 |
| Síquia de Solleric |
Avui ens proposem recórrer la serralada d’Amós composta per tres cims tots ells de més de 800 metres d’altitud: el puig de sa Cova des Carboners (842 m), el puig d´Amos (817 m) i el puig de sa Font Fresca (833 m), encara que aquest darrer quedarà sense assolir per mor del temps atmosfèric.
Són les 8:15 h quan iniciem la passa a Son Ordines (WP-01). Del petit aparcament i, després de superar la barrera per l’esquerra, prenem la pista que condueix al refugi dels Tossals Verds.
Es tracta d’una pista ampla, amb alguns trams cimentats, que discorre pel costat del torrent d’Almadrà. Més amunt i, després de travessar un pont, el rost s'accentua, passa pel costat d’una balma anomenada la cova de la mare de Déu i per l’Estret, punt on el congost s’estreny.
Transcorreguts trenta minuts, deixem la pista asfaltada per voltar a l’esquerra. Travessem el torrent per un pontet de fusta i tot d’una creuem el portell de Solleric (WP-02). Un cop a l’altre cantó, ens topem amb una bifurcació de camins amb indicadors del GR.
Deixem el que segueix recte que du a Alaró, sender per on davallarem més tard, i continuem pel camí de la dreta en ascens cap a (W). Transcorreguts un dos minuts, deixem aquest camí per desviar-nos a la dreta (WP-03) i agafar una drecera que discorre per la canonada que baixa de l'embassament de Cúber. Localitzem entre carritxers una tapa de registre de la mencionada canonada i un poc més amunt ja divisem el primer túnel. Un cop travessat aquest, sols ens queda seguir la canonada cap amunt (NW) i, passats uns vint minuts de forta pujada, assolim la canaleta de Solleric (WP-04) que transporta l'aigua de la font des Pi.
Seguim a la dreta vorera la síquia que rodeja els penya-segats a força altura sobre el impressionant barranc d'Almadrà i, després d’uns deu minuts aproximadament, assolim un punt marcat per fites on abandonem la canaleta cap a l’esquerra (WP-05). Pugem sense camí per un fort coster, les fites ens condueixen al peu dels penya-segats, baixem uns metres i assolim el pas de caçadors sense nom.
 |
| Pas de caçadors |
Es tracta d’una estreta cornisa picada a la roca que puja en diagonal esquerra i equipada amb una corda que serveix de passamà. No presenta cap dificultat tècnica i si la roca és seca no és fa necessari la utilització de la corda, això sí, el tram és força aeri amb una considerable timba a l’esquerra.
Superat el pas, ens enfilem sense camí pel vessant rocós del puig de sa Coma dels Carboners. Passem per devora de tres colls de tords, un darrera l’altre, tots ells construïts amb materials artificials que fan mal a la vista. Després de passar el tercer coll, trobem una horrorosa barraca d’uralita verda. Uns minuts més amunt enllacem amb les restes d’un antic camí que ens mena a la runes del porxo de sa Rota, al costa del qual, hi ha una bassa (WP-06) (Hem tardat uns trenta-cinc minuts des que hem deixat la canaleta).
Després de berenar, a les 10:18 h reprenem la marxa per un antic camí de carboners marcat amb fites i petites fletxes vermelles. Passem pel costat d’un forn, deu minuts més amunt per un rotlle de sitja (WP-07) i, amb uns altres deu minuts més, assolim una mena de collet des d’on es divisa una bonica panoràmica (WP-08). Seguim el sender que passa pel costat d’una balma, superem un penyal rocós per un tram de camí de ferradura empedrat que marca diverses ziga-zagues i més amunt s’acaba el camí. Ara les fites ens condueixen per una zona rocosa. Una petita grimpada ens mena a una paret de pedra que tanca el coll. A l’altre cantó ascendim amb fort pendent cap a (NNW) fins a un coll de caça situat al coll de sa Genebrisa. A partir d’aquí, per ascendir al puig de sa Cova dels Carboners (WP-09), girem a la dreta (NE) i, després de passar per una estreta encletxa, voltem a l'esquerra. Les fites ens guien pel coster rocós fins assolir el cim de 842 m. a les 11:15 h. Corre un vent fresquet i el cel s’ha cobert de cúmulus. Després de contemplar les vistes i de realitzar les fotos de rigor, davallem pel mateix camí fins al coll de sa Genebrisa un altre cop.
 |
| Puig de sa Cova dels Carboners |
A partir d’aquí continuem en sentit (SW), creuem l’alzinar i enfilem la cresta del puig d’Amós per un curt tram de roca amb graons formats per pedres i argamassa.
Ja damunt la carena avancem (SW) realitzant alguna petita grimpada. Es tracta d’un territori inhòspit de roques escardades i afilades que ens obliga avançar lentament. Baixem de la cresta amb una petita desgrimpada i ja per un terreny més còmode entre el bosc assolim el puig d’Amós de 817 m, situat enmig d’una explanada de pins i difícil de percebre (WP-11).
Continuem la nostra ruta amb la mateixa direcció que portàvem, és a dir (SW) paral·lels a una paret seca de partió que ens queda a la nostra dreta, més endavant la creuem per un esbaldrec (WP-12). Després de rodejar el puig de sa Font Fresca, tornem a creuar la paret (WP-13) i descendim cap a (E) amb fort pendent. Transcorreguts uns vint-i-cinc minuts, assolim una nova paret de terme (WP-14). A partir d’aquí ja trobem restes d’un antic camí de carboners que ens davallarà sense complicacions al camí del GR (WP-16).
Ara ja sols ens queda arribar de nou al camí del refugi dels Tossals Verds, després de caminar uns vint minuts i en baixada. Pel camí del refugi retornem al punt d’inici donant per finalitzada la ruta d’avui, són les 14 h en punt quan arribem a l'aparcament situat a prop de les cases de son Ordines.
Ruta circular amb 748 metres de pujada acumulada i 10 km de recorregut. Presenta trams sense camí i per terreny molt carstificat. No és de fàcil orientació. El pas de caçadors no presenta dificultat tècnica però no és apta per persones que pateixin vertigen.
Excursió realitzada el dia 20 d’abril de 2013. El grup ha estat format per: Fernando i Josep.Referències: Joan Riera. La serra d'Amós.
