Puig de ses Bassetes

Vista des de la cresta

L’objectiu principal d'aquesta sortida és la col·locació d’un betlem de fang al cim de ses Bassetes.

Itinerari: Urbanització de son Macip – Voltes d’en Galileu – Casa de neu d’en Galileu – Coll des Telègraf – Coll des Prat – Puig de ses Bassetes – Coll de n’Argentó – Font des Prat – Coll dels Coloms – Font del Noguer.

Iniciem aquest bonic i llarg itinerari a la urbanització de son Macip (Km 22,8 de la carretera Ma-10 de Lluc a Sóller) (WP- 01).

Pels vials asfaltats de la urbanització, anem a cercar el començament del camí en el lloc on hi ha un mapa rètol de la Mola de son Macip.

Pocs metres més amunt, travessem una barrera per un botador (WP-02) i, una mica més endavant el camí fa un trencant que prenem pel camí de la dreta.

El camí de carro discorre per dins l’alzinar amb restes de l’explotació del carbó.

Trobem un segon trencant per on seguim a l’esquerra, sempre en pujada fins al tercer trencant que a quest cop girem a la dreta enllaçant amb el camí del GR que ve de Lluc. Finalment trobem un quart trencant que tirem per l’esquerra, sempre amunt que fa pujada!

Al final d’aquesta pista forestal veiem a la dreta la casa de neu de son Macip (WP-03). En aquest punt arrenca el sender de nevaters anomenat de “Ses Voltes d’en Galileu”. Camí de ferradura empedrat que, amb una hora de forta pujada, ens condueix a la bifurcació per visitar la casa de neu d’en Galileu (WP-04) situada uns metres a la dreta del camí principal.

Després de visitar el conjunt, format pel porxo, el pou de neu i un pou d’aigua, retornem al camí del GR el qual seguim sense cap dificultat i que ens mena al coll d’en Galileu.

Seguint sempre el marcat sender i després d’una curta i empinada davallada, travessem el torrent de Comafreda i pugem amb fort pendent al coll des Telègraf de 1.126 m (WP-06) amb cases de neu a cada costat: casa de neu des Coll des Telègraf Est (WP-05) i la casa de neu des Coll des Telègraf Oest (WP-07).

Continuem la forta pujada en direcció Sud fins assolir el Coll des Prat de 1.205 m. delimitat per una paret transversal (WP-09), passant abans per la casa de neu de la Serra dels Teixos (WP-08) i un petit pas entre roques senzill de fer.

Arribant al puig de ses Bassetes

Des del coll continuem pel camí que davalla pel comellar des Prat i després de cinc minuts deixem el camí del GR i trenquem a l’esquerra (WP-10) per un tirany de muntanya que transcorre per davall les penyes del Massanella seguint la direcció SW. El tirany és bastant evident i fitat i ens deixa més amunt del coll de n’Argentó, després de superar un pas per les roques que no presenta cap dificultat. Ara baixem seguint la cresta fins assolir el coll de n’Argentó. Des d’aquí seguim la mateixa direcció que portem SW cap al cim de ses Bassetes (WP-11), al qual arribem en deu minuts procurant no anar molt a prop dels espadats de la dreta.

Després d’aferrar el betlem i de gaudir de la fantàstica panoràmica que es divisa des del cim, baixem pel mateix traçat fins arribar novament al coll de n’Argentó (WP-12). Amb una petita desgrimpada passem al vessant del comellar des Prat i per camps a través (atenció amb la inclinació del pendent) tot seguint les fites arribem de bell nou al camí del GR-221 (WP-13).

Ara sense cap mena de dificultat d’orientació seguim el camí de la ruta de Pedra en Sec fins arribar a la font del Noguer (WP-19), passant abans per la font des Prat (WP-15), el coll dels Coloms (WP-17) i seguint la canal de transvasament d’aigua d’un embassament a l’altre.

Ruta no circular amb 790 metres de pujada acumulada i 14 km de recorregut. Transcorre pel sender GR-221 per tant està ben senyalitzada. Presenta forts desnivells i és llarga. Des del WP-10 al WP-13 és on pot haver hi més dificultat sobre tot a la baixada pel pas de n'Argentó que cal fer us de les mans i fins arribar de nou al camí principal per la inclinació del pendent.

Excursió realitzada el dia 23 de desembre de 2012 amb el grup excursionista de l’AAVV de Pòrtol.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Sa Costera

Sa Costera

Típica excursió que combina mar i muntanya amb fantàstiques panoràmiques i de dificultat mitjana degut a la seva llarga durada (13 Km) i a la dura ascensió al Coll de Biniamar. Tota ella discorre per camins ben senyalitzats i fressats.

Iniciem la llarga caminada al Mirador de ses Barques que es troba en el Km 44,800 de la carretera de Sóller a Lluc (WP-01).

A la dreta surt un camí de ferradura que en pocs minuts ens deixa en una pista de terra que seguim en direcció Nord (dreta).

