Punta del Cavall i la cova de na Bernada

Cova de na Bernada

Iniciem la temporada d’excursions amb una ruta curta què tal com diu Tomàs Vibot, combina a la perfecció la muntanya lleugera amb la mar. Transcorre bona part sota l’ombra dels pins.

Punt de partida: Iniciem la caminada a la volta del General, situada a la carretera C-710 d'Esporles a Banyalbufar (Km 85,3).

Des d’aquí agafem el camí dit de Baix en direcció el port des Canonge a través del pinar de Baix.

En un tres i no res, el camí travessa la barrera que dóna entrada a la finca de son Bunyola.

Seguim caminant i passem per un trencall que ens queda a la nostra esquerra segons el sentit de la marxa. Nosaltres seguim recte, pel camí superior. Pel camí inferior, es per on tornarem més tard.

Transcorreguts aproximadament uns cinc minuts, trobem les runes d’una caseta de roter, i al costat una sitja i una curiosa barraca de carboner (WP-01).

El camí, ample i bastant planer transcorre sense cap entrebanc. Ara presenta marges de sosteniment i llargues fileres d’escopidors.

Seguim avançant i després d’un quilòmetre de la sitja, arribem a un forn de calç i al pi de la Consulta. Antic lloc de trobada dels carrabiners d’Esporles i Banyalbufar durant les guàrdies.

Ara retrocedim uns metres enrere i localitzem un tirany que davalla a la mar. A una gran roca al costat del camí hi ha un petita fletxa mig despintada que ens indica el lloc per on hem de desviar-nos (WP-02).

Emprenem la baixada per un desdibuixat corriol fitat mig amagat per la vegetació i per dins un ombrívol pinar.

En sortir de la pineda, ens trobem amb un terreny amb pendent i un poc inestable que ens fa transitar amb molta cura. Amb l’ajuda de fites de pedra seguim la línia de la costa en direcció sud-est saltant de roca en roca, fins assolir el nostre objectiu d’avui la curiosa cova de na Bernada (WP-03). Hem trigat uns 40 minuts des que hem abandonat el camí de Baix.

El topònim de na Bernada és molt antic, documentat moltes vegades des del XIV i encara viu a Banyalbufar en la forma més genuïna "Bernada" (vora el cavall Bernat).(Tomàs Vibot. Son Bunyola, una mar de noms).

Després de gaudir del racó, refem el camí fet i pugem sud-oest per un tiranyó empinat que ens mena sense cap dificultat a una zona planera coneguda amb el nom del pla del Cavall (WP-04). Seguim un camí de carro paral·lel al camí de Baix, fins que s'uneixen els dos. Ara sols ens queda seguir el camí fins arribar de nou a la volta des General, tancat el cercle d'aquesta curta i bonica excursió.

Fitxa:

Ruta: Circular

Distància aproximada: 4,7 quilòmetres

Pujada acumulada: 256 metres

Alçada mínima - màxima: 0 - 171 metres

Temps efectiu sense parades: 1 hores i 34 minuts. (Total: 2 hores i 50 minuts)

Excursió realitzada el dia: 15 de setembre de 2012

Components del grup: Pere, Biel Pomar, Enric, Fernando i Josep.

Cartografia: Mapa Tramuntana Sud. Editorial Alpina (Escala: 1:25.000)

Observacions:  Itinerari que discorre per camins de carro i per tiranys de muntanya. Hi ha un tram de baixada, del (WP-02) al (WP-03), molt forta amb pedres soltes, quan arriba a la línia de la costa el terreny és inestable i descompost. Caldrà anar molt alerta a patinar. Per arribar a la cova és sense camí botant de roca en roca i no és gens aconsellable si hi ha mala mar. 

Referències: Camí de Baix i punta del Cavall de Tomàs Vibot.

Track de la ruta a Wikiloc.

Clica la següent imatge per veure l'àlbum de fotografies:

Els turons de Morou i l’Esquei de Morou (Montseny)

Aprofitant l’estada a Terrassa (Barcelona), el dia 11 d’agost vaig anar, juntament amb l’amic Artur, al Parc Natural del Montseny.

Aquest parc se situa a la Serralada prelitoral catalana, de la qual n'és el massís més enlairat.

Tres grans conjunts muntanyosos configuren el massís: la carena del turó de l'Home (1.706 m) i les Agudes (1.703 m), el Matagalls (1.697 m) i el pla de la Calma (Puig Drau 1.344 m), que, units pels colls de Sant Marçal i de Collformic respectivament, encerclen la conca alta del riu Tordera.

Fageda a la font de Passavets

Per estirar les cames, seguirem l’itinerari de l’Empedrat de Morou que discorre per la vall de Santa Fe què és possiblement la més àmplia del Montseny i, una de les més atractives.

Aquest itinerari, perfectament senyalitzat, és circular, curt (6 Km) i senzill (353 m de desnivell acumulat). Sols cal anar alerta si es vol pujar a l'Esquei de Morou què s'ha de fer una grimpada. Discorre tot ell per dins espectaculars fagedes. Nosaltres l’allargàrem un poc més pujant al Turons de Morou i l’Esquei de Morou.

