix, transcorreguts 17 minuts, a una sitja on finalitza. Aquí aprofitem per fer una aturada i berenar.
A les 11 h en punt reiniciem la marxa per un tirany de muntanya. Es tracta d’un senderó fitat mig amagat per la vegetació i que ens condueix amb pocs minuts al puig de na Marit o d’Aimeric de 666 m d’alçada (WP-05). Hi arribem a les 11,12 h.
Retornem pel mateix camí fins a la cruïlla de camins (WP-04). Ara pugem cap al nord-nord-oest per un viarany estret que ens condueix a un camí principal de sa Comuna que rodeja el puig Gros. Aquí voltem a la dreta i, transcorreguts quinze minuts, deixem aquest camí i voltem a la dreta (WP-06) per un ramal que baixa a son Pou. Caminats uns cent metres aproximadament, localitzem una fita a ma dreta del camí (WP-07) i a poques passes localitzem la Cova de s’Aigo (WP-08).

Cova de s'Aigo

Després d’entrar dins la cova i donar-hi un cop d’ull, desfem les passes fins arribar a es Planietjar cruïlla de camins (WP-09).
A les 12,50 h iniciem el descens pel camí de sa Carena de sa Coma d’en Buscante. Es tracta d’un camí carreter amb trams força malmesos que baixa marcant diverses giragonses i ens mena al portell de cas Bergantet (WP-03), tancant el cercle d’aquest itinerari. Ara retornem pel mateix Camí, passant per Ca na Moragues i arribant de nou a es Cocons quan són a prop de les 14 h.

Ruta circular amb 760 metres de pujada acumulada i 13 km de recorregut. Ruta bona de fer, discorre tota ella per bons camins.

 
Excursió realitzada el dia 21 de setembre de 2013. El grup ha estat format per: Immaculada, Tomeu C. i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.