En un tres i no res, arribem al portell de Bàlitx d’Amunt, on seguim a la dreta creuant un gros portell. Divisem una bona panoràmica de la vall.

Després d’uns minuts, a la dreta surt un vell camí de ferradura, per on continuem. Passem la font de Bàlitx (WP-02) i tornem a enllaçar amb la pista, a l’alçada de les cases de Bàlitx d’Enmig (WP-03) en procés de restauració.

Continuem baixant, arribem a un trencall de camins (senyalitzat amb un rètol i fites) (WP-04) per on continuem a l’esquerra i, després de baixar entre marjades d’oliverar, arribem a l’antiga possessió de Bàlitx d’Avall (WP-05).

Després de visitar el conjunt de cases, continuem per la pista cap el Coll de Biniamar. Uns metres de pujada a la dreta torna a partir un camí empedrat que ens evita la pesada pista d’ascensió al coll.

Des del Coll de Biniamar (WP-06) baixem pel camí carreter fins trobar a la dreta el camí de sa Costera (WP-07). En un ràpid descens entre mig de carritxeres ens situem a les cases i a la font de sa Costera (WP-08).

Després de donar un cop d’ull a tot el meravellós entorn, tornem al camí de sa Costera i continuem a Tuent (esquerra).

Més endavant pugem una curta però intensa pujada que ens situa al coll de na Polla (WP-09).

Ara amb una ràpida baixada per un camí empedrat arribem a les cases de cala Tuent on acabem aquest llarg i típic recorregut.

Ruta no circular amb 600 metres de pujada acumulada i 13 km de recorregut.
Excursió realitzada el dia 16 de desembre de 2012. El grup excursionista de l'AAVV de Pòrtol.
Referències: Tomàs Vibot. "Excursiones a pie por Mallorca".

 
Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Comellars de l’Home i dels Horts

Penyal de s'Home (WP-04)

Avui ens proposem realitzar un itinerari curt per la Comuna de Caimari (Selva). Es tracte de sortir del poble, pujar fins l’àrea recreativa i enfilar el rost camí del comellar de l’Home. Un cop a dalt, franquejar a l’esquerra per camps a través i enllaçar a la part alta del comellar dels Horts. Descendir per l’ample camí d’aquest comellar fins arribar de nou a Caimari.

Sortim de la vila de Caimari per la carretera Ma-2130 (WP-01) i transcorreguts uns set minuts aproximadament, en arribar al primer revolt de la mencionada carretera, agafem el camí Vell de Lluc.

Avancem per aquest camí de carro i tot d’una trobem la roca del Cavall Bernat situada a la dreta del camí (WP-02).

Uns deu minuts més amunt deixem a la dreta el camí del GR, que travessa la carretera, i continuem pel camí de l’esquerra (NW) que ens portarà a travessar una barrera de fusta i filferro. Ara el camí segueix pel jaç del torrent de sa Coveta Negra, passa per davall d’un pont i continua entre la carretera a l’esquerra i el torrent a la dreta fins arriba a l’àrea recreativa situada al Km 10 de la carretera que puja a Lluc.

Travessem de nou la carretera i, després de creuar una barrera per un botador (WP-03), enfilem el camí del comellar de l’Home. El sender puja amb decisió i deixa diversos rotlles de sitja i barraques a la dreta. En arribar a la meitat del comellar, l’ample camí dóna pas a un deteriorat camí de carro. Uns minuts més amunt trobem a l’esquerra un aïllat penyal anomenat s’Home (WP-04), metàfora toponímica que dóna nom al comellar. Hem tardat uns trenta minuts des de la barrera.

Un poc més amunt el camí de carro es transforma amb un de ferradura amb alguns petits trams empedrats i d’altres desdibuixats i perduts, sempre amb l’ajuda d’algunes fites. S’ha d’anar alerta en no sortir del camí ja que creuem una zona plena de forats.

Transcorreguts uns deu minuts del penyal, el camí acaba en uns plans on hi ha una bassa coberta (WP-05). Ens trobem als peus del puig de n’Alí.

Cases dels Horts

Aquí s’acaba la bona vida i emprenem l’únic tram un poc complicat d’aquest itinerari. Per camps a través i cap a SW, cercant sempre el millor lloc per passar, pugem per una zona rocosa i castigada pels incendis forestals fins assolir una gran esplanada a l’esquerra de la qual comença la serra de s’Esquerdar, petita serralada que separa els dos comellars el de s’Home i el dels Horts.

Baixem, molt dret (SW), per una petita coma, a la meitat de la qual trobem dos rotlles de sitja de carboner (WP-06) molt desdibuixats per la vegetació, i en pocs minuts assolim la part alta del comellar dels Horts molt a prop d’una bassa coberta de pedra en sec (WP-07).