El punt de partida és el centre d’informació can Casades, passa pel frondós Pla de Mulladius, el pla Gran de la Cornera i puja als turons de Morou i l’Esquei de Morou, per baixar pels Empedrats i el pantà de Santa Fe.

Després de la caminada dinàrem sota l’ombra dels alts faigs que envolten la bonica font de Passavets. Més tard, gaudirem de l’audiovisual: Les quatre estacions al Montseny, en el Centre d’informació del Parc can Casades. De tornada amb el cotxe, férem una aturada a l’ermita romànica de Sant Marçal.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

El Moletó de la Granja

Moletó de la Granja

Recorregut: La Granja - camí des Correu -  portell del bosc de les Mosqueres - Moletó de sa Granja - comellar de ses Rotasses - camí des Correu -  portell del bosc de les Mosqueres - la Granja.

Iniciem la caminada a l'aparcament de Sa Granja, a la carretera d'Esporles a Banyalbufar (WP-01). Caminem uns vuit minuts per la carretera direcció a Banyalbufar fins arribar al desviament del camí des Correu (GR 221) que ens queda a l'esquerra . Deixem la carretera i pugem per aquest sender ben marcat i senyalitzat fins al portell del bosc de les Mosqueres. Ens sorprèn gratament les tasques de recuperació de l'antic empedrat que s'estan duent a terme en aquest bocí del camí.

Un cop passat el portell i just uns metres abans d'una barraca i un forn de calç, abandonem el camí del GR i ens desviem a l'esquerra pel primer camí de carro que trobem (WP-02),

Aquest sender puja per dins un ombrívol alzinar i ens mena a un collet on hi ha un ranxo de carboner i una paret de terme. Ara, sense creuar la paret, ascendim paral·lels a ella (NW) per un terreny dret i pedregós fins assolir la base dels penya-segats. Continuem uns metres cap a la dreta (N) mantenint l'alçada guanyada i tot d'una ens enfilem per una dreta canal en direcció (W). Es tracta, segons en Tomàs Vibot, d'un antic itinerari de carboners i caçadors. Seguim pujant amb l'ajuda de marques de pintura i més amunt agafem les restes d'un antic camí de ferradura que traça diversos revolts i que, un poc més amunt, ens situa dalt un coll tancat per una vella paret de partió. A l'altre cantó i, a la dreta, podem ascendir a un pelat penyal de 606 m que presenta bones vistes.

Descendim en direcció (W) en tendència a la dreta i arribem a un petit coll. Des d’aquí, iniciem una forta pujada tot seguint les fites fins assolir el Moletó de sa Granja de 675 m d'alçada (WP-03). Després de reposar i contemplar la vista, descendim del puig en direcció (NW). Avancem de nou a l'ombra d’un espès alzinar fins arribar a una paret (coll dels Bous segons en Tomàs Vibot) (WP-04) que dóna pas a un camí ben fressat i pel qual descendim. Aquest camí més endavant es converteix amb un de carro i passa pel comellar de ses Rotasses amb forces restes de l'activitat de carboners, calciners i roters. Seguim davallant per dins un esplèndid bosc fins enllaçar amb el camí Vell des Correu (WP-05). Ara torcem a la dreta, cap a xaloc (SE), el seguim sense cap dificultat, creuem el portell del bosc de les Mosqueres i, en un tres i no res, arribem de nou a l’aparcament de la Granja tancant el cercle d'aquest estiuenc i bonic itinerari.

Itinerari que pot presentar dificultats d’orientació ja que discorre en la seva totalitat per dins un espès alzinar. Molt adequat per fer-lo a l’estiu si el dia no és d’extrema calor.

Ruta circular amb 486 metres de pujada acumulada i 6,5 km  de recorregut.
Excursió realitzada el dia 28 de juliol de 2012.

El grup ha estat format per: Fernando i Josep.
Referències:Tomàs Vibot. El Moletó de la Granja.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Puig de na Fàtima (Valldemossa)

Aresta Oest de na Fàtima

Curta excursió, prop de 4 km, semicircular, amb 407 m de pujada acumulada, que ens ofereix amplies panoràmiques sobre Palma i la seva badia. Presenta una certa duresa en alguns trams; sobre tot en l'ascens per la seva aresta Oest amb inclinades pendents.

Comencem l'excursió a s'Estret, en el punt quilomètric 14,4 de la carretera Ma-1110 de Palma a Valldemossa (WP-01).

Passem pel vell pont, travessem la carretera i prenem un tirany a la dreta (E). Creuem el torrent i agafem el desviament cap a l'esquerra per enfilar-nos fins a un safareig que rep l'aigua a través d'una síquia. Una mica més amunt brolla la font de s’Estret.

Deixem la font a l’esquerra i pugem per un espès alzinar tot seguint les fites i les taques de pintura en direcció a gregal (NE). En un tres i no res, assolim un camí de ferradura que cap a la dreta ens mena al bonic mirador de s'Estret (WP-02). Té forma de ferradura i una taula de pedra en el centre. Des d'aquí veiem l'imponent Morro de sa Bombarda ben davant nostre i la carretera de Palma a Valldemossa.