Baixem per l’ample camí de carro i transcorreguts uns vint-i-cinc minuts d’agradable descens, arribem a la vall dels Horts presidida per les cases de la possessió del mateix nom (WP-8).

Seguim el camí que avança entre marjades d’oliverar, marca diverses corbes al costat d’una espectacular balma (lloc d’aixopluc del bestiar) i enllaça amb la carretera.
Després de caminar uns tres-cents metres arribem de nou a l'entrada del poble de Caimari, tancant el cercle d’aquest bonic recorregut.

Ruta circular amb 520 metres de pujada acumulada i 8,6 km de recorregut.

Excursió realitzada el dia 15 de desembre de 2012.

El grup ha estat format per: Pere i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

La canal Nord d'en Galileu

Ascendint per la canal Nord d'en Galileu

Avui ens plantegem el repte d’ascendir al puig d’en Galileu per la seva cara Nord. seguint les passes de l'amic Tomàs Vibot .

Som en Tomeu i jo i ningú dels dos coneixem aquesta canal ni tampoc disposem de cap track que ens pugui orientar.

Tal com diu en Tomàs Vibot: és una ruta d’alt nivell excursionista, apta només pels bons trescadors i ben avesats a trescar fora camí. Per tant hi calen molta experiència, orientació i bones cames.

Són les 10 del matí i no disposem de massa temps ja que hem quedat amb els companys que pugen de Caimari a LLuc per dinar tots plegats a l’aparcament del monestir.

Nosaltres no partim de Lluc si no del punt on el camí del GR-221 travessa la carretera Ma-10 de Lluc a Sóller, prop del Km 22,500 (WP-01).

Iniciem la caminada pujant per un camí de carro que discorre per dins l’alzinar tot seguint les indicacions del sender de GR. El camí ascendeix marcant diverses voltes, i transcorreguts uns dotze minuts del punt d’inici, creuem una paret seca per un portell (WP-02). A l’altre costat, tornem agafar un nou camí de carro i set minuts més amunt, trobem a la dreta una important cruïlla amb un camí que ve de la urbanització de son Macip. Continuem tot dret (W) i, atenció uns pocs metres més amunt (3 minuts), divisem a mà esquerra una fita damunt una roca i separada uns metres del camí. Deduïm que aquí és el punt (WP-03) on hem de deixar el camí ample i trencar a l’esquerra per anar a cercar la canal que ens conduirà al cim.

En arribar a la fita les nostres sospites es confirmen al trobar una petita i discreta fletxa vermella pintada damunt la roca (WP-04). D’aquí fins assolir el cim és el tram més complicat i espectacular d’aquest itinerari.

Ens endinsem en un bosc humit d’alzines sense cap traça de camí, i vuit minuts més amunt (des que hem deixat el camí ample) i, després d’una certa tendència cap al Sud Oest, trobem un rotlle de sitja (WP-05) als peus d’una rosseguera.

Emprenem la forta pujada (SW) primer pel marge dret de la rosseguera resseguint el límit amb l’alzinar i més amunt, al punt on s’estreny, la travessem per passar al costat esquerra i continuar pujant un poc més fins assolir els peus de la penya. En aquest punt tornem a veure un petita fletxa vermella pintada damunt una roca (WP-06) que ens tranquil·litza i ens confirma que seguim correctament l’itinerari. Hem tardat uns vint-i-sis minuts des de la sitja.

Des d’aquest punt i seguint les indicacions de la ressenya d’en Tomàs, franquegem en diagonal cap a l’esquerra (E) per passar un llom de la muntanya i una altra rosseguera paral·lela a la nostra, sempre per la part de damunt.

Arribant al cim d'en Galileu

Un cop aquí prenem dret (SW) per una mena de canal - xaragall fins, transcorreguts trenta-set minuts de forta pujada, assolir una nova fita damunt una gran roca situada al peu de la paret (WP-07). Continuem un poc cap a l’esquerra i davant nostre se’ns obre una darrera canal molt neta i evident que ens deixa damunt la cresta del puig.

Ara sense cap dificultat avancem seguint les fites fins assolir el puig d’en Galileu de 1.181 m (WP-08) són les 12 i cinc minuts i hem tardat uns vint-i-cinc minuts des de la darrera fita.

Fa un dia encalmat, sense vent, hi ha boires que pasturen per damunt els cims però al sol hi fa bon estar.

Després del merescut descans i de gaudir de les espectaculars vistes, davallem del cim per la ruta normal, seguint un tirany fitat (W) fins enllaçar amb el camí del GR-221 situat al coll d’en Galileu. El sender ens baixa en pocs minuts al pla on hi ha la casa de neu. Nosaltres seguim pel camí de nevaters conegut com el Camí de ses Voltes d’en Galileu. És un espectacular camí de ferradura (d’amplada uns 3 pams = uns 60 cm) empedrat i protegit per escopidors.

Baixem escapats i tot d’una ens situem al bosc de son Macip on hi ha la casa de neu del mateix nom. Ara seguint el camí del GR i sense cap entrebanc arribem de nou a la carretera on hem deixat el cotxe, són la 1 i quart.

Estem contents i satisfets, no ens ha fallat l’experiència, ni l’orientació ni les cames i passa a passa, fita a fita , hem resolt l’itinerari que ens havíem proposat. Arribem a bona hora a Lluc per dinar amb els companys.

Ruta circular amb 549 metres de pujada acumulada i 6 km de recorregut.
Excursió realitzada el dia 9 de desembre de 2012.

El grup ha estat format per: Tomeu i Josep.

Una altra ruta que puja al puig d'en Galileu per la canal Nord.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Fonts i coves al voltant de Lluc

Font del puig Ferrer (WP-02)

Com que el dia amenaça pluja, decidim fer una agradable i fàcil passejada pels voltants del monestir de Lluc.

Itinerari seguit: Aparcament del refugi de son Amer – Ermita de son Amer – Coll Pelat – Coll des Pedregaret – Cases de Binifaldó – Alzina d’en Pere – Refugi de la coma de Binifaldó – Cometa dels Morts – Es Camell – Molí de Lluc – Refugi de son Amer – Aparcament.

Iniciem aquest fàcil itinerari a l’aparcament del refugi de son Amer (WP-01) on podem deixar el cotxe sense cap dificultat. Travessem la carretera que va a Lluc i seguim la canaleta que prové de la font del puig Ferrer (WP-02), a la qual hi arribem transcorreguts uns pocs minuts. Continuem uns metres camp a través, primer cap a l’Est i després cap al Sud, per anar a cercar el camí del GR-221 (WP-03).

Ara , ja per camí ben fressat i seguint les indicacions del sender de Gran Recorregut, arribem a la Ermita i a la font de s'Ermita de son Amer (WP-04) (15 minuts des que hem agafat el camí del GR).

Font de la coma de Binifaldó (WP-10)

Continuem transitant pel GR i passats aproximadament uns cinc minuts ens desviem a l’esquerra per arribar-nos al mirador del Foment (WP-05). Retornem de nou al camí i al cap de poc creuem per un botador de fusta la paret seca i el reixat situat en el coll Pelat (WP-06). Aviat deixem a l’esquerra el camí que davalla les cases de Menut i nosaltres seguim pel de la dreta (WP-07). Passat el coll des Bosc Gran, des d’on es divisa una magnífica vista del puig Tomir, deixem per una estona el GR per seguir per la pista en sentit de baixada (Est) fins assolir una cruïlla de camins. Ara pugem un poc cap al Nord Oest travessant el Bosc Gran, de pins i alzines fins assolir el coll des Pedregaret, on trobem una paret seca de partió. Botem la paret i seguim pel camí asfaltat de l’esquerra fins a trobar uns polls blancs (Populus alba) que ens indiquen l’arribada a les cases de Binifaldó. Des d’aquí ens desviem del camí per veure la font des Còssil (WP-08) situada a uns pocs metres de les cases direcció a Menut. Continuem pel camí vell de Lluc a Pollença i aviat trobem a l’esquerra del camí l’alzina d’en Pere, arbre catalogat com a singular. Just passada l’azina girem a l’esquerra i deixem el camí del GR (WP-09). L’ample camí passa per una antics camps de conreu d’oliveres i davalla per dins l’alzinar fins arribar al petit refugi de la coma de Binifaldó. A pocs metres d’aquí a l’esquerra està situada la font de la coma de Binifaldó (WP-10). És un bon exemple de font de mina, la seva aigua no és potable. Més amunt ens arribem al Pantanet de la coma, una bassa artificial que s’omple a partir del torrent de Binifaldó.

Cova de la cometa des Morts (WP-14)

Retrocedim fins al refugi i seguim la pista de terra en pujada (Oest) fins arribar a l’àrea recreativa de Menut que ens deixa a la carretera Ma-10 d’Andratx a Pollença.  Després de travessar-la, el nostre itinerari continua per un tirany fitat (fites de pedra i marques de pintura) pel bell mig d’un laberint de roques i per dins un humit alzinar. En aquest tram cal anar alerta i seguir les indicacions de les fites, ja què és fàcil despistar-se. Aviat assolim la cova dels Pixarells (WP-12) situada a l’esquerra del camí i davall les roques, i més endavant, l’àrea recreativa del mateix nom. Continuem per un camí de terra ample i ben marcat fins trobar a mà esquerra un desviament (WP-13) que ens mena, transcorreguts uns deu minuts, a la cova de la cometa des Morts (WP-14), lloc d’enterrament de l’època talaiòtica.