Tornem enrere fins al sender que dúiem i prosseguim pujant cap al SE pel mig de margades abandonades, seguint fites i taques vermelles fins a arribar a una plana i després a un rotlle de sitja.

Aquí seguim cap a la dreta fins a trobar una gran fita damunt d'un marge que pugem per un esbaldrec. Seguim ascendint pel tirany cap a un coll amb una paret (WP-03) que dóna pas a la cresta del puig de na Fàtima. Iniciem l'ascens per l'aresta, deixant el seu tall a la nostra esquerra, uns metres més amunt. Seguim amb atenció les fites i les marques de pintura i després de mitja hora de forta pujada i suar de valent, assolim l'enllaç amb el tradicional sender que pujava a Na Fàtima (Cruïlla WP-04) i que nosaltres farem servir per davallar. El seguim uns metres a l'esquerra i en arribar a les restes d'una reixeta caiguda, ens desviem a la dreta. Ara només cal seguir les fites sempre pujant al NE fins assolir el puig de na Fàtima que es troba a 651 m d'alçada i coronat per un antic vèrtex (WP-05). No cal dir que les vistes són genials: al nord les cases de Pastoritx, just a rere, la serra de Son Moragues, el puig de la Font i la Coa de la Rata. Al nord-est, a sota, les ruïnoses cases de Raixeta.

Després de gaudir de les vistes, del merescut descans i fer les fotografies de rigor, iniciem el descens pel mateix itinerari de pujada fins a la cruïlla del WP-04. Aquí seguim l'antic camí per dins el bosc i en direcció (NNW) fins que es perd per damunt uns marges molt bruts de vegetació. Ara girem noranta graus a l'esquerra (W) i, més endavant (SW) sense camí ni fites ni res, iniciem un descens saltant de marge en marge per dins la vegetació amb la idea d'anar a cercar el camí que hem pujat fa una estona i poder arribar de nou a s'Estret on hem deixat el cotxe.

Excursió realitzada el dia 17 de juliol de 2012.

El grup ha estat format per: Fernando i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Davallada del Torrent de Pareis: d’Escorca a Sa Calobra

Torrent de Pareis

El torrent de Pareis és una de les meravelles naturals de Mallorca, tal vegada la més espectacular. El torrent s’origina a la confluència dels torrents des Gorg Blau i de Lluc en una zona coneguda com s’Entreforc, a 150 m d’alçada, i segueix el seu camí cap a la mar, al llarg d’uns 3.300 m, entre parets de fins a 200 m d’alt. La davallada, en sentit sud-est nord-oest, té un pendent mitjà del 5,14% fins desembocar a sa Calobra.

Mítica i estiuenca excursió de dificultat alta pels passos a superar. És important anar acompanyats d'algun excursionista expert i coneixedor del torrent.  La durada aproximada és de quatre hores.

Excursió realitzada el dia 14 de juliol de 2012.

El grup ha estat format per: Pere, Enric, Tomeu M., Miquel, Àngela, Felip, i Josep.

Referències:

Govren de les Illes Balears: Torrent de Pareis. Monument natural.
Jaume Tort: Recorregut pel torrent de Pareis.
Antoni Ordinas, Gabriel Ordinas, Antoni Reynés. Torrent de Pareis.

Veure l'àlbum de fotografies.

Els Cairats. Pas de sa Cova i pas de sa Creu

Inici: Camí des Cairats situat a la urbanització de s'Arxiduc (Valldemossa). S’hi accedeix pel carrer d'Àustria (Km 17,200 de la carretera Ma-1110).

(WP-01) Camí des Cairats - 0,0 km - 0 minuts - 435 m d'altitud.
A les 17 h iniciem la passa cap al nord-est per la pista des Cairats. El camí discorre horitzontalment entre camps de conreu a la dreta i el bosc a l'esquerra. Devers uns deu minuts, franquegem una barrera per un pas lateral i, tot d'una després, travessem un portell amb un pas canadenc. Seguim recte en suau ascens, passem vora la caseta ensorrada de la font na Ropit i, uns metres més amunt, ignorem el trencall que puja al Pla dels Xots. Seguim tot dret, fins arribar a una corba tancada a la dreta.

(WP-02) Desviament - 1,5 km - 20 minuts - 485 m d'altitud.
Aquí deixem el camí principal per agafar un altre que segueix recta, fins trobar una una baixa paret de terme.

(WP-03) Paret - 1,7 km - 25 minuts - 502 m d'altitud.
La franquegem, voltem noranta graus a l'esquerra i iniciem una forta pujada cap a l'altiplà dels Cairats.
Anem pujant orientats a l'oest per un pronunciat coster rocallós. Devers quinze minuts des de la paret, assolim la base de les penyes on hi ha una petita enfonsada d'uns quatre metres situada a baix d'una balma. És la petita balma què dóna nom al pas.
Girem a l'esquerra (sud-oest) i per darrera d'una alzina de tres branques, ascendim per una curta xemeneia amb l'ajuda de les mans. Un cop superada, voltem a la dreta (nord-oest) cap als peus de les penyes i amb una petita grimpada assolim un esperó que ens deixa damunt la cova.