Per continuar el nostre itinerari, tornem al camí que hem deixat momentàniament, i cinc minuts més endavant, el tornem a deixar per dirigir-nos a visitar “Es Camell” curiosa formació rocosa fruit de l’erosió. A pocs metres des Camell hi ha un mirador sobre les muntanyes de Lluc (WP-15) que val la pena arribar-s’hi. Retornem al camí principal i, en un tres i no res, arribem al camp de futbol de Lluc després de creuar un pontet de fusta. Ara anem a cercar el camí del GR creuant la carretera d’accés al santuari que ens du al punt on hem iniciat l’excursió, passant abans pel recent restaurat Molí de Lluc (WP-16) i el refugi de son Amer, tancant el circuit d’aquest agradable recorregut.

Ruta circular i molt bona de fer. La major part discorre per camins senyalitzats amb 375 metres de pujada acumulada i 14 km  de recorregut.

Excursió realitzada el dia 1 de desembre de 2012.

El grup ha estat format per: Pere, Enric, Tomeu i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Penyal d’Honor – Comuna de Bunyola

El camí de pujada presenta trams empedrat

Ruta circular i clàssica que parteix del poble de Bunyola, ascendeix al penyal d’Honor pel camí des Grau i davalla per la Coma Gran.

Partim del cementiri de Bunyola (WP-01) (Carretera Ma-2020 de Santa Maria a Bunyola) en direcció al poble. A l’entrada deixem el carrer principal i agafem el carrer de Santa Catalina Thomàs a la dreta. Més amunt trobem el carrer d’Orient per on seguim fins trobar un altre carrer d’escales, el carreró de la Comuna amb un indicador (WP-02) Hem tardat aproximadament uns quinze minuts des del principi. Pugem fins a dalt i enllacem amb un camí de terra cap a NE, al fons veiem el Puig de Sa Figuera amb la seva cova característica .

Deixem el camí principal, que davalla a la dreta, per agafar a l’esquerra un sender que du al camí des Grau, tal com senyala un rètol de fusta.

El camí puja pel mig d’un bosc de pins i alzines. Més endavant passem per un forn de calç (WP-03), després una sitja i més amunt un aljub esbucat.

Continuem pujant amb força pendent pel camí ben fressat i amb trams empedrat fins assolir, després d’un tram planer, un forn de calç i un camí que puja per la dreta vora el Comellar d’en Cupí (WP-05).

Baixant del Penyal d'Honor

Seguim pel camí en direcció NE i transcorreguts uns tretze minuts aproximadament, assolim una nova cruïlla de camins. El nostre itinerari segueix tot dret, és a dir, cap a Tramuntana per dins un frondós alzinar. Més amunt deixem un dipòsit d’aigua a la dreta i continuem pujant per una pista que marca un parell de corbes. Més endavant el camí és pla i amb pocs minuts arribem a una cruïlla a l’esquerra indicada per una fita i un rètol (WP-06). En aquest punt surt un camí pedregós i costerut que puja al Penyal d'Honor. La muntada és curta per mig un bosc de pinar i en deu minuts som a dalt (WP-07).

La boira baixa ens impedeix de gaudir de les vistes. Després de fer les fotos pertinents, davallem pel mateix camí fins arribar de bell nou a la pista (WP-06). En aquest lloc trobem una drecera a la dreta per la qual baixem (SE). Més endavant es transforma amb un camí de carro que transcorre per dins un preciós comellar amb forces restes de la industria del carbó (sitges, barraques, forns de pa,...) que ens permet arribar a la zona d’esbarjo de cas Garriguer, lloc que aprofitem per dinar (WP-08).

La davallada la realitzem pel bonic comellar de sa Coma Gran, per un camí de carro que segueix en direcció Sud Oest.

Més endavant les parets de la vall s'estrenyen fins que arribem a Sa Cova on la vall s’eixampla de nou. Passem per un oliverar i arribem a Ca na Moragues. Seguim per la pista de la dreta fins que es converteixi en pista asfaltada i, després de deixar a l’esquerra una estació transformadora, arribem de nou a la carretera molt a prop d’on tenim els cotxes, tancant així el cercle d’aquest bonic recorregut per la comuna de Bunyola.

Ruta circular i bona de fer tota ella transcorre per camí ben senyalitzat, amb 738 metres de pujada acumulada i 12 km de recorregut.

Excursió realitzada el dia 18 de novembre de 2012 amb el grup excursionista de l’associació de veïnats de Pòrtol.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la riuta a Wikiloc.

Cuculla de Fartàritx i Lassarell

Balconada als cingles de sant Francesc (WP-02)

Aquest itinerari s’inicia a la vall de Colonya (Pollença), puja als cingles de Sant Francesc (balconada), passa per la cova Morella, flanqueja la Tossa del Llamp i arriba a les cases de la Mola. Després ascendeix el cim de la Cuculla, davalla pel pas de sa Moleta en direcció a les cases de Lassarell i tanca el circuit a la mateixa vall.

En aquesta ocasió comptem amb dos convidats d’honor, dos apassionats de la muntanya en Manuel Barranco i n’Oscar que han compartit amb nosaltres aquesta bonica ruta.