(WP-04) Pas de sa Cova - 1,9 km - 38 minuts - 569 m d'altitud.
Seguim pujant, en diagonal esquerra (oest) per una ampla cornisa amb força vegetació. Ben aviat, passem pel costat d'una fita ben visible.

(WP-05) Fita - 2,1 km - 55 minuts - 637 m d'altitud.
Seguim pujant i uns metres més endavant girem a la dreta (nord-oest) en direcció a un pi solitari.

(WP-06) Pi 01 - 2,3 km - 1 hora - 678 m d'altitud.
En aquest punt voltem de nou a la dreta (nord-est) i, transcorreguts uns minuts, arribem al que el mestre Emilio Alonso anomena el Pla des Cairats, un terreny pla en aquesta accidentada vessant. Avancem entre les carritxeres orientats a nord-est, i després de travessar un clap de pins, ens desviem a l'esquerra. Avancem cap al nord per un terreny incòmode direcció a uns gran pins que veiem davant nostre, els qual assolim en uns quinze minuts.

(WP-07) Pi 02 - 2,8 km - 1 hora i 23 minuts - 745 m d'altitud.
Iniciem l'ascens per l'interior d'un estret tàlveg. Al principi pel costat dret (esquerra orogràfic) i al cap d'uns minuts per l'altre vessant per salvar mitjançant una ziga-zaga, i per una cornisa, un salt del torrent.
Continuem pujant per la llera del mateix i, passats uns vint-i-cinc minuts des dels pins, arribem a un altiplà on hi ha una alzina solitària.

(WP-08) Alzina - 3,2 km - 1 hora i 50 minuts - 880 m d'altitud.
Des de l'azina, girem a l'esquerra i anem direcció nord-oest cap un ample coll. Llavors, continuant amb la mateixa direcció, assolim sense cap dificultat, el camí de s'Arxiduc en el punt anomenat Pla des Aritges.

(WP-09) Pla dels Aritges - 3,6 km - 2 hores - 907 m d'altitud.
Fem una aturada per berenar i descansar [25']. Emprenem la marxa cap a la dreta, continuant pel camí de l'Arxiduc. Ara hem d'estar atents ja que transcorreguts uns 500 m més endavant, deixem el camí per la dreta, en un punt poblat per alguns pins.
Planegem entre els pins cap a l'est, i de seguida arribem a la zona de la cova de s'Aigo.

(WP-10) Cova de s'Aigo - 4,2 km - 2 hores i 15 minuts - 891 m d'altitud.
Una petita cova inundada, com una bassa que serveix d'abeurador pels animals. A la paret de la dreta es pot veure la data gravada: 29-11-55.
Des de la cova continuem cap a l'est paral·lels a unes penyes baixes que ens queden a la nostra dreta. Al cap de pocs minuts girem a la dreta travessant el llom rocós d'aquestes penyes.
Avancem uns metres entre roques envoltades de càrritx i entrem dins l'alzinar on ja trobem algunes fites que ens condueixen, est/sud-est amb forta baixada, fins al fons d’un tàlveg, on s'hi localitzen alguns ranxos de carboners, és l'indret anomenat Racó Perdut.
En aquest punt, surt un camí carreter per on continuem. El sender és ample i pedregós i, en algun bocí, presenta protecció d'escopidors. Transcorre per la capçalera de la coma dels Cairats, i té una bona panoràmica sobre aquesta clotada, el cingle dels Cairats i la moleta de Pastoritx.
Al cap de deu minuts, hem d'estar atents doncs el camí es troba molt desfet i és mal de seguir. Girem a la dreta i baixem uns metres fins a retrobar-lo, just a l'arribada al pas de sa Creu.

(WP-11) Pas de sa Creu - 4,7 km - 3 hores i 15 minuts - 766 m d'altitud.
El pas de sa Creu és una bretxa oberta a la roca per on passaven els carros carregats de carbó.
Un cop traspassada l'obertura, el camí volta cap a l'est i, després d'unes voltes, enllaça amb el popular camí dels Cairats, on voltem a la dreta en descens.
Baixem per la rosta pista fins a la barrera, on acaba el domini públic de Son Moragues.

(WP-12) Barrera - 6,9 km - 3 hores i 20 minuts - 510 m d'altitud.
Ara sols resta seguir l'ample camí que ens mena a la urbanització de l’Arxiduc, punt on hem iniciat l’itinerari.

(WP-01) Valldemossa - 8,6 km - 3 hores i 40 minuts - 433 m d'altitud.
A les 20:41 h arribem als vehicles.

Fitxa:

Ruta: Circular.
Inici/ Final: Urbanització de s'Arxiduc (Valldemossa)

Distància aproximada: 8,6 quilòmetres

Pujada acumulada:  509 metres

Alçada mínima - màxima: 433 - 912 metres

Temps efectiu sense parades: 2 hores i 52 minuts (Total: 3 hores i 40 minuts)

Excursió realitzada el dia: 12 de juliol de 2012

Components del grup: Fernando i Josep

Cartografia: Mapa Alpina Tramuntana Central (Escala: 1:25.000)

Observacions: Itinerari amb fort desnivell. Hi ha trams sense camí ni fites per un terreny incòmode. El pas de sa Cova no presenta massa dificultat tècnica i cal fer servir les mans per superar-lo.

Track de la ruta a Wikiloc.
Clica la següent imatge per veure l'àlbum de fotografies:

Pas de na Lluïsa.

Pas de na Lluïsa

Aproximació: carretera Esporles - Puigpunyent. Passat el quilòmetre 6. Hi trobem, a la dreta, un petit replà on podem aparcar un cotxe (WP-01).

Comencem a caminar per la carretera direcció a Puigpunyent i, després d'uns 300 m. aproximadament, a l'esquerra hi ha el bonic pou del Pla de Baix i al costat una barrera tancada. Deixem la carretera, botem la barrera i prosseguim per un camí de carro. Passats uns camps de conreu, el cimentat camí puja per dins un alzinar i, abans d'arribar a can Noguereta, dins una corba tancada a l'esquerra, (6 minuts des de la barrera) deixem la pista i girem a la dreta (S) per anar a cercar una paret seca amb barrera de fusta (WP-02). Després de botar aquesta nova tanca, continuem sense camí definit en mig d'oliveres, en direcció Sud i, uns deu minuts més tard, arribem a un camí de carro a l'alçada de dos grans safaretjos. Girem a l'esquerra i tot d'una a la dreta (SE) en pujada fins arribar al Coll Paredat. Aquest coll està tancat per una paret mitgera que dóna pas al bosc per un nou portell (WP-03). Creuem aquest portell i, ja dins l'ombra de pins i alzines, seguim per un camí fressat (SE) (Camí des Pouet). Prest deixem a la dreta la Barrera de sa Vinya i, a l'esquerra, un camí que puja. Al cap de poc trobem un gran pi caigut que ens barra el pas. En aquest punt girem 180º a l'esquerra (NW) i pugem dalt d'un marge on trobem el Pou Gran (WP-04). Caminem per damunt aquest marge (NW) per un desdibuixat sender sortejant els pins tombats arreu. En un punt proper, el camí s'enfila a la dreta (hi ha una fletxa pintada a la roca) per pujar a un marge superior. Continuem per aquest marge i aviat trobem les runes d'una construcció. La voregem deixant-la a la dreta i ascendim en diagonal esquerra tot seguint algunes fites i taques de pintura. Una mica més amunt, arribem a la paret que ve del Coll Paredat. Pugem (NE) pels graons de diversos marges (seguint les fites i les taques vermelles) mantenint la paret a la nostra esquerra, fins arribar als peus del penya-segat. Creuem a l'altre cantó de la paret per una estreta cornisa. Al final d'aquesta i a ma dreta trobem l'estreta i alta clivella que forma el pas de na Lluïsa (WP-05).

Superat el pas, que no presenta cap dificultat, girem a la dreta. Ara seguim les fites (NE) que ens condueixen dalt els penya-segats. És el Pla de Sobremunt (WP-06), esplanada molt rocosa i poblada d'alzines. Des d'aquí es gaudeix d'una bona panoràmica: la Fita del Ram, la Mola de Planícia, el Galatzó i als nostres peus la vall de Superna.

El nostre itinerari continua en direcció SE per un camí ben marcat i per dins el bosc on trobem restes de l'explotació del carbó (sitja, forn de pa, barraques). Aviat creuem una paret per un esbaldrec (WP-07). Un poc més endavant, el sender es converteix amb un camí ample de carro. Deu minuts de la paret, ens desviem per un tirany a l'esquerra (hi ha una taca de pintura en el tronc d'una alzina) (WP-08). Aquest sender voreja el reixat d'un xalet (Es Darrer) i ens mena a la carretera asfaltada d'una urbanització (WP-09). Ara toca caminar i baixar per damunt asfalt. Més avall passem per un mirador que ens queda a la nostra esquerra (WP-10). Després d'una llarga davallada, girem a la dreta (W) (hi ha una fletxa Pouet) (WP-11). Ara el camí puja força, caminem per una pista cimentada i creuem la barrera de la finca Pouet de Sobremunt que trobem oberta (WP-12) on ens reben dos cans amb cara de pocs amics. Fem via i aviat assolim un collet on hi ha una barrera de fusta també oberta. Continuem el nostre camí, ara de terra i arribem a la casa de l'hort des Pouet a l'esquerra. Seguim (NW) cap a un ampli coll. Baixem suaument, direcció a una paret amb un portell (WP-13). Uns metres més endavant, enllacem amb el camí des Pouet. Ara toca desfer el recorregut fet fa unes hores fins arribar de nou a la carretera on tenim el cotxe.