L’aproximació al punt de partida es fa venint des de Palma per la carretera Ma-2200. Cal entrar a Pollença pel primer trencat a l’esquerra. Després anar a l’oratori del Roser Vell i prendre l’estreta carretera que puja a les cases els Rafals i Lassarell. Transcorreguts uns 5 Km. aproximadament de l'ermita, podem deixar els cotxes en un replanet situat en una corba i al costat d’unes cases (WP-01).

Agafem un tirany cap a Sud Est que segueix paral·lel a una reixeta. El desdibuixat senderó es perd i puja amb decisió, marcant diverses voltes, per dins un ombrívol alzinar. Quinze minuts més endavant, el sender ens deixa al balcó dels cingles de Sant Francesc (WP-02), des d’on es gaudeix una espectacular panoràmica sobre les muntanyes i badia de Pollença.

Continuem amb tendència Sud Oest per un tirany aferrat a la paret dels espadats. Tot d’una deixem a l’esquerra un pas equipat amb una corda fixa que deu accedir directament dalt el cingle.

Cova Morella (WP-03)

Aviat sortim del bosc i iniciem novament una forta pujada per un terreny rocós on predomina el càrritx. Amb l’ajut de fites arribem, després de caminar uns trenta minuts, a la cova Morella (WP-03) situada davall el penya-segat a uns 540 m d’alçada sobre el nivell del mar.

Reprenem la marxa seguint les fites que ens condueixen direcció a una alta paret de partió (WP-04) la qual botem sense gaires dificultats. Ara continuem flanquejant la Tossa del Llamp per un terreny pobre de vegetació i pedregós. Creuem una nova paret, aquesta molt més baixa, i arribem a un camí ample què més endavant es transforma en sender i creua un estret portell al costat d'unes roques (WP-05). A partir d’aquí, les fites ens duen cap a l’Oest, per un terreny un poc incòmode. De tant en tant apareixen restes d’un antic camí de bístia empedrat que l’abandó i la vegetació s’ha encarregat d’esborrar. Transcorreguts uns tretze minuts aproximadament, assolim les cases de la Mola (WP-06) les quals les rodegem per un bonic camí empedrat que ens mena al portell de la Rota (WP-07).

En aquest punt, deixem el camí empedrat que baixa pel comellar de sa Mola i emprenem cap a Tramuntana la forta ascensió a sa Cuculla (WP-08), la qual assolim transcorreguts uns trenta-cinc minuts des del portell.

Davallem del cim per la ruta normal, és a dir, seguint el sender i les fites en direcció Sud Est fins al pas de sa Moleta (WP-09). Continuem pel camí, ara en direcció Nord Oest cap a les cases de Fartàritx, i atenció transcorreguts uns cinc minuts, l’abandonem i girem a la dreta (WP10) cap a Sud Est per agafar un caminet que discorre per sota del pas. És un tirany de muntanya amb roques i càrritx que baixa en fort pendent aferrat a la escarpada paret amb alguna fita i punts de pintura vermella. Seguim el tirany, creuem una paret i anem virant progressivament a la dreta i en direcció Sud per anar a cercar el sistema hídric de Lassarell restaurat amb molt gust l’any 2008 i compost per la font de mina (WP-11), una síquia que condueix l’aigua a un bucòlic safareig, (WP-12) petites piques i els rentadors de les cases.

Safareig de Lassarell (WP-12)

Després de gaudir i fotografiar aquest bonic conjunt hidràulic arribem a les cases de Lassarell (WP-13) on tenim l’oportunitat de saludar i conversar amb el propietari d’aquesta finca l'exsecretari del GOB Miquel Àngel March.

A partir d’aquest punt sols resta seguir la pista que ens retornarà al punt on tenim els cotxes tancant així el cercle d'aquest apassionant i bucòlic itinerari.

Ruta circular amb 508 metres de pujada acumulada i 7,5 km  de recorregut. La major part discorre sense camí definit, per aquest motiu cal tenir bon sentit d’orientació en muntanya. És una ruta molt agraïda i completa amb importants i bonics punts d'interès: cingles de sant Francesc, cova Morella, vistes des del puig, casa de la Mola, sistema hídric i cases de Lassarell.

Excursió realitzada el dia 17 de novembre de 2012.

El grup ha estat format per: Manuel, Oscar, Pere, Biel Pomar, Enric, Fernando i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

La serra de la Tea i la punta de na Galinda

Vista de l'illa de sa Dragonera

Aquest itinerari transcorre per la zona de Sant Telm per un indret poc conegut i poc transitat. És la mateixa excursió realitzada la primavera de l’any passat però al revés i amb algunes petites variacions.

Així doncs iniciem la caminada passat el Km 7 de la carretera MA-1030 abans d’arribar a la població de Sant Elm (WP 01). En aquesta corba i al costat esquerra surt el camí anomenat de sa Torre que ens duria al Castell de Sant Elm.