Ruta circular amb 408 metres de pujada acumulada i 8,5 km de recorregut.

Excursió realitzada el dia 03 de juliol de 2012.

Itinerari bo de fer. Cal estar atents als desviaments i a les fites. El pas i la cornisa anterior, són fàcils.

El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Fernando i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Torrent de s’Al·lot Mort

Punta de roca (WP-10)

Repetim per segon any consecutiu aquesta bella i espectacular excursió que des de la carretera de Sóller a Lluc ens du fins a cala Tuent. Aquest any variem un poc el seu traçat. Des del coll des Cards Colers, no seguim el camí dels Cingles i davallem, per un camí de muntanya, directe a la casa de Bini Petit.

Aquest cop som sis els components del grup: Pere, Biel Pomar, Enric, Juan, Agustí i Josep. A cala Tuent ens retrobem amb els companys: Antoni Forteza, Conxi, Francisca i Aina que ens esperen per nedar i dinar plegats.

Comencem l'excursió en la pista que condueix a les cases de Bini Gran i Bini Petit, situada en la carretera de Sóller a Lluc (Km 38’100 carretera Ma-10) (WP-01).
Pugem per aquest ample camí de terra i aviat creuem una barrera metàl·lica que, en aquesta ocasió, trobem oberta.

Poc més endavant, a la dreta, apareix sa Fonteta de na Cavaió. Té una mina alta i estreta que du l'aigua a l'exterior fins a un petit cossi de fang que vessa a una ampla pica rectangular.

Continuem el nostre camí ara amb forta pujada i, després d’un parell de revolts des d'on podem observar els alts espadats del Penyal des Migdia (1382 m), assolim el coll dels Cards Colers a 890 m d’altitud (WP 02). A l’esquerra , hi ha una creu i, a l’esquerra d’aquesta, unes runes d’una antiga construcció.
Aquí, deixem el camí ample dels Cingles, i continuem per l’esquerra de les runes. Després girem a la dreta. Tot seguint les fites, davallem per un espès i ombrívol pinar amb altes carritxeres que ens condueix a la part alta del torrent del Bini. Després de creuar el torrent, el camí discorre per la falda del puig de s’Alzinar, davalla fent un parell de revolts en direcció a un comellar que ens du a la pista dels Bini (WP-03), després de passar per l’abeurador de pedra de la font des Joncs i botar una reixeta.

Seguim la pista (N) i, als pocs minuts, deixem a la dreta el camí a Bini Petit. En aquest punt ens desviem a l’esquerra (NW) per un tirany que ens condueix a un tancat de paret seca amb un portell (WP-04). És l’Hospital, aquí deixaven els animals malalts per la seva recuperació. El nostre sender continua pel costat esquerre d’aquesta tanca.

A uns deu minuts de l’Hospital i, després de passar per unes roques amb figures curioses (el nostre company de cordada en Biel Pomar hi veu la cara de la reina d’España), arribem al pas des Ruc on hi ha una roca en forma de punta afilada (WP-05) . Baixem per aquesta paret d’uns quatre metres d’alçada amb fàcil desgrimpada.

Passat el pas aprofitem l’ombra d’uns pins per berenar i descansar un poc.

Reprenem la marxa (NW) seguint les fites que ens duen per restes d’un antic camí empedrat fins arribar a una cruïlla important (WP-06). En aquest punt el nostre itinerari continua per la dreta (NE) (seguint recte aniríem al pas des Marge i al camí de sa Costera). Ens hem de fixar en una muntanya de pedra vermellosa que veurem en front i que ens ha de quedar sempre a la nostra esquerra.

Seguim baixant (NE), sense camí guiats per les poques fites que trobem fins al fons de la vall que tenim davant. Trepitgem un territori molt incòmode d’altes carritxeres i punxegudes gatoves que tapen les pedres sense saber on posem els peus.

Després de trenta-cinc minuts des del la darrera cruïlla, arribem a un punt que el nostre itinerari gira a la dreta (E). Anem a cercar, al cap d’uns quinze minuts més, l’inici del pas de sa Carritxera (WP-07). Canal llarga i molt vertical que baixa directa al jaç del torrent de s’Al·lot Mort o torrent de Bini. Seguint amb atenció les fites i les taques de pintura, iniciem amb precaució la baixada per la dreta. En algun moment ens aferrem a les roques dels costats. Les fites ens fan fer diverses ziga-zagues fins arribar, després de vint–i–cinc minuts llargs, al jaç sec del torrent de Bini (WP-08).

Avancem per l’interior del torrent uns metres i en sortim per la dreta per pujar cap a la paret de la muntanya de Sa Mitjania que tenim en front. Avancem (NE) per un cornisa aèria paral·lela al torrent. Uns metres més endavant la cornisa queda tallada per una paret vertical d’uns quants metres. Ens trobem en al pas de s’Al·lot Mort (WP-09).