Nosaltres partim per la carretera en direcció a S’Arracó. Transcorreguts uns 500 metres la deixem i agafem el camí que parteix de l'esquerra. És el camí de Son Bolei que puja en lleugera pendent. Més amunt l’ample camí marca diverses corbes, passades les quals, trobem a ma esquerra el camí que dur a la Trapa. El nostre itinerari, però continua a la dreta. Transcorreguts uns minuts assolim el coll de sa Palomera situat a la carretera vora el cementiri de s’Arracó. Avancem uns metres en descens i a la primera corba a la dreta parteix un camí de terra per on seguim. Transcorreguts uns cinc minuts aproximadament, trobem una desviació a la dreta (WP-02).

Ara caminem damunt asfalt, el pendent s’accentua força i mantenim la direcció SW que portàvem fins ara.

A l’alçada d’un gran xalet situat a la dreta, l’asfalt es transforma amb una pista de terra. Continuem amb forta pujada fins assolir el punt més alt del nostre itinerari uns 230 m aproximadament a l’alçada d’un trencall a l’esquerra que ens duria al Pas Vermell. Cap a Ponent ja divisem un puig, el punt culminant de la serra de la Tea, el nostre primer objectiu d’avui.

Nosaltres continuem per la pista amb la mateixa direcció, és a dir SW, en baixada fins arribar a una corba força tancada. Llavors, sense perdre el camí, assolim a un collet amb una nova cruïlla. Continuem dret (ponent) i assolim per un senderó el cim de la serra de sa Tea de 217 m, coronada per una petita caseta i una vella antena (WP-03). Les vistes són espectaculars.

Retrocedim pel mateix caminet fins a la corba tancada i continuem per la pista de la dreta en suau davallada fins que, transcorreguts uns deu minuts aproximadament, trobem una cruïlla important de pistes (WP-04). Aquí abandonem el camí ample i ens desviem a la dreta per un tiranyet fitat que transcorre per un pinar (SW). Sortint del pinaret entrem en una garriga, punt on el camí es desdibuixa força i és substituït per fites que ajuden a seguir l’itinerari, sempre en direcció SW cap a la punta de na Galinda el nostre següent objectiu. Transcorreguts uns trenta minuts del trencant, arribem a una barraca situada a la plana de sa Pineta (WP-06). Des d’aquí ens dirigim fins a la punta de na Galinda per contemplar la vista.

Des de la barraca i, per una pista, avancem cap a NE pel llit d’un comellar vora el torrent. Després d’un quart d’hora, assolim un nou trencant de camins, el nostre itinerari continua a l’esquerra creuant el torrentó. Aquí trobem una cadena que impedeix el pas de vehicles i més endavant dins el pinar passem devora una casa (Sa Pineta) (WP-07). Continuem descendint per aquesta pista cap a Tramuntana fins arribar al peu d’un petit turó, el puig Blanc (112 m) on hi ha una cruïlla de camins (WP-08), girem a la dreta i seguint el camí de terra (NE) arribem de nou a la carretera molt a prop d’on tenim el cotxe.

Ruta circular amb 304 metres de pujada acumulada i 10,5 km de recorregut. Itinerari fàcil, sols cal anar alerta amb la gran quantitat de camins i pistes que hi ha que ens poden despistar. També cal tenir en compte que des del WP-04 al WP-06 no hi ha camí però si que trobareu forces fites de pedra.

Excursió realitzada el dia 04 de novembre de 2012 amb el grup excursionista de l’associació de veïnats de Pòrtol.

El mateix itinerari però al revés. 

 
Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

El puig de sa Creu o de s'Aladernar

Puig de sa Creu

Tornem a fer una sortida matinal per les muntanyes de la comuna de Caimari o de Selva. En aquesta ocasió ascendim al puig de sa Creu partint del poble de Caimari. 

Iniciem doncs la caminada a l’entrada del poble al costat de la creu de terme on hem pogut deixar el cotxe (WP-01). Avancem pel carrer principal de Caimari (carrer de la Nostra Senyora de Lluc) i després de cinc minuts girem a l’esquerra pel carrer des Fornassos fins arribar al seu final on en una placeta hi ha l’entrada a l’àrea recreativa del mateix nom (WP-02). Al fons de l’àrea a ma dreta, arranca un camí de pedrolins que puja superant un fort pendent per dins carritxeres i pins. Transcorreguts uns quinze minuts aproximadament assolim el coll Matar (WP-03) on hi ha un encreuament de camins.

El nostre itinerari segueix pel senderó de la dreta (N). És un antic caminoi que du a diversos colls de caça. Després de caminar uns trenta minuts, assolim el coll d’en Sacos (WP-04) des d’on es pot gaudir una esplèndida vista: el puig de n’Escuder, el puig de n’Alí, a la llunyania, el puig Nespler i el puig dels Albellons i més a prop de nosaltres la nostra fita d’avui.
A partir d’aquí el camí desapareix i seguim per dins una espessa vegetació en direcció NW fins assolir el cim del puig de sa Creu de 602 m. (WP-05). Hem tardat uns quaranta minuts des del darrer coll.

Baixem sense camí, seguint la paret seca que davalla del cim en direcció Sud. Aquest és el tram més complicat de l’itinerari, es tracte de anar cercant el recorregut més còmode possible per dins una espessa garriga de pinar, tenint com a referent la paret a la nostra dreta.

Després de avançar sense camí ni fites aproximadament uns 30 minuts, ens separem de la paret, és a dir girem en tendència a l’esquerra, per baixar per una coma molt dreta plena de vegetació fins arribar al fons del comellar anomenat d’en Mairata o de s’Ermita. Aquí localitzem una pista forestal i, un poc més avall, un forn de calç (WP-07).

Ara ja sols resta seguir la pista que ens mena sense cap dificultat de trànsit a la carretera de Mancor a Caimari (WP-08), després de passar per les instal•lacions d’aigua. En aquesta cruïlla girem a l’esquerra i avancem per la carretera. Transcorreguts uns set minuts trobem a mà dreta el pou Major (WP-09), un punt d’aigua documentat ja al segle XV. Finalment arribem de nou a la creu neogòtica situada a l’entrada del poble de Caimari des d’on hem partit unes hores abans.

Ruta circular amb 485 metres de pujada acumulada i 5,5 km  de recorregut. Hi ha trams sense camí, cal tenir bon sentit de l'orientació en muntanya. La davallada del cim es realitza sense camí per un terreny incòmode, sobre tot el tram que baixa fins el comellar d'en Mairata, és molt dret i amb una espessa vegetació.
Excursió realitzada el dia 3 de novembre de 2012.

El grup ha estat format per: Pere, Fernando i Josep.

Referències: Tomàs Vibot: caminada al puig de les Creus.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Pujada al puig dels Albellons

Puig dels Albellons

Itinerari: Caimari – Camí vell de Lluc – Botador a la carretera Ma-2130 Km. 9 – Comellar dels Albellons – Coll dels Albellons – Cim del puig dels Albellons – i retornada pel mateix camí a Caimari.

Sortim de la vila de Caimari per la carretera Ma-2130 (WP-01) i transcorreguts uns set minuts aproximadament, en arribar al primer revolt de la mencionada carretera, agafem el camí Vell de Lluc.

Avancem per aquest camí de carro i, en un tres i no res, passem per la roca del Cavall Bernat a la nostra dreta segons el sentit de la marxa. Més endavant, tornem a trobar un penyal, aquest cop a l’esquerra del camí, conegut com el Còdol d’en Seda.

Seguint el camí anem pujant per dins el bosc fins arribar a la carretera de Lluc, a l’alçada de l’inici de la costa Llarga (15’). El nostre itinerari segueix un poc més avall, per un botador (WP-02) que ens permet passar per damunt un reixat.

A l’altre cantó entrem a l’inici del comellar dels Albellons per on prosseguim cap al NE. El primer que trobem a l’esquerra del caminoi és un abeurador i damunt un aljub.

Prosseguim per dins aquesta coma per una pista forestal amb fort pendent, més amunt trobem un forn de calç (WP-03) (10’).

Aquest camí finalitza a un rotlle de sitja (WP-04) després de caminar uns 14 minuts aproximadament des del forn de calç. Des d’aquí ja divisem en direcció E el coll dels Albellons (WP-05) el nostre següent objectiu. Hi arribem transcorreguts uns 15 minuts desprès de superar un pedregós i fort pendent sense camí sols amb l’ajuda d’algunes esporàdiques fites de pedra. Ens fixem amb una fita de partió de la Comuna de Caimari situada en aquest coll a 537 m.

Ara prosseguim cap a la dreta (un poc cap al SE) sense cap tipus de tirany seguint la paret de partió, i al cap de menys de deu minuts, assolim un primer cim de 583 m amb esplèndides vistes al Massanella. Aprofitem la pau d’aquesta contrada per berenar i agafar forces.

Prosseguim per un clotada, remuntem unes penyes i després de pujar un coster per dins el pinar assolim el cim dels Albellons a 585 m i coronat pel clàssic vèrtex geodèsic (WP-06) (10’).

Les vistes s’amplien força i gaudim d’un dia clar i net després de les darreres pluges.

Retornem a Caimari desfent el camí que hem fet per pujar fins aquí.

Ruta fàcil i bona de fer d’anada i tornada pel mateix camí  amb 513 metres de pujada acumulada i 6 km de recorregut.
Excursió realitzada el dia 2 de novembre de 2012.

El grup ha estat format per: Pere i Josep.
Referències: Tomàs Vibot:  pujada al puig dels Albellons.

Un altre itinerari  circular, que puja al puig dels Albellons.

 
Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.