ATENCIÓ!, la tendència és baixar recta pel costat de la paret de sa Mitjania. Es pot baixar però és una desgrimpada aèria i un poc difícil per la manca de bones preses. La millor manera és separar-nos uns dos metres de la paret on trobem una roca que permet baixar amb bons punts de suport. Davallem, un darrera l’altre, menys els que han tirat pel dret, amb cura i de front, posant els peus en els millors llocs. No és un pas difícil si es troba el traçat correcte.

Continuem per la cornisa i, al cap d’uns pocs metres, el camí se separa de sa paret i es dirigeix cap a una vessant de càrritx molt dreta. Es creua horitzontalment, amb cura, i aferrant-se al càrritx per tenir més seguretat i estabilitat, una patinada resultaria fatal. Al final d’aquest curt franqueig, arribem a una punta de roca (WP-10). L’espectacle és captivador, impressionant, sembla que estiguem volant per damunt el torrent que ens queda un grapat de metres per davall dels nostres peus.

Després de passar aquesta roca, seguim vorejant la paret de la Mitjania per una forta i pronunciada baixada coberta de càrritx. De nou aferrar-nos a aquetes plantes ens dóna seguretat per anar progressant.

Al final d’aquest primer coster, fem un curt franqueig per anar a trobar una gran roca penjada al buit (WP-11) que superem gatejant.

Continuem baixant per un nou i llarg coster, ara més ample i no tant pronunciat, que desemboca al llit del torrent del Gorg dels Diners (WP-12), el torrent més vertical de Mallorca. El creuem pel mig dels seus grans blocs de roca i ens separem cap a la dreta per anar a cercar una petita balma situada a la paret de la muntanya. Aquest punt és clau per encertar el traçat que ens queda per fer. Passem ajupits per sota la balma molt tapada per la vegetació i sortim a dalt d’un petit mirador, el torrent ens queda a la nostra esquerra. Ara sense camí definit seguim (N) per damunt uns marges esbaldregats i abandonats fa temps. Quinze minuts des que hem deixat el torrent del Gorg dels Diners, girem a l’esquerra i baixem (NW). Trobem alguna despistada fita i arribem a un esbaldregat forn de calç en mig d’un alzinar (WP-13). A partir d’aquí, la cosa es complica més, ens queda un quart d’hora de descens per unes margades abandonades i molt brutes de vegetació. No hi ha camí i tirem pel dret per anar a cercar (seguint NW) el camí ample (WP-14) que veiem més avall. Arribats en aquest punt, s’han acabat les dificultats, ja sols ens queda seguir aquesta pista de terra que passa pel costat de les cases de can Lleig i ens mena a la carretera de la cala Tuent (WP-15) donant per acabat aquest dur i impressionant itinerari.
Un any més ens ha sorprès la bellesa d'aquesta ruta i un any més hem estat capaços de superar el repte que representa realitzar-la.

Ruta realitzada el dia 16 de juny de 2012. No és circular, amb 209 metres de pujada acumulada i 8 km de recorregut. Per excursionistes experts, avesats a caminar per la muntanya fora camins i amb bon sentit de l’orientació. La major part del recorregut discorre sense sender definit i per un terreny rocós, escarpat i molt dur. S'han de superar diversos passos aeris però sense dificultat tècnica. Molt recomanable dur calçons llargs i guants.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track del GPS a Wikiloc.

Comellar dels Bous – Es Rafal

Balma al comellar dels Bous

Itinerari: Barrera de son Oliver – Son Roig – Son Pou – Comellar dels Bous – Camí des Rafal – Es Rafal – Cas Secretari – Son Roig – Barrera.

Partim de la barrera situada abans d’arribar a les cases de son Oliver, lloc on deixem el cotxe (WP-01).

Agafem el camí de carro de la Vall que segueix per la vorera del torrent i la sèquia de Coanegra fins trobar-nos de front amb les cases de son Roig (WP- 02). Seguim el camí i trobem una barrera metàl•lica, després can Morei i aviat la possessió de son Pou. Abans d’arribar-hi, agafem un tirany que puja a la dreta vorejant el casal per retornar al camí ample. Després de caminar uns metres passem una altre barrera situada davall d’una gran balma i aquí hi trobem l’ullal de la font (qanat) sèquia subterrània d’època musulmana. Més endavant passem per un forn de calç situat a la dreta del camí. A partir d’aquí el camí de carro es converteix en un sender de muntanya que s’enfila fent ziga-zaga direcció a Orient (N). Seguint el camí més amunt deixem a la dreta la cruïlla que condueix a l’avenc de son Pou.

Deu minut més amunt el camí dibuixa un revolt a l’esquerra. En aquest punt, senyalitzat amb dos rètols de fusta (WP-03), abandonem el camí desviant-nos pel tirany de la dreta el qual ascendeix pel Comellar dels Bous. Després de 15 minuts de pujada suau, per un camí amb marges de sosteniment i envaït per la vegetació, trobem a ma dreta un rotlle de sitja molt amagat pel càrritx i la vegetació (WP-04).

Continuem el nostre itinerari ascendint per aquest ombrívol comellar tot seguint les fites que hi ha.

Quaranta minuts de pujada i després de superar dos bots del torrent i una balma (WP-06), tot per la dreta, arribem al camí des Rafal a l’alçada d’un rotlle de sitja i dues fites ben marcades (WP-07). La tendència és continuar tot dret direcció al pas de s’Estaló ja que no t’adones que arribes al camí. Girem a la dreta (S) pel camí que ens du a les cases des Rafal (WP-08). Abans d’arribar a les cases, a l’esquerra del camí, trobem una paret amb reixeta i un petit portell per on hem de passar. Entrem en un tirany que baixa per una zona d’antigues margades fins a les cases de cas Secretari, abans però, passem per la font des Polls situada al voltant de grans alzines.

Baixem per la pista direcció a Alaró i, a l’alçada del coll de s’Era, la deixem per girar a la dreta. Un poc més avall girem a l’esquerra per agafar un tirany que davall pel mig del bosc. Passem una zona d’antigues marjades, dues barraques de roter i arribem de nou a son Roig (WP-02) després de creuar el torrent. Ara continuem pel camí de la vall direcció S fins tornar al punt de partida. Tanquem així aquesta ruta agradable de fer i adequada per aquests dies de calor ja que discorre, majoritàriament, per dins el bosc.

Ruta circular amb 678 metres de pujada acumulada i 12 km de recorregut. El comellar dels Bous és la part més atractiva i salvatge d’aquesta ruta. Hi ha fites que indiquen el traçat més adient, s'han de superar dos bots del torrent i una balma, tot per la dreta. La resta discorre per camí ben fressat i bo de seguir.

Excursió realitzada el dia 09 de juny de 2012.

El grup ha estat format per: Enric, Fernando, Juan, Josep i sa cussa Dolça.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Sa Rateta i na Franquesa

Des del cim de sa Rateta  a 1100 m

Recorregut: Portell de Cúber – Presa de Cúber – Coll des Bosc de Coma-sema – Clot de sa Neu – Cim de sa Rateta – Coll des Planet – Na Franquesa – Coll des Cards – Font de s’Aritja – Portell de Cúber.

Iniciem aquesta clàssica i bonica ruta en el punt quilomètric 34 de la carretera entre Lluc i Sóller (WP-01). Creuem el portell de Cúber i agafem el camí asfaltat que voreja l’embassament. Davant nostre s’alça el cim de sa Rateta el nostre primer objectiu d’avui. Passats uns quinze minuts, assolim la pressa. En aquest punt deixem el camí ample i torcem a l’esquerra pel camí que baixa pel costat del torrent d’Almadrà (WP-02). La davallada presenta un pronunciat pendent per un sender pedregós que ens condueix al jaç del torrent, el travessem i voltem tot d’una a l’esquerra.

Seguim la canonada d’aigua i, a uns cinc minuts girem a la dreta passant per damunt el graó de ciment d’aquesta per agafar el camí de Coma-sema (WP-03). Sender de ferradura amb trams empedrats. Aquest camí ens condueix al coll des Bosc (799 m) passats uns quinze minuts de la darrera cruïlla (WP-04). En aquest punt deixem el camí de Coma-sema i voltem a la dreta (NW) per prendre el camí de pujada al cim de sa Rateta. És una senda de nevaters amb trams empedrats i marges de sosteniment que ens fa guanyar alçada ràpidament. Serpenteja cap al SW i passats uns revolts, ens situa al porxo de nevaters i al Clot de sa Neu on s’acaba el camí.

Després de descansar i agafar forces, continuem cap a NW per un terreny rocós i pobre de vegetació. Amb l’ajut de fites, assolim al cim de sa Rateta situat a 1100 m d’alçada i coronat per una gran fita de pedres (WP-05).

Després de fer les fotos de rigor i de gaudir de les impressionants vistes, continuem la nostra ruta cap a SW. L’itinerari, marcat per fites, descendeix ràpidament fins al bucòlic coll des Planet o des Gat (Wp-06).

Reprenem la marxa seguint les fites que ens condueixen pel lloc més còmode i en pocs minuts de forta pujada per un terreny rocallós, assolim el cim de na Franquesa a 1067 m d’alçada (WP-07).

Ara seguim la nostra ruta cap a SW i , sense masses dificultats i després de passar una paret seca, baixem al coll des Cards, que separa na Franquesa del puig de Lofra (WP-08).

Des del coll des Cards continuem pel camí que ens duria al coll de Lofra. Als pocs minuts el deixem i girem a la dreta per un sender que discorre pel mig del bosc i ens condueix, amb ràpida baixada, a la font de s’Aritja. Continuem en direcció SW i enllacem amb el camí del GR-221 a l’alçada de Binimorat. Girem a la dreta i el sender ens condueix al punt de partida passant per damunt la pressa de l’embassament.

Ruta circular amb 539 metres de pujada acumulada i 10,5 km de recorregut.

Excursió realitzada el dia 02 de juny de 2012.

Clàssic itinerari que no presenta masses complicacions i de fàcil orientació.

El grup ha estat format per: Biel Pomar, Juan i